Revolució Francesa: Causes i Eventos Clau

La Revolució Francesa (1789-1799)

• Orígens:
  • Descontentament social: burgesia enriquida que volia poder polític, camperols i població urbana amb condicions de vida precàries, nombrosos impostos.
  • Crisi econòmica: males collites (inundacions 1787, sequera 1788) van provocar l'augment del preu dels aliments bàsics, disminució del consum i augment de l'atur i la mendicitat.
  • Crisi de la hisenda reial: grans despeses estatals (deute, luxe de la cort, guerra d'independència americana), ingressos insuficients, els privilegiats no pagaven impostos.
  • Difusió de les idees il·lustrades: pèrdua de suport al monarca Lluís XVI, demandes d'igualtat, llibertat i millora de vida per part dels no privilegiats; desconfiança davant les idees il·lustrades i por a la pèrdua de privilegis dels privilegiats.
  • Assemblea de notables convocada pel rei (1787): intent d'incrementar la recaptació obligant els privilegiats a pagar impostos, fracàs i demanda de la convocatòria dels Estats Generals per aprovar nous impostos.

Els Estats Generals i l'Assemblea Nacional (1789)

• Reunió dels Estats Generals a Versalles (maig de 1789): representants del Primer Estat (clergat), Segon Estat (noblesa) i Tercer Estat (poble).
• Redacció de quaderns de queixes (greuges) pels estaments.
• Els privilegiats volien votar per estaments, el Tercer Estat volia incrementar els representants, debatre conjuntament i vot per representant.
• El rei accepta augmentar els representants del Tercer Estat però rebutja el vot individual.
• Els representants del Tercer Estat es declaren Assemblea Nacional, considerant-se els únics legítims per a representar França.
• Jurament del Joc de la Pilota: promesa de no separar-se fins a elaborar una constitució.

L'Assemblea Constituent (1789-1791)

• Accions revolucionàries populars: assalt a la Bastilla (14 de juliol de 1789), presó que simbolitzava el despotisme de la monarquia.
• "La Gran Por": atacs a castells de nobles, crema de títols de propietat a les zones rurals. Pressió popular obligà al rei a reconèixer l'Assemblea Nacional.
• Abolició dels drets feudals el 4 d'agost de 1789, Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (26 d'agost de 1789),inspirada en la Declaració d'Independència americana.
• Constitució de 1791: reconeixement de la sobirania nacional i drets fonamentals (llibertat, igualtat, resistència a l'opressió).
• Monarquia parlamentària, divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial).
• Assemblea elegida per sufragi censatari indirecte.

L'Assemblea Legislativa (1791-1792)

• Constitució promulgada després d'eleccions amb predomini moderat i monàrquic.
• Intent de fugida de Lluís XVI (juny de 1791) amb aristòcrates exiliats per formar un exèrcit, detenció i tornada a París.
• Fort sentiment antimonàrquic per la no acceptació del rei de la voluntat popular.
• Oposició a la revolució des de dins: privilegiats i monàrquics.
• Oposició des de l'exterior: monarquies europees (Àustria, Prússia i Espanya).
• Àustria i Prússia amenacen d'intervenir per alliberar Lluís XVI, França els declara la guerra (abril de 1792).
• Exaltació del sentiment patriòtic enfront l'agressió estrangera: La Marsellesa; derrotes inicials de França posen en perill la Revolució.

La Convenció Girondina (1792-1793)

• Revolta d'agost de 1792 provocà noves eleccions i naixement de la Convenció Nacional.
• Abolició de la monarquia i proclamació de la república (22 de setembre de 1792).
• Els grups poderosos: Girondins (republicans moderats), Jacobins o muntanyesos (republicans radicals) i La Plana (burgesos defensors del dret de propietat).
• Lluís XVI condemnat per traïció i executat a la guillotina (gener de 1793).
• Declaració de guerra a potències europees (Primera Coació).
• Alçament reialista i ultracatòlic a la Vendée.
• Radicalització de la revolució.

La Convenció Muntanyesa (1793-1794)

• Cop d'estat dels Sans-culottes contra els Girondins (juny de 1793): arrest de 29 diputats girondins.
• Els Jacobins al poder (dirigits per Robespierre).
• Aprovació de la Constitució de 1793 ("més democràtica").
• Robespierre assumeix tots els poders: dictadura.
• Implantació del Terror, lluita contra els moviments contrarevolucionaris.
• Les execusions massives.
• Reformen econòmiques (control de preus, redistribució de la terra, salaris).
• Detenció i execució de Robespierre (juliol de 1794).

El Directori (1795-1799)

• Instauració d'un nou govern moderat per part de la Convenció Termidoriana.
• Objectiu: "encarrilar la Revolució".
• Crear un "govern dels millors".
• Frenar els extremismes (jacobins i reialistes).
• Aprobació de la Constitució de l'any III (1795), més conservadora, amb sobirania nacional i sufragi censatari.
• Separació de poders: legislatiu (Consell dels Cinc-cents i Consell dels Ancians) i executiu (Directori).
• Conspiració contra el govern.
  • Terror Blanc
  • Conspiració dels Iguals de Babeuf.
  • Conspiracions reialistes.
• Cop d'estat del 18 de brumari (9 de novembre de 1799): Napoleó Bonaparte al poder, organitzat per Napoleó i Sieyés.

L'Europa Napoleònica

• El Consolat (1799-1804): Govern dirigit per tres cònsols (Napoleó, Sieyès i Ducos).

• Promesa de tornar la calma a França.

• Inici d'una política pacificadora (Pau amb Àustria (1801), Pau amb el Regne Unit (1802), Concordat amb la Santa Seu (1801)).

• Règim personalista.

• Constitució de l'any VIII, no hi ha divisió de poders.

• Napoleó és proclamat cònsol únic i vitalici.

• L'Imperi Napoleònic (1804-1815): Napoleó és nomenat emperador (1804).

• Política expansionista.

• Expansió i derrotes de Napoleó

  • Evolució de l'imperi napoleònic (mapes). -1805: Aliança anti-francesa.
  • 1805: França contra la coalició anti-francesa, Batalla d'Austerlitz, Batalla de Trafalgar. -1806:Àustria i Prússia es converteixen en estats aliats, Creació del Ducat de Varsovia (dependent de França), Conferència del Rin.
  • 1806-1807: Bloqueig internacional.
  • 1808: Projecte d'invasió d'Espanya i Portugal.
  • 1808-1814: Guerra de la Independència espanyola.
  • 1812: Derrota contra Rússia.
  • 1813: Derrota de França a Leipzig , i Vitòria.
  • 1814: Napoleó abdica i s'exilia a l'illa d'Elba. Lluís XVIII ocupà el tron de França.
  • 1814: Napoleó retorna al poder "l'imperi dels cent dies".
  • 1815: Derrota definitiva de Napoleó a Waterloo.

L'herència de la Revolució Francesa i l'Imperi

• Canvis econòmics i socials: supressió dels privilegis, igualtat en el pagament d'impostos, dret a la propietat, llibertat, repartiment de terres, creació del banc de França.
• Canvis polítics: constitució escrita, sobirania nacional, separació de poders, igualtat davant la llei, assemblees per sufragi censatari, estructura territorial centralista.
• Canvis culturals i ideològics: laicitat, sistema judicial, codi civil napoleònic, influència en els liberals europeus, enfrontament amb l'Església, condemna de l'esclavitud.

Aquesta test es centra en les causes del descontentament social que van portar a la Revolució Francesa, així com els esdeveniments clau, com l'assalt a la Bastilla i la creació de la nova constitució. Descobreix com el Tercer Estat va influir en aquestes transformacions polítiques i socials. Prepárat per a respondre preguntes sobre aquest moment històric significatiu.