Jocs i habilitats parcicals 2 PDF

Estela Boïls TEMA 4: UTILITZACIÓ DEL JOC EN DIFERENTS ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT MOTOR Habilitat: capacitat que tenim les persones per realitzar, de manera correcta i amb una finalitat, una acció o activitat. Quan parlem d’habilitat, ens referim a saber fer bé una cosa i amb coneixe...

Estela Boïls TEMA 4: UTILITZACIÓ DEL JOC EN DIFERENTS ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT MOTOR Habilitat: capacitat que tenim les persones per realitzar, de manera correcta i amb una finalitat, una acció o activitat. Quan parlem d’habilitat, ens referim a saber fer bé una cosa i amb coneixement de causa. Per tant, es tracta d’una característica personal, adquirida i que necessita desenvolupar-se amb l’experiència. Habilitats motrius: van acompanyades de qualitats físiques que ajuden a desenvolupar aquestes tasques. AGILITAT FLEXIBILITAT VELOCITAT RESISTÈNCIA COORDINACIÓ FORÇA EQUILIBRI LES QUALITATS FÍSIQUES: ~ Agilitat: capacitat per desplaçar-se ràpidament en distàncies curtes i amb precisió de moviment. ~ Coordinació: capacitat neuromuscular de l’organisme per mobilitzar diferents músculs de manera selectiva i ordenada. Coordinació pot ser coordinació motriu fina o motriu gruixuda. ~ Equilibri: capacitat sensoriomotriu de l’organisme per conservar el centre de gravetat. Pot ser; equilibri estàtic o equilibri dinàmic. ~ Flexibilitat: capacitat de manifestar la mobilitat articular i elasticitat muscular. ~ Força: capacitat per exercir una pressió o tracció contra una resistència. La força també pot ser classificada en força dinàmica màxima, força explosiva, força estàtica, entre altres. ~ Resistència: capacitat per realitzar accions motrius fatigoses durant períodes de certa duració. Tenim la resistència aeròbica i la anaeròbica. ~ Velocitat: capacitat per realitzar un moviment amb el menor temps possible. Podem diferenciar entre la velocitat d’arrancada i la velocitat de desplaçament. HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES Són “l’alfabet motriu”, és a dir, les peces en què podem construir accions motrius riques, complexes i adaptades. Exemples: el salt que utilitza un futbolista per poder rematar una pilota alta, o l’equilibri d’una gimnasta a sobre d’una barra d’equilibri. EL PAPER DEL JOC EN L’APRENENTATGE MOTOR I LES HABILITATS MOTRIUS Tots els autors emfatitzen amb la necessitat d’utilitzar els jocs a les classes d’educació física. És fonamental utilitzar-los en les primeres etapes, des dels primers nivells educatius. Habilitats motrius del joc a nivell educatiu segons Bañuelos 1984.  Estela Boïls Model gràfic del desenvolupament motor segons Gallahue 1982. Model gràfic del desenvolupament motor segons Gallahue 1982 amb aportacions de Piaget. DIFERENCIACIÓ DE JOCS EL JOC SENSORIOMOTOR (del naixement fins als 3 anys) RESUM o No acaba de ser realment un joc, sinó una activitat. Joc sensoriomotor (no hi ha regles) > joc o L’adult intervé en l’estimulació. simbòlic (regla interna per imitació) > principi o Plaer, intervenció exploratòria i intervenció de l’ambient. de cooperació (regla que regula relacions) > desenvolupament de la cooperació (regla que regula accions) > cooperació plena i EL JOC SIMBÒLIC (2/3 anys fins als 6 anys) codificació (juguen amb regles) o Utilització del símbol (imatge mental i representació). Dels 2/3 anys als 4: joc egocèntric. A partir dels 4/5 anys: joc d’imitació i necessitat de interacció social. Dels 6/7 anys endavant: joc simbòlic col·lectiu necessita regles mínimes (rols..). EL JOC DE REGLES (dels 7 als 12 anys) regles posen al nen en relació als altres i incideix en la socialització. Dels 6 als 7 anys: s’acaba el joc simbòlic i comença el joc reglat. Dificultat de modificar la norma. Dels 8 ans 12 anys: regla entesa com acord modificable, discutir, etc. Comprensió real de la norma.  Estela Boïls RESUM AMB EXEMPLES Entre els 12 i 14 anys esdevenen més necessàries les habilitats i pràctiques esportives, que ocupen el lloc del joc. Aquest, es manté com una activitat complementària pel seu caràcter lúdic i recreatiu. HABILITATS MOTRIUS Habilitats motrius bàsiques: habilitats generals, àmplies i comunes, què són fonamentals per a l’aprenentatge de les habilitats posteriors complexes. 2-8 anys. (locomotores, no locomotores i manipulació de mòbils). Habilitats motrius educatives: l’aprenentatge bàsic es converteix en una habilitat complexa i especialitzada, pròpia d’un determinat context. 8 – 16 anys. (esports individuals, esports d’equip complexos i no esports). Habilitats motrius especialitzades: habilitat motriu específica, que necessita un aprenentatge i repetició per la resolució de situacions molt concretes. Quan la solució del problema requereix una activitat motriu, parlem de la implicació de les habilitats motrius en la solució. Totes les habilitats motrius són: apreses, ajustades a l’espai i temps, amb objectius i amb significació motriu. Les habilitats motrius bàsiques HMB, constitueixen el bagatge motor de les persones. Les HM són la base de tots els esports. L’execució de les HMB no es redueixen a la simple pràctica esportiva, sinó que constitueixen una bona part del patrimoni moto  Estela Boïls CONSTRUCCIÓ D’UNA PROGRESSIÓ DE PATRONS MOTORS FONAMENTALS 7 anys 2 anys LES HABILITATS MOTRIUS La quotidianitat presenta múltiples problemes motors a resoldre relacionats amb les situacions domèstiques, laborables o d’oci. Cap problema requereix d’una solució a mida. L’experiència ens pot ensenyar a resoldre problemes (aprenentatge). CARACTERÍSTIQUES: - Eficàcia: nivell de consecució de l’objectiu, èxit en aconseguir l’objectiu. - Eficiència: cost energètic. - Organització jeràrquica: les habilitats més complexes estructuren sobre les habilitats més senzilles. - Estabilitat: paràmetres invariables però modificables. - Adaptabilitat: ajust en espai i temps. Habilitats motrius bàsiques HMB es transformen en específiques quan: o L’objectiu tenen un elevat grau de concentració. o Les condicions d’execució son limitades o perfeccionades. Habilitats motrius específiques HME es construeixen sobre les HMB: o Formes més refinades d’una HMB. o Suma de diferents formes combinades de diferents HMB. Com ensenyar les HMB i les HME: ~ HMB no es restringeix la manera d’aconseguir l’objectiu. ~ HME es restringeix totalment la manera d’aconseguir l’objectiu. ~ Principi de transferència: les HMB ens ajudaran a aprendre les altres més específiques. CLASSIFICACIÓ DELS PATRONS MOTORS 2 – 7 ANYS LOCOMOTORS NO LOCOMOTORS MANIPULATIUS Caminar Equilibrar-se Llençar Córrer Penjar-se Recepcionar Saltar Balancejar-se Colpejar Rodar Girar-se Manejar Voltar Empentar-se botar Reptar Aixecar-se Etc. Trepar Etc. Etc. COMBINACIONS MOTRIUS  Estela Boïls CLASSIFICACIÓ DELS PATRONS MOTORS FONAMENTALS LOCOMOTORS NO LOCOMOTORS MANIPULATIUS Desplaçaments 7 – 10 anys Salts Girs HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES Llançaments i recepcions Equilibri + 10 anys Iniciació (10 a 14 anys) HABILITATS MOTRIUS ESPECÍFIQUES ESPORTS Desenvolupament (14 a 17 anys) LES HABILITATS MOTRIUS ESPECÍFIQUES ~ Compostes i complexes (específiques). ~ Són la base fonamental de tot allò relacionat en l’expressió corporal i l’esport. CLASSIFICACIÓ DE LES HABILITATS MOTRIUS (Batalla, 2000) Desplaçaments: translació d’un subjecte d’un punt a un altre de l’espai. Salts: despegar-se del terra del terra gràcies a l’impuls del tren inferior. Es diferencien 3 fases: batuda, aèria i caiguda. Tipus: o De distància: aconseguir la màxima distància possible. o Estètics: ajustar-se a un patró determinat. o Manipulació d’objectes: llançaments (bàsquet), colpeig (voley), parades (futbol). Girs: moviments de rotació del cos al voltant d’un dels seus eixos. Requereixen: ~ Desplaçament de la massa corporal. ~ Agrupació corporal. ~ Equilibri. ~ Re-orientació espacial. Segons la relació entre el cos i la superfície: Contacte / Suspensió / Agarre  Estela Boïls Control i manipulació d’objectes: acció motriu que requereix la manipulació d’objectes. LES HABILITATS MOTRIUS AL MEDI AQUÀTIC El medi aquàtic permet l’execució d’habilitats pròpies que precisen el domini de; flotació, respiració i propulsió, i també permet l’adaptació d’altres habilitats com; desplaçaments, girs, salts i control i manipulació d’objectes. DIFERÈNCIES ENTRE JOC I ESPORT JOC ESPORT Activitat que no té una finalitat pura. Activitat amb finalitat pura: guanyar. No necessita preparació o entrenament. Exigeix preparació o entrenament. Regles lliurement acceptades i susceptibles Regles rígides que condicionen el de variacions. desenvolupament del joc i la tècnica. La competició és un mitjà per a jugar, un La competició és l’essència de l’esport. instrument i no un fi. CARACTERÍSTIQUES I ASPECTES COMUNS A LA INICIACIÓ ESPORTIVA Gestos bàsics – ús d’instruments – treball en equip – domini del mitjà: espai, temps... – respecte per la norma (regles). APROXIMACIÓ A UNA PROGRAMACIÓ D’INICIACIÓ ESPORTIVA BASADA AMB ELS ESPORTS 1ª ETAPA: pre-iniciació esportiva (6-8 anys) o OBJECTIUS: desenvolupar les habilitats i destreses psicomotrius i iniciació a través del joc. o MITJANS: treball en forma de joc individual. 2ª ETAPA: preparació genèrica pre-esportiva (8-10 anys) o OBJECTIUS: reforçament de l’aprenentatge de l’etapa anterior i iniciació al treball en equip. o MITJANS: treball amb jocs pre-esportius. 3ª ETAPA: preparació específica pre-esportiva (10-12 anys) o OBJECTIUS: iniciació genèrica en les activitats esportives afines i selecció d’activitats preferides. o MITJANS: esports amb similituds.  Estela Boïls 4ª ETAPA: especialització esportiva (12-14 anys) o OBJECTIUS: perfeccionament de la tècnica individual. Iniciació tàctica bàsica i desenvolupament compensat. o MITJANS: esports concrets. APROXIMACIÓ A UNA PROGRAMACIÓ D’INICIACIÓ ESPORTIVA BASADA AMB ELS JOCS 1ª ETAPA: jocs d’organització simple (5-7 anys) 2ª ETAPA: jocs codificats (7-9 anys) 3ª ETAPA: jocs reglamentats (9-11 anys) 4ª ETAPA: especialització esportiva (+11 anys)