PROJECTES DE CONSTRUCCIÓ PDF

UNITAT 2. PROJECTES DE CONSTRUCCIÓ CURS: 1CM OIDR MÒDUL: CONSTRUCCIÓ PROFESSOR: SALVADOR ORDAZ GRANDE Índex 1. De nició 3. Parts d’un projecte 3.1 Estudis previs 2. Tipus de projectes...

UNITAT 2. PROJECTES DE CONSTRUCCIÓ CURS: 1CM OIDR MÒDUL: CONSTRUCCIÓ PROFESSOR: SALVADOR ORDAZ GRANDE Índex 1. De nició 3. Parts d’un projecte 3.1 Estudis previs 2. Tipus de projectes 3.2 Avantprojecte 2.1 Projecte de nova planta 3.3 Projecte bàsic 2.2 Projecte d’enderrocament 3.4 Projecte d’execució 2.3 Projecte d’obres d’urbanització 2.4 Projecte d’obra de reforç i consolidació 2.5 Projecte de reforma 2.6 Projecte de decoració 2.7 Projecte de conservació i manteniment 2.8 Projecte d’apertura o d’activitat fi 1. De nició Entenem un projecte de construcció al conjunt de documents grà cs (plànols) i escrits (memòries, pressupostos, plecs tècnics,…) amb els quals es de neix el disseny d’una construcció abans de realitzar-la. Representa el futur edi ci, obra pública o obra civil a realitzar. Queda desenvolupat la distribució dels usos i espais, la utilització de materials i tecnologies, i la justi cació tècnica del compliment de les especi cacions requerides per la normativa tècnica aplicable. fi fi fi fi fi fi 2. Tipus de projectes 1. PROJECTES D’EDIFICACIÓ DE NOVA PLANTA Són aquelles edi cacions es fan sobre un terreny en el que abans no hi havia cap construcció. Podem dir que són aquelles que “comencen de zero”. 2. PROJECTES D’ENDERROCAMENT Són obres d’enderrocament els treballs que calen per a fer desaparéixer, total o parcialment una construcció. El procediment i la manera d’executar l’enderrocament ha d’estar especi cat, tan mateix les mesures de seguretat i el compliment de la normativa. fi fi  Enderrocament manual amb maquinaria xicoteta Enderrocament de xemeneia industrial pel mètode de Enderrocament de vivenda amb maquinaria demolició per voladura amb explosius pesada 2. Tipus de projectes ENDERROCAR és el contrari que construir, és desfer el construït, tirar-ho a terra, abatre una obra. DEMOLIR és fragmentar el derrocat per al seu desenrunament. La justi cació principal per a executar un enderrocament és la situació de ruïna d'un edi ci. L’enderrocament pot ser total o parcial, depenent de si afecta a l’obra per complet o una part de la mateixa, com és el cas de les rehabilitacions, on en ocasions ens vegem obligats a derrocar part de l’edi ci per a la posterior reconstrucció. fi fi fi 2. Tipus de projectes L’enderrocament total es pot produir de dos formes diferents: - Per col·lapse: es produeix d’una sola vegada, provocant els col·lapse, de la totalitat de l’estructura de colp. - Per parts: es planteja un procés de desmuntatge per fases, començant pels últims elements estructurals executats en la seua construcció i acabant pels primers per ordre de construcció 2. Tipus de projectes Diferents mètodes d’enrocament: - Manual: realitzada per operaris enderrocant element a element - Amb màquina retroexcavadora - Per fragmentació mecànica - Amb explosius - Per impacte de bola de gran massa - Mixta 2. Tipus de projectes 3. PROJECTES D’OBRES D’URBANITZACIÓ Es tracta de creació/adequació de carrers, camins, vies públiques o privades, és a dir, obres les quals la seua nalitat siga condicionar el sòl urbanitzable i donar-lo d’instal·lacions i infraestructures necessàries. fi 2. Tipus de projectes 4. PROJECTES DE REFORÇOS I CONSOLIDACIÓ Són obres destinades a reparar les lesions o de ciències de les edi cacions i tenen per objecte modi car la capacitat de resistència de la mateixa Consolidació clivella en mur Reforç de pilars i bigues Reforç de pilars fi fi fi 2. Tipus de projectes 5. PROJECTES DE REFORMA Són aquelles obres que es realitzen en l’interior de vivendes i locals i no deuen afectar a l’estructura de l’edi ci. Poden actuar en barandats, revestiments interiors, alicatats, pintures, sostres, … Existeixen projectes de reforma integral (afecta a totes les estàncies) i de reforma parcial (sols una part). fi 2. Tipus de projectes 6. PROJECTES DE DECORACIÓ No afecten a l’estructura de l’edi ci. El seu objectiu és embellir o donar un aspecte especí c al immoble. Pot albergar acabats super cials, mobiliari i objectes decoratius. fi fi fi 2. Tipus de projectes 7. PROJECTES DE CONSERVACIÓ I MANTENIMENT D’EDIFICIS I MONUMENTS Són obres de conservació i manteniment pel pas dels anys, per a evitar el deteriorament del mateix o de les seues prestacions. 8. PROJECTES D’APERTURA O D’ACTIVITAT Per a iniciar una activitat comercial en un local o negoci, és necessari realitzar un projecte d’apertura. 3. Parts d’un projecte Els projectes de construcció d’obra nova solen estar dividits en dos parts diferenciades: - Estudi previ - Avantprojecte - Projecte bàsic - Projecte d’execució 3.1 ESTUDIS PREVIS El primer és pensar en com organitzar els espais. Primer amb un croquis a mà alçada amb dibuixos molt bàsics i esquemàtics. A banda dels dibuixos es poden incloure maquetes, físiques o digitals (3D). Aquesta fase va encaminada a ajudar-nos a encaixar el projecte en el que anem a treballar. 3.2 AVANTPROJECTE Es tracta d’uns plànols molt bàsics. En ocasions amb parts dibuixades a ordinador i parts dibuixades a mà. L’objecte és fer que els clients entenguen les idees més importants del projecte que s’està dissenyant amb motiu de validar-les o demanar possibles modi cacions. Es materialitza amb una memòria i plànols. fi 3. Parts d’un projecte 3.3 PROJECTE BÀSIC En el projecte bàsic es de neixen de manera precisa les característiques generals de l’obra. El seu contingut és su cient per a sol·licitar, una vegada obtingut el visat col·legial, la llicència municipal, però no és su cient per a dur a terme la construcció. I. Memòria descriptiva: conté les característiques generals de l’obra i justi catives de les sol·lucions concretes que satisfacen amb el fí administratiu. - Agents: Promotor, projectista, … - Informació prèvia: antecedents i condicionants de partida, dades de l’emplaçament, topogra a, equipament urbà, servituds, normativa urbanística vigent, dades de l’edi ci fi fi fi fi fi fi  3. Parts d’un projecte - Descripció del projecte: descripció general de l’edi ci, necessitats, ús característic de l’edi ci, compliment CTE, compliment altres ordenances municipals, descripció geomètrica de l’edi ci (volum, superfícies) i descripció dels paràmetres que determinen les previsions tècniques. - Prestacions de l’edi ci: per requisits bàsics en relació amb les exigències del CTE i limitacions d’ús de l’edi ci en conjunt i cadascuna de les seues dependències. II. Plànols: el projecte contindrà tants plànols com siga necessari per a la de nició en detall de les obres. Plànol de situació Plànol d’emplaçament Plànol d’urbanització Plantes generals Plànols de cobertes Alçats i seccions III. Pressupost aproximat: Valor aproximat de l’execució material de l’obra fi fi fi fi fi fi 3. Parts d’un projecte 3.4 PROJECTE D’EXECUCIÓ I. Memòria descriptiva: memòria descriptiva i justi cativa que conte la informació següent: Agents constructius: Promotor, projectista i altres tècnics Informació prèvia: Antecedents i condicionants de partida, dades de situació, entorn físic, normativa urbanística i altres. Descripció del projecte: - L’edi ci, necessitats, ús característic i altres possibles usos. - Compliment de CTE, altres normatives urbanístiques i municipals. - Geometria , volums, superfícies útils i construïdes, accessos i evacuació de l’edi ci. - Paràmetres generals del sistema estructural, compartimentació, sistema envolupant, acabats, condicionament ambiental Prestacions de l’edi ci: - Requisits bàsics i exigències bàsiques del CTE. S’indicaran les acordades entre el promotor i el projectista que superen els llindars establerts pel CTE. Establiment de les limitacions d’ús de l’edi ci, i de cadascuna de les dependències i instal·lacions. fi fi fi fi fi 3. Parts d’un projecte II. Memòria constructiva: descripció de les sol·lucions adoptades que conte la informació següent: Sustentació de l’edi ci: Justi cació de les característiques del sòl i paràmetres a considerar per al càlcul de la part del sistema estructural corresponent a la fonamentació. Sistema estructural (fonamentació, estructura portant i horitzontal): S'establiran les dades i les hipòtesis de partida, el programa de necessitats, les bases de càlcul i procediments o mètodes emprats per a tot el sistema estructural, així com les característiques dels materials que intervenen. Sistema envolupant: De nició constructiva dels diferents subsistemes de l'envolupant de l'edi ci, amb descripció del seu comportament enfront de les accions a les quals està sotmés (pes propi, vent, sisme, etc.), enfront del foc, seguretat d'ús, evacuació d'aigua i comportament enfront de la humitat, aïllament acústic i les seues bases de càlcul. L'Aïllament tèrmic d'estos subsistemes, la demanda energètica màxima prevista de l'edi ci per a condicions d'estiu i hivern i la seua e ciència energètica en funció del rendiment energètic de les instal·lacions projectat fi fi fi fi fi fi 3. Parts d’un projecte Sistema de compartimentació: De nició dels elements de compartimentació amb especi cació del seu comportament davant el foc i el seu aïllament acústic i altres característiques que siguen exigibles, si és el cas. Sistemes d’acabaments: S'indicaran les característiques i prescripcions dels acabats dels paraments a de complir els requisits de funcionalitat, seguretat i habitabilitat. Sistema de condionament i intal·lacions: S'indicaran les dades de partida, els objectius a complir, les prestacions i les bases de càlcul per a cadascun dels subsistemes següents: 1. Protecció contra incendis, anti-intrusió, parallamps, electricitat, enllumenat, ascensors, transport, lampisteria, evacuació de residus líquids i sòlids, ventilació, telecomunicacions, etc. 2. Instal·lacions tèrmiques de l'edi ci projectat i el seu rendiment energètic, subministrament de combustibles, estalvi d'energia i incorporació d'energia solar tèrmica o fotovoltaica i altres energies renovables. fi fi fi fi 3. Parts d’un projecte III. Plànols: De situació: amb referència a punts localitzats i el nord D’emplaçament: justi cació urbanística, alineacions, reculades, … D’urbanització: xarxa viaria, escomeses, … Plantes generals: acotades, amb indicació d’escala i usos, amb elements xes i els mobiliaris quan siga precís la comprovació de la funcionalitat dels espais. Plantes de cobertes: pendents, punts de recollida d’aigües, … Alçats i seccions: acotades, amb indicació d’escala i cotes d’altures de planta, gosàries de forjat, altures totals, per al compliment dels requisits urbanístics i funcionals. fi fi 3. Parts d’un projecte III. Plànols: D’estructura: Descripció grà ca i dimensional de tot del sistema estructural (fonamentació, estructura portant i estructura horitzontal). En els relatius a la fonamentació s'inclourà, a més, la seua relació amb l'entorn immediat i el conjunt de l’obra. D’instal·lacions: Descripció grà ca i dimensional de les xarxes de cada instal·lació, plantes, seccions i detalls. De de nició constructiva: documentació grà ca dels detalls constructius. De memòries grà ques: indicacions de sol·lucions concretes i elements singulars (fusteria, serralleria, …) fi fi fi fi fi  3. Parts d’un projecte IV. Plec de condicions tècniques a) Plec de clàusules administratives: - Disposicions generals: recullen totes les normes, instruccions, recomanacions i directrius que afecte al projecte. - Disposicions facultatives: regula les relacions entre la contracta, propietat i direcció del projecte. De neix drets i obligacions. - Disposicions econòmiques: regula les circumstàncies que afecten al cost i pagament de les obres i instal·lacions. Termes d’entrega, ances, … fi fi  3. Parts d’un projecte b) Plec de condicions tècniques particulars: fa referència a la forma de realitzar certs treballs, tipus de materials o maquinaria a instal·lar, recepcions d’obres i instal·lacions. Descripció dels treballs a realitzar Mesurament dels materials Relació dels materials a utilitzar Ordre d’execució Qualitats dels materials Control temporal Recepció i apilat dels materials Control de qualitat Control en fàbrica  3. Parts d’un projecte c) Compliment del CTE: justi cació de les prestacions de l’edi ci per requisits bàsics i en relació amb les exigències bàsiques del CTE. També es justi caran les prestacions de l’edi ci que milloren els nivells exigits en el CTE. - Seguretat estructural - Seguretat en cas d’incèndi - Seguritat d’utilització i accesibilitat - Salubritat - Protecció front al soroll - Estalvi d’energia fi fi fi fi  3. Parts d’un projecte V. Estat dels mesuraments Desenvolupament per partides, agrupades en capítols, contenint totes les descripcions tècniques necessàries per a la seua especi cació i valoració. VI. Pressupost d’execució de l’obra - Quadre de preus agrupat per capítols - Resumen per capítols, amb expressió del valor nal d’execució i contracta. - Inclourà el presupost del control de qualitat. VII. Estudi de seguretat i salut - Descriu els procediments, equips i medis auxiliars que han d’utilitzar-se. - Identi cació dels riscos laborals que poden ser evitats i dels que no poden ser evitats. - Descripció dels equips sanitaris dels quals ha d’estar dotat el centre treball. fi fi fi UNITAT 3. AGENTS QUE INTERVENEN EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ CURS: 1CM OIDR MÒDUL: CONSTRUCCIÓ PROFESSOR: SALVADOR ORDAZ GRANDE Índex 1. Agents del procès constructiu 4. O cis en la construcció 1.1 Promotor o propietat 4.1 Categories als o cis 1.2 O cina de projectes 4.2 Diferents o cis en la construcció 1.3 Direcció facultativa 1.4 Constructora, contracta o contractista 1.5 Coordinador de seguretat i salut 1.6 O cina de Control Tècnic 2. Adjudicació de l’obra 3. Fiança fi fi fi fi fi  1. Agents que intervenen en les obres de construcció La propietat o promotor: persona o entitat, pública o privada, que encarrega i nança l’obra. La o cina de projectes: redactors del projecte. La direcció facultativa: controla l’execució de l’obra. La constructora o contractista: aporta els recursos necessaris. Subcontracta. El coordinador de seguretat i salut O cina de control tècnic (OCT): control extern del projecte i de la qualitat de l’execució. fi fi fi 1.1 Promotor És la persona o l’empresa que promou l’execució de l’obra. És el propietari de l’obra, disposa del terreny i dels nançament. És diu promoció privada si es promoguda per una empresa o persona amb diners privats. És diu promoció pública si es promoguda per l’administració pública amb diners públics. L’obra civil, generalment, és de promoció pública. Les obres d’edi cació també poden ser de promoció pública (hospitals, centres educatius, vivendes socials, …) fi fi 1.2 O cina de projectes Són empreses formades per grups de tècnics que realitzen la redacció dels projectes. Poden estar formades per arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers, enginyers tècnics, tècnic en projectes d’edi cació (delineant), tècnics en projectes d’obra civil, … S’encarreguen de seguir tota la normativa vigent. fi fi 1.3 Direcció facultativa Són un grup de dos o més tècnics designats pel promotor, encarregats de dirigir i controlar tècnicament la realització del projecte i l’obra. - Director de l’obra: Tècnic que, formant part de la direcció facultativa, dirigeix el desenvolupament del projecte. En edi cació parlem de l’arquitecte. - Director de l’execució de l’obra: Tècnic que, formant part de la direcció facultativa, dirigeix l’execució material de l’obra conforme al projecte, portant el control qualitatiu, quantitatiu i de costos. En edi cació parlem de l’arquitecte tècnic. En obra civil el director de l’obra és un Enginyer de Camins, Canals i Ports, i el director de l’execució és un Enginyer Tècnic d’Obres Públiques. El coordinador de seguretat i salut és l’agent que controla l’aplicació dels principis generals de prevenció i seguretat en l’obra. fi fi  1.4 Constructor, Contractista o Contracta Són empreses que proporcionen els mitjans, tant materials com humans, per a executar l’obra de nida en un projecte. Si l’empresa constructora no disposa amb el personal especialitat per a tots els treballs que es deuen portar a terme, esta pot subcontractar eixos serveis. Les subcontractes són empreses diferents a la contracta principal que realitzen part de l’obra. Les constructores solen tindre en plantilla almenys: - Cap d’obra: sol ser un arquitecte tècnic o enginyer tècnic que controlarà i coordinarà l’execució de l’obra (treball d’o cina). - Encarregat d’obra: pot tindre, o no, formació acadèmica, però ha de tindre grans coneixements i experiència per a coordinar i controlar l’execució de tots els treballs (a peu d’obra). Les UTE (Unió Temporal d’Empreses) són dos o més empreses que s’uneixen tan sols per a realitzar un obra. fi fi 1.5 Coordinador de seguretat i salut El Real Decreto 1627/1997, de 24 d’octubre en el que s’estableixen les DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ, descriu la gura i les funcions del coordinador de seguretat i salut. Es tracta d’un tècnic designat pel promotor de l’obra que compta amb formació d’enginyer, enginyer tècnic, arquitecte o arquitecte tècnic i formació de seguretat laboral. La seua feina és vetlar per la seguretat dels treballadors de l’obra i fer complir les normes de seguretat per part de tot els treballadors. fi 1.6 O cina de Control Tècnic i assegurances És el control de qualitat del procès constructiu, tant en la fase de projecte com en l’execució. És obligatori en les obres de construcció, excepte en la construcció de vivendes unifamiliars. Totes les obres deuen contractar una assegurança que cobrisca les següents responsabilitats: - Responsabilitat DECENNAL: danys materials en l’edi ci causats per defectes que tinguen el seu origen a l’obra fonamental, estructura i sistema de cimentació, i que comprometa la resistència mecànica i estabilitat de l’edi ci. fi fi fi 1.6 O cina de Control Tècnic i assegurances - Responsabilitat TRIENNAL: danys materials en l’edi ci causats per defectes de les instal·lacions o elements constructius que ocasionen l’incompliment dels requisits d’habitabilitat (estanquitat, goteres, fontaneria, sanejament, electricitat, …) - Responsabilitat ANNUAL: danys materials causats per vicis o defectes de l’execució que afecten a elements d’acabats de les obres ( Taulells, paviment, algeps, escaioles, …) La OCT és l’únic canal vàlid d’informació entre la companyia asseguradora i l’obra. fi fi 2. Adjudicació de l’obra Adjudicació directa: La promotora entra en contacte amb un sol constructor. En obres petites, urgents o de tipus artístiques. Concurs: La promotora elegeix la més convenient de les ofertes que es presenten, després d’haver demanat certs requisits. Subhasta: Qualsevol empresa constructora pot presentar oferta, ja que no hi ha condicions mínimes prèvies ni especí ques. Es concedeix el treball al l’oferta més barata. Concurs-Subhasta: La promotora selecciona amb anterioritat possibles constructores i sol·licita a cadascuna pressupost i condicions, després selecciona l’oferta més convenient. fi 3. Finança L’empresa constructora entregarà una ança enconòmica a la promotora. Aquesta ança serà retornada quan l’obra nalitze. La ança serveix d’aval, per a que en el supòsit de que l’empresa constructora fracasse, poder cobrir el risc de tots els danys que es puguen causar a la promotora. Quan és treballa per a l’administració pública la ança sol ser del 4% de l’import total de l’obra. fi fi fi fi fi 4. Els o cis en la construcció Per a realitzar una obra d’edi cació o obra civil, són necessaris un gran nombre de treballadors de diferents o cis. La coordinació de l’obra segueix la següent estructura: - Direcció facultativa (director d’obra i director d’execució d’obra) - Cap d’obra - Encarregat fi fi fi  4.1 Categories dins del o cis Els o cis de la construcció s’organitzen en quadrilles, que estan formades per 2 o més persones que segueixen la següent estructura: - Capatàs: dirigeix una o varies quadrilles de un o varis o cis, a més, pot coincidir amb la gura de l’encarregat. - O cial de primera: treballador d’un o ci amb autonomia per a treballar i gran experiència. - O cial de segona: treballador amb coneixements d’un o ci que treballa baix la supervisió de l’o cial de primera. - Peó: treballador que ajuda als o cials. - Aprenent: treballador que realitza tasques senzilles per adquirir coneixements de l’o ci. fi fi fi fi fi fi fi fi fi fi fi  4.1 Categories dins del o cis En funció de les necessitats del treball i de la magnitud de l’obra, les quadrilles anteriors poden estar formades per multitud de combinacions. - O cial de primera + o cial de segona + peó - Capatàs + o cial de primera + 2 o cials de segona + 2 peons + aprenent - 2 o cials de primera + o cial de segona + peó fi fi fi fi fi fi fi 4.2 O cis de la construcció Topògraf: Mesura el terreny, cotes, distàncies, angles, superfícies i volums. La seua feina, entre altres, és fer alçaments topogrà cs o replantejos. Nivell topogrà c Estació total fi fi fi 4.2 O cis de la construcció Gruista o operari de grues: Controla la grua torre o mòvil Grua torre Grua mòvil Maquinista: Conductors de maquinaria de moviment de terra Retroextavadores i pales fi 4.2 O cis de la construcció Conductors: de camions, dumpers, carretons, … Camió Dumper Carretó fi 4.2 O cis de la construcció Encofradors: realitza treballs d’encofrats a les estructures de formigó armat fi 4.2 O cis de la construcció Ferrallistes: doblen, tallen, munten i lliguen les armadures d’estructures de formigó armat fi 4.2 O cis de la construcció Operari de formigó: realitza el vessament , compactació i curat del formigó fi 4.2 O cis de la construcció Obrer: fa murs, barandats, falsos, estructures de rajola, bloc de formigó o pedra Caravisteros: Fa parets de rajola cara-vista. Pertanyen al grup d’obrers Maçonero (mampostero): fa murs de pedra. Pertanyen al grup d’obrers fi 4.2 O cis de la construcció Solador/pavimentador: col·loca paviments de pedra, gres, terratzo o formigó Enrajolador (alicatador): col·loca rajola, gres, … en parets fi 4.2 O cis de la construcció Yesaire: artesà de l’execució de revestiments continus de yeso Estucador: artesà de revestiments continus de morters (monocapa, tirolesa, enfoscats, estucos, …) Morter monocapa i estuco fi 4.2 O cis de la construcció Pintor: treballs de pintures en parets, sostres, portes, etc… Manyà (cerrajero) fi 4.2 O cis de la construcció Ferrer: fa enreixats de portes i nestres Fuster metàl·lic: fa muntatges i confecció d’estructures metàl·liques fi fi 4.2 O cis de la construcció Fuster d’alumini o PVC: s’encarrega de les portes i nestres d’alumini o PVC Fuster: s’encarrega de portes, nestres, mobiliari, passamans, … de fusta fi fi fi 4.2 O cis de la construcció Vidrier (cristalero): instal·la vidres en portes, nestres, etc… Col·locador de PYL: instal·la sistemes de particions PYL fi fi 4.2 O cis de la construcció. DOCUMENTAL Escaiolista: instal·la sostres i parets d’escaiola Electricista Antenista Instal·lador d’ascensor Tècnic de telecomunicacions Llanterner Tècnic d’impermeabilització fi