Història de la Farmàcia T1-4 PDF
Document Details
Uploaded by ReasonedIntellect1918
Universitat de Barcelona
moorales05
Tags
Related
- Farmacología I Clase 1 PDF
- Sesión N°16 - Buenas Prácticas en Farmacia PDF
- Sesión de aprendizaje 16: BPM en la elaboración de jarabes medicamentosos
- Medicina Ancestral y Conquista de Chile PDF
- Resumen de Antibióticos Beta-Lactámicos PDF
- Sesión de Aprendizaje 16 - Elaboración de Jarabes Medicamentosos PDF
Summary
Aquest document presenta un resum de la història de la farmàcia, centrant-se en la farmàcia simbòlica i la seva evolució. Analitza les pràctiques de medicaments vegetals i el xamanisme. El text destaca la importància de l'entorn natural i les creences sobre la malaltia en la farmàcia primitiva.
Full Transcript
Parcial-HaFarma-T1aT4.pdf moorales05 Historia de la Farmacia 1º Grado en Farmacia Facultad de Farmacia y Ciencias de la Alimentación Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explota...
Parcial-HaFarma-T1aT4.pdf moorales05 Historia de la Farmacia 1º Grado en Farmacia Facultad de Farmacia y Ciencias de la Alimentación Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. TEMA 1: LA FARMÀCIA SIMBÒLICA Història: Inicia amb la primera escriptura el 3500 aC 1.1 El medicament i el seu entorn . Hi va haver dos moments en els quals la farmàcia patir canvis dràstics Revolució agrícola Revolució industrial - Augment de la supervivència - Primers laboratoris farmacèutics - Inici ús plantes medicinals - Investigació farmacològica - Implantació agricultura - Especialitats farmacèutiques afarmàciacontribueixal’autonomiaialadignitatdelespersones,generaqualitatdevida, L progrés, llibertat i benestar. epèn del seu entorn i és modulada per aquest. Els criteris científics, fisiopatològics, la D tecnologia, els recursos econòmics i comercials, el capital disponible, la religió i la moral condicionenipermetenl’existènciad’unsmedicamentscontretsmentrequeenfaninviables d’altres. 1.2 La farmàcia simbòlica . s troba bàsicament a la prehistòria i són pràctiques que han perdurat gràcies a la seva E presència en pintures rupestres i a les comunitats indígenes actuals. La prehistòria es divideix en 3 grans períodes: el paleolític, el mesolític i el neolític. La farmàcia simbòlica és: Primitiva:Farmàcia o terapèutica de les comunitatindígenes poc desenvolupades. Arcaica:Farmàcia de civilitzacions desaparegudesque no van formular la malaltia en termes tècnic Pretècnica: Farmàcia que demarca la diferència entreun model racional, natural i tècnic i un altre faltat d’explicacions naturals, racionals i tècniques. armàcia simbólica es aquella terapèutica en la que existeix l’empirisme i també la F farmàcia técnica però en la que predomina una concepció en la que el símbol desenvolupa una funció determinant. Farmàcia vegetal ls prehistòrics van identificar plantes medicinals, els hi van atribuir propietats E terapèutiques, les van manipular, els hi van afegir excipients i els hi van donar forma farmacèutica. Inclús en aquestes èpoques era tècnica, perquè sense tècnica la farmàcia no pot existir. 1 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. sdesenvolupaendependènciaabsolutaambelseuentornnaturalielsmedicamentsqueli E subministra: NO es té la tecnologia necessària Farmàcia basada en la recol·lecció No es té una explicació tècnica de les causes de les malalties Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. En l’actualitat: Segueixpresentenlesgranscivilitzacions,onhisobreviuunaterapèuticacredenciali de farmàcia popular Present en comunitats indígenes i les societats considerades arcaiques primitives Va ser expulsada però encara sobreviu avui dia Xamanisme aman: Expert en relacionar-se amb les forces espirituals, dona explicacions i retorna la X salut. És el centre o pilar de la seva tribu, també de la relació social amb els altres membres. Diagnostica, prescriu, prepara medicaments, opera, coneix les plantes,... → Fa de metge farmacèutic, psicòleg, sacerdot, infermer, conseller, assistent social, … Es diu que té relació amb les forces espirituals Es forma amb un altre xaman, a vegades però se’l considera com a tal per alguna qualitat que el distingeix o per les seves visions del més enllà Recupera ànimes i aplaca la ira dels esperits malèfics ràcies a les pintures rupestres, tenim informació sobre l’existènciad’aquestsxamansque G han perdurat fins a l’actualitat. ls primers xamans eren dones siberians però amb el temps els poders sobrenaturalsvan E passar als homes, sobretot durant l’edat mitjana on es titllava a les xamanes com a bruixes. Productes utilitzats: Predominen els medicaments vegetals - Atribueix les propietats curatives a les plantes, les prepara i les administra - Esculllesplantesperempirisme,apartird’associacionssimòliquesolesseves relacions amb animals protectors o malèfics Tècniques de preparació: Molturació i extracció aquosa Formes farmacèutiques rudimentàries: Maceracions administrades per via oral o tópica (per exemple, ungüents per la pell) Excipients naturals: aigua, orina, sang, llet, suc de fruites, etc. 2 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin La causa de la malaltia i el seu tractament Hi ha dos orígens de la malaltia, el natural i el sobrenatural. Origen natural→ Capacitat de trobar una explicació a la malaltia Contaminaciómaterial,brutícia,hihaalgunacosaqueembruteixiemmalalteix, sol penetrar per la pell i convertien en impur el malalt Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Es duien a terme cerimònies de neteja, catarsi i purificació, n’i ha dos per excel·lència: l’aigua i el foc rigen sobrenatural → La malaltia com un càstig individual o col·lectiu per part dels O esperits a través d’una energia malèfica. No es busca una neteja del malalt sinó unaneutralització de l’energia: A nivell preventiu: Bloqueig de l’energia amb amulets i talismans A nivell pal·liatiu:Hi ha dos mecanismes terapèutics - Mecanismes expulsatòris: Molts cops provoquen mort del malalt RAS: + Repulsió: menjar/empastifar-se amb coses fastigoses p + Afalac:Contrariquerepulsió,cuidar-semoltosituaralgodolç al costat de l’organisme per acontentar l’esperit i la seva apiadiació + Substitució: S?intenta enganyar l’esperit (enterrament de malalts encara vius) Perforació del crani Fer-se sang voluntàriament Expulsió física mitjançant soroll, música, dansa possessions,... - Mecanismestransferencials:Transmissióenlasqueelmalalts’alliberadela malaltia passant a un altra cop l’energia patògena. Persona - Persona Persona - Animal Persona - cosa/objecte → Després el purificaven tirant-lo a l’aigua Pèrdua i recuperació de l’ànima Moltes malalties, sobretot les psicosomàtiques s’atribueixen a la pèrdua de l’ànima L'ànima és robada per un esperit maligne i se l’endú al centre de la terra Un xaman, mitjançant una cerimònia col·lectiva, entra en trànsitdescrivintcomva fins al centre de la terra, recupera l’ànima i la retorna al malalt amb balls i càntics. Molts cops a les cerimònies i havia Nuchu (follets ajudants del xaman) ls animals eren sagrats, considerats tòtems. Aquests tòtems poden ser desfavorables E (perjudicials tribu) o favorables (protectors tribu). 3 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 1.3 La teoria de les senyals . “ El mal cura el mal” → Homeopatia: està basada en la cura per similars. Ésunahomeopatiadiferentalahomeopatiafarmacològica,laqualvaseriniciadael S.XIX per Samuel Hahnemann apartirdel’aplicaciódelafarmàciatècnicail’úsde substàncies químiques en la mesura adequada. És una teoria molt estesa en la medicina simbòlica, que cura per similitud (homeopatia) i antagonisme (al·lopatia). Els remeis es trien per afinitat segons la teoria de les signatures i els senyals La teoria té 3 idees bàsiques: 1. El sembla ajuda al semblant Vermell → hemostàtic (sang) Plantes lobulades → ronyons Panacees quan l’arrel té aspecte antropomorf: ginseng i mandràgora 2. El semblant s’uneix al semblant i l’arrossega Contralaicterícia,beureaiguaalaques’hihadipositatalgunacosagroga.Els dos colors són semblants s’uneixen i en orinar s’expulsa elgrocde la malaltia 3. El causant del mal, el cura Pharmakon: medicament i verí (simultàniament) → Orígen “fàrmac” Anticipacióalconceptedevacuna:elmalespotconvertirenmedicamentsies manipula correctament Copa d'Higiea: la serp lligada a la copa esdevé medicament a teoria afirma que totes les coses que passen, passen per alguna raó, ja sigui simple i L natural o complexa i sobrenatural. Hi ha dos parts a tenir en compte: E mpirisme: Mitjançant l’empirisme s’assignen a les plantes propietat físiques i terapèutiques que veuen i les usen en casos similars Màgia: Relacionen les plantes amb elsesperitsielsatorguenlespropietatsgràcies als Rituals Terapèutics es plantes no tenen acció terapèutica per si mateixes sinó que han de ser dinamitzades L pel ritual simbòlic. 4 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin spectes físics observables amb els sentits són el color, el gust, la forma ilesassociacions A amb animals protectors o nocius. La Mandràgora s un gènere de plantes amb flor dins la família de les solanàcies. É Creix arran de terra amb les fulles agrupades en una roseta basal Flors violàcies o verdoses, el fruit és una baia groga/ataronjada L’arrel té una forma especial que tothom considerava un homínid Planta amb una gran tradició en el folklore europeu i del Pròxim Orient És citades per Dioscòrides, Hipòcrates i Serapión, i destaca pel seu ús en intervencions quirúrgiques. Important dins la medicina germanica i celtica La trobem a la medicina tradicional i la bruixeria Tépropietathemètiques(productoresdevòmit)iesdeiaqueafavorialacirculació de la sang Ja no s’utilitzen actualment, però era molt valorada i apareixenmoltesreferències bibliogràfiques Tarda 9 mesos a créixer Elnomvedelgrec“nocivapelbestiar”,enàrabsignifica“lapomadeSatanàs”perla seva mala olor Durantl’edatmitjanaescreiaquecreixiadel’espermadelshomespenjatsalaforcao xafats sota les rodes ecol·lecció R Hi ha diferents mètodes però el vertader és aquell representat en paper: Mijançant un gos, prèviament dejunat, amb una soga lligada al coll i al’arreldela mandràgora:Escol·locaalseudavantunbolambmenjaris’arrencal’arrel.Després el gos mor o és sacrificat Es recull amb elventquenovinguidecaraorealitzanttrescercelsambunaespasa abans d’arrancar-la mirant a ponent dministració A A partir delaplantaescreavenmedicamentsqueerenadministratsperviadèrmica,nasal, anal o vaginal. A més, poden convertir-se en homes petits i estar al servei dels seus amos amb poders màgics 5 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 1.4 La farmàcia precolombina . Trets comuns de les concepcions terapèutiques precolombines: La malaltia concebuda com a càstig sobrenatural La superioritat intel·lectual del curandero bruixot, que actua d’intermediari entre els homes, els esperits i les divinitats El tractament màgic, que combina efectes físics i metafísics: les seves drogues Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. posseïen un principi farmacològic actiu més l'ingredient màgic necessari perquè pogués ser combatut l’esperit maligne causant de la malaltia. Inques Es desenvolupa a la regió andina de la costa i l’altiplà equatorial Organització directament connectada amb la divinitat L’inca déu no podia ser jutjat ni tenir-hi contacte La societat era un comunisme teocèntric i agrari Avenços en la tècnica metal·lúrgica, tractament d’or i coure, art tèxtil i ceràmica, regadiu i comunicacions allahuales →Metges especialitzats en el coneixement de les herbes i en la seva aplicació C medicamentosa - Altres metges guarien mitjançant sacrificis i feien pronòstics mitjançant la interpretació dels somnis i l’estudi de les entranyes de bous. - Diagnòsticadministrant una planta al·lucinògena o retirant grans de plat de moro d’un pilot i comptar els grans finals Nombre parell = pronòstic favorable Nombre imparell = pronòstic desfavorable - Símptomes: hemorràgies, abscessos, pus, vomit, diarrea, dolor, tos, etc. - Ingesta de chicha (coca) com a anestèsic - La malaltia era entesa com a conseqüència d’un pecat o falta comès pel malalt Maies Estesa pel Yucatán i la zona muntanyosa de Guatemala. La malaltia és resultat d’un pecat o falta del malalt Per obtenir la curació s’ha de reconèixer la seva culpa, confessar-la i penedir-se d’haver-la comès Metge:Ah-men. Era membre de la classe sacerdotal i la professió era hereditària Abunden les malalties intestinals i s’utilitzen ganivets d’obsidiana a terapèutica combinava la fisioteràpia amb les drogues medicinals, majoritàriament L vegetals. - El metge rebia instruccions per recol·lectar plantes i aplicar-les - La farmàcia utilitzava procediments com la mescla i l’extracció mitjançant l’ebullició en aigua - Exteriorment s’usaven ungüents i uncions - El tractament havia de durar 13 dies en l’home i 9 en la dona 6 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Asteques ultura autòctona de Mèxic que es va desenvolupar en un medi àrid, escàs d’aigua i de C vegetació, amb molt poca terra conreable La societat asteca discriminava la dona No van tenir escriptura jeroglífica, es coneix gràcies als còdex Els únics animals domèstics eren el gall dindi i el gos Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Dieta bàsica de blat de moro Medicina precolombina més evolucionada La malaltia era conseqüència del pecat i cada mal era produït per un déu diferent El nivell social dels metges era baix i les dones també practicaven la medicina Influència de les estrelles sobre el cos, permetia interpretar els somnis i auguris El diagnòstic combinava l’examen físic amb les influències sobrenaturals Drogues al·lucinògenes, el peiot Procediment dels grans de blat de moro Juntament amb els metges, coexistien els cirurgians, flebotòmans, llevadores, droguistes. - Terapèutica: Religiosa i/o empírica Malaltia lleu → tractament amb herbes Malaltia greu = origen diví → terapèutica religiosa - Productes: Excrements, orina, dents de cadàver i flors - Drogues:Guaiac, jalapa, oli de ricí, sarsaparrella, bàlsam, nous de ioiotli i peiot 7 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin TEMA 2 - L’INICI DE LA FARMÀCIA TÈCNICA ls ciments de la terapèutica tècnica els trobem a l’antic Egipte, Mesopotàmia, Índia i la E Xina. La farmàcia experimenta un progrés notable que serà transmès a GrèciaiRoma.La medicina continua pretècnica. Inicis de la farmàcia tècnica Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. . otes les societats han tingut una farmacia en funció dels seus recursos tecnològics i les T possibilitats terapèutiques de l’entorn. ’art farmacèutic sorgeix a Mesopotàmia i Egipte, tot i que sempre hagi existit una tècnica L farmacèutica. esopotàmia: les tauletes de Nippur, el Codi d’Hammurabi, M medicaments . a cultura es desenvolupa en les diferents regions regades pels rius Tigris i Eufrates, L limitades per la planura delaMesopotàmiaiperBabilòniaoSumèriadelsud.Lacrescuda periòdica dels rius possibilitava l’accès a l’agricultura per a l’alimentació de la població i també pel cultiu de plantes medicinals. Cronologia Coneixements científics urant aquesta época es va desenvolupar l’astrologia i el sistema sexagesimal, al mateix D temps que es manté la importància de les divinitats. La malaltia i el medicament a culturanoconsideravaquemésenllàdelamorthihaguésunavida,escreientitellesde L les divinitats que no veien compensades les fatalitats experimentades en vida. s va desenvolupar una cièncie de les llistes amb l’enumeració dels signes, utensilis, E minerals, plantes, simptomes, etc. Eren escrites en tauletes d’argila i amb una escripture cuneïforme. 1 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin La medicina mesopotàmica es pot dividir en dos vessants: Teocràtica Empírica - Els déus són els creadors de tot - La curació no depèn sols de la màgia - La malaltia sorgeix del disgut/decepció - Es sabia de la malaltia pels signes i provocat als deús símptomes que presentava, es poden - Hi havia metges de classe sacerdotal, i enumerar i catalogar eren els únics que podien parlar amb les - Hi havia metges laics, solien ser cirugians divinitats etges i farmacèutics M Pertanyien a diverses tipologies de classe sacerdotal Asû: Similar al metge tradicional. Preparava els remeis i nomésparticipavaalfinal del sistema terapèutic Barû: Eren considerat la elit sacerdotal que guaria amb endevinacions, feia el pronòstic per saber com procedir la teràpia Âshipu: Metgequecuravaambexorcismes,representavaelsacrificid’unmateixper acontentar un déu, aconseguir-ne el perdó i la curació posterior. auses de la malaltia C Distingien entre 3 possibles causes: 1. Acciódirecteiespecíficadelsdéus:Esprodueixquans’hacomésunpecat,esveuala persona impura a nivell físic i moral. Mentre s0observen aquests senyals, no es permet l’entrada de les persones als rituals sagrats 2. Dimonis: Quan els déus ens treuen la seva proteccióquedem desprotegits. 3. Màgia negre: Certs mortals tenen poders sobre alguns dimonis, eren persones capaces d’enviar mals d’ulls a persones concretes gràcies al contacte amb l’infern ixídoncs,entenienlamalaltiacomaconseqüènciadelpecat,enformadecàstigdirecte,de A desassistènciaocomamàgianegra.Aquestefectedelesforcessobrenaturalsenlespersones provoca una transgressió física i moral. a ser en aquest punt quan la farmàcia esvadesvinculardelamàgia,totiqueenalgunes V ocasions encara s’incorporava en rituals on predominava la màgia. a majoria de malalties eren atribuïdes a Ea i a Marduk. L A part dels déus, també distingim diferents dimonis: Edimmu/kimmu: Representen els esperits dels morts no enterrats que busquen allotjament en cossos humans 2 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. L ilû, Lilîti o Ardatilî: Són el resultat de la unió del dimoni amb un home o una dona Asakku: Era un esperit inferior als déus que provocavatotes les febres. n resum, el malalt ho és perlasevaconductaoladelsseusavantpassatsirequeriend’un E diagnòstic, pronòstic i tractament dels metges de classe sacerdotal. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Tractament de la malaltia 1. Diagnosticatravésd’unainvestigaciópsicològicadestinadaasaberelpecatcomèso la regla violada Es tenien llistes amb els principals pecats per a ser llegits en veu alta 2. E s fa el pronòstic, en cas de ser negatiu es suspén el tractament (BARÛ) Per al pronòssti, es feien diferents endevinacions: Empiromancia: Estudi de les flames i elfum,tambéésl’estudidelaforma com cauen les plantes al riu Lecanomancia: Estudi del soroll que fan les pedres precioses al caure a l’aigua, també l’estudi de les formes de les taques d’oli a l’aigua Hepatoscòpia: Sacrifici d’un animal, generalment bous, per a fer una posterior lectura de fetge. Oniromància: Estudi dels somnis Astrologia: Astres i horòscop 3. S’inicia la terapèutica: una cerimònia màgico-religiosa (Âshipu) que incloïa l’administració de fàrmacs o BULTU En resum, la terapèutica és una barreja d’empirisme i teories màgico-religioses. atèria mèdica M Esvainiciarlapolifarmàciaempíricagràciesal’arqueòlegReginaldCampbellThomsonque va dedicar 20anys a l’estudis dels textos mèdics descoberts a Nippur. l 1923 va publicar la traducció de 660 tauletesivacatalogar250plantesmedicinals,120 E minerals i 180 productes orgàniques. ultu→Medicamentsformatsperd’altresméssimples.Lesmesuresques’utilitzavenpera B preparar-los i dosificar-los es basaven en el sistema sexagesimal (tan sols en certes ocasions) aidentificaciódecomponentseracomplicadaperquès’utilitzavensinònimsconstantment, L a vegades amb noms fantasiosos. 3 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin a matèria mèdica: preparació L Eren procediments descrits a les tauletes: Assecar,polvoritzar,tamisar,triturar,tallar,garbellar,convertir,remullar,remoure, diluir, pastar, coure, escalfar, carbonitzar, filtrar i rostir. Operacions de cocció, carbonització, escalfament, fornejat o filtració. Destaquen les formes farmacèutiques com les pocions purgants o emètiques, Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. constituïdes de diversos líquids i s’indica com s’han de barrejar. També locions, banys, ungüents, pomades, píndoles, supositoris, fumigacions, instil·lacions… Tauletes farmacèutiques Les primeres daten de 2500aC. decunya,vasuposarlainvencióde Transmeten el coneixement de les l ’escriptura cuneïforme ciències del medicament: la de Es feien coure o s’assecaven al sol Nippus, Filadèlfia i de Es conservaven en biblioteques Constantinoble. Era considerada la ciència de les Farmacològicamentsonunconjunt llistes:llistesdemedicamentsmolt d’observacions empíriques. concises S’escrivien en fang humit amb No tenen referència simbòlica que canyes afilades que tenien forma no inclouen divinitats ni religió Es poden dividir en: 1. Col·leccions de prescripcions terapèutiques 2. Repertoris de simples medicinals: ot i que han servit molt, falten molts detallsqueestransmetienperviaoraldemestresa T deixebles. T auleta de Filadelfia → Ha contribuït a la discussió delsconeixementsempírics mesopotàmics Tauleta de Constantinoble → Conté observacions farmacològiques sense elements màgics auleta de Nippur T És el receptari d’un metge de Nippur de l’any 3000 aC Text totalment tècnic ren llistes no molt concises E Desxifrada per KREMER o LEVEY Nocontécapcomponentmàgic,és És considerat el text més antic de farmacologia exclusivament medicina i farmàcia racional i tècnica 4 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin odi d’Hammurabi(sobirà) C Es conserva en un monument de pedra, reservats per textos importants, per exemple, els legislatius. Monòlit de 2 metres d’altura, conservat al Louvre Conté la legislació vigent durant l’època de Hammurabi, 1750 aC Hi ha la regulació d’honoraris, responsabilitats i indemnitzacions Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. És una pura aplicació de lallei de talió(ojo porojo) Deixavaimpuneselserrorsdediagnòsticiterapèuticadelsmetgessacerdots,peròno als metges laics És una legislació negativa, perquè inhibeix la intervenció terapèutica i fomenta el fatalisme. I ndemnitzacions:sielmetgepronosticaquelamalaltiaéscurableiactua,cobrasité èxit però es castiga si fracassa Eren lleis que tan sols s'apliquen si el diagnòstic era capahomeslliures,encasde mal pronòstic als esclaus, es paga en or a l’amo el seu valor Egipte: papirs, medicaments, momificació . Va començar el seu desenvolupament al llarg del riu Nil. Era terra fèrtil gràcies a les i nundacions produïdes anualment entre juliol i octubre. Cronologia Coneixements cientificotècnics Escriptura→ símbols fonètics i determinatius Papir→ Cyperus Papyrus Calendari → Es defineixen 3 estacions repartides en 12 mesosde30dies,ajudara calcular les collites Aritmètica→ sistema decimal, operacions bàsiques 5 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Q uímica→ KEMI. Fabriquen vidre, cosmètica i perfums Farmàcia→ PHRT (medicament) + HAKI (déu de la màgia) alaltia i el medicament M La malaltia s’explica des del punt de vista màgic o religiós i empíric. La medicina és pragmàtica i utilitària. Déus: Anubis, Isis i Horus, Sekhmet, Imhotep, lsestudisesbasenenevidènciesaportadesalaposteritatperlasevapròpiaculturaopels E visitants que la van conèixer. auses de la malaltia C Elsegipcisconsideravenlasalutcoml’estatnaturaldel’ésserhumàiespodenclassificaren dos grups: de causa desconeguda i amb símptomes evidents. a malaltia era concebuda com un càstig diví i la terapèuticaesbasavaenoracions.Siera L degudaalapossessiódemoníaca,eltractamentmésadequat,lamàgia.Silamalaltiaeraper a causes naturals utilitzaven medicaments. apirs P Similarsalestauletesmesopotàmiques,s’hicitenmajoritàriamentlescausesdelamalaltia. Els més important, és el papir Ebers (1500 aC). Papir Ebers (1500 aC) Conté plantes, minerals, animals i alguns remeis fantàstics o excrementicis,queen algunes ocasions són sinònims. És farmàcia tècnica, sense components sagrats Medicina laica i sacerdotal: la mateixa farmàcia Com a sinònimsdeplanteshitrobemsangdemosca,cuaderatolí,ulldelcel,crani lluitador, etc Conté l’orina com excipient Precepta dejeccions de ratpenat com a tractament en inflamacions de les parpelles Ostracons Deriva de la paraula grega OSTRACA Són trossos calcaris o fragments de recipient sobre els quals es gravava un text Es consideren un precedent de les receptes mèdiques 6 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Cases de la vida Institucionsestatals,properesalstemples,onesrealitzavenritusiestudisreligiosos, laplanificaciódelcalendariilaprotecciómàgicadedéuidel’encarnacióterrestre,el Faraó. A part d’estudis religiosos i del calendari tenien un Departament d’ensenyament mèdic i farmacèutic Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. L’aprenentatge es feia mitjançant pràctiques esotèriques Al departament d’ensenyaments mèdics → ASI-T → sacerdots URMA ls professionals E Sacerdots Exorcistes o mags: Sacerdots que curaven mitjançant pràctiques similars a altres cultures arcaiques Sacerdots de Sekhmet: Terapèutica màgico-religiosa, però tenien coneixements sanitaris empírico-pràctics aics o SNWN L Rebien educació a la casa de la vida i estaven jerarquitzats en un cos mèdic: E l metge estava obligat a actuar com ensenyava la tradició Si actuava contra la tradició i fracassava → era un delinqüent per perjudicar deliberadament a un malalt → No es pot practicar més la medicina om a conseqüència: paràlisi, inhibició professional: allò important no és curar, sinó aplicar C el tractament establert, canònic Oftalmologia L’ull tenia un valor moral, simbolitza el bé, oposat del mal personificat per Seth Les ferides i malalties de l’ull i la seva posterior cura, simbolitzaven el cicle lunar i el cicle solar amb l’alternança del dia i de la nit, de la llum i la foscor La màgia també va concedir un gran valor a l’ull que servia per protegir de la mala sort i obtenir favors dels déus. Malalties oculars Glaucoma: sulfur d’arsènic, banús, aigua. Cataractes: asafètida i nafta Conjuntivitis: plom roig, òxid de coure, mel. Ceguera: injectar en l’orella del cec una massa amb ulls de porc, ocre groc i mel. + Col·liris generals per tot l’any i estacionals, en funció de l’estació de l’any. 7 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Farmàcia egípcia Atresoraren importants coneixements químics i farmacèutics. S’accepta que la paraula química procedeix de Kemi, nom d’antic Egipte i que el terme farmàcia ve de phrt (que vol dir medicament) i haki (déu de la màgia). S’utilitzen remeis minerals, vegetals i animals procedents dels entorns i d’aquells països amb els que comerciaven. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Predomini de vegetals Entre les substàncies minerals utilitzaven molt el borax, que encara s’usa a l’actualitat. Altres substànciesmineralserenlessalsdeplom,comelsulfurdeplom (galena), el sulfur d’arsènic i el carbonat de sodi (natró). atèria mèdica M Enelspapirsapareixenmésde700droguesestudiades,entreelsqualstambétrobemnoms fantasiosospelsmedicaments,igualqueaMesopotàmia,moltserendifícilsd’identificarpel seu caràcter al·legòric. egons el Papir Ebers l’antimoni protegia de l’excés de lluminositat, un problema que S causava infeccions oculars. Substàncies emprades Minerals → Les salsdeplom,comelsulfurdeplom(galena),elsulfurd’arsèniciel carbonat de sodi (natró). Vegetals → ceba, alls, porros o civada, utilitzats en nutrició i terapèutica: anís, ametlles, aloe vera, camamilla, menta mostassa, nous moscada, opi… Animals → utilitzats com a excipient: grassa de bou, llet de vaca i dona, ou, sang d’ase, de porc, de gos i cabra. + Sang: S’utilitzava perquè se suposava que era beneficiosa per les dolències sagnies i es considerava eficaçenlesmalaltiesenlesquehihaviapèrduade sang. També aportava claredat de la vista. + Fetge de bou: S’utilitzava per ajudar a les persones que hi veuen malament per la nit. El fetge cru, macerat i preparat s'instil·lava a l’ull. reparació de medicaments P Els egipcis són els primers en referenciar les balances. Coneixien la dilució, infusió, fermentació, filtració, l’ús del tamís,ladessecacióola molta. Es creu que ells van inventar la balança de braços iguals, crucialenl’elaboracióde medicaments, i que utilitzaven amb un sistema de peses específiques per a la seva preparació. Les reines egipcies utilitzaven farmacioles de viatge, una espècie de farmàcies portàtils amb els medicaments i cosmètics més importants. Empraven vomitius, purgants, lavatives, cataplasmes, ungüents, friccions, fumigacions, pocions i píndoles. 8 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Excipients Llet de dona → “IRETJET REMETJ” havia de ser d’una dona que hagués donat a llumaunnensa.S’utilitzavacontraleshemorràgiesdelaconjuntivaiper. Orina → s’utilitzava com a excipient i remei. Preferentment la femenina. Cervesa → Era popular en molts àmbits, i les referències tan antigues com les Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. mesopotàmiques, atribuïen el descobriment a OSIRIS, que la va regalar als homes. Cannabis → Planta d’origen asiàtic, molt popular en els receptaris de l’època. Pols de mòmia →Esvacomençarautilitzarpassatsunssegles.Esconsideravauna panacea. Higiene Es rentaven les mans després de U tilitzaven perfums corporals i cada àpat i rentaven els plats. ambientadors. No coneixien el sabó i feien servir Els banys i l’eliminació d’aigües el natró i la sosa per netejar. residuals es feia mitjançant un Els homes ilesdonesesdepilaven sistema de clavegueram complex. tot el cos. Van desenvolupar una poderosa Els sacerdots s’afaitaven el cap i organització sanitària central. utilitzavenperruca,lesbarbeseren postisses. Embalsamat Testaments. U n papir descriu el cor al centre Diferents categories. del tòrax, del que sorgeixen 46 Momificats,enfèretreshermèticsi tubs, canals o tubs que porten els ocultsentombeslaberíntiquescom líquids corporals, ja elaborats, als les piràmides dels faraons. respectius òrgans: un canal porta Momificació del cos. l’aire als pulmons, un altre l’orina L’artd’embalsamarnovainfluiren alsronyons,untercerlesllàgrimes lamedicina,sabiencommomificar alsulls,unquartl’espermaalpenis el cos, però no com funcionava. i així. El sacerdot, també metge i Explicació simbòlica i literària. embalsamador, lliurava el cos al sepulcre per reconèixer-lo. Momificació 1. Rentada del cadàver i trasllat a la cabanya de Déu 2. Buidatge del crani pel nas i vessament de resina fluida en la cavitat cranial 3. Incisió a l’abdomen 4. Evacuació de les vísceres, afegien espècies, resines i betum 5. Netejadelesvísceresambvidepalmaiespècies,lesembolicavenilesdipositavenen vasos canopis. Sallaven l’abdomen amb resina o cera fosa 6. Taponament de les obertures corporals: boca, nas, ulls i oïda 7. Dessecació amb natró 8. Rentada del cos, perfumació amb olis i embenatge amb tires de lli amarades amb resines 9 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin TEMA 3 - La farmàcia grecoromana mb la cultura grega, es produeix l’inici d’una visió racionalista del cosmos i de l’home, A allunyada de la màgia,les supersticions mítico-religioses i les concepcions arcaiques empíriques. Medicina pretècnica grega Origen conegut Origen desconegut - Traumàtic - Els déus eren els agents - Ambiental - Eren ens malignes (p.e. Daîmones) - Curació empírica - Divinitats venjatives (p.e. Eumènides/Harpies) uan la malaltia es considera producte de la culpa del malalt i causada per la còlera dels Q déus o forces malignes, entra la mentalitat màgico-religiosa. Pregària Ritualsorgiàstics:Muntavengransorgiesipreniensubstànciesal·lucinògenesper arribar al trànsit. Música, soroll i dansa Catarsis: Purificació amb foc i aigua Terapèutica transferencial: Transferència de l’energia Terapèutica astrològica: Per exemple la relació entre el cicle lunar i el cicle menstrual Divinitats sanadores ls grecs van relacionar cada malaltia o grup de malalties amb una divinitat. Hi trobem E Apol·lo, Artemis, Asclepi, etc. Especialistes A més de les divinitats per a tractar les malalties d’origen conegut tenien especialistes: Kheirourgein: Quiropràctic Rhizotomos: Era qui preparava els medicaments i coneixiasimples medicinals Pharmacopolas: Comerciaven amb els simples medicinal i també venien verins Pharmakeisopharmakides:Conegutscombruixotsomags.Practicavenmàgiai exorcismes Gymnástai: Entrenadors de gimnàs Periodeutas: Metges laics, tradicionalment per herència. Eren metges ambulants que muntaven iatrons a totes les polis que visitaven. Culte a Asclepi És el déu de la medicina Apareix el 429 aC i s’estén per tot Grècia amb temples a les principals ciutats als costats del mar i de l’aigua Al seu culte apareixen diferents escoles com Epidaure, Cos, Cnido o Pèrgam Elsmalaltsacudienals‘curanderos’,alsmetgesodirectamentaldéudelamedicina, Asclepi, als seus temples. Asclepi, pare d’Hygea, deessa de la farmàcia, atenia a milers de malalts que abandonaven les seves llars i romanien setmanes als seus temples. Símbol de la Medicina i la Farmàcia (bàcul/copa i serp) a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9315483 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Passos que seguien els malalts quan anaven al curandero: 1. Canvis dràstics en la dieta 2. Observació dels exvots 3. Cerimònia de culte, on es prega i s’expliquen les grans curacions de Déu 4. Incubatio: tractament que es fonamentava en el somni hipnòtic o suggestiu, en alguns remeis empírics, en la dieta, en el banys i massatges i en la vida relaxada i Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. tranquil·la que oferien 5. Placa a Asclepi agraint-li la curació 3.1 Els 4 elements de la teoria humoral Presocràtics, els 4 elements i la medicina tècnica Té lloc a grècia i Roma. Grèciaéslaméspuntera:apariciódelesprimeres
