Gestió de Mostres 3.3 PDF - Riscos Químics

3. Riscos químics Aplicació de mesures de prevenció de riscos químics Agent químic i risc químic Un agent químic és tot element o compost químic, per si sol o barrejat, tal com es presenta en estat natural o és produït, utilitzat o abocat (també com a residu), en una activitat laboral. Risc quími...

3. Riscos químics Aplicació de mesures de prevenció de riscos químics Agent químic i risc químic Un agent químic és tot element o compost químic, per si sol o barrejat, tal com es presenta en estat natural o és produït, utilitzat o abocat (també com a residu), en una activitat laboral. Risc químic: Possibilitat que un treballador pateixi un determinat mal derivat de l’exposició a agents químics. La gravetat del risc depèn: ​ Naturalesa de l'agent químic. ​ Condicions individuals del treballador exposat. ​ Característiques de l'exposició, temps d'exposició o condicions ambientals. Vies d’entrada dels agents químics 1.​ Via inhalatòria: ( la més important). La magnitud i les conseqüències de l'entrada d'agents químics per aquesta via depenen de: ○​ Quantitat de la substància present en l'aire. ○​ Forma física de la substància: ​ Gas o vapor: La seva solubilitat en aigua, perquè els gasos hidrosolubles comencen a ser absorbits a través de la mucosa del sistema respiratori. ​ Aerosol (sòlid o líquid): Com més petita sigui la partícula, més probable és que penetri cap al fons del sistema respiratori, arribant a l'alvèol pulmonar. ​ Fibres: Igual que els aerosols. ○​ Solubilitat. ○​ Freqüència respiratòria: A major quantitat d'aire inspirat, major quantitat de substància que penetrarà en l'organisme. ○​ Difusió alveolocapil·lar: A major facilitat de pas, més ràpidament augmenta la concentració en la sang. 2.​ Via dèrmica: És la segona via d'entrada més important. Els agents poden produir dos tipus de danys: ○​ Mal local o tòpic: Afectació de la pell per contacte amb l'agent. ○​ Mal sistèmic: Efectes tòxics en teixits allunyats de la via d'absorció. Els principals factors a tenir en compte per a determinar la magnitud i les conseqüències de l'entrada d'agents químics per aquesta via són: ​ Concentració de l'agent químic, mitjà en el qual es troba i la presència d'altres agents químics. ​ Forma física de la substància: Amb la deposició d'un aerosol en la pell s'inicia el procés de penetració. Es considera que la penetració per via dèrmica de gasos/vapors no és rellevant. ​ Solubilitat: La pell és una capa àcida-greixosa protectora, que pot evitar la penetració si la substància no se solubilitza en ella. ​ Grandària de partícula. ​ Estat de la pell: Si s'ha eliminat la capa àcid-grassa de la pell, està poc hidratada o té ferides, es facilitarà l'entrada dels agents químics. ​ Àrea exposada: Superfície de la pell descoberta i exposada al contacte amb l'agent químic. ​ Tipus de contacte i protecció de la pell. Pot ser un contacte: ○​ Directe: Quan existeix un contacte voluntari amb el producte químic. ○​ Indirecte: Quan el contacte es produeix per altre mitjà.  ​ Via digestiva: menys freqüent. Es poden ingerir agents químics mitjançant: ○​ Deglució accidental. ○​ Consum d'aliments i begudes contaminades. ○​ Deglució de partícules procedents del tracte respiratori. La velocitat d'absorció de l'agent depèn de: ​ Propietats fisicoquímiques: Les partícules de menor grandària tenen major solubilitat. ​ Quantitat d'aliments present en el tracte gastrointestinal: A major quantitat d'aliment, major dilució de l'agent químic. ​ Temps de permanència al tracte gastrointestinal: Minuts en la boca, 1h en l'estómac o diverses hores en l'intestí. ​ Superfície d'absorció i capacitat d'absorció de l'epiteli. ​ pH: Determinades substàncies s'absorbeixen millor en el pH àcid de l'estómac. ​ Peristaltisme i flux sanguini. ​ Secrecions gàstriques i intestinals: Modulen la solubilitat. Via parenteral: A través d'aquesta via l'agent químic entra en contacte directament amb el torrent sanguini.​ La penetració es produeix a través d'una lesió traumàtica. Efectes sobre la salut dels agents químics Depenent de les seves característiques, els agents químics presenten diferents perills, existint tres grans grups: ​ Perills físics. ​ Perills per a la salut. ​ Perills per al medi ambient. Tòxics aguts: es refereix als efectes adversos que es manifesten després de: ​ L'administració per via oral o cutània d'una sola dosi d'una substància o mescla. ​ De dosis múltiples administrades al llarg de 24 hores. ​ A conseqüència d'una exposició per inhalació durant 4 hores. Corrosius Són substàncies que produeixen la destrucció del teixit cutani (necrosi visible fins a la dermis). Existeixen 3 subcategories segons el temps d'exposició necessari per causar danys: ​ Subcategoria 1A: exposició de 3 minuts. ​ Subcategoria 1B: exposició d'entre 3 minuts i 1 hora. ​ Subcategoria 1C: exposicions d'entre 1 i 4 hores. H314 → Provoca cremades greus en la pell i lesions oculars greus. Irritants Són substàncies que produeixen una lesió reversible de la pell a conseqüència de l'aplicació d'una substància. H315 → Provoca irritació cutània. Corrosius oculars Són substàncies que produeixen una lesió ocular greu a conseqüència de l'aplicació d'una substància en la superfície anterior de l'ull (no completament reversible en els 21 dies següents a l'aplicació). H318 → Provoca lesions oculars greus. Irritants oculars Són substàncies que produeixen alteracions oculars a conseqüència de l'aplicació d'una substància en la superfície anterior de l'ull, totalment reversible en els 21 dies següents a l'aplicació. H319 → Provoca irritació ocular greu. Sensibilitzants respiratoris Són substàncies la inhalació de les quals indueix hipersensibilitat de les vies respiratòries. Dues fases: 1.​ Primera fase: Inducció d'una memòria immunitària específica en un individu per exposició a un al·lergogen. 2.​ Segona fase: Desencadenament, és a dir, la producció d'una resposta després de l'exposició de l'individu sensibilitzat a un al·lergogen. H334 → Pot provocar símptomes d'al·lèrgia o asma o dificultats respiratòries en cas d'inhalació. Sensibilitzants cutanis Són substàncies que indueixen una resposta al·lèrgica per contacte amb la pell. Teles mateixes dues fases. H317 → Pot provocar una reacció al·lèrgica en la pell. Cancerígens (o carcinògens) Són substàncies o mescles de substàncies que indueixen càncer o augmenten la seva incidència. 2 categories: ​ Categoria 1: Substàncies que poden provocar càncer. ○​ H350 → Pot provocar càncer. ​ Categoria 2: Substàncies susceptibles de provocar càncer. ○​ H351 → Susceptible de provocar càncer. Mutàgens Una mutació és un canvi permanent en el material genètic d'una cèl·lula. ​ Categoria 1: Substàncies que indueixen mutacions hereditàries en les cèl·lules germinals humanes. ○​ H340 → Pot provocar defectes genètics. ​ Categoria 2: Substàncies que poden induir mutacions hereditàries en les cèl·lules germinals humanes. ○​ H341 → Se sospita que provoca defectes genètics. Tòxics per a la reproducció La toxicitat per a la reproducció inclou tres tipus d'efectes: 1.​ Efectes adversos sobre la funció sexual i la fertilitat. H360 → Pot perjudicar la fertilitat o danyar el fetus. 2.​ Efectes adversos sobre el desenvolupament dels descendents. H361 → Susceptible de perjudicar la fertilitat o danyar el fetus. 3.​ Efectes sobre la lactància. H362 → Pot perjudicar els nens alimentats amb llet materna. CLP (Reglament 1272/2008) El Reglament (CE) núm. 1272/2008 va entrar en vigor el 20 de gener de 2009 a causa de la necessitat d'incorporar els criteris del GHS (Globally Harmonized System of Classification and Labeling of Chemicals) per a aconseguir una harmonització a escala mundial. Els principals objectius del reglament són: ​ Determinar si una substància o mescla presenta propietats que hagin de ser classificades com a perilloses. ​ Una vegada identificades aquestes propietats, comunicar els perills detectats a través de l’etiquetatge. El Reglament CLP estableix criteris detallats per als elements d’etiquetatge: ​ Pictogrames. ​ Paraules d’advertiment. ​ Indicacions estàndard de perill. Normativa actual ​ Els pictogrames, amb forma de rombe, que indiquen la naturalesa dels perills associats a la utilització de substàncies o mescles perilloses substitueixen els de forma quadrada i s’afegeixen tres nous. ​ Paraules d’advertiment. ​ Indicacions de perill (H) i consells de prudència (P), que substitueixen a les frases R i frases S. ​ Altres informacions sobre el producte i el proveïdor. Tota la informació ha d’estar en la llengua oficial de cada país on es comercialitzi el producte químic.​ Cada pictograma haurà d’ocupar almenys 1/15 part de la superfície de l’etiqueta, i la seva superfície mínima en cap cas serà inferior a 1 cm². Prevenció de riscos químics El Reial decret 374/2001 regula la protecció dels treballadors enfront del conjunt dels riscos que tenen el seu origen en els agents químics presents en el lloc de treball. La prevenció de riscos químics requereix una avaluació de riscos, que ha de renovar-se periòdicament i per a cada canvi important en el procés de treball: ​ Quantitat de productes químics utilitzats. ​ Tipus de procés. Documentació de l’avaluació de riscos L'avaluació de riscos i les mesures preses es documentaran de manera adequada d'acord amb la legislació i la pràctica nacional (RD 374/2001, del 6 d’abril). Mètodes habituals de control: ​ Bomba de mostreig: L'aire passa a través d'un agent adsorbent específic, que reté les substàncies i aquestes es poden identificar i quantificar després. ​ Mesurador de flux i manòmetre de pressió diferencial: Per verificar l'activitat d'una extracció localitzada.