FARMACOLOGIA tema 1-2-3-4 PDF

**FARMACOLOGÍA** UNITAT 1: FARMACOLOGÍA CLÍNICA I TERAPEUTICA -introducció als conceptes bàsics i marc conceptual- 1. INTRODUCCIÓ A LA FARMACOLOGÍA CLÍNICA 1. DEFINICIONS - **FARMACOLOGÍA CLÍNICA:** És la ciència que estudia les relacions entre els medicaments i els éssers vius. D'aq...

**FARMACOLOGÍA** UNITAT 1: FARMACOLOGÍA CLÍNICA I TERAPEUTICA -introducció als conceptes bàsics i marc conceptual- 1. INTRODUCCIÓ A LA FARMACOLOGÍA CLÍNICA 1. DEFINICIONS - **FARMACOLOGÍA CLÍNICA:** És la ciència que estudia les relacions entre els medicaments i els éssers vius. D'aquesta manera, estudia els efectes terapèutics i adversos dels fàrmacs i altres substàncies químiques sobre un organisme viu. Els conceptes bàsics de la farmacologia son: - **ENFERMETAT:** És l'alteració del estat de **salut** normal d'un ésser biològic individual. - **FÀRMAC:** "És tota substància de procedència **química o natural** amb accions sobre el organisme humà" - **MEDICAMENT:** **Forma comercial** constituïda pel **principi actiu i excipients** (el gust pels nens petits, el color,\...). - **EXCIPIENT:** Substància auxiliar que es combina amb el principi actiu per preparar el medicament. Poden ajudar a la dilució, aglutinació, conservació, aromatització, coloració, espessor, lubrificació,\... - **CONDICIONS PER A QUE UN FÀRMAC SIGUI CONSIDERAT UN MEDICAMENT:** - Ha d'estar ben indicat - Ha d'estar ben dosificat - No ha d'estar contraindicat - **DROGA ("drug"):** És una substància que introduïda en un organisme viu per qualsevol via és capaç d'actuar sobre el **sistema nerviós central**, provocant una alteració física i/o psicològica. Generen tolerància i dependència. - **TÒXIC:** És una substància **lesiva** per l'organisme humà que és capaç de provocar la necrosis del teixit i la mort cel·lular, o segons la dosis, la **mort del organisme**. 1. EFECTE PLACEBO - **Substància inerta** capaç de provocar un **efecte positiu** a certs pacients malalts si aquests pensen o suposen que la mateixa pot ser efectiva Totes les substàncies que s'utilitzen amb fins curatius o pal·liatius provoquen al administrador un doble efecte: - **EFECTE FARMACOLÒGIC REAL** - **EFECTE PROVOCAT PER LA SUGESTIÓ** o transferència terapèutica pel professional de medicina o infermera. 2. TERAPÈUTICA FARMACOLÓGICA - Es consideren així a tots els fàrmacs que s'utilitzen en tractaments profilàctics o preventius, curatius o pal·liatius. 3. NORMES DE SEGURETAT PER LA CORRECTA ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS 1. **Ordre mèdica** 2. **5 regles** (nom del pacient, nom del fàrmac, dosis, via i pauta -interval d'administració-) 3. Mesures de **asèpsia** bàsiques 4. Administrar **immediatament** després d'haver preparat i per la **mateixa persona** 5. Assegurar-se que l'**usuari** rep la medicació 6. **Informar al usuari** 7. Atenció d'infermeria: **valorar** dades que poden influir en l'administració del medicament, determinar objectius, executar i avaluar 8. **Conèixer** acció farmacològica, forma d'administració i dosis de seguretat, controlar efectivitat, efectes secundaris i respostes adverses 4. VIES D'ADMINISTRACIÓ - Lloc o zona per on el medicament entra en l'organisme - **ENTERAL:** Via oral, sublingual, bucal, rectal (tot el tub digestiu) - ORAL: Absorció en l'estómac i porció proximal del intestí prim. AVANTATGES INCONVENIENTS ----------------------------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------- Més natural i fàcil d'utilitzar Irritació gàstrica Barata No es útil en pacients poc col·laboradors o inconscients En cas d'intoxicació pot realitzar-se el rentat gàstric o provocar el vòmit No útil si vòmits No és dolorosa, ni traumàtica Absorció molt variable. Depèn de la forma farmacèutica - SUBLINGUAL: Absorció ràpida. - BUCAL: Es deposita sobre la llengua o entre la geniva bucal i la mucosa de la boca. Juntament amb la saliva crea una suspensió i són ingerits. No són absorbits per la mucosa sublingual. - RECTAL: Absorció molt variable. Es presenta com una alternativa a la via oral i s'administra a través del recte. - **PARENTERAL:** Via intravenosa, intramuscular, subcutània, intradèrmica, intrarraquídia, intralingual, intraarterial, intraarticular, intracardíaca, \... - INTRAMUSCULAR: Absorció mes ràpida que la via oral. - Utilitzar agulla de 25 a 40 mm/21-23 G (de diàmetre) - Condicions asèptiques - Preparar medicació injectable - Tècnica convencional - Tècnica en Z - Aspirar primer per veure si absorbeixes sang (No estaràs en intramuscular, estaràs en un vas sanguini) - No recomanable en estat de shock - No recomanat en trastorns de la coagulació - SUBCUTÀNEA: Absorció més lenta que la via intramuscular. - Utilitzar agulla de 16 a 22 mm/ 24-27 G - Zona d'administració: sota la dermis - Condicions asèptiques - Preparar medicació injectable - Insulina, morfina,\... - Auto administració - NO recomanable en malaltia cutània/edema, estat de shock, trastorns de la coagulació - Pot ser en "bolo" o "infusió continua" - INTRADERMICA: - Utilitzar una agulla de 16 mm/25 G - Condicions asèptiques - Preparar medicació injectable - S'utilitza per fer probes diagnostiques - INTRAVENOSA: No absorció, doncs té un EFECTE IMEDIAT - Condicions asèptiques - Preparar medicació injectable - Efectes tòxics - Dilucions - Técnica directa o en bolo - Técnica en perfusió continua - Técnica en perfusió intermitent - CATETER VENÓS PERIFÈRIC - CATETER VENÓS CENTRAL - PORT-A-CATH Tabla Descripción generada automáticamente - INTRATECAL: Al espai intradural, per afectacions al SNC - INTRAÓSEA: De ràpida absorció, en situacions d'urgència, pediatria - INTRAARTERIAL: Contrasts (exploracions radiològiques), medicació vasodilatadora - INTRAARTICULAR: S'injecta en la cavitat sinovial d'una articulació - INTRACARDIACA: Punció directa en la cavitat cardíaca. Situacions de RCP on no batega el cor i no hi ha accés venós (metge) - INTRALINGUAL: Punció en el múscul geniglos de la llengua. Casos de shock anafilàctic i sense possibilitat endovenosa. - **VIA TÒPICA:** Via cutània, mucosa ocular o oftàlmica, òtica,\... Aplicació local del fàrmac, absorció a través la pell/mucoses. Són pomades, emulsions (líquid dispers en un altre líquid), col·liris, òvuls, gotes,\... - TRANSDERMICA: Permet una absorció lenta i continua durant hores o dies. Són nitrits (vasodilatadors), fentanils, estrògens, \... Són preparats amb substancies químiques que faciliten la penetració en la pell. Se subministren dosis baixes i diàries. - **VIA RESPIRATÒRIA:** Inhalació, instil·lació, endotraqueal - INHALATORIA: D'absorció ràpida, s'aplica amb un fàrmac diluït mitjançant pressurització de les partícules tal que quan s'inhalen van vehiculitzades en l'aire que s'ha inspirat arribant als alvèols (efecte local directe). Pot autoadministrar-se. - VIES: - Inhalació: broncodilatadors-anestesia - Instilació: gotes o nebulitzador - Endotraqueal: medicació d'urgència 5. FORMA FARMACÈUTICA - Forma física externa que se li atorguen als fàrmacs per tal de que puguin ser administrats per la via adequada al organisme. - Conté el principi actiu (base farmacològica activa) i els excipients (substàncies químiques inactives però donar gust, color, propietats,\...)  a. **VIA ORAL EN FORMAT SÒLID:** - COMPRIMITS AMB COBERTA ENTÈRICA: poden ser grageas (super comprimit) o càpsules (menys comprimit). - COMPRIMITS RANURATS: Es poden partir per dosificar - COMPRIMITS EFERVESCENTS: Es dispersen en aigual per millorar la tolerància gàstrica - POLVOS b. **VIA ORAL EN FORMAT LÍQUID:** - XAROPS: fàrmac + sucre + aigua - ELIXIRS: fàrmac + sucre + alcohol + aigua - GOTES - AMPOLLES c. **VIA PARENTERAL** - INJECTABLES - POLVOS PER ADMINISTRACIÓ PARENTERAL - INFUSIONS INTRAVENOSES \*Ajustar la mida de la xeringa a la quantitat a administrar, diluir bé, assegurar dosis segons la dilució. d. **APLICACIÓ EXTERNA** - SUSPENSIONS: locions, gels, pomades, pastes, supositoris - EMULSIONS (cremes) e. **ALTRES:** - CARTUTXOS PRESURITZATS - DISPOSITIUS DE POLS SECA - XERINGUES PRECARGADES - PARXES - NEBULITZADORS 1. FARMACOPEA ESPANYOLA - És el comprés legal de qualitat de medicaments, codi de referència dels medicaments, codi de referencia per tots els àmbits relacionats amb el medicament - Recopila les normes específiques, redactades en forma de monografies, que descriuen la qualitat física, química i biològica que deuen observar les substàncies medicinals i excipients destinats a ús humà i veterinari, així com els mètodes analítics per el seu control (per que sigui legal) 1. FORMULARI NACIONAL - El formulari Nacional conté les fórmules magistrals tipificades i els preparats oficials reconeguts com medicaments, les categories, indicacions i matèries primeres que intervenen en la composició o preparació, així com les normes de preparació correcte i de control - "FÓRMULES NO INSCRITES EN LA FARMACOPEA" - Prescrites pels metges - Especialment per un pacient 2. PRODUCTES OFICIALS REAL FARMACOPEA ESPANYOLA - Dependent del MINISTERI DE SANITAT I CONSUM - Les especificacions definides en les monografies constitueixen exigències mínimes d'obligat compliment 3. ESPECIALITAT FARMACÈUTICA - És el medicament de composició e informació definides i de forma farmacèutica i dosificació determinada, preparat per l'ús medicinal immediat. Disposat i condicionat per la dispensació al públic, es a dir, envasat o amb preparació específica que s'obté a la farmàcia (l'article en si amb el prospecte, la caixa,\...) 4. NOMENCLATIRA DELS FÀRMACS - NÚMERO DE CÒDIG O DESIGNACIÓ CODIFICADA: Són les inicials del laboratori o equip investigador + numero del identificador - NOM QUÍMIC: Descriu l'estructura fisico-química del fàrmac, segons les normes de nomenclatura dels composts químics - NOM GENÈRIC OFICIAL DCI: Denominació Comú Internacional. Cal que sigui senzill, concís i significatiu. Escollit, aprovat i divulgat per la OMS. - NOM COMERCIAL O REGISTRAT: Escollit pel fabricant 5. SÍMBOL DEL CARTRONATGE Texto Descripción generada automáticamente  Texto Descripción generada automáticamente 6. SIGLES DEL CARTRONATGE - ESPECIALITAT FARMACEUTICA PUBLICITARIA (EFP): Aquell medicament per la qual la compra no és necessari un diagnòstic previ del metge ni recepta - ESPECIALITAT FARMACEUTICA GENÈRICA (EFG): La especialitat amb la mateixa forma farmacèutica e igual composició qualitativa i quantitativa en substancies medicinals que una altra especialitat de referencia (bioequivalencia), on el perfil d'eficàcia i seguretat es trobin suficientment establerts per el seu ús clínic continu - ESPECIALITAT DE DIAGNÒSTIC HOSPITALARI (DH): Apareix en aquells medicaments que necessiten un diagnòstic en medi hospitalari o en establiments que disposin de medis de diagnòstics adequats o per determinats metges especialistes, abans de ser receptats - ESPECIALITAT DE ÚS HOSPITALARI (H): Medicaments que es troben reservats a tractaments que es realitzen o es signen en el medi hospitalari o centres assistencials autoritzats - TRACTAMENT DE LLARGA DURACIÓ (TLD): Aquestes sigles porten els medicaments que per norma general, requereixen de tractaments durant llargs períodes de temps, que es troben indicats en patologies cròniques 2. ASPECTES ORGANITAZTIUS RELACIONATS AMB LA FARMACOLOGÍA 7. PRESCRIPCIÓ DE MEDICAMENTS - **EN EL HOSPITAL:** - FULLA D'ORDRES MEDIQUES - Són prescrites per doctors - Ha de constar: el medicament, dosis, pauta d'administració, via d'administració i la data - En cas d'administració d'estupefaents o medicaments de dispensació controlada es necessari una recepta especial firmada per el metge per la farmàcia del hospital - **EN CONSULTES EXTERNES O CAP:** - RECEPTA ELECTRÒNICA: - El paper del metge es prescriure un tractament. Es un sistema que de manera automatitzada genera receptes. - Millora la qualitat assistencial. Informació es disposa en temps real - Millora d'accessibilitat del pacient - Més seguretat en el us dels medicaments - Millora en la qualitat d'informació - Prestació més sostenible - **ALTRES RECEPTES** - RECEPTES VERDES: Els usuaris aporten un % - RECEPTES VERMELLES: Per pensionistes, amb càrrec en funció de la renta - RECEPTES NEGRES: Són les especials per estupefaents. - Consta de 2 fulles: - 1A: Per la farmàcia on consta: nom del medicament, forma farmacèutica, dosis,\... - 2A: És volant pel pacient on es troben anotades les instruccions 8. DISPENSACIÓ DE MEDICAMENTS - **Pyxis** 9. PREESCRIPCIÓ INFERMERA - Des de l'any 2019 la Generalitat de Catalunya aplica les competències i publica el decret 180/2019 per el qual estableix el sistema de acreditació per poder indicar medicaments i productes sanitaris - DECRET 180/2019, de 27 d'agost, pel qual es regula el procediment d'acreditació de les infermeres i els infermers per a l'exercici de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d'ús humà - Disposem d'una àmplia bibliografia en el Campus Virtual i en la pàgina web del COIB - **ACREDITACIÓ (àmbit):** - S'estableixen 2 àmbits d'aplicació amb requisits diferents: - Àmbit de les cures generals - Àmbit de les cueres especialitzades (salut mental, treball, familiar i comunitària, geriatria, obstètrica-ginecològica (llevadora), pediàtrica i medicoquirúrgica) - Aplicable per aquelles infermeres que presenten serveis en centres, serveis i establiments sanitaris de caràcter públic i privat - Sistema de salut i sistema de serveis socials - **ACREDITACIÓ (requisits):** - "Els/les professionals tindran a la seva disposició el document d'acreditació, accedint a l'enllaç que rebran mitjançant un correu electrònic personal: "L'estat de les meves gestions". Podran accedir-hi amb un certificat, amb Idcatmobil o a través de l'identificador que hauran rebut per Mail" - **ACREDITACIÓ (què comporta?):** - A partir de l'entrada en vigor del Decret, les infermeres i infermers que compleixen els requisits tenen dret a ser acreditades per a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d'ús humà, d'acord amb el procediment establert en el mateix. - Inscripció d'ofici de la seva acreditació en el RPSC - Permet poder emetre les ordres de dispensació (recepta electrònica) - En l'àmbit dels medicaments no subjectes a prescripció mèdica i productes sanitaris: - Únic requisit: acreditació - Indicació, ús i autorització de la dispensació de productes sanitaris i medicaments no subjectes a prescripció mèdica d'acord amb el catàleg de productes farmacèutics del CatSalut - Productes sanitaris: 4711 finançats - Medicaments finançats: 60 - Medicaments no finançats: 1172 - En l'àmbit dels medicaments subjectes a prescripció mèdica: - Dos requisits: acreditació + disponibilitat de protocols elaborats conforme normativa estatal - La capacitat de indicar, usar i autoritzar la dispensació d'aquests medicaments no es podrà desplegar fins a disposar dels protocols elaborats per la Comissió Permanent de Farmàcia del MSCBS\... - SEGONA FASE: permet indicar medicaments que requereixen prescripció mèdica vinculats a les guies que s'estan definint al Ministeri de Sanitat, en el marc de la Comissió Permanent de Farmàcia i amb la participació de les Comunitats Autònomes. Aquestes guies, que es publiquen al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) - GUIES ESTATALS PUBLICADES AL GENCAT: - Ferides - Cremades - Anticoagulants orals - Ostomies 3. FARMACOCINÈTICA - SUBDIVISIONS: farmacodinàmica, farmacocinètica, farmacovigilancia i farmacologia clínica - Són els processos que pateix el fàrmac al entrar al organisme: - a**L**liberació - **A**bsorció - **D**istribució - **M**etabolització - **E**xerció 10. ALLIBARACIÓ - El medicament entra en el cos i allibera el contingut del principi actiu administrat - El fàrmac cal que es separi del vehicle o el excipient amb el que s'ha fabricat 11. ABSORCIÓ - OBJECTIU: pas del medicament a la sang - El principi actiu travessa la barrera cel·lular, diferent segons la via d'administració - El fàrmac administrat via intravenosa no pateix processos d'absorció - Les característiques fisico-químiques de fàrmac i de la membrana cel·lular determinen el resultat del procés - Modifiquen l'absorció del medicament - La solubilitat: mes aquosa, oleosa és menys sòlida - Forma farmacèutica - Concentració del fàrmac - Circulació de la sang en el lloc d'absorció - Superfície d'absorció  Diagrama Descripción generada automáticamente con confianza media - La membrana cel·lular es troba constituïda per lípids i proteïnes. La part lipídica de la membrana es una doble capa de fosfolípids que formen una pel·lícula bimolecular que li confereixi estructura a la cèl·lula, i constitueix una barrera que impedeix el pas de substàncies hidrosolubles. - MECANISMES DEL PAS DEL FÀRMAC A TRAVÉS DE LA MEMBRANA CEL·LULAR: - DIFUSIÓ PASIVA: El pas de la substància implicada es produeix sense gest d'energia, a favor de gradient de concentració - TRANSPORT ACTIU: Precisa un transportador i energia per el seu transport al interior cel·lular. - EFECTE DE PRIMER PAS: És la pèrdua de part del principi actiu per absorció en el tub digestiu, que es metabolitzat primer pel fetge abans de passar a la circulació sistèmica. En la via de administració ORAL. - BIODISPONIBILITAT: Fracció o percentatge del fàrmac que assoleix en forma activa la circulació sistèmica del pacient. Fàrmac disponible per a l'acció farmacològica (depèn de la via de subministració). - La biodisponibilitat de la via intravenosa es del 100%. - Coneixent la biodisponibilitat d'un fàrmac podem calcular què modificacions s'han de realitzar en la seva psicologia per assolir els nivells sanguinis desitjats. 12. DISTRIBUCIÓ - Arribada i disposició del fàrmac en els diferents teixits del organisme - Una vegada absorbit a nivell de circulació sanguínia, el fàrmac circula a través del cos i penetra en els diferents teixits fins la cèl·lula diana on executarà les funcions i efectes - Segons la naturalesa, cada teixit pot rebre quantitats diferents del fàrmac - COMPARTIMENT: Teixit o grup de teixits que tenen similar flux sanguini i afinitat per un fàrmac. - Alguns fàrmacs tenen la capacitat d'unir-se a proteïnes plasmàtiques (ex: albúmina): com índex de fixació alt (reservori) concentració del fàrmac en els teixits - Podem diferenciar-los en - COMPARTIMENT CENTRAL: Constituït per òrgans i sistemes més intensament irrigats (ronyons, fetge, plasma, cor,\...). Presenten una velocitat de distribució més elevada - COMPARTIMENT PERIFÈRIC: Constituït per òrgans menys irrigats (pell, teixit adipós, múscul, medul·la òssia,\...). El fàrmac arriba més lent i en menys quantitat  - COEFICIENT DE REPARTIMENT O DE SOLUBILITAT: Resultat entre la liposolubilitat i la hidrosolubilitat d'un fàrmac. Determina la capacitat de difusió a través de les membranes cel·lulars. - Importància de la unió a les proteïnes plasmàtiques per la intensitat de l'acció farmacològica i la duració del efecte - SEMIVIDA D'ELIMINACIÓ O VIDA MITJA: Temps que tarda la concentració plasmàtica del fàrmac en reduir-se a la mitat. 13. METABOLITZACIÓ - Els enzims transformen molècules dels fàrmacs en metabòlits - ACTIUS: augmenten o mantenen els efectes del fàrmac - PASIUS: Disminueixen els efectes - PROFÀRMACS: Són inactius, s'activen al ser metabolitzats - Transformació mitjançant: OXIDACIÓ-REDUCCIÓ-HIDRÒLISIS-CONJUGACIÓ - El metabolisme dels fàrmacs es du a terme principalment en el fetge 14. ELIMINACIÓ - Principal òrgan excretor és el ronyó, però el fetge, pell, pulmons, glàndules salivares o les llagrimalls també. - VIES D'ELIMINACIÓ: - Orina - Llàgrimes - Suor - Saliva - Respiració - Llet materna - Femtes - Bilis - En l'eliminació renal, els fàrmacs són excretats per: FILTRACIÓ GLOMERULAR, SECRECIÓ TUBULAR o REABSORCIÓ TUBULAR - ACLARAMENT RENAL: Volum plasmàtic que pel pas pel ronyó queda lliure totalment del fàrmac per unitat de temps, pel que es mesura en unitats de volum per unitats de temps. - DIÀLISIS 4. FARMACODINÀMICA - Estudia el mecanisme d'acció dels fàrmacs i els efectes sobre l'organisme - Efectes farmacològics: - A nivell molecular (cèl·lula diana -- receptor) - A nivell clínic - La majoria dels fàrmacs actuen amb mecanismes d'acció específics i produeixen el seu efecte de la interacció amb molècules cel·lulars denominades receptors que es trobin en la membrana o en l'interior de les cèl·lules - Es necessari que el fàrmac arribi al lloc d'acció (òrgan efector) i interaccioni amb les cèl·lules diana (normalment unint-se a receptors específics) Interfaz de usuario gráfica, Aplicación, Chat o mensaje de texto Descripción generada automáticamente 15. MECANISMES D'ACCIÓ DELS FARMACS - RECEPTORS: Són macromolècules tridimensionals, de naturalesa proteica, les quals encaixen amb les molècules dels fàrmacs, formant unions complexes a través d'enllaços químics.  16. COMPLEXE FÁRMAC-RECEPTOR - CARACTERÍSTIQUES: - ESPECIFICITAT: Capacitat de discriminació molecular (discriminar una molècula d'una altra tot i que se semblin). - AFINITAT: Tendència que té el fàrmac a unir-se amb el receptor. La probabilitat de que una molècula pugui interactuar amb el seu receptor. - EFICÀCIA: Capacitat per modificar el receptor e iniciar l'acció determinada - ACTIVITAT INTRÍNSECA: És la mitjana de l'activitat del fàrmac (% d'efectivitat biològica del fàrmac). Relaciona la quantitat de complexos formats amb a magnitud del efecte farmacològic produït. - En funció de l'afinitat i activitat intrínseca dels fàrmacs es classifiquen en: - AGONISTES: Tenen afinitat i eficàcia o activitat intrínseca - AGONISTES PARCIALS: Tenen afinitat però eficàcia en % inferior al agonista - ANTAGONISTES: Tenen afinitat, però no tenen activitat intrínseca. Bloquegen o impedeixen l'acció del fàrmac agonista. 17. ACCIONS FARMACOLÒGIQUES - Conjunt d'efectes que apareixen en l'organisme al administrar un fàrmac: - TERAPÈUTIQUES: Efecte fonamental desitjat de la droga - EFECTES INDESITJABLE (reaccions adverses / efectes adversos a medicaments (RAM)): Qualsevol resposta nociva i no intencionada a un medicament. No tan sols efectes nocius i involuntaris derivats de l'us del medicament en dosis habituals, sinó que també relacionats amb errors de medicació i usos al marge de l'autorització comercial, inclosos el us equivocat, la sobredosis i el abús del medicament. - RAM: Qualsevol resposta a un medicament que sigui perjudicial e involuntària i que present a dosis utilitzades normalment en el ser humà com, profilaxis, diagnòstic o tractament d'enfermetats o per la modificació d'una funció biològica. També es pot classificar segons els mecanismes: - TIPUS A (augmented): Efectes colaterals-efectes secundaris - TIPUS B (bizarre = estrany, raro, idiosincrásic): Causes genètiques, reaccions al·lèrgiques - TIPUS C (chronic en temos i dosis acumulada): Dependència, efecte rebot - TIPUS D (delayed = retardades/diferides): Efecte teratógen, fertilitat, carcinògen - TIPO E (end of use): Efecte rebot - TIPO F (failure = fracàs, fallo terapèutic) A part, també es pot classificar segons la causa farmacològica: - EFECTE SECUNDARI: Són els que apareixen com a conseqüència del efecte terapèutic que deriva de l'acció principal del fàrmac. (EX: Infecció amb antibiòtic, HipoK amb diürètics,\...). Pot obligar-se a suspendre l'administració. - EFECTE COLATERAL: Forma part de la pròpia acció farmacològica, tot i que la seva aparició es indesitjable (EX: Estrenyiment amb l'ús d'opiacis, taquicàrdia per relaxants de la musculatura bronquial,\...) - EFECTE ACUMULACIÓ O SOBREDOSIFICACIÓ: Presenta per alta concentració plasmàtica del fàrmac (marge terapèutic estret, alteracions als òrgans que metabolitzen o secreten) - TERATOGENEITAT O CARCINOGÈNESIS: Fàrmacs que afecten al embrió o alteracions del genoma - EFECTE PER TOXICITAT DIRECTA: Afecta als òrgans que metabolitzen o excreten el fàrmac. Segons el seu origen (CAUSA ORGÀNICA): - IDIOSINCRASIA: Respostes inesperades al fàrmac, que apareix en subjectes que tenen sensibilitat especial. Alteracions genètiques que es tradueixen en dotació genètica (EX: Administració antipalúdica amb dèficit d'enzim provoca anèmia hemolítica) - REACCIÓ ALÈRGICA: Reacció de naturalesa immunològica degut al fàrmac o metabòlits que adquireixen característiques de antígens. - REACCIÓ ANAFILÀCTICA: A pareix al temps de l'administració. És una reacció al·lèrgica greu i requereix d'actuació immediata (broncospasme, hipotensió, edema laringi) Classificació en funció del temps: - IMMEDIATES: en els primers 60 minuts (són les mes greus) - INTERMITJES: Entre 1-48 hores després de l'administració - TARDANES: A partir de les 48 hores com les toxicodèrmies, la febre, anèmia,\... 18. ÍNDEX TERAPÈUTIC 5. Relació entre els efectes terapèutics i els efectes indesitjables 6. Mesura del marge de seguretat d'un medicament Interfaz de usuario gráfica, Aplicación, Word Descripción generada automáticamente - ÍNDEX TERAPEUTIC ESTRET: Poca diferència entre la dosis tòxica i terapèutica, per tant, requereix control de dosificació ajustada segons mesures dels nivells reals en sang de la persona al prendre-la. EX: Un comprimit de digoxina té una biodisponibilitat de 70%, el elixir del 77% i la solució intravenosa del 100%. El pacient es troba prenent comprimits de 0,25 mg, però ara té dificultats per tragar i li volem passar a elixir. Quants mg li hem de subministrar d'elixir per continuar administrant la mateixa dosis eficaç?  5. INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES - Modificacions o alteracions quantitatives o qualitatives del efecte d'un fàrmac, causades per: - Administració simultània/successiva d'un altre fàrmac - Planta medicinal - Aliment, beguda o contaminant ambiental - Produint: Variació de la intensitat (augment o disminució del efecte habitual) o aparició del efecte diferent (subterapèutic, terapèutic o toxicològic) al esperat. - INTERACCIONS: 1. FARMACÈUTIQUES: Es deuen a reaccions fisicoquímiques entre els fàrmacs previs a la administració. Quan es combinen en l'ampolla, xeringa: - Evitar les associacions - Vigilar possibles precipitacions, terboleses o canvis de color - Minimitzar el temps entre associació i administració 2. INTERACCIONS FARMACOCINÈTIQUES: Afecten a l'absorció, distribució, metabolització i excreció. Ex: antiàcids que impedeixen l'absorció d'antibiòtics. 3. INTERACCIONS FARMACODINÀMIQUES: Els efectes del fàrmac canvien en presencia d'un altre, clínicament es produeix: - Efecte POTENCIADOR o ADITIU (SINERGISME) que sumen o potencien. Ex: hipnòtics + ansiolítics - Efecte DISMINUÏT o OPOSAT (ANTAGONISME) que competeixen o anul·len. Ex: vasodilatador - vasoconstrictor 4. ALTRES INTERACCIONS: - AMB ALIMENTS: (ex) aliments amb tiramina + IMAO = crisis HTA - AMB PLANTES MEDICINALS: (ex) herba de Sant Joan disminueix el efecte de la warfarina - AMB ALTRES SUBSTÀNCIES: alcohol, tabac,\... 6. TOLERÀNCIA - Disminució de la resposta al medicament per l'administració prolongada d'aquest. - L'administració repetida d'un fàrmac pot provocar la disminució progressiva del seu efecte farmacològic per alteració en la configuració dels receptors o disminució del seu número. 7. FARMACODEPENDÈNCIA - És la desviació del ús terapèutic d'un medicament per experimentar els seus efectes - Produeix dependència física i psíquica dels efectes farmacològics per fenòmens de neuroadaptació - Dona lloc al SÍNDROMA D'ABSTINÈNCIA si es suprimeix el fàrmac. Diagrama Descripción generada automáticamente con confianza media 5. FARMACOVIGILANCIA - **Llei General de Sanitat** (obligatorietat per els importadors, fabricants i professionals sanitaris de comunicar els efectes adversos causats per medicaments i altres productes sanitaris) **Real** decret 577/2013 de 26 de Juliol - **NOTIFICACIONS:** Es pot notificar de manera voluntària, anònima. Qualsevol persona dins del procés del medicament, des de la fabricació i registre de la prescripció, dispensació i administració de la medicació. Els familiars també poden. - **RAM:** Reaccions adverses medicamentoses - **DEFINICIÓ:** "La farmacovigilancia de medicaments de us humà, és una activitat de Salut Pública que tenen com objectiu la **IDENTIFICACIÓ, QUANTIFICACIÓ, EVALUACIÓ I PREVENCIÓ** dels riscs derivats del us dels medicaments una vegada autoritzats" - La notificació de sospites de reaccions adverses a medicaments ha detectat nombrosos efectes no desitjats que eren desconegudes - Això ha permès millorar la seguretat en l'ús dels medicaments - L'Institut Català de Farmacologia porta a terme l'execució del Programa de Farmacovigilancia en Catalunya. - Es essencial que es notifiquin les sospites de reaccions adverses - Les desconegudes o inesperades - Les mortals o greus - Les dels fàrmacs nous i/o sotmesos a seguiment addicional ( ) - Reaccions adverses en nens - Biològiques i vacunes - Medicaments homeopàtics i tradicionals a partir de plantes 1. PRINCIPALS NOVETATS - Ampliació de la definició de "reacció adversa", incloent el concepte d' error de medicació - Potencia la vigilància dels nous medicaments, els que s'identifiqui un potencial problema de seguretat "sotmesos a seguiment addicional" - Participació dels ciutadans en la notificació - Format de la TARJETA GROGA pot ser electrònic - Creació Comité per la Evaluació de Riscs en Farmacovigilancia europea (revisió de les activitats dels països de la Unió Europea per la Comisió Europea de forma biennal). 2. PRINCIPALS OBJECTIUS DE LA FARMACOVIGILÀNCIA 1. Detecció precoç de Reaccions adverses e interaccions desconegudes fins el moment 2. Detecció de més freqüències RAM conegudes 3. Identificació de factors de risc i mecanismes RAM 4. Estimació relació benefici/risc i difusió de la informació per millorar la regulació i prescripció de medicaments 3. OBJECTIUS FINALS DE LA FARMACOVIGILÀNCIA 1. Ús racional i segur dels medicaments 2. Avaluació i comunicació dels riscs i beneficis dels medicaments comercialitzats 3. Educació e informació en matèria de seguretat de medicaments UNITAT 2: FARMACOLOGIA DELS PROCESSIS INFECCIOSOS -antimicrobians i antibiòtics- 1. INTRODUCCIÓ A LA QUIMIOTERAPIA 1. HISTORIA **ANTIGA GRÈCIA:** Durant segles s'ha utilitzat extractes de certes plantes i fongs per el tractament d'enfermetats infeccioses. **L.PASTEUR s XIX: 1 observació del que coneixem actualment com el EFECTE ANTIBIÓTIC.** Va demostrar l'existència de microorganismes i espores com causants de les enfermetats i va desenvolupar la primera vacuna conra *[Bacillus Anthracis - antrax]* **PAUL ERLICH 1909: Crea el 1 ANTIBIÒTIC efectiu** és de curt espectre i s'anomena SALVARSÁN (contra la sífilis). **FLEMING 1929** **Accidentalment troba la PENICILINA.** Fong del gènere Penicillium Notatum. És eficaç contra la gonorrea, meningitis, sepsis,\... **FLOREY I CHAIN 1949: 1 en utilitzar la PENICILINA en** humans i en el desenvolupament i la producció en massa. 2. DEFINICIONS - **ENFERMETAT INFECCIOSA:** Aquella malaltia provocada per un microorganisme bactèries, virus, fongs, paràsits - **AGENT ANTIMICROBIÀ:** Substància produïda per microorganismes o sintetitzada químicament que en concentracions baixes: - **BACTERIOSTÀTIC:** Impedeix la multiplicació d'un microorganisme sense produir la seva mort. És un procés reversible. - **BACTERICIDA:** Provoca la lisis/mort del microorganisme. Procés irreversible. - **ANTIMICROBIANS D'ÚS CLÍNIC -- TERAPÈUTIC (="quimioteràpics"):** Capaços de reduir i controlar la presència de microorganismes que han envaït teixits d'un organisme i causen malalties infeccioses. - **ANTIBIÓTICS NATURALS:** Sintetitzats per un organisme viu, orgànics (ex: penicil·lina, eritromicina,\...) - **ANTIBIÒTICS SINTÈTICS:** Preparació sintètica (ex: sulfamides, fluoroquinolonas,\...) Segons el microorganisme a tractar existeixen: - Bactèries ANTIBIÒTICS - Virus ANTIVÍRICS - Fongs Antifúngics - Paràsits Antiparasitaris - Altres 3. CLASSIFICACIÓ DELS MICROORGANISMES - **SEGONS ELS ASPECTES MORFOLÒGICS DE LES BACTÈRIES**  - **SEGONS SI SÓN GRAM + O GRAM -** Hans Christian Gram (bacteriòleg danès 1853-1938) va idear el mètode de la tinció de gram. En funció del microorganisme, la estructura de la seva paret bacteriana i la sensibilitat a ATB ens ajuda a escollir el tractament més adient. - **GRAM + :** Paret cel·lular i càpsula externa molt grossa (peptidoglicà) - **GRAM - :** Estructura cel·lular més complexa. Càpsula externa menys gruixuda però amb dues membranes cel·lulars. Suposen infeccions més difícils de tractar ja que els fàrmacs penetren amb més dificultat. Diagrama Descripción generada automáticamente  4. CLASSIFICACIÓ DELS ANTIBIÒTICS - ESPECTRE D'ACCIÓ: - AMPLI: Eficaços vers un ampli grup de microorganismes - REDUÏTS: Només són eficaços vers un nombre limitat de microorganismes - MECANISME D'ACCIÓ: - ALTERANT LA SÍNTESI DE LA PARET CEL·LULAR BACTERIANA (lisis) - ALTERANT LA MEMBRANA CITOPLASMÀTICA - IMPEDINT LA SÍNTESIS DE PROTEÏNES EN ELS RIBOSOMES - INTERFERINT EN LA SÍNTESIS D'ADN/ARN (impedeix la multiplicació) - INHIBINT LES VIES METABÒLIQUES DEL ÀCID FÒLIC Escala de tiempo Descripción generada automáticamente 5. FINALITATS DEL TRACTAMENT ANTIBIÒTIC - EMPÍRIC: - El pacient presenta signes i símptomes d'infecció però encara no es coneix el microorganisme causant. Cal escollir el que sigui més eficaç per el tipus d'infecció amb més freqüència - Recollida de mostres de cultiu prèviament al inici del tractament si és possible cultiu i antibiograma per conèixer sensibilitat al tractament establert - No cal retrassar l'inici del tractament - DEFINITIU: - Una vegada es coneix la sensibilitat del microorganisme aïllat en el cultiu, es modifica (o no) el tractament antibiòtic al més adequat i més segur - PROFILÀCTIC O PREVENTIU: - Previ a una intervenció amb un risc alt de contaminació amb microorganismes 6. DIAGNÒSTIC BACTERIOLÒGIC 5. **PRENDRE LES MOSTRES BIOLÒGIQUES INFECTADES** 6. **PRACTICAR ELS FROTIS O ELS CULTIUS** 7. **PRACTICAR EL ANTIBIOGRAMA** 7. CONDICIONS DELS ANTIBIÒTICS - **ESPECIFICITAT:** Espectre d'acció antimicrobiana (ATB eficaces sobre 1 grup de bactèries) - **ELEVADA POTENCIA BIOLÓGICA:** Concentració mínima inhibitòria (concentració mínima necessària per tindre resultat) - **TOXICITAT SELECTIVA:** Ser capaç de destruir microorganismes interns del organisme sense ser tòxic pel pacient. 8. CONCENTRACIÓ MÍNIMA INHIBITORIA (CMI) - Concentració mínima de ATB que es necessita per inhibir el creixement del microorganisme. Depèn de cada ATB, del microorganisme i del lloc anatòmic de la infecció. Per saber es fa el antibiograma d'una mostra de cultiu del lloc on hi ha la infecció. - Ens dona informació sobre: - Resistència/sensibilitat del ATB al microorganisme aïllat - Freqüència d'administració necessària per atacar al microorganisme. 9. CONSIDERACIONS IMPORTANTS - Existeixen interaccions de varis tipus que poden alterar l'absorció del ATB. - FACTORS PER ESCOLLIR EL ATB: - FACTORS DEL HOSTE: edat, antecedents d'al·lèrgia. Funcionament renal i hepàtic, embaràs, característiques genètiques, localització de la infecció i defenses immunitàries. - MICROORGANISME CAUSANT (considerant la sensibilitat i resistència) - INICI ATB: - Cal iniciar-se quan abans millor (idealment la 1 hora de l'aparició de la sepsis. Sobretot, en infeccions greus degut a que disminueix la mortalitat associada. LA HORA D'OR 10. RESISTÈNCIA BACTERIANA - La resistència és la incapacitat d'un antibiòtic per actuar contra una bactèria multi resistència i superbacteries. - INTRÍNSECA: aquella inherent o natural de la bactèria, que no ha sigut adquirida per un procés de mutació o a partir del material genètic d'una altra bactèria. EX: Pseudomonas aeruginosa Gram -- resistents a la vacomicina - ADQUIRIDA: Mecanismes de defensa de la bactèria davant a un antibiòtic al que prèviament era sensible TÉ MILLOR IMPACTE A NIVELL CLÍNIC 11. MECANISMES DE RESISTÈNCIA - Alteració de la permeabilitat de la membrana, impedint la entrada del antibiòtic - Produint enzims capaços de destruir el antibiòtic (ex: B.lactamases que inactiven la penicil·lina) - Utilitzant rutes metabòliques diferents a les interrompudes per l'antibiòtic - Síntesi de substancies que neutralitzen el antibiòtic. Beta-lactamases que ho expulsen. EXPULSIÓ DEL ATB - Sobreproducció de l'enzim bloquejat per l'antibiòtic per mantenir funcionant la ruta interrompuda. Modifiquen el lloc d'acció. - FORMACIÓ DEL BIOFILM Interfaz de usuario gráfica, Aplicación Descripción generada automáticamente 12. CAUSES DE RESISTÈNCIA BACTERIANA - ÚS INDISCRIMINAT: Sense diagnòstic bacteriològic - Ús d'antibiòtics en malalties d'etiologia vírica - Administració a dosis insuficients i a intervals d'administració inadequats 1 setmana amoxicil·lina, però hi ha abandonament per la majoria pel que causa + resistència - Abús d'antibiòtic d'ampli espectre - Ús no terapèutic d'antibiòtics en la industria alimentaria (si el tractament de gallines com amoxicil·lina esperar 3m sense comercialitzar) - AUTOMEDICACIÓN em fa mal el coll ATB (tot i que necessita recepta) - ÉS UN GREU PROBLEMA DE LA SALUT PÚBLICA - S'ha implementat diferents estratègies per optimitzar l'ús adequat d'ATB i minimitzar les resistències. - El Pla Nacional davant la Resistència als Antibiòtics (PRAN) te entre els seus objectius, la implantació dels Programes d'Optimització del Ús dels Antibiòtics (PROA) tant el l'àmbit hospitalari com en el d'atenció primària. 13. CONSEQUÈNCIES DE LA RESISTÈNCI BACTERIANA - Les bactèries multi resistents causes 33.000 morts al any en Europa i generen un gest sanitari addicional d'uns 1.500 milions d'euros. - És una de les majors amenaces de la salut mundial, seguretat alimentaria i el desenvolupament - Augmenta el temps d'estança hospitalària, mortalitat i el seu tractament es més complicat - Els antibiòtics estan perdent eficàcia a un ritme vertiginós - Si seguim així, podríem retrospeccionar a la era anterior dels ATB, quan una infecció bacteriana corrent podia suposar la mort. - Cada vegada hi ha menys opcions disponibles per tractar infeccions degut a que els ATB són cada vegada més resistents i no hi ha suficient investigació de ATB nous. 14. TOXICITAT I EFECTES ADVERSOS DELS ANTIBIÒTICS - A NIVELL DIGESTIU: - Diarrea i colitis - Pancreatitis - Disbiosis o disbacteriosis: alteració de la flora sapròfita a caua DELS ATB (poden afavorir les sobreinfeccions per desprotgeir a l'organisme de la flora natural) - TOXICODERMIES: Són reaccions en la pell, mucoses i annexes causades per la medicació - Urticària - Rash - Ampolles - Púrpura palpable i extensa - Síndrome Stevens-Johnsosn (eritema multiforme que pot evolucionar a necrosis) - Síndrome del Hombre Rojo (vancomicina en infusió ràpida) (purito i erupció eritematosa en cara coll i tòrax superior) - Fotosensibilitat - HIPERSENSIBILITAT (ALÈRGIA): - Shock anafilàctic (edema) - EFECTES TÒXICS: - Hepatotoxicitat - Neurotoxicitat - Nefrotoxicitat - Ototoxicitat - Cardiotoxicitat - Toxicitat muscular - IRRITACIÓ LOCAL: Segons la via d'administració - ORAL: Irritació digestiva - PARENTERAL: Flebitis, vasculitis, abscessos,\... 2. ANTIBIOTICS - ESQUEMES 3. FARMACOLOGIA DELS ANTIMICÒTICS - MICOSIS: Infecció induïda o provocada per fongs - CAUSES: - Utilització d'antibiòtics d'ampli espectre´ - Pacients immunodeprimits (CUIDADO si accedeix a la circulació sistèmica, ja que pot produir la mort) - Tractament amb corticoides ja que imunosuprimeixen - Viatgen - Les cèl·lules són molt semblants a les humanes, per això es molt difícil trobar-ne dianes. - La majoria son per VIA TÒPIC però si és en tractament sistèmic, s'ha de mantenir una estricta vigilància pels efectes adversos - Poden ser: - **SUPERFICIALS:** afecta a pell i mucoses - **PROFUNDES:** afecten diferents òrgans i teixits - Definim un antimicòtic com aquella substància que elimina o frena el creixement dels fongs - Poden ser: - LOCALS O TOPICS - SISTEMÀTICS 15. GRUPS DELS ANTIFÚNGICS - ANTIBIÒTICS ANTIMICÒTICS (naturals, els més usats): - Anfotericina B: molts efectes secundaris - Nistatina - Griseofulvina - Equinocandinas - ANTIMICÒTICS SINTÈTICS: - AZOLES - Fluconazol: - Antifúngic sintètic, de la família dels Azoles. - D'ampli espectre i excel·lent biodisponibilitat en Via Oral - Indicat per candidiasis, meningitis criptocòcica, dermatofitosis i onicomicosis i profilaxis SIDA. - Eliminació renal - Administració oral o endovenosa - Precaucions en pacients amb insuficiència renal -  - Ketoconazol - Itraconazol - Miconazol - Voriconazol: pot danyar al fetus. No administrar, doncs, a embarassades - Altres 4. FARMACOLOGIA DELS ANTIVÍRICS - ESQUEMA UNITAT 3: TERAPEUTICA FARMACOLÒGICA DEL DOLOR I LA INFLAMACIÓ \- analgèsics antiinflamatoris - 1. EL DOLOR - 1. DEFINICIÓ - "Experiència sensorial o emocional desagradable, associada a una lesió tissular present o potencial, o que es descriu en termes de la lesió" - Es pot entendre també com un mecanisme de protecció que apareix quan hi ha una lesió present o parcial. Pot indicar al individu la possibilitat del dany imminent o del mal funcionament del organisme. - **DIMENSIONS DEL DOLOR:** FISIOLÒGIQUES, EMOCIONALS, PSICOLÒGIQUES, AFECTIVES - **AFECCIÓ:** AVD, RELACIONS FAMILIARS, RELACIONS SOCIALS, TREBALL, BENESTAR ECONÒMIC,\... - El dolor es la causa més freqüent de consulta mèdica i el motiu més habitual de sol·licitud de medicaments sense recepta - Cada persona pateix de forma diferent, i, en funció dels factors com la personalitat, genètica, moment de la vida, gènere, edat,\... - Actualment es considera la 5 constant. El dolor cal considerar-se com una variable més en la història clínica de tot pacient - Es una prioritat terapèutica 2. CLASSIFICACIÓ - SEGONS LA DURACIÓ: - Dolor agut \3 mesos - SEGONS LA INTENSITAT: - Lleu - Moderat - Greu - SEGONS EL TIPUES DE LESIÓ: - Dolor nociceptiu (somàtic-visceral) - Dolor neuropàtic - Dolor psicogen - SEGONS EL TIPUES D'ETIOLOGÍA: - Dolor oncològic - Dolor no oncològic - DOLOR AGUT: Considerat aquell que remet al cedir la causa depenent de la bibliografia però sol considerar-se aquell amb una duració de menys de 3 mesos. Sol ser d'inici sobtat. Té funció de protecció biològica (alarma a nivell del teixit lesionat) - DOLOR CRÒNIC: Duració de més de 3 mesos. El símptoma acaba convertint-se en malaltia. Es manté desprès de diversos tractaments. - DOLOR LLEU: Permet realitzar les ADV - DOLOR MODERAT: Interfereix en les activitats actuals (sol ser tractat amb analgèsics opioides naturals) - DOLOR GREU: Interfereix en el descans (sol ser tractat amb analgèsics opioides MAJORS) - DOLOR NOCICEPTIU: És la conseqüència d'una lesió somàtica o visceral - DOLOR NEUROPÀTIC: És el resultat d'una lesió i alteració de la transmissió de la informació nociceptiva a nivell del sistema nerviós central o perifèric. - ES CONSIDERA COM DOLOR PSICOGÈNIC A AQUELL QUE NO POT SER ATRIBUÏT A UNA CAUSA ORGÀNICA 3. VALORACIÓ DEL DOLOR - ANAMNESIS: "ALICIA", "SÓCRATES",\... - A: APARICIÓN (Quan va començar el dolor?) - L: LOCALITZACIÓ (On fa mal?) - I: INTENSITAT (Del 0 al 10 quin número descriu millor el seu dolor?) - C: CARÀCTER (Com sent el dolor? -punxant, cremant, pulsàtil,\...) - I: IRRADIACIÓ (El dolor s'escampa a una altra zona?) - A: ATENUANTS I AGREUJANTS (Què fa que el seu dolor millori o empitjori?) - MESURES FISIOLÒGIQUES: - Fc - Pa - Alliberació hormonal - Postura corporal - Expressió facial - Tensió muscular - ESCALES DE VALORACIÓ DEL DOLOR: - ESCALES NUMÈRIQUES - Escala numèrica verbal - Escala de graduació numèrica 4. FISIOPATOLOGIA DEL DOLOR - El dolor es una resposta del sistema nerviós a estímuls: - Mecànics - Tèrmics - Químics - Emocionals - DANY TISULAR ACTIVACIÓ DELS RECEPTORS DEL DOLOR (nociceptors) + PROSTAGLANDINES, SEROTONINA, HISTAMINA,\... AUGMENTEN SENYALS A NEURONES SENSITIVES - CIRCUIT NEURONAL DEL DOLOR: l'estímul dolorós va al gangli espinal, i de la medul·la espinal al còrtex cerebral. Recordar el Umbral del dolor i la tolerància al dolor. 5. TRACTAMENT DEL DOLOR (escala d'analgèsics de la OMS) - Noé Martínez on X: \"La escalera analgésica de la OMS da una visión global del tratamiento multimodal del dolor, aunque en este hilo solo se repasarán los analgésicos como tal. Para los - Previsió del dolor - Associacions dels fàrmacs - OMS: - El dolor d'escassa intensitat es tracta amb analgèsics antitèrmics (paracetamol, AAS, pirazolones). - En un nivell major de dolor es pot decantar per un opiaci dèbil associat a un antitèrmic o algun altre AINE. - El següent pas es precisa d'un opiaci molt més potent V.O. o I.V. i si no funcionés es recorreria a tècniques d'anestèsia-analgèsia. - ANALGÈSIC: "droga que calma o elimina el dolor" 2. ANALGÈSICS PRIMARIS I ANTIINFLAMATORIS - L'objectiu serà aconseguir dolor "0" en el pacient. Per aconseguir-lo administrarem l'analgèsic pautat abans que aparegui el dolor - SOSTRE ANALGÈSIC: És quan hi ha una dosis per sobre de la qual ja no s'obté més efecte analgèsic, tot i que sí pot augmentar el risc d'efectes - Si es un dolor agut L'objectiu és minimitzar el dolor i aconseguir un EVA \3 - Si és un dolor crònic, l'objectiu serà aconseguir també aquest EVA; s'administrarà medicació per disminuir el dolor tot i que pot ser no podem aconseguir que desaparegui i el objectiu serà minimitzar-lo o prevenir que augmenti. 2.1. CLASSIFICACIÓ DELS ANALGÈSICS 2.2. ANALGÈSICS NO OPIOIDES (aines) - Ús en dolor d'intensitat lleu a moderada - Usos V.O. i E.V. : dolors d'origen musculoesquelètics, vasculars, dentals, còlics, pre i post quirúrgics i cefalees, dismenorrees i metàstasis òssies. - Ús tòpic: diclofencac e ibuprofè en patologies musculoesquelètica d'intensitat lleu a la moderada. Millor tolerabilitat en l'ancià. - El dolor neuropàtic són ineficaços. - ALTRES ACCIONS FARMACOLÒGIQUES: - Activitat antiinflamatòria que és molt variable, baixa per l'ibuprofè, intermèdia pel naproxè i alta per diclofenac, piroxicam, fenilbutazona e indometacina - L'acció antitèrmica dels AINES es deu a la inhibició en la síntesis de PG en la regió hipotalàmica. No baixa la temperatura basal (antipirètics) - L'acció antiagregant plaquetària, fonamentalment, amb AAS i naproxè - Analgèsics: tots - FARMACOCINÈTICA - Via d'administració d'elecció en dolor agut intens: E.V. o I.M.. Si no, es prioritza la V.O. - Absorció ràpida i bona (casi completa desprès de l'administració oral) - Distribució: primer s'acumula en la sinovial (només el diclofenac) i després a la resta del cos. Es desplaça mitjançant proteïnes plasmàtiques, sobretot amb Albúmina, de forma homogènia. - Metabolització principalment hepàtica (efecte de primer pas) - Vida mitja (molt variable): - Vida mitja curta (\< 6 hores): AAS, diclofenac, etodolaco, fenoprofeno, ibuprofè, indometacina, ketoprofeno. - Vida mitja/llarga (més de 6 hores): Naproxeno, piroxicam, \... - Eliminació principalment renal en formes no actives. 2.3. AINEs - Són fàrmacs antiinflamatoris no esteroides - Són d'origen natural. Posteriors a analgèsics esteroides (corticoides) - Analgèsics simples; MECANISME D'ACCIÓ 6. CLASSIFICACIÓ DELS AINES SEGONS LA SEVA ESTRUCTURA QUÍMICA 1. **[DERIVATS DEL ÀCID SALICÍLIC:]** - Àcid acetilsalicílic: El AAS (àcid acetilsalicílic) va ser el prototip dels AINE És antiinflamatori, analgèsic, antipirètic i antiagregant Per dolor articular, reumatoide Vigilar al·lèrgies Derivats: - Salicilamida, que no es reemplaça com analgèsic únic, sinó amb un antigripal associat RINOMICINE - Acetilsalicilato de lisina (versió injectable de l'aspirina) - Diflunisal és nou, més potent, més duració, menys irritació gàstrica, igual pel que fa a la resta de riscs. - Dosis baixes (100 mg): ús com antiagregant plaquetari (evitar coàguls) - Dosis de fins a 2400 mg/dia si és un ús com analgèsic (normalment associat amb opiacis) - Poc ús com antitèrmic o com antiinflamatori - En nens menors a 12 anys amb infeccions de vies altes o varicel·la per evitar el Síndrome de Reye (malaltia aguda sistèmica degut a una alteració mitocondrial. Provoca degeneració del fetge, encefalopaties greus, sol aparèixer després d'una malaltia viral) - En acidosis metabòlica - MAI en pacients amb risc d'úlceres 2. **[DERIVATS DE L'ÀCID ACÈTIC]** - Diclofenaco: - Indometacina: - Ketorolaco 3. **[OXICAMS]** - Piroxicam: 4. **[DERIVATS DEL ÀCID PROPIÒNIC]** - Ibuprofè: - Desketoprofeno: - Naproxè 5. **[INHIBIDORS SELECTIUS DE COX 2 (coxib)]** - Celecoxib (via oral) - Etoricoxib (via oral) - Parecoxib (via parenteral) 6. **[PARAAMINOFENOLS ANILIDES]** - Paracetamol: - Dolor lleu/moderat musculoesquelètic, cefalea - En pacients en els que les AINE/AAS es troben contraindicades (EX: úlceres gàstriques o alteracions de la coagulació sanguínia) - Tractament d'elecció en febre i amb analgèsic lleu en pacients amb risc cardiovascular - 650 mg/dosis, màxim 3 g/dia - Vida mitja de 5-6 hores 7. **[PIRAZOLONES]** - Metamizol: - Analgèsic, antipirètic i espasmolític (relaxa i redueix l'activitat del múscul llis) - En acció analgèsica, 2g de metamizol = efecte de la morfina a baixes dosis 6-8 mg - Vida mitja de 8 h - Presenta sostre analgèsic - Poca acció antiinflamatòria - Bona tolerància gastrointestinals i cardiovasculars com analgèsic lleu en pacients amb risc cardiovascular - Indicat per dolors de tipus còlic (espasmolític), dolor agut sever post intervenció quirúrgica, posttraumàtic, dolor còlic, febres que no responen a altres antitèrmics. També dolor dental ja que relaxa la musculatura llisa de forma específica (es beu la ampolla d'ús parenteral) - La agranulocitosis i l'anèmia aplàsia són rares, risc superior al d'altres AINE. Predisposició genètica (en la Gran Bretanya) - Risc d'al·lèrgia - Si s'administra endovenosa ràpida pot donar el síndrome de Shock per Metamizol (hipertensió, febres altes,\...) 7. RESUM DELS PARÀMETRES FARMACOCINÈTICS DELS AINE 8. POSIBLES CONSIDERACIONS D'ELECCIÓ D'UN AINE - Segons si hi ha al·lèrgia o intolerància - Segons si hi ha dolor crònic (llarga duració-una sola ingesta) o agut (duració ràpida i curta) - Valorar l'efecte en la 1 setmana - Si el pacient no té factors de risc cardiovasculars ni gastrointestinals, o els 2 són baixos, la selecció dels AINE no selectiu (ibuprofeno, diclofenaco, naproxeno) pot ser adecuada. - Si existeix risc cardiovascular baix i risc gastrointestinal moderat o alt, es pot seleccionar un COXIB (celecoxib, etoricoxib) o un AINE no selectiu sempre associat a un ibuprofeno - Quan el risc cardiovascular es elevat i existeix risc gastrointestinal baix o moderat, es recomana naproxeno associat a un ibuprofeno, però si el risc gastriontestinal és elevat es pot evitar administrar AINE o COXIB i, si fos imprescindible el seu ús, sempre associat a un ibuprofeno. 9. CONSIDERACIONS GENERALS - CONTRAINDICACIONS MÉS HABITUALS: Els AINEs habitualment no estan indicats en embarassades ni en dones lactants en aquestes circumstàncies, només es sol prescriure Paracetamol com a analgèsic - La majoria dels pacients que prenen AINEs tenen predisposició a desenvolupar fotosensibilitat - El Metamizol no es troba indicat per conduir, fer esports de risc ni manejar maquinaria perillosa - Pauta doble analgèsica 10. INTERACCIONS DELS AINEs - Amb qualsevol medicament que pugui afectar a la coagulació (warfarina, clopidogrel, heparina,\...) o la agregació plaquetària (risc d'hemorràgies). - La pressió arterial, en tractament crònic (diürètics + AINE) 11. EFECTES ADVERSOS MÉS HABITUALS - GASTROINTESTINALS: Nàusees, vòmits, dolor abdominal, dispèpsia, diarrea, en casos severs úlceres gàstriques o duodenals i hemorràgies gastrointestinals - HEPÀTICS: Alteracions de les enzimes hepàtiques i rarament, hepatitis - CARDIOVASCULARS: Augment del risc d'events cardiovasculars com hipertensió, infart del miocardi i accident cerebrovascular, especialment amb l'ús prolongat - RENALS: Insuficiència renal aguda, nefritis intersticial i síndrome nefròtic - HEMATOLÒGICS: Anèmia, trombocitopènia i altres alteracions sanguínies - DERMATOLÒGICS: Reaccions cutànies com erupcions, prurit, i en casos estranys, reaccions severes com síndrome de Stevens-Johnson. - EL PARACETAMOL ÉS HEPATOTÒXIC: - Per sobredosis (7,5-10 g) o dosis excessives administrades crònicament (\> 4g/dia). - Poc freqüent si no existeix hepatotoxicitat prèvia (alcohòlics) o patologies renals - Evolució post ingesta: - Primers símptomes (a les 2-3 hores): simptomatologia gastrointestinal + elevació d'enzimes hepàtiques + hipoprotrombinemia (falta de protrombina necessària per la coagulació de la sang) - Manifestacions clíniques (als 2-3 dies): simptomatologia d'hepatopatia (necrosis hepàtica, icterícia, hemorràgies, encefalopaties) - Tractament segons la gravetat: - En cas d'intoxicació massiva aguda: rentat gàstric, xarop ipecacuana, carbó activat - Vigilància amb monitorització - Antídot: N-acetilcisteïna abans de les 8h - Generalment recuperació els 5-10 dies 3. ANALGÈSICS OPIOIDES 1. OPIÀCIS: Qualsevol substància derivada del opi (natural) 2. OPIOIDES: Més àmplia. Substància amb efectes com la morfina que prové del opi (amb productes químics) 3. ENDORFINA: Opioides endògens com endorfines, encefalines i dinorfines. Es el nostre propi sistema analgèsic, els opioides que fabrica el nostre cos. 4. NARCOTIC: Significa estupor. Paraula d'origen grec *["Narkotikos"]* 1. OPI - L'opi és una barreja complexa de substàncies que s'extreuen de les càpsules de l'adormidora *[("Papaver sumniferum")]* 2. HISTÒRIA - 3600 anys AC: en l'antic Egipte ja es cultivava la flor de l'opi i s'utilitzava com analgèsic i calmant. - 1806 el químic alemany Friedrich Sertürner aïlla el principi actiu denominant-lo morfina el nom prové de morfeu, el deu grec dels somnis. 3. RESPOSTA ENDÒGENA AL DOLOR - Tenim opioides endògens que s'anomenen endorfines - Els receptors opioides són de 3 tipus: - Mu (µ) - Delta (δ) - Kappa (Κ) - Cada opioide pot actuar sobre diversos receptors, però solen tenir, en general, més afinitat per un d'ells. Serveixen tant per opioides exògens com endògens. 4. RECEPTORS OPIÀCIS - ACCIÓ: es fixen en receptors del SNC específics: µ, δ, k.  5. CLASSIFICACIÓ SEGONS LA SEVA POTÈNCIA - MENORS-DÈBILS: segon esglaó de la OMS, presenten sostre analgèsic, exemples com codeïna, tramadol, tapentadol. - MAJORS-POTENTS: tractament del dolor crònic moderat no controlat i del dolor crònic sever, major risc de complicacions pel seu ús (no presenten sostre analgèsic), exemples com morfina, oxicodona, fentanilo, meperidina o petidina. Naloxona és antagonista de la metadona, naltrexona des habilitació opiacis. 6. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS OPIOIDES - Alteren la percepció del dolor i la resposta afectiva del dolor les endorfines - S'utilitzen per tractar dolors moderats fins a intensos, aguts i crònics, per molt que siguin o no oncològics. - El seu ús es troba limitat davant la presència d'al·lèrgies o efectes no desitjables que no permetin la funcionalitat de la persona. Interfaz de usuario gráfica, Aplicación Descripción generada automáticamente 7. FARMACOCINÈTICA OPIOIDES - METABOLITZACIÓ principalment hepàtica - ELIMINACIÓ principalment renal, menor percentatge per les femtes - RETIRADA PROGRESSIVA en tractaments llargs per evitar el síndrome d'abstinència. - INTERACCIONS amb sedants farmacològics (antidepressius, antihistamínics, ansiolítics, hipnòtics, neurolèptics,\...) o no (alcohol). 8. TRACTAMENT AMB OPIOIDES SEGONS LA OMS  9. MÒRFICS MENORS O DÈBILS 1. **CODEINA METILMORFINA (agonista µ)** - Dolor lleu-moderat. També utilitzat com antitussigen potent - Similar acció sobre µ que la morfina, excepte: - Menor potencia analgèsica - Menor sostre antiàlgic - Menor acció depressora sobre SNC - Sense capacitat d'induir farmacodependència - Al metabolitzar-se, un dels metabòlits es la morfina (15%) efecte menys potent que la morfina - Major tolerància gàstrica, major estrenyiment (per disminució del peristaltisme) - Via d'administració oral (sola o en combinació amb un AINE o paracetamol) - Presentacions: comprimits, efervescent o xarop per la via oral 2. **TRAMADOL (agonista pur: [µ], δ, Κ)** - Tractament del dolor agut i del dolor irruptiu - Acció analgèsica en dolor neuropàtic perifèric i central - Efecte sostre dosis màxima recomanada de 400 mg/dia - Efecte analgèsic en funció de la dosis - Via d'administració principalment endovenosa o oral - Administrar en dejú a no ser que es tingui un trastorn gastrointestinal - Presentacions oral (alliberació immediata i prolongada) o endovenosa 10. MÒRFICS MAJORS O POTENTS 1. **MORFINA (agonista µ)** - Opioide de primera elecció amb dolor intens (5-10 mg/4-6 h) - Inici d'acció 1-5 minuts - Bona absorció, però alliberació variable individualització de la dosis - Vies d'administració principalment orals, endovenoses, subcutànies i transdèrmiques. - Presentacions: - Via oral amb alliberació immediata (4-6h, en comprimits o solució aquosa) o modificada (12h) - Via parenteral (1% i 2%) - Endovenosa sempre diluït amb suero fisiològic - En perfusió contínua - En bolus (1%): 1 cc (10 mg) de clorur mòrfic + 9 cc de suero fisiològic - L'administració ràpida d'una alta dosis de morfina endovenosa pot provocar: des de depressió respiratòria a par cardíac comprovar que tenim disponible el antídot NALOXONA - Subcutània en UCIAS, sales d'hospitalització o pacient terminal 2. **OXICODONA (agonista k, µ, δ)** - Derivat semi sintètic - Vies d'administració oral (alliberació immediata i prolongada) o endovenosa - Millor biodisponibilitat via oral que la morfina - Menys histaminogen que la morfina - Per disminuir estats d'estrenyiment + naloxona (via oral) 3. **FENTANILO (agonista µ)** - Derivat sintètic - Alta liposolubilitat travessa molt bé les membranes cel·lulars (pell, mucoses,\...) i la barrera hematoencefàlica efecte ràpid (4-5 minuts), gran potència i semivida curta (alta metabolització de primer pas 3h) - El fentanilo és significament més potent que la morfina - Marge terapèutic estret: major risc de sobredosis i efectes secundaris greus, incloent depressió respiratòria, rigidesa muscular i bradicàrdia - USOS: - Fàrmac d'elecció en dolor irruptiu ("de rescat") (EX: IAM, oncològic) - És l0analgèsic preferit en pacients crítics amb inestabilitat hemodinàmica, aquells que manifesten símptomes d'alliberació d'histamina amb morfina i al·lèrgia a aquesta última. No és histaminògen no causa vasodilatació secundària. - Inducció i manteniment de l'anestesia general - VIES D'ADMINISTRACIÓ - Parenteral: - Endovenosa o subcutània - Inici efecte ràpid (30 segons) - Vida mitja de 3h - Transdèrmic - Acció prolongada: inici 12h duració fins a 72h per alliberació constant - Condicionat a la permeabilitat de la pell + flux sanguini de la zona d'aplicació (caquèctica, febre, edema, eccema,\...) - Rotació - Transmucosa - Nasal i bucal - Ràpid inici (5 min) - Vida mitja de 7h - Evitar si mucositis (efecte secundari a tractament oncològic) Interfaz de usuario gráfica, Aplicación, Word Descripción generada automáticamente 11. MANEIG DEL DOLOR AMB OPIOIDES  12. CONTRAINDICACIONS GENERALS - Habitualment els opiacis no es troben indicats en dones embarassades ni lactants - Pel seu efecte sedant, tampoc es troben indicats per conduir, fer esports de risc ni manejar maquinaria pesada 13. EFECTES ADVERSOS AL INICI I DURANT EL TRACTAMENT - GASTROINTESTINALS: nàusees, vòmits (al inici metoclopramida) i estrenyiment (laxants preventius) - SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM: retenció urinària, hipotensió postural o xerostomia la dependència física i la depressió respiratòria apareixen escassament en presència de dolor per possibles canvis en el sistema opioide en presencia del dolor - SISTEMA NERVIÓS CENTRAL: somnolència, trastorns cognitius, al·lucinacions, deliri, depressió respiratòria, mioclònies, convulsions o hiperalgesia. Desapareix després dels primers dies (neurolèptics com haloperidol, que és antisèptic) - PELL I TEIXITS: prurit i sudoració corticoides o antihistamínics com hidroxicina (atarax) - TAMBÉ es pot presentar cansanci, alteracions hormonals (disminució de la libido) i pèrdua del apetit. - Si s'administra de manera contínua i a altes dosis NEUROTOXICITAT - VALORAR LES AL·LÈRGIES SEMPRE 14. ANTAGONISTA OPIACIS NALOXONA - En emergències per sobredosis agudes d'opioides alleugereix la depressió respiratòria i l'estat de coma produïts per la intoxicació aguda - Si no hi ha resposta al cap de 3 dosis aplicades en intervals de 3 minuts, és possible que una altra droga estigui implicada o existeixi alguna malaltia de base. Màxim 10 mg. - NALOXONA EN URGÈNCIES en dosis de 0,4 mg per via intravenosa o subcutània. 15. DEPENDÈNCIA DELS OPIOIDES - CAUSES: - Mal ús dels opioides - Abús d'opioides (per calcular el consum total o diari d'opioides) - DEPENDÈNCIA: - Física: estat adaptatiu fisiològic entre opioide i receptor TOLERÀNCIA - PSÍQUICA: Estat de necessitat de consum del opioide pels efectes positius o per por a els efectes de la depravació - ADICCIÓ: Trastorn neurobiològic crònic que implica un us exagerat del opioide. Afectació biopsicosocial i base genètica - HIPERALGESIA INDUÏDA: Estat de sensibilització nociceptiva, tot i rebre opioides \*CRISIS DEL FENTANILO A AMERICA\* 16. SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA A OPIACIS - Es presenta descens de la dosis del fàrmac que s'està utilitzant o al suspendre el tractament de forma abrupta o al administrar un antagonista Per prevenir-lo, s0ha de retirar de forma progressiva l'opioide - Actualment existeixen protocols i unitats per des habilitar a aquests pacients i evitar el síndrome d'abstinència. - Tractament pel síndrome: metadona, naltrexona - SÍMPTOMES D'ABSTINÈNCIA: cefalea, nàusees, ansietat, sudoració, insomni, pèrdua de la gana - **METADONA (agonista parcial de µ)** - Derivat sintètic de la morfina amb capacitat d'addicció des de la 1 dosis, s'utilitza quan hi ha dolor crònic. - Actua en els mateixos receptors neuronals que la heroïna i produeix un efecte similar, sense l'efecte euforitzant + ofereix menys sensibilització en els receptors no presenta el síndrome d'abstinència tan intens, per tant s'utilitza per deshabituació dels opioides - Administrar amb aliments per reduir possibles trastorns intestinals - S'utilitza en programes per tractar la dependència a la heroïna - Augment gradual de la dosis fins trobar la dosis individualitzada: - Vida mitja de més de 24 hores dosis única diària - Administració amb control visual els 3 primers mesos + control urinari de drogues periòdicament - Es planteja començar a retirar la metadona quan s'ha modificat l'estil de vida antic, i es va baixant la dosis de metadona fins la des habilitació, tot i que a vegades no és possible i el tractament és de per vida - 1 DOSIS DE MORFINA = 10 DOSIS DE TRAMADOL 4. FÀRMACS COADJUVANTS/COANALGÈSICS - En el tractament del dolor, a part dels analgèsics, s'ha de saber: - Les característiques específiques del dolor - Risc-benefici del fàrmac o combinació de fàrmacs - Profunditat del coneixement per part del metge de la farmacologia - Estat psicològic del pacient - Variabilitat individual al efecte analgèsic i els efectes adversos - Cost-benefici dels fàrmacs - En el tractament del dolor, a part dels analgèsics, s'administren altres fàrmacs: - FÀRMACS COANALGÈSICS: Són fàrmacs que no són analgèsics tradicionals (com els opioides o els antiinflamatoris no asteroïdeus) però que tenen efectes analgèsics. S'usen per potenciar el efecte dels analgèsics i tractar tipus específics de dolor, com el neuropàtic. - FÀRMACS COADJUVANTS: Són medicaments o tractaments que no necessàriament tenen efectes analgèsics per sí mateixos, però que ajuden a millorar l'efectivitat dels analgèsics, per exemple disminuint el dolor. S'usen com a relaxants musculars, ansiolítics, o tractaments físics per el dolor. 16. FÀRMACS COANALGÈSICS a. **ANTIDEPRESIUS:** Els antidepressius tricíclics 8ATC) com els inhibidors de la recaptació de serotonina i noradrenalina (IRSN) contenen grans qualitats analgèsiques. IRSN en dosis baixes dolor neuropàtics ATC dolor crònic b. **ANTIEPILÈPTICS:** Tractament del dolor neuropàtic inhibeixen la alliberació de neurotransmissors GABAPENTINA i PREGABALINA (+ ràpida) dolor neuropàtic. Efecte secundari: mareigs i sedació CARBAMAZEPINA: neuràlgia del trigemin c. **CANABIS I CANNABINOIDES:** Dolor neuropàtic refractari a opioides i a altres coadjuvants i oncològic. Via tòpica, inhalada o oral Efectes secundaris: mareigs, somnolència i sequedat de boca. d. **COMPOSTOS TÓPICS:** Lidocaïna tòpica 5% (estabilitza las mb neuronals): "parche" pel dolor neuropàtic localitzat AINES tòpics (gel, spray o crema) per el dolor agut. Eficàcia dèbil. e. **TOXINA BOTULÍNICS:** Propietats relaxants musculars i anticonceptives. Distonia cervical, blefarospasme, estrabisme, hiperhidrosis axil·lar primària. Via parenteral. 17. FÀRMACS COADJUVANTS - **RELAXANTS MUSCULARS:** - Si espasmes musculars - EX: CICLOBENZAPRINA (yurelax) o CARISPRODOL (mio-relax) - Efectes secundaris: depressió SNC - **BENZODIACEPINES:** - Si ansietat - EX: Diazepam, clonazepan o midazolam (via parenteral, oral, rectal) - Efectes secundaris: addicció i si el tractament amb opioides (depressió respiratòria i efectes sedants) - **INHIBIDORS OSTEOCLÀSTICS:** - Inhibeixen la funció osteoclasts - Per la prevenció de les fractures òssies en pacients amb metàstasis òssies. - **GLUCOCORTICOIDES:** - En molts tipus de dolors com el crònic oncològic i neuropàtic - Funció: antiinflamatòria i immunosupressora - Vies de administració: oral, parenteral, tòpica, ocular, inhalatòria - EX: Dexametasona o prednisolona - L'acció dels glucocorticoides és inhibir els processos inflamatoris, específicament la FOSFOLIPASA A2, que allibera els àcids grassos (principalment l'àcid araquidònic) Acció antiinflamatòria, inhibició de l'acció dels leucòcits, regulen les citocines i la histamina. Interfaz de usuario gráfica, Aplicación Descripción generada automáticamente  - **CORTICOESTEROIDES:** - INDICACIONS: - Es subministren sobretot en broncospasmes severs: - HIDROCORTISONA: - 200 mg/100 ml SF o SG 5% - Administració ràpida endovenosa - METILPREDNISOLONA: - 20 mg bolus endovenós - Antiinflamatori, immunosupressor - Indicat en malalties greus FMO, autoimmunes, incapacitants, trasplantes,\... - Asma bronquial greu - Malaltia al·lèrgica greu - Inflamacions oculars agudes - Artritis reumatoides - Febre reumàtica aguda - Artritis gotosa aguda - Anèmia hemolítica adquirida - Malalties auto-immunes - Reaccions anafilàctiques greus - Edema de la glotis - INTERACCIONS: - Amfotericina B, digitàlics i diürètics - Antibiòtics - Anticoagulants cumarínics (inhibeixen) - Hormona del creixement (disminueix l'efecte) - Insulina, antidiabètics orals - Isoniacida - Anticonceptius orals - Fenobarbital, fenitoïna - ALERTA; els corticoesteroides donen en un resultat analític en control de dopatge POSITIU - RAM: 1. Més susceptibilitat a infeccions (víriques, bacterianes o micòtiques) degut a la immunosupressió 2. Degut al ús continuat es poden causar edemes o hipertensió arterial per retenció d'aigua, sodi i potassi. 3. Estries cutànies degut a la síntesis de col·lagen en la dermis 4. Osteoporosis per l'augment de la excreció renal de calci 5. Agreugen la diabetis i provoquen hiperglucèmia a. Augmenten la resistència a l'acció de la insulina b. Disminueixen la secreció de la insulina c. Augmenten la producció de glucagó (hormona hiperglucemiant) per el pàncrees, el que provoca una alliberació de glucosa a la sang per el fetge. 6. Síndrome iatrogènic de cushing ("cara de lluna plena" causada per l'excés de cortisol en sang) 7. Irritació gastroduodenal (gastritis, úlcera pèptica, pancreatitis) 8. RAM sobre el SNC com depressió, insomni, nerviosisme, canvis de caràcter i personalitat 9. Disminució de la cicatrització de les ferides 10. Via ocular causa cataracta subcapsular, glaucoma 11. Via inhalatòria causa candidiasis orofaringea, disfonia,\... - CONTRAINDICACIONS: - La presencia d'úlcera gastrointestinal - Síndrome de Cushing - Formes greus d'insuficiència cardíaca - Hipertensió severa - Diabetis mellitus descompensada - Tuberculosis sistèmica - Infeccions virals, bacterianes o fúngiques greus - Glaucoma preexistent - Osteoporosis - Els corticoides no poden suprimir-se bruscament en tractaments prolongats hi ha atrofia de la glàndula suprarenal per supressió del eix hipotàlem hipofisiari suprarenal - DOSIS: