Feudalism in Catalonia in PDF

t.1 -características societat feudal ​ Economia agrària: L’economia es basava en l’agricultura. Els pagesos treballaven les terres dels senyors feudals a canvi de protecció i part de la collita. ​ Fragmentació del poder: La societat estava descentralitzada. Tot i que el rei era la...

t.1 -características societat feudal ​ Economia agrària: L’economia es basava en l’agricultura. Els pagesos treballaven les terres dels senyors feudals a canvi de protecció i part de la collita. ​ Fragmentació del poder: La societat estava descentralitzada. Tot i que el rei era la figura de més poder, els comtes i nobles manaven sobre les seves terres. ​ Relacions de vassallatge: Els nobles i cavallers juraven fidelitat als senyors feudals a canvi de terres. ​ Organització jeràrquica: La societat estava dividida en privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (pagesos, artesans i esclaus). -que es la sociedad feudal La societat feudal era l’organització social de l’Europa medieval, basada en la terra com a font principal de riquesa i en les relacions de vassallatge. -estructura social de la sociedad feudal Grup privilegiat: ​ Rei: Poder militar i polític. ​ Alta noblesa: Ducs, marquesos i comtes amb grans propietats. ​ Alt clergat: Cardenals i bisbes amb poder a l’Església. ​ Cavallers i monjos/monges: Defensors militars i religiosos amb funcions específiques. Grup no privilegiat: ​ Artesans: Fabricaven productes per vendre. ​ Pagesos i pastors: Treballaven per sobreviure, lliurant collites als senyors. ​ Esclaus: Treballaven sense cap retribució. -batalla de moret ( moment que marca la fi, es tanca la porta del nord,consecuencias) La Batalla de Muret va finalitzar quan Pere I el Catòlic, defensant els càtars i els vassalls occitans, va ser derrotat i mort per les tropes croades. Aquesta derrota suposa el "tancament de la porta del nord", ja que França consolida el seu domini sobre Occitània. Conseqüències principals 1.​ Pèrdua d’Occitània 2.​ Mort de Pere I 3.​ Canvi d’expansió 4.​ Impacte cultural 5.​ Croada contra els càtars -naixement de la corona d'aragó El naixement de la Corona d’Aragó es produeix el 1137 amb el matrimoni entre Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella d’Aragó, hereva del Regne d’Aragó. t.2 diferenciar trovador del juglar y saber que es un trovador ( A que es dedica) Què és un trobador? Un trobador era un poeta i músic de l’edat mitjana, que componia cançons en llengua occitana. Els trobadors eren de la noblesa i creaven els seus propis poemes per cantar-li a la seva estimada també coneguda com a midons que solia estar ja casada o també els interpretaven davant de la cort o als reis. I després hi ha els joglars, que eren de classe social baixa, eren una o unes poques persones que es passejaven pels carrers buscant un públic per guanyar-se la vida i en aquestes actuacions cantaven cançons d’altres persones, feien trucs de màgia, acrobàcies i també portaven algun animal ensinistrat. Un cançoner Un cançoner és un conjunt de cançons i poemes de diferents autors. En els cançoners és on es conserva la major part de la poesia trobadoresca. els tres principals trovador Els 3 Guillems: Guillem de cabestany, Guillem de berguedà i Cerverí de Girona. t.3 que es un trobairitzs Les trobairitz eren dones poetes, equivalents femenins dels trobadors. Nobles i educades, escrivien en occità i destacaven per un llenguatge fresc i espontani. t.4 que es un sirventes i una canço Un sirventès és una composició poética de la literatura occitana o trovadoresca. La cançó trobadoresca és una de les formes líriques més significatives de la poesia dels trobadors medievals, en el que expressen els seus sentiments t.5 saber qui es ramon llull i ( que li va passar) algun fet destacat de la seva vida i un parells d’obres Ramon Llull va ser un dels primers autors que va utilitzar el català per transmetre coneixements filosòfics i teològics. La seva missió de vida es va centrar en convertir els infidels (musulmans, jueus i gentils) al cristianisme. El canvi de vida de Llull es va produir l’any 1263, després de tenir una sèrie de visions de Crist crucificat. Aquestes experiències místiques el van portar a abandonar la seva vida acomodada, incloent-hi la seva família, per dedicar-se completament a un triple objectiu: 1.​ Convertir els infidels 2.​ Escriure llibres 3.​ Fundar escoles missioneres Fets destacats de la seva vida: ​ Formació cortesana i casament amb Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills. ​ La seva transformació espiritual després de les visions de Crist crucificat. ​ Producció literària en diverses llengües: català, llatí i àrab. ​ La seva tasca com a pensador i missioner, dedicant-se a la conversió i al diàleg interreligiós. Un parell d’obres de Ramon Llull 1.​ Blanquerna: Una de les seves obres més conegudes, primera novel·la escrita en català. finalitat pedagògica i tracta sobre el camí espiritual d’un personatge cap a la perfecció cristiana. 2.​ Llibre de les bèsties: Un relat,utilitza animals protagonistes, transmetre reflexions morals i polítiques. Forma part de la seva obra Fèlix i combina al·legories amb ensenyances cristianes. t.6 cròniques( saber que es important) Cròniques medievals catalanes Són textos historiogràfics, és a dir, relats que expliquen fets històrics importants de l’època. Aquests textos tenen tres dimensions principals: 1.​ Història: Relaten esdeveniments reals, com conquestes, batalles o la vida dels reis. Són una font històrica clau per entendre l’edat mitjana catalana. 2.​ Literatura: Estan escrites amb estil narratiu, com si fossin històries, cosa que fa que siguin obres literàries, no només documents històrics. 3.​ Política: Moltes d’aquestes cròniques tenen una finalitat propagandística. Volien deixar constància de les gestes dels reis per glorificar-los i reforçar el seu poder. Tema principal Les cròniques parlen gairebé sempre del rei: la seva vida, les seves conquestes i decisions. Això és perquè sovint estaven encarregades pels mateixos reis o escrites per persones properes a ells, amb la intenció de mostrar-los com a grans governants. Època Aquestes cròniques es van escriure principalment entre els segles XIII i XIV (els anys 1200-1300 i 1300-1400). Les quatre grans cròniques catalanes 1.​ Jaume I – "Llibre dels fets": ○​ Escrita pel mateix Jaume I (o sota la seva supervisió). ○​ Parla de la seva vida i gestes, com la conquesta de Mallorca i València. ○​ Està escrita en primera persona, com si el rei mateix ho expliqués. 2.​ Bernat Desclot: ○​ Narra els esdeveniments del regnat de Pere II el Gran. ○​ Inclou la conquesta de Sicília i la resistència contra França. 3.​ Ramon Muntaner: ○​ Escrita per Ramon Muntaner, un militar que va viure molts dels fets que explica. ○​ Parla sobre els reis de la Corona d’Aragó, des de Jaume I fins a Alfons III el Benigne, amb detalls sobre els almogàvers i les seves aventures. 4.​ Pere III el Cerimoniós: ○​ Escrita per ordre de Pere III. ○​ És més formal i política, ja que detalla els esdeveniments del seu regnat amb molta precisió. t.7 jordi de sant jordi , ausiàs march innovacions que va portar a la poesia i qui era Jordi de Sant Jordi 1.​ Qui era? ○​ Jordi de Sant Jordi va ser un poeta i cavaller que va servir a la cort del rei Alfons el Magnànim, qui el va nomenar alcalde de Vall d’Uixó per la seva lleialtat i valentia en una guerra. ○​ És un dels poetes més destacats del Segle d’Or valencià. 2.​ Innovacions poètiques: ○​ Tot i seguir la tradició trobadoresca, la seva poesia ja comença a introduir elements personals i autobiogràfics, com es veu al poema El Presoner, on narra la seva experiència a la presó.  ○​ La influència de Petrarca es nota en les seves composicions més formals, com el Cançó d'opòsits, mentre que en altres, com Estramps, trenca amb la tradició incloent versos blancs (sense rima). 3.​ Obres destacades: ○​ Estramps: Poema d’amor cortès que reflecteix la influència trobadoresca. ○​ El Presoner: Un poema autobiogràfic on explica el patiment durant el seu captiveri a Itàlia. Ausiàs March 1.​ Qui era? ○​ Va ser el poeta més important de la literatura catalanovalenciana medieval,combinant la seva formació cavalleresca amb una profunda dedicació literària. ○​ Va escriure 128 poemes en valencià i va innovar radicalment la poesia catalana. 2.​ Innovacions que va aportar a la poesia: ○​ Trencament amb la tradició trobadoresca: Tot i que el tema de l’amor és central, March abandona l’estil de l’amor cortès per una visió més introspectiva, sincera i realista. ○​ Mètrica pròpia: Va introduir els "decasíl·labs catalans", versos de 10 síl·labes dividits en dos hemistiquis (4+6) amb una pausa després de la quarta síl·laba. ○​ Llenguatge directe i contundent: La seva poesia reflexiva combina un to expositiu amb imatges impactants, sovint hiperbòliques. ○​ Psicologia de l’amor: Explora l’amor com un sentiment complex, sovint dolorós, i presenta l’enamorat com una figura tràgica. ○​ Universalitat temàtica: A més de l’amor, tracta temes com la mort, la moral i la relació amb Déu. 3.​ Obres destacades: ○​ Cants d’amor: Poemes sobre diverses formes d’amor, des del positiu fins al desamor, sovint amb una visió introspectiva i dolorosa. ○​ Cants de mort: Reflexions sobre el dol i la por per la salvació de l’ànima d’una de les seves dones. t.8 l’humanisme que es moviment cultural nascut a la Toscana durant el segle XIV que situa l’ésser humà com a centre de la reflexió i la responsabilitat del seu destí, rebutjant el teocentrisme medieval. i que lo diferencia del pensament medieval A diferència del pensament medieval, que estava basat en la fe i considerava Déu com el centre de la vida (teocentrisme), l’humanisme promou l’antropocentrisme, posant l’ésser humà al centre, i aposta pel racionalisme, l’individualisme i l’esperit crític. A més, substitueix la devoció cristiana pel classicisme, recuperant els valors i la cultura grecoromana. bernat mecha fou un escriptor i funcionari català que va treballar com a secretari a la Cancelleria Reial, gaudint de la confiança de Joan I. És considerat un dels introductors de l’humanisme a Catalunya gràcies a les seves obres, que mostren influències clàssiques i humanistes. lo somni Lo somni és una obra amb elements filosòfics, literaris i polítics que exemplifiquen l’humanisme, utilitzant mites com el d’Orfeu per il·lustrar els seus arguments.