Procés de desenvolupament de la malaltia PDF

PROCÉS DE DESENVOLUPAMENT DE LA MALALTIA RA2 3. EL DIAGNÒSTIC El diagnòstic és la identificació de la malaltia. Existeixen dos tipus principals de diagnòstic: - Clínic o pressumptiu, o hipòtesi diagnòstica: és el que s’obté després de l’exàmen clínic, sense tenir cap...

PROCÉS DE DESENVOLUPAMENT DE LA MALALTIA RA2 3. EL DIAGNÒSTIC El diagnòstic és la identificació de la malaltia. Existeixen dos tipus principals de diagnòstic: - Clínic o pressumptiu, o hipòtesi diagnòstica: és el que s’obté després de l’exàmen clínic, sense tenir cap exàmen complementari. - Definitiu o conclusió diagnòstica: és el diagnòstic que s’obté després de verificar el diagnòstic pressumptiu. P.ex. confirmant-lo amb un anàlisi, TAC... En base a altres característiques, també podem definir: - Diagnòstic precoç - Diagnòstic diferencial Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego Big Bang: https://youtu.be/BGNJytNekE8 2 3. EL DIAGNÒSTIC En base a altres característiques, també podem definir: - Diagnòstic precoç: s´obté aplicant mètodes diagnòstics quan encara no s’han detectat signes o símptomes de la malaltia. P.ex. citologia de control a les dones. - Diagnòstic diferencial: alguns quadres clínics poden respondre a diversos processos. En aquests casos es fan els exàmens i proves orientats a saber quina de les possibles causes és la que intervé realment. P.ex. front a dues malalties amb dos quadres gairebé idèntics, si sabem que una altera un determinat paràmetre sanguini i l´altre no, això servirà per diferenciar-les. https://youtu.be/Kf-IYQFCLGU Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 3 3.1 ALTRES CONCEPTES Alguns conceptes que solen sorgir en el moment del diagnòstic: I. El pronòstic: després del diagnòstic, el pacient espera saber quin final tindrà la seva malaltia. La resposta és el pronòstic. El pronòstic és el judici hipotètic sobre la fi probable d´una malaltia. Depèn de diversos factors com el tipus de malaltia, el tractament disponible, l'estat de salut previ de la persona... El pronòstic es pot expressar de forma quantitativa (la supervivència és d'un 75%) o qualitativa (favorable si evoluciona cap al guariment, reservat si és variable i pot complicar-se i ominós si evoluciona cap a la mort). Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 4 II. L'evolució: és el curs que segueix la malaltia en cada cas. Existeix una evolució previsible, que és la que segueix la majoria dels casos. P.ex. totes les varicel.les segueixen la mateixa pauta bàsica de temps i manifestacions clíniques (1-3 dies de símptomes pròdroms, aparició d´exantema que acaba formant vesícules i cap al sisè dia comencen a formar-se crostes). Però l'evolució real dependrà de diversos factors, la majoria relacionats amb les condicions personals del pacient. Això és conseqüència de lo que anomenem variabilitat biològica interindividual. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 5 III. Les complicacions: Són problemes mèdics que es presenten durant el curs d’una malaltia o després d´un procediment o tractament. La complicació pot ser deguda a la malaltia, al procediment o al tractament, o pot no tenir relació amb ells. En totes les malalties estan definides les complicacions més freqüents, i això facilita el control i la detecció en cas que es presenten. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 6  IV. Les seqüeles: Són trastorns que persisteixen després de la curació. Pot ser anatòmica, funcional, psíquica o estètica. També pot tenir repercussió en el medi social. P.ex. tindre la SIDA implicaba un aïllament social i laboral. Dr. Simon: https://youtu.be/Nm0Njco5BPA Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 7 3.2 MÈTODES CLÍNICS DE DIAGNÒSTIC Els mètodes clínics són els que aplica el metge a la consulta: anamnesi i examen físic. 1. Anamnesi: consisteix en una conversa entre el metge i el pacient, durant la qual el metge formula preguntes sobre la història clínica, els hàbits de vida i els antecedents familiars del pacient amb l´objectiu d´establir un diagnòstic. Durant l'entrevista, el metge ha d´escoltar al pacient, però ha de ser ell qui guie i paute l´entrevista. La informació que ja existeix a la història clínica també és important en aquesta fase. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 8 2. Examen físic: segons la informació obtinguda a l´anamnesi, l´exàmen físic se centrarà en una o altra zona. Algunes tècniques habituals són: a. Auscultació b. Palpació c. Percussió 9 Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego a. Auscultació: per escoltar sorolls que es generen a l´organisme. Poden provenir del cor o diverses artèries, de l´intestí, dels pulmons.... L´auscultació pot ser: i. Directa: consisteix en posar l´orella sobre el cos del pacient a la regió que es vol examinar. Es fa fonamentalment a l´esquena per escoltar sorolls pulmonars. ii. Indirecta: es fa amb un estetoscopi. Resulta més còmode i eficaç. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 10 b. Palpació: el metge percep la temperatura, la consistència, la forma, la mida, la situació i els moviments de la superfície palpada. 11 Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego c. Percussió: el metge percuteix i percep sons (audibles) i vibracions (palpables). El tipus de sons que es generen són: i. Sonor (o resonant): s´escolta p.ex. al percutir el tòrax sobre un pulmó normal. ii. Hipersonor (o hiperresonant): com el sonor però de to més alt p.ex. al percutir pulmons enfisematosos o quan hi ha pneumotòrax. iii. Timpànic: de freqüència més elevada p.ex. l'estómac ple de gas després de beure una beguda gaseosa. iv. Mat: soroll opac que es genera al percutir estructures massises p.ex. al percutir la base d´un pulmó amb pneumònia. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 12 3.3 MÈTODES COMPLEMENTARIS DE DIAGNÒSTIC Són estudis complementaris a l´examen físic que ajuden al metge a realitzar un diagnòstic: anàlisis clínics, estudis citologics i anatomopatològics, tècniques de diagnòstic per imatge i tècniques de electrodiagnòstic. 1. Anàlisis clínics 2. Estudis citològics i anatomopatològics 3. Tècniques de diagnòstic per imatge Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 13 3.3 MÈTODES COMPLEMENTARIS DE DIAGNÒSTIC 1. Anàlisis clínics: a partir de mostres biològiques (sang, orina, esput, femta, LCR, exsudats...) es poden realitzar proves diagnòstiques analítiques, proves funcionals o de laboratori; la correlació fisiopatològica del resultat ajuda al diagnòstic, al pronòstic a la terapèutica mèdica i a la prevenció de la malaltia. Als laboratoris d´anàlisis clinics es realitzen estudis de bioquímica clínica, immunologia, genètica, microbiologia i parasitologia. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 14 2. Estudis citologics i anatomopatològics: són estudis de les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la malaltia mitjançant tècniques morfològiques. Es parteix de mostres biològiques com cèl.lules o petits fragments de teixits (citologies, biopsies) que s'estudien per detectar alteracions en la seva morfología, que indicaran un procés patològic. biopsia piel: https://youtu.be/37CG3B1umTs biopsia mamaria: https://youtu.be/UlsjZ2zocPk Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 15 3. Tècniques de diagnòstic per imatge: permeten visualitzar l'interior de l'organisme. Es poden detectar neoplàsies, malformacions... Són les següents: a. Radiografies https://youtu.be/HcTo8cPqIXU b. Ecografies c. Ressonància Magnètica Nuclear (RMN) d. Tomografia Computeritzada (TAC) e. Endoscòpies f. Tècniques d´electrodiagnòstic Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 16 3. Tècniques de diagnòstic per imatge a. Radiografies: la radiologia és un excel.lent mètode per l´obtenció d'imatges diagnòstiques. El problema és que aplica radiacions ionitzants, per tant s'ha de realitzar en sales especialment habilitades i adoptant mesures de protecció específiques. Hi ha dos tipus generals de radiografies: i. Simples: directament per exposició del pacient i sense necessitat de cap altre element com en radiografies dels ossos. ii. Amb contrast: s´ha d´administrar al pacient una substància que actuarà com a contrast per poder visualitzar cavitats que en una radiografia normal no s´apreciarien, p.ex. radiografies d'estómac. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 17 b. Ecografies: és una tècnica de diagnòstic per imatge que utilitza els ultrasons. Les imatges per ultrasons es capturen en temps real, per lo que poden mostrar l'estructura i el moviment dels òrgans interns del cos, així com la sang que flueix pels vasos sanguinis. Les ecografies no apliquen radiacions ionitzants, com els raigs X, per tant no comporten risc radiològic. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 18 c. Ressonància Magnètica Nuclear (RMN): És una tècnica de diagnòstic per imatge que utilitza imans i ones de ràdio per generar imatges de dos o tres dimensions. Aquest mètode de diagnòstic proporciona una visió més clara de l'interior del cos que altres tècniques i no aplica radiacions ionitzants. El problema és que degut al seu cost i a una disponibilitat limitada, no es pot utilitzar de forma rutinària. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 19 d. Tomografia Computeritzada (TAC) : És una tècnica de diagnòstic per imatge que utilitza raigs X, amb un sistema informàtic que procesa les imatges i permet veure seccions o talls de l´organisme o, inclús, imatges tridimensionals dels òrgans o de les estructures orgàniques. És una prova no dolorosa que ofereix imatges de gran qualitat i precisió, però que requereix adoptar mesures específiques de seguretat, ja que utilitza radiacions ionitzants. De vegades és necessari administrar contrast. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 20 e. Endoscòpies: l´endoscopi és un instrument que permet veure dins de l'organisme. En l'actualitat s'utilitzen endoscopis rígids per observar zones de fàcil accés p.ex. l´otoscopi per observar l´oit intern. Però els més utilitzats són els fibroscopis, que estan formats per un tub flexible amb una càmera a l´extrem. A més de la fibra òptica, el tub té al seu interior un o més canals a través dels quals es poden introduir micropinces, microtisores... amb les que es poden realitzar procediments diagnòstics o terapèutics. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 21 e. Endoscòpies: El professional que utilitza l'equip pot veure la zona en una pantalla, i manejar les distintes ferramentes mitjançant el dispositiu de control de l´endoscopi. El fibroscopi es pot introduir en l'organisme per un orifici natural: boca, nas, anus, meat urinari o vagina, o bé es pot practicar una incisió quirúrgica per fer-lo arribar a la zona d´interés. Els objectius d'una endoscòpia poden ser: i. Observació directa: de la zona per detectar lesions, exsudats... ii. Presa de mostres: generalment de líquids, biopsies o mostres per a microbiologia o citologia. iii. Acció terapèutica: p.ex. aspirar secrecions o exudats, eliminar un pòlip, coagular una hemorràgia, eliminar un cos estrany... Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 22 f. Tècniques d´electrodiagnòstic: Algun tipus de cèl.lules, anomenades excitables, presenten la característica de produir potencials bioelèctrics com a resultat de l´activitat electroquímica de la seva membrana. Degut a que cada tipus de cèl.lula presenta una activitat elèctrica característica, la mesura d´aquesta activitat proporciona informació sobre el seu funcionament. Normalment s'utilitza per obtenir informació sobre els sistemes CV, respiratori, nerviós i muscular. Les tècniques d´electrodiagnòstic s'apliquen posant en zones determinades del cos, electrodes que van connectats a un equip que capta els senyals elèctrics i les transforma en línies ondulades, les quals s´imprimeixen en paper o es visualitzen en una pantalla. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 23 Algunes tècniques d´electrodiagnòstic: i. Electrocardiograma (ECG): El cor batega gràcies a estímuls elèctrics i la seva activitat es pot registrar mitjançant un equip anomenat electrocardiògraf, que capta la propagació de la despolarització i repolarització elèctrica de les cambres contractils del cor. Els electrodes en aquest cas són pedaços que s'adhereixen a la pell. L´electrocardiograma és la representació gràfica del funcionament elèctric del cor. Degut a la relació directa entre l´ECG i el cicle cardíac, el registre de l´ECG s´utilitza clínicament per diagnosticar diverses patologies i condicions associades al cor. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 24 ii. Electroencefalograma (EEG): Registra l'activitat elèctrica de les neurones de l'encèfal, obtinguda com a resultat dels camps elèctrics generats sense realitzar cap tasca específica. L´EEG s'utilitza per al reconeixement de diversos tipus d'epilèpsia, detecció, localització i mesura de l'extensió de la lesió en casos de tumors, mesura del grau d´anestèsia durant una intervenció quirúrgica i en estudis sobre trastornos de la son. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 25 iii. Electromiografia (EMG): Estudia l'activitat elèctrica muscular. L'activitat muscular es produeix com a resposta a estímuls nerviosos, i és possible registrar l'activitat elèctrica d'un grup concret de músculs. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 26 4. TRACTAMENT El coneixement de l´etiologia i la patogènia d'una malaltia serveix per establir el tractament més adient. Coneixent l'agent o factor patogen i el seu mecanisme d'acció, es poden adoptar mesures específiques que interrompin el procés patològic sense afectar als teixits i òrgans sans. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 27 4.1 EL PLA DE TRACTAMENT El tractament sòl incloure distintes indicacions per al pacient: prendre un medicament, seguir una dieta, fer repòs, aplicar-se fred... i també pot incloure mesures que han d´aplicar diversos professionals: intervenció quirúrgica, radioteràpia, fisioteràpia... El pla de tractament és la planificació de totes les mesures terapèutiques que s´hauran d´aplicar per resoldre un problema de salut. És important que el metge faci la planificació completa i que sigui informat de qualsevol mesura terapèutica que el pacient decideixi aplicar. Si el metge no és informat d´aquestes mesures, pot tenir errades en la valoració de l'evolució o, inclús, pot posar en dubte el diagnòstic degut a: - Encobriment de símptomes. - Reaccions adverses a productes no prescrits, que es poden atribuir a medicaments prescrits. - Interaccions que facin augmentar o reduir Procés de desenvolupament de lal'efecte farmacològic dels medicaments malaltia - Nati Borrego 28 Les mesures terapèutiques les podem classificar en: 1. Mesures curatives/ pal.liatives: segons si poden curar la malaltia o en malalts terminals, alleugerir els efectes. 2. Mesures específiques/ simptomàtiques: segons si actuen directament sobre la causa o mecanisme d´acció, o bé si es limiten a alleujar els símptomes p.ex. en el cas de la grip. 3. Mesures locals/ sistèmiques: segons si actuen en una zona concreta, com una pomada o uns punts de sutura, o a nivell de tot l'organisme, com una injecció iv. 4. Mesures invasives/ no invasives: segons si requereixen una acció quirúrgica o no. 5. Mesures conservadores/ radicals: segons si l'objectiu sigui controlar la malaltia sense aplicar mesures agressives, o recórrer a tots el mitjans disponibles per eradicar la malaltia. 6. Mesures farmacologiques/ no farmacològiques: segons si inclouen o no medicaments. 7. Mesures convencionals/ alternatives: segons si estan incloses o no en els centres sanitaris autoritzats. 8. Mesures individuals/ grupals: segons si s'apliquen a un o a més pacients a la vegada. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 29 4.2 PRINCIPALS RECURSOS TERAPÈUTICS 1. Mesures higièniques: la higiene és la part de la medicina que té per objecte la conservació de la salut i la prevenció de la malaltia. Es pot aplicar a: higiene de l´alimentació, higiene personal, higiene sexual, higiene postural... Dins d'aquest àmbit, la mesura terapèutica més habitual és un canvi de dieta: prendre menys sal, menys sucres, seguir dieta tova, laxant...Altres mesures habituals són: guardar repòs, beure molta aigua, no fumar, fer exercici físic...Es pot necessitar mentre dura la malaltia o a llarg termini per controlar o prevenir la seva reaparició. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 30 2. Farmacoteràpia: és el tractament amb medicaments, dispensats amb recepta mèdica on consta la dosi, la posologia i qualsevol dada rellevant. En el cas de pacients ingressats, el personal d'infermeria controla el seu tractament i els proporciona o administra els medicaments que necessiten. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 31 3. Quimioteràpia: és un tipus específic de tractament amb fàrmacs, p.ex. el tractament del càncer amb un/s medicament/s antineoplàsic/s. Els agents de quimioteràpia més comuns actuen destruint les cèl.lules que es divideixen ràpidament, una de les propietats principals de la majoria de les cèl.lules canceroses. Això vol dir que la quimioteràpia també pot danyar cèl.lules que es divideixen ràpidament sota circumstàncies normals: cèl.lules de la medula òssia, del tracte digestiu i dels folicles pilosos. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 32 https://youtu.be/cmD5X86n98o 4. Radioteràpia: tractament basat en l'ús de radiacions ionitzants que inclou raigs gamma i partícules alfa. La radioteràpia, junt amb la cirurgia i la quimioteràpia, constitueixen el tractament del càncer. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 33 5. Sueroteràpia: el sèrum fisiològic és una dissolució aquosa de substàncies compatibles amb els organismes vius degut a les seves característiques d´osmolaritat, pH i força iònica. S'utilitza com a substitut de la sang quan disminueix dràsticament la volèmia i com a via d´aplicació de diverses substàncies p.ex. injectables. També està indicada en la curació de cremats o pèrdues de pell, en vòmits constants (via oral) i en obstruccions nasals. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 34 6. Dietoteràpia: són dietes terapèutiques que estan indicades per a persones que pateixen trastorns metabòlics congènits i no poden nodrir-se correctament a partir d´aliments normals, si no que necessiten preparats nutricionals específics, que el metge prescriu Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 35 7. Cirurgia: és la pràctica que implica la manipulació mecànica de les estructures anatòmiques amb una finalitat mèdica, ja sigui de diagnòstic, terapèutica o de pronòstic. La cirurgia laparoscòpica és una tècnica quirúrgica que es practica a través de petites incisions, utilitzant l'assistència d'un sistema òptic que permet veure el camp quirúrgic dins del pacient i actuar en ell. Se li anomena cirurgia mínimament invasiva, ja que evita les grans incisions de la cirurgia oberta o convencional. Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 36 8. Fisioteràpia: disciplina amb l´objectiu de pal.liar els símptomes de moltes malalties, tant agudes com cròniques, mitjançant l´exercici terapèutic, calor, fred, llum, aigua, massatges i electricitat. 9. Ortopròtesi: els productes ortoprotèsics són productes sanitaris, implantables o no, amb la finalitat de substituir parcialment o total, una estructura corporal, o bé, modificar, corregir o facilitar la seva funció. P.ex. implants quirúrgics, pròtesis externes... 10. Teràpies alternatives: poden utilitzar-se soles però solen complementar la teràpia convencional. Parlem de hidroteràpia, musicoteràpia, fitoteràpia, acupuntura Procés de desenvolupament de la malaltia - Nati Borrego 37 file:///C:/Users/nativ/Desktop/M10/Procesmalaltia/1090d2de9ee8e62145ba42972fd185f5.mp4 38