Untitled Quiz

Procés de desenvolupament de la malaltia (RA2)

• El diagnòstic és la identificació de la malaltia
• Existeixen dos tipus principals de diagnòstic:
  • Clínic o pressumptiu/ hipòtesi diagnòstica: obtingut després de l'exàmen clínic sense proves complementaries
  • Definitiu o conclusió diagnòstica: obtingut després de verificar el diagnòstic pressumptiu (ex: amb anàlisis, TAC)
• Diagnòstic precoç: mètodes diagnòstics abans de detectar signes o símptomes (ex: citologia de control)
• Diagnòstic diferencial: exàmens i proves per identificar la causa real entre possibles malalties similars (ex: si un paràmetre sanguini és alterat en una malaltia i no a una altra)

Altres conceptes

• El pronòstic és el judici hipotètic sobre la fi probable d'una malaltia
• Depèn de factors com el tipus de malaltia, el tractament i l'estat de salut previ de la persona.
• Pot ser quantitatiu (ex: 75% de supervivència) o qualitatiu (ex: favorable, reservat, ominós)

L'evolució

• El curs que segueix la malaltia en cada cas, amb una evolució previsible
• Tota malaltia (ex: la varicel·la) té una successió específica de manifestacions clíniques, de temps, que acaben amb (ex: crostes)

Les complicacions

• Són problemes mèdics que es presenten durant el curs d'una malaltia o després d'un procediment o tractament.
• Poden ser deguts a la malaltia, al procediment o al tractament, o sense relació amb cap d'ells.
• En totes les malalties estan definides les complicacions més freqüents, i això facilita el control i la detecció en cas que es presenten.

Les seqüeles

• Són trastorns que persisteixen després de la curació.
• Pot ser anatòmica, funcional, psíquica o estètica.
• Poden tenir repercussió en el medi social (ex: la SIDA implicava aïllament social i laboral)

Mètodes clínics de diagnòstic

• Anamnesi: conversa entre metge i pacient per a obtenir informació sobre la història clínica, hàbits i antecedents.

• Examen físic: segons l'anamnesi, es centra en una o més zones; tècniques: auscultació, palpació, percussió.

  • Auscultació: escoltar sorolls del cos
    • Directa: orella sobre la pell
    • Indirecta: estetoscopi
  • Palpació: percebre temperatura, consistència, forma, mida, situació i moviments de la superfície palpada
  • Percussió: percebre sons i vibracions (palpables) per exemple per a un pulmó normal, o en casos de pneumotòrax

Mètodes complementaris de diagnòstic

• Són estudis que complementen l'examen físic per ajudar en el diagnòstic.
• Anàlisis clínics: de mostres biològiques (sang, orina, esput, etc.). Pot ajudar en el diagnòstic, pronòstic, tractament i prevenció de la malaltia.
• Estudis citologics i anatomopatològics: de cèl·lules o petits fragments de teixits (citologies o biopsies). Ajuda a la identificació de malalties.
• Tècniques de diagnòstic per imatge: radiografies, ecografies, ressonància magnètica nuclear (RMN), tomografia computeritzada (TAC), endoscopies
• Tècniques d'electrodiagnòstic: estudis de l'activitat elèctrica de diversos sistemes (cardiovascular, respiratori...). S'utilitza per al diagnòstic de patologies i condicions del cor, detecció de tumors i mesura d'anestèsia, etc.

Tractament

• El coneixement de la etiologia i patogènia (origen i mecanisme) d'una malaltia ajuda a establir el tractament més adient.
• L'objectiu és interrompre el procés patològic sense afectar els teixits i òrgans sans.

El Pla de tractament

• Inclourà diverses indicacions per al pacient (medicaments, dieta, repòs, etc.) i/o per professionals (intervenció quirúrgica, radioteràpia, fisioteràpia)
• Planificació de totes les mesures terapèutiques per resoldre un problema de salut.
• El metge ha de estar informat de totes les mesures aplicades

Mesures terapèutiques

• Classificació de mesures terapèutiques:
  • Curatives/pal·liatives
  • Específiques/simptomàtiques
  • Locals/sistèmiques
  • Invasives/no invasives
  • Conservadores/Radicals
  • Farmacologiques/no farmacologiques
  • Convencionals/alternatives
  • Individuals/grupals

Principals recursos terapèutics

• Mesures higièniques: conservació de la salut i prevenció de la malaltia: alimentació, higiene personal, sexual i postural.
• Farmacoteràpia: tractament amb medicaments. (dosi, posologia i dades rellevants)
• Quimioteràpia: tractament del càncer amb fàrmacs que actuen destruint cèl·lules que es divideixen ràpidament.
• Radioteràpia: tractament amb radiacions ionitzants (raigs gamma, partícules alfa).
• Sueroteràpia: dissolució aquosa de substàncies compatibles amb els organismes vius per substituir la sang o en altres casos (cremats, vòmits, obstruccions nasals).
• Dietoteràpia: dietes terapèutiques per a persones amb trastorns metabòlics.
• Cirurgia: manipulació mecànica de les estructures anatòmiques per diagnòstic, tractament o pronòstic
• Fisioteràpia: pal·liar símptomes amb exercici terapèutic, calor, fred, llum, massatges i electricitat.
• Ortopròtesi: productes sanitaris per substituir, modificar o facilitar la funció d'una estructura corporal.
• Teràpies alternatives: hidroteràpia, musicoteràpia, fitoteràpia, acupuntura.