Bloc1_A_Generalitats_IntroduccióOsteologia_ANATOMIA_Curs2024_2025 PDF

30/8/24 ANATOMIA APLIACA A L’ESPORT I L’ACTIVITAT FÍSICA Bloc 1. Generalitats (Introducció / Osteologia) Curs: 2024/2025 Dr....

30/8/24 ANATOMIA APLIACA A L’ESPORT I L’ACTIVITAT FÍSICA Bloc 1. Generalitats (Introducció / Osteologia) Curs: 2024/2025 Dr. Gerson Garrosa Martín Colegiado nº 54.868 Professor: Dr. Oriol Sansano-Nadal [email protected] [email protected] Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport Grau en Fisioteràpia C/ Sebastià Joan Arbó, s/n – 43870 Amposta Ctra. d’Accés al Seminari, s/n – 43500 Tortosa [email protected] - www.euses.cat 1 Estructura de l’ésser viu Totes les estructures que formen un ésser viu estan posicionades i ordenades de manera que s’interrelacionen per a formar l’organisme. Un organisme és un ésser vivent 2 2 Estructura de l’ésser viu Cèl·lula Teixit Òrgan Sistema Aparell 3 3 1  30/8/24 La cèl·lula Unitat estructural i funcional dels éssers vius, generalment microscòpica, típicament formada de citoplasma i un o més nuclis, i envoltada d’una membrana citoplasmática (DIEC). L’estructura de la cèl·lula: - Membrana cel·lular: és la capa que envolta i protegeix la cèl·lula. - Citoplasma: és el líquid contingut dintre la membrana. - Nucli: és l’encarregat de dirigir les funcions de la cèl·lula - Captar l’aliment. - Coordinar els moviments - Reproduir-se - Orgànuls cel·lulars: petits òrgans que suren pel citoplasma. Emmagatzemen aliments i transformen l’aliment en energia. 4 4 Els teixits Els teixits son un conjunt de cèl·lules similars. Teixit connectiu Teixit muscular Teixit epitelial Teixit nerviós 5 5 Teixit connectiu El teixit connectiu és el teixit més abundant al cos humà. Les seves funcions son: - El suport mecànic - Protegeix davant les infeccions i aïlla els òrgans interns - Té un paper important el la nutrició d’altres teixits - Emmagatzema energia 6 6 2  30/8/24 Teixit connectiu On podem trobar aquest tipus de teixit? - Ossos - Cartílag - Teixits blans (pell, fàscia, tendons i lligaments) 7 7 Teixit muscular El teixit muscular es caracteritza per estar format per cèl·lules excitables que poden generar potencials d’acció a la seva membrana i per tant generar una contracció muscular. Es diferencien 3 tipus de teixit muscular: - Esquelètic: se n’encarrega de moure les diferents parts de l’esquelet - Cardíac: el teixit que forma el cor i per tant fa que aquest òrgan bategui - Llis: el teixit que forma els vasos sanguinis i els òrgans 8 8 Teixit nerviós El teixit nerviós és el teixit histològic encarregat de la recepció i la transmissió d’estímuls. En aquest tipus de teixit podem diferenciar dos grups cel·lulars: - La neurona: l’encarregada de conduir els impulsos nerviosos (involucrant a cerebel, medul·la espinal, nervis espinals i cranials) - La neuròglia: cèl·lules implicades en els processos cel·lulars de recolzament a les neurones. 9 9 3  30/8/24 Teixit epitelial El teixit epitelial és un teixit histològic format per cèl·lules juxtaposades. Les seves funcions son recobrir i revestir diferents superfícies, cavitats i òrgans. El podem trobar a la pell i a conductes interns de diferents òrgans. També formen part de les glàndules. 10 10 ANATOMIA DEL COS HUMÀ I EL MOVIMENT Sistema múscul- Sistema Sistema esquelètic nerviós circulatòri Suport i guia Motor Estimulació Aporta energia 11 11 Osteologia Ossos Articulacions Músculs (lligaments) 12 12 4  30/8/24 Els ossos El cos humà està format d’uns 206 ossos. Les seves funcions son: - Suport - Protecció - Moviment - Emmagatzemar minerals - Formació de cèl·lules sanguínies 13 13 Els ossos D’entre tots els ossos diferenciem entre: - L’esquelet axial: · El crani · Columna vertebral · Caixa toràcica - L’esquelet apendicular: · Extremitats · Cintura escapular · Cintura pèlvica 14 14 Els ossos Articulacions Unió de 2 o més ossos Insersions Les unions dels músculs amb els ossos Determinen el moviment del cos humà 15 15 5  30/8/24 Diferents tipus d’ossos Llargs Curts Plans Irregulars Sesamoides 16 16 Els ossos llargs Son els que fan més possible el moviment Proporcionen l’armadura Podem diferenciar 2 parts a nivell estructural: - Diàfisis: eix central de l’os - Epífisis: prominències dels extrems 17 17 Els ossos llargs La placa epifisial: - És l’estructura cartilaginosa que separa l’epífisis de la diàfisis durant els primers anys d’edat. - És la responsable del creixement de l’os. - S’acaba tancant amb la maduresa à el teixit ossi substitueix el cartílag - L’epífisis i la diàfisis es converteixen en una estructura continua. 18 18 6  30/8/24 Els ossos llargs El periosti: - És la membrana que recobreix l’os. - És una capa fibrosa que aporta integritat i té potencial osteogènic. - Contribueix al desenvolupament i regeneració òssia. - És present a tots els ossos excepte els sesamoides i en les parts intra-articulars. 19 19 Els ossos llargs El cartílag articular: - Recobreix l’epífisis. - Facilita el lliscament entre els ossos de l’articulació. - Protegeix el desgast ossi que pugui aparèixer. 20 20 Els ossos curts No tenen diàfisis (eix central). Tendeixen a ser més simètrics. Exemples: ossos dels tars i carp. 21 21 7  30/8/24 Els ossos plans Son aquells en què dues dimensions predominen obre una tercera (més superfície que volum). Tenen dues cares: una de còncava i l’altra de convexa. Els podem trobar al cap (crani), al pit i a l’espatlla. Parietal esquerre Esternon i costelles Escàpula 22 22 Els ossos irregulars S’anomenen irregulars perquè no hi ha altra manera de descriure’ls. Les vèrtebres 23 23 Els ossos sesamoides Tenen forma de llavor de sèsam, ovalats. Tendeixen a anar acompanyats de tendons. La ròtula A les mans i peus 24 24 8  30/8/24 Els punts anatòmics de referència a nivell ossi Tuberositat: protuberància / bony gran Tubercle: protuberància / bony petit Projecció: continuïtat d’un os que n’acaba formant un altre (acromiale) Apòfisis: part que surt d’un os per a articular-se amb un altre os o on s’inserta un múscul (coracoide) 25 25 Els punts anatòmics de referència a nivell ossi Espina: projecció òssia allargada i prima. Còndils: ”botons” ossis grans a cada extrem d’un os llarg. Tenen superfície articular. Epicòndils: “botons” ossis petits que solen aparèixer per sobre dels còndils. Fossa: superfície llisa i buida sobre un os i normalment funciona com a unió per a altres estructures 26 26 Els punts anatòmics de referència a nivell ossi Carilla: superfície llisa i més petita. També serveix com a punt d’anclatge. Escotadura: àrea d’un os que sembla estar tallada i permet el pas d’altres estructures com vasos sanguinis o nervis. Foramen: forat amb una funció semblant a l’escotadura. 27 27 9  30/8/24 ANATOMIA APLIACA A L’ESPORT I L’ACTIVITAT FÍSICA Bloc 1. Generalitats (Introducció / Osteologia) Curs: 2024/2025 Dr. Gerson Garrosa Martín Colegiado nº 54.868 Professor: Dr. Oriol Sansano-Nadal [email protected] [email protected] Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport Grau en Fisioteràpia C/ Sebastià Joan Arbó, s/n – 43870 Amposta Ctra. d’Accés al Seminari, s/n – 43500 Tortosa [email protected] - www.euses.cat 28 10