Microbiologia i Parasitologia (PDF)

MICROBIOLOGIA Tema 17  Parasitología Abreviacions - D: distribució Diag: diagnòstic - F: formes parasitàries I: tipus infecció - ITS: infecció transmissió sexual LRC: líquid cefaloraquidi - R: reservori...

MICROBIOLOGIA Tema 17  Parasitología Abreviacions - D: distribució Diag: diagnòstic - F: formes parasitàries I: tipus infecció - ITS: infecció transmissió sexual LRC: líquid cefaloraquidi - R: reservori SNC: sistema nerviós central - T: transmissió TAAN: tècniques d’amplificació d’àcids nucleics - TAAR: Tinció àcid-alcohol resistència Tract: tractament Simbiosi: interacció biològica entre dues espècies (simbionts) - Mutualisme Benefici bilateral (mutualistes) - Comensalisme Benefici unilateral Beneficiat (comensal) Indiferent (hoste) - Parasitisme Benefici unilateral Beneficiat (paràsit, protozous, helmints, artròpodes) Perjudicat (hoste) Aquestes tres poden ser ectosimbionts, endosimbionts o facultatius obligats Reservoris  lloc on l’agent infecciós resideix, creix i es multiplica. Inclou vertebrats, com l’esser humà i altres éssers vius, però també el medi ambient, els quals poden constituir una font directe o indirecte de contagi per l’humà. Pot ser reservori qualsevol ser viu o el medi ambient Definicions - Endoparàsits: son aquells que els trobem dintre de la cèl·lula dels parasitis, o entre teixits - Ectoparàsits: no estan ni dintre de la cèl·lula ni dintre del teixits (polls) - Facultatius: a vegades el seu cicle vital es fa en l’aigua i no nomes en persones - Hoste definitiu: es aquell on el paràsit fa les seues ultimes etapes del seu cicle biològic - Hoste intermediari: el paràsit fa les seues primeres etapes del seu cicle biològic - Hoste paratènic (transportador): no es indispensable per a que el paràsit faga el cicle vital, però te una gran importància per a que el hoste pase d’un organisme a un altre - Vector biològic: es aquell vector que a part d’agafar el paràsit d’un reservori i transportar-lo a un altre hoste, en aquest vector pot fer alguna etapa del seu cicle vital - Vector mecànic: es aquell vector que nomes fan de transport del paràsit d’un medi a un altre Biologia dels paràsits - Monoxènic: 1 sol hoste - Heteroxènic: 2 o mes hostes - Heterogónic: part parasitica i vida lliure Entrada en l’hoste - Vida digestiva - Via percutània - Vectors - Via trasplacentària - Via sexual Diagnòstic malalties parasitaries Dades epidemiològiques o Distribució geogràfica o Prevalença o Cicle biològic o Antecedents (viatge, ocupació) Quadre clínic o Hematúria (tindre sang a l’orina) → esquistosomiasi o Pruïja anal + bruxisme (refregaments de dents) → oxiürs o Febre + viatge tròpic → paludisme (enviar mostres de sang al lab.) o Eosinofília + diarrea → helmints Diagnòstic directe o Diagnòstic indirecte: serologia (estudi de la resposta immunològica davant d’una infecció, resposta humoral) o Diagnòstic directe:  Microscòpia  Detecció d’antígens  Tècniques moleculars (detectar àcids nucleics específics)  Altres: cultiu, diagnòstic i imatge Mostres biològiques o Sang o Orina o Femta o Altres: pell, LCR, esput (mostres respiratòries), biòpsia Paràsits: tots cèl·lula eucariota - Unicel·lulars o Protozous - Pluricel·lulars o Helmints  Nematodes: cuc de cos pla/ no fragmentat  Cestodes (platelmints): cuc de cos pla/cos dividit  Trematores (platelmints): cuc de cos cilíndric o Artròpodes Protozous Unicel·lulars, no tenen paret cel·lular rígida: fagocitosi Generalment mòbils: - Pseudòpodes - Cilis - Flagels Trofozoïts (es la fase mòbil, en la que es reprodueix i en la qual ocasiona danys al hoste. Apareix la simptomatologia del pacient) i quists (es la fase de resistència, en la qual permaneix immòbil. Es també la fase infectant. Es la forma infectant, supervivència). Formes sexuades i formes asexuades. Paràsits intestinals, urogenitals, hemo-tissulars - Protozous intestinals: mostres de femta. Símptomes: Dolor abdominal, vòmits, diarrea Numero de mostres: entre 1-3 Estabilitat:  Liquida, 30 min  Pastosa, 1h  Frome, 24h En el examen de femta es fa per concertació i tinció, i pot ser:  Femta fresca: solució salina  Femta fixada: solució iodada (iode-lugol): no pots fer cap tècnica de detecció d’antigen , ni d’àcids nucleics Normalment les mostres les mirem dins del mateix contenidor Amebes - Formes del paràsit: trofozoït (ameba), quist - Reservori: humà - Distribució: cosmopolita (p. Sub/Tropicals, NO desenvolupats) - Transmissió: fecal-oral - Infecció:  Asimptomàtica (90%)  Amebiasi intestinal  Amebiasi extraintestinal (abscessos)  Amebiasi cutània (coit anal) - Diagnòstic: o Mostres: femta, biòpsia cutània... o Tècniques: microscopi, detecció d’antígens, TAAN - Tractaments: farmacològic (metronidazol, paramomicina,...) Ens infectem a partir de elements contaminats per l’aigua per els quistes. Quan arriba el quiste al nostre budell, aquest es trenca i es transforma en trofozoïts. Els trofozoïts ens donaran la simptomatologia. Per sang es pot distribuir a altres òrgans (preferentment al fetge) La forma infectant es el quiste, la simptomatologia es dels trofozoïts Flagel·lats: Giardia lamblia - Formes de paràsit: trofozoït amb flagels, quist - Reservori: humà, animals mamífers - Distribució: cosmopolita - Transmissió: fecal-oral, persona a persona - Infecció :  asimptomàtica (40%)  giardiasi intestinal - diagnòstic: o mostres: femta, contingut duodenal o tècniques: microscopi, detecció d’antígens, TAAN - tractament: farmacològic (metronidazol, tinidazol,..) símptomes: malestar, flatulències, diarrea Apicomplexa, Cryptosporidium spp. - Formes de paràsit: ooquist, trofozoït (meronte diferents fases) - Reservori: humà, animals mamífers - Distribució: cosmopolita T:fecal-oral - Infecció:  Asimptomàtica  criptosporidiasi intestinal  criptosporidiasi extraintestinal (immunodeprimits) - diagnòstic o mostres: femta, contingut duodenal, bilis, altres o tècniques: microscopi (TAAR),detecció d’antígens, TAAN - tractament: farmacològic (nitazoxanida,...) dos vies de reproducció: sexual y asexual coinfecció: mes d’un paràsit a la vegada Protozous hemo-tissulars Detecció - mostres:  Sang: s’envia al lab. en un tub amb un anticoagulant. Si punxes el dit, ja pots enviar la mostra feta: (extensió de sang perifèrica o gota perifèrica (mes volum de sang). )  LCR  Punció/biòpsia ganglis limfàtics  Punció/ biòpsia   Mostra uro-genital: vaginal, orina... Paràsits flagel·lats es poden observar en el humà diverses formes - Tripomastidot: format tripomastidota (flagel + membrana ondulada sencera) - Hepimastigotica: te la membrana ondulada a meitat cos, no des de l’inici 9 - Promastigotica: a perdut la membrana ondular, te únicament el flagel - Amastigota: a perdut tot Flagel·lats, Trypanosoma spp. - Forma de paràsit: trofozoït amb flagel (tripomastigot) - Reservori: home, animals - Transmissió: picada artròpodes, via transplacentaria, transfusió sang contaminada,... o T. cruzi: malaltia de Chagas (xinxa = “chinche”)  Distribució :Amèrica central i del Sud o T. brucei: malaltia de la son (mosca tse-tsé)  Distribució :Àfrica central - Clínica: Lesió pell (inflamació nivell de la picada), febre, adenopaties, ± (hepato/esplenomegàlia, miocarditis, meningoencefalitis,..) - Diagnòstic: o Mostra: sang (observació microscopi paràsit, serologia, TAAN), LCR,.. - Tractactament: farmacològic (T.c.: benzinidazol,.... T.b.: pentamidina,....) Flagel·lats, leishmania spp. - Forma de paràsit: promastigot (flagel), amastigot (sense flagel) - Reservori: gossos i altres animals  - Transmissió: picada mosques femelles, mosquits (flebòtoms) transfusions sang contaminada,... o Leishmaniasi visceral (Kala-azar): febre, hepato-esplenomegàlia, anèmia,... (infecciosa) o Leishmaniasi cutània: lesió punt inoculació ±adenopaties regionals (localitzades) o Leishmaniasi muco-cutània: afectació mucoses (localitzades) - Diagnòstic: o Mostra: Medul·la òssia, aspirat adenopatia, biòpsia cutània, sang, orina o Tècniques: estudi microscopi, TAAN, detecció Ags., serologia, cultiu - Tractament :farmacològic (anfotericina B liposomal,...) Apicomplexa Plasmodium spp. - Formes de paràsit: sexuades (merozoïts, esquizonts) i sexuades (gametocits) - Reservori: home, mono - Distribució: països sub/tropicals - Transmissió: picada mosquit femelles Anopheles - Infecció: Paludisme = Malària, febre alta recurrent, sudoració, cefalea, anèmia, esplenomegàlia, trombocitopènia,.... afectació renal, SNC - Diagnòstic o Mostra: mostra de sang (extensió, gota gruixuda) o Tècniques: observació microscopi paràsit, serologia, detecció Ags., TAAN - Tractament: farmacològic (cloroquina,...) - Profilaxis: antipalúdics, repel·lents, mosquiteres,... Es por reproduir per via sexual o asexual Diferents vies de contagi: transformació de trofozoïts en gametocits o en esquizonts. El hoste definitiu es el mosquit. Toxoplasma gondii - Formes del paràsit :trofozoït (taquizoït) i quistes (bradizoït, entre teixits, ooquist) - Reservori :gats,... - Distribució: cosmopolita, per tot el mon - Transmissió :ingesta aigua/aliments contaminats per formes quístiques, via trasplacentària, trasplantaments,.... o Toxoplasmosi p. immunocompetent: febre, adenopaties, artràlgies,... > 80% asimptomàtics o Toxoplasmosi p. immunodeprimit: afectació cerebral greu (SIDA,...) o Toxoplasmosi congènita: hidrocefàlia, calcificacions cerebrals,... - Diagnòstic : o Mostres: serologia, TAAN (LCR, L. amniòtic, sang,...) o Tècniques: estudi microscopi de teixits (presència de taquizoïts) - Tractament: farmacològic (cotrimoxazol,....) - Profilaxi embarassades: evitar carn poc cuinada, contacte amb gats,.. Como prevenir la toxoplasmosis si ets embarassada: menjar verdura i fruita, sempre neta, utilitzar guants per a tocar la terra, no menjat embotits, no deixes que el gat caça, sinó dóna-li menjar, llavar-se les mans..... Flagel·lats Trichomonas vaginalis - Formes del paràsit : trofozoït amb flagels - Reservori: humà - Distribució: cosmopolita - Transmissió : sexual - Infecció: Tricomoniasi (ITS) o Dona: vaginitis, vulvitis (asimptomàtica poc freqüent) o Home: asimptomàtic uretritis, prostatitis (poc freqüent) - Diagnòstic : o Mostres: secreció vaginal, orina,.... o Tècniques: observació paràsit microscopi cultiu medis especials TAAN HELMINTS (CUCS) Pluricel·lulars, reproducció sexual (hermafrodites o sexes separats). Cicles biològics complexes, son ovípars i Vivípars. Podem trobar paràsits intestinals i tissulars - Diagnòstic: visualització ous, formes adultes, serologia,.... - Nemàtodes: cos cilíndric i sexes separats - Platelmints: cos pla o Cestodes: forma cinta, cos segmentat, hermafrodites o Tremàtodes: forma fulla o làmina, cos indivís, hermafrodites i sexes separats Mostres - Femta - Biòpsia teixits - Sang - Orina Ascaris spp. - Formes del paràsit :ous, adult - Reservori: humà, porc - Distribució :cosmopolita - Transmissió : fecal-oral (ous) - Infecció: o Asimptomàtica o Intestinal o extraintestinal (pulmonar, c. biliars,....) - Diagnòstic :femta ous (microscopi) adults - Tractament: farmacològic (albendazol) Enterobius vermicularis - Formes del paràsit :ous, adult - Reservori :humà - Distribució :cosmopolita - Transmissió : fecal-oral, persona-persona (ous) - Infecció: asimptomàtica intestinal: o Oxiürasi prurit, dolor abdominal,.... (bruxisme nocturn) - Diagnòstic: o Mostra: femta o Tècniques: cinta Graham ous (microscopi) adults - Tractament: farmacològic (albendazol,..) Trichinella spp. - Formes de paràsit: larves enquistades - Reservori :animal (porc, porc senglar, rosegadors...) home (h. accidental) - Distribució: cosmopolita - Transmissió: ingesta carn amb larves enquistades - Infecció: o Triquinosi:  símptomes intestinals  símptomes extraintestinals (afectació muscular)  - Diagnòstic : o Mostres: biòpsia muscular (larves enquistades microscopi) o Tècniques: Serologia Cestodes Taenia solium(3-4 m) /Taenia saginata(6-10 m) - Formes de paràsit: ous, adults, cisticercs (larves enquistades) - Reservori :animal (h. intermedi) home (h. definitiu, h. intermedi) - Distribució: cosmopolita - Transmissió: ingesta carn amb cisticercs - Infecció: o Taeniasi asimptomàtica símptomes intestinals (d. abdominal,..) o Cisticercosi (ingesta ous) enquistament larves teixits (cisticers) - Diagnòstic: o Mostres: Femta o Tècniques: ous (microscopi) Echinococcus spp. - Formes del paràsit :larva (oncosfera), quist hidatídic - Reservori :animal (h. intermedi) animals cànids (h. definitiu) home (h. accidental) - Distribució :cosmopolita - Transmissió: fecal-oral (ous) - Infecció : o Hidatidosi (quist en òrgans: fetge, pulmó,...) - Diagnòstic: o Mostres: Diagnòstic o Tècniques: Imatge Serologia - Tractament : Quirúrgic ±farmacològic (albendazol,...) Pot pressentir sense donar cap símptoma i ser diagnosticar de manera accidental Fasciola hepatica - Formes de paràsits: ous, adult - Reservori: animal herbívor, home (h. definitiu) caragol aigua dolça (h. intermedi) - Distribució: cosmopolita - Transmissió: ingesta vegetals/aigua contaminada (larves enquistades) - Infecció: Fascioliasi (adults conductes biliars i altres òrgans) - Diagnòstic: o Mostres: femta, bilis o Tècniques: estudi microscopi (ous) detecció d’antígens, Serologia - Tractament: farmacològic (triclabendazol,...) quirúrgic si obstrucció biliar Artròpodes Invertebrats: exosquelet + cos segmentat + apèndixs (ext. articulades) ARÀCNIDS: ÀCARS Sarcoptes scabiei Sarna (= Escabiosi) - Reservori: humà - Transmissió: contacte directe (íntim persona infectada, roba contaminada,..) La femella excava la superfície de la pell: forats, túnels Dipòsit d’ous →irritació i picor intensa(nit) →sobreinfec. bacteriana Les larves produeixen més lesions i es transformen en adults - Diagnòstic: observació lesions característiques observació ous i adults de raspat de les lesions - Tractament: cremes o locions específiques (permetrina5%,...) descontaminació de la roba, llençols,... (rentat ≥ 60ºC) INSECTES: POLLS (=“PIOJOS”) Pediculosi Prurit intens, lesions pell (rascat)→sobreinfecció bacteriana - Pediculus humanus capitis(= poll del cap) Les femelles dipositen els ous (= llémenes, “liendres”) a la base del cabell ous (5-10 dies) →larves (10-15 dies) →adults o Transmissió: contacte persona infectada, barrets, pintes,.... - Pediculus humanus corporis (= poll del cos) Viuen als plecs de la pell i a les costures de la roba o Transmissió: contacte roba contaminada (mala higiene, amuntegament,...) - Phthiruspubis (= ladella, “ladilla”, poll del pubis) Viuen als pèls del pubis ±(axil·les, celles i la barba) o Transmissió :contacte sexual, llençols/roba contaminada,... - Reservori: humà - Diagnòstic: observació ous i/o paràsit adult (cabell, pell, roba) - Tractament: xampús i/o locions específiques (permetrina1%,...) descontaminació de la roba, llençols,... (rentat ≥ 50ºC) INSECTES:MOSQUES - Miasi desenvolupament de larves de mosques en teixits - Lesió teixits: prurit intens, dolor, febre,....... o Tipus: cutània, nasal, auditiva, oftàlmica, intestinal o Transmissió: la mosca diposita els ous en el teixit, ingesta d’ous aliments contaminats,... o Diagnòstic: detecció larves o Tractament: eliminació larves (manual, T. quirúrgic o T. Farmacològic ) ARTRÒPODES VECTORS MALALTIES INFECCIOSES TEMA 18  Bacterièmia BACTERIÈMIA presencia de bacteris en sang (hemocultiu) FUNGÈMIA presencia de fongs en sang (hemocultiu) La mortalitat es troba entre un 10-30% Tipus de bacterièmia segons el àmbit de desenvolupament: - Comunitària - Atenció sanitària o Nosocomial/ intrahospitalària Tipus de bacterièmia segons el focus d’origen : - Primàries ( focus desconegut) - Secundaries (focus conegut) o Vies genitourinàries o Vies respiratòries o Infeccions gastrointestinals o Abscessos o Ferides o Catèters intravasculars o Altres Tipus de bacterièmia segons el patró clínic: - Transitòria: o Inici infeccions locals: ITU, pneumònia, meningitis,... o Manipulació mucoses o teixits infectats  - Intermitent o Abscessos no drenats - Persistent o Endocarditis infeccioses o Catèters intravasculars contaminats - “De brecha” o Nou episodi però el reservori esta prenent un antibiòtic. Sabem el microorganisme i li donem antibiòtics i torna ha augmentar la simptomatologia del pacient però el pacient torna a estar dolent Açò es deu perquè no pren suficient dosis o perquè no arriba al lloc de la infecció Diagnòstic: HEMOCULTIU Es considera “hemocultiu” al cultiu de la sang (venosa) que s’extreu en una única venopunció independentment dels flascons en que sigui inocul·lada (aerobi i anaerobi) Hemocultius contaminants (>3%), indicador de qualitat assistencial   Tract. Antibiòtic innecessari/efectes secundaris  Proves diagnostiques innecessàries  Augment estança hospitalària  Augment cost  Perjudici pacient i familiars Es una tècnica emprada per al diagnòstic de bacterièmies, i el seu resultat depèn de el volum de sang extret i la tècnica de desinfecció. Per cada extracció un flascó aerobi i anaerobi amb 8- 10ml de sang (1/10). En nounats i lactants 1-3ml sang (1/5) flascó aerobi. Sempre recollir-los abans d’iniciar tractament ATB i no oblidar identificar-los i enviar-los al laboratori, si no mantenir-los a temperatura ambient La incubació del hemocultiu es fa amb un aparell incubador i detector a 35-37ºC En cas de ser el hemocultiu positiu es fa: o Tinció de gram o Ressembrés en medi sòlid o Identificació o Antibiograma o Addicionalment: tècniques moleculars (PCR) Indicacions - Presència: febre>38ºC.,hipotèrmia 3 hemocultius) : possible endocarditis..., malalts no diagnosticats i tractats amb antibiòtics Etiologia bacterièmia/ fungemia - Adult: o Cocs Grampositius: Staphylococcus spp., Streptococcusspp., Enterococcusspp. o Bacils Gramnegatius: Enterobacteris, Pseudomonas aeruginosa o Fongs: Candida albicans i altres espècies - Nens 1 mes o Cocs Grampositius: Streptococcus pneumoniae Staphylococcus aureus o Bacils Gramnegatius: Enterobacteris, Haemophilus spp. o Cocs Gramnegatius: Neisseria meningitidis - Probables contaminants o Estafilococs coagulasa negatius o Estreptococs no hemolítics (boca, pell) o Corinebacteris o Altres Interpretació: - Número de flascons positius pel mateix microorganisme,..... - Característiques pacient: catèters intravascular,..... - Sempre una valoració conjunta amb el clínic Sèpsia: escala news Es la disfunció orgànica potencialment mortal produïda per una resposta anòmala de l’individu a una infecció Pot arribar a un shock sèptic - sèpsia + alteracions funcionals greus  mortalitat >40% hipertensió persistent (hipòxia tissular) - Necessitat de vasoconstrictors per mantenir PAM ≥ 65 mmHg - Lactat sèric > 2 mmol/L + reanimació amb fluids Codi sèpsia Objectiu: detecció i tractament precoç de la sèpsia per disminuir la mortalitat - Detecció + tractament correcte en la 1ª hora de la sèpsia, supervivència del 80% - Per cada hora de retard  increment de la mortalitat del 7,6% (diagnòstic microbiològic raid i mostres clíniques) 2-3 hemocultius (si possible, abans tractament antibiòtic). Altres mostres del probable focus de la infecció. Tècniques diagnòstiques ràpides + convencionals “SEPSIS APP” Bacterièmia associada a catèter Diagnòstic: - UFC/ml hemocultiu catèter > hemocultiu perifèric (diferència significativa: ≥ 3 vegades) - Velocitat creixement hemocultiu catèter > hemocultiu perifèric (diferència significativa: ≥120 minuts) - Altres mètodes Endocarditis Procés inflamatori al endocardi, afecta sobretot a les vàlvules Endocarditis infecciosa: infecció superfície endocardi (generalment vàlvules cardíaques: naturals o protètiques) Vegetacions o berrugues: cúmuls de bacteris envoltades de fibrina y plaquetes - Bacterièmia contínua de baix grau - Infecciones a distancia (metàstasi infecciosa) Simptomatologia: calfreds, febre, debilitat, pèrdua de pes, fallida cardíaca,… (mortalitat 25%) Antecedents: o Instauració de vàlvules o dispositius cardíacs protètics,… o Bacterièmia transitòria (extracció dentària,…) Etiologia: 80% Streptococcus spp. i Staphylococcus spp. Diagnòstic: ≥ 3 hemocultius - Concentració baixa de microorganismes - Difícil interpretació de l’aïllament de estafilococs coagulasa negatiu i estreptococs no hemolítics considerats normalment com contaminants Mes flascons positius mateix microorganisme, millor diagnòstic Meningitis Inflamació de les meninges. La infecció per contigüitat pot ser: - Traumatisme (accidental, quirúrgic) - A partir focus infecciós proper (otitis,...) Disseminació hematògena: focus distant Simptomatologia - Cefalea intensa - Febre - Vòmits - Fotofòbia - Signes neurològics meningis - Convulsions (20-30% casos) - Alteració consciència: somnolència →coma  - Lesions cutànies: Petèquies (no sempre) - Seqüeles (sordesa, ceguesa,...) - Mortalitat (5-30%) Nens i ancians: menys símptomes típics Diagnòstic: mostra LCR - Desinfecció pell (10 cm2) o Alcohol + solució antisèptica (alcohol iodat o povidona iodada o solució alcohòlica de clorhexidina), durant 1 minut - Punció lumbar (L3 -L4 o L4 -L5): 3 –5 mL LCR - Transportar la mostra directament i de forma immediata al lab. (recomanat enviar a mà) LCR: tub estèril amb almenys 1-2ml per cultiu bacteriològic i 3-4ml si sospitem de micobacteris o fongs. Sempre recollir-los abans d’iniciar el tractament ATB. El transport ha d ser immediat al laboratori i si es demora l’enviament, mantenir en estufa a 37 C o temp. Ambient. (mai refrigerar ja que baixa la viabilitat del meningococ i haemophilus) - Diagnòstic: o Glucosa o Proteïnes o Recompte i tipus de leucòcits o Tincions (gram, TAAR,...) o Cultiu o TAAN,... El processament immediat de les mostres, si no es possible en una estufa a 35º-37ºC temperatura ambient màxim 24 h Etiologia meningitis TAAN: diagnòstic d’àcids nucleics Amb poca mostra es poden fer molts tipus de PCR TEMA 19  INFECCIÓ RESPIRATÒRIA Principal tipus d’infecció, mes freqüent, molta causa d’absència escolar i laboral Aparell respiratori - Tracte Superior: foses nasals, faringe, epiglotis, laringe, oïda extern i mitjà (Trompa d’Eustaqui) i sinus paranasals - Tracte Inferior: tràquea, bronquis, bronquíols i alvèols pulmonars Infeccions tracte respiratori superior 1. Refredat comú: rinitis amb secreció, faringitis i traqueïtis amb tos ± (febre moderada, artromiàlgies, abatiment “trancazo”) o Auto limitada, etiologia vírica o Diagnòstic: clínic 2. Grip: tos, dolor faringi, febre elevada 39-40ºC, calfreds, cefalea, artromiàlgies i mal estar general. o Complicacions (pneumònia,...) en individus susceptibles (edat extrema,...) o Etiologia: Influenzavirus A, B, C o Diagnòstic: clínic mostra aspirat/rentat nasofaringi (TAAN,...) o Tractament: simptomàtic i antivírics (si gravetat) o Profilaxi: vacuna 3. Covid 19: febre elevada 39-40ºC, tos, fatiga, agèusia (pèrdua gust), anòsmia (pèrdua olfacte), mal estar general. ±(dolor faringi, cefalea, artromiàlgies, diarrea, erupció cutània,...) o Complicacions (pneumònia →requeriment Ventilació mecànica, altres) en individus susceptibles (edat extrema, obesitat...) o Etiologia: coronavirusSARS-CoV2 o Diagnòstic: clínic mostra aspirat/rentat nasofaríngi (TAAN, TAR...) o Tractament: simptomàtic i antivírics (si gravetat) o Profilaxi: vacuna 4. Faringitis/amigdalitis: inflamació dolorosa de la zona faríngia-amigdalar ±(febre, exsudat purulent, adenitis cervical i malestar general) o Etiologia: virus (VEB,....), bacteris Streptococcus pyogenes,.... o Diagnòstic: detecció d’antígens (S. pyogenes) cultiu exsudat faringi-amigdalar (S. pyogenes) serologia VEB o Tractament antibiòtic: si S. pyogenes (febre reumàtica,...) 5. Diftèria: inflamació mucoses respiratòries (nasal, faríngia, laríngia, epiglotis) amb producció de falses membranes color grisenc que poden obstruir les vies respiratòries, febre i calfreds ±(afectació cutània, cardíaca i neuropaties) 5-10% mortalitat Toxina Corynebacterium diphtheriae o Transmissió: via respiratòria (gotes) i per contacte o Diagnòstic: mostra faríngia, naso-faríngia (TAAN) o Tractament: antibiòtic + antitoxina diftèrica + evitar obstrucció respiratòria o Profilaxi: vacuna (DTP: triple bacteriana)  6. Tos ferina: inflamació mucosa traqueo-bronquial. Tos incontrolable (“convulsa”), so de gall, febre moderada, vòmits ±(pneumònia, convulsions, encefalopatia,.., mort) o Bordetella pertussis, B. Parapertussis,.. o Transmissió: via respiratòria (gotes) o Diagnòstic: mostra rentat/aspirat naso-faringi (TAAN) o Tractament: antibiòtic Profilaxi: vacuna (DTP: triple bacteriana) 7. Otitis a. Oïda externa: inflamació orella externa  Causa: humitat (“otitis del nadador”)  Símptomes: Prurit, otàlgia, ±(secreció purulenta)  Etiologia: Pseudomonas aeruginosa,…  Diagnòstic: Otoscòpia i cultiu (si secreció)  Tractament: antisèptics, antibiòtics (v. tòpica) b. Oïda mitjana aguda: inflamació orella mitjana  Causa: bloqueig trompa Eustaqui  Símptomes: otàlgia intensa, ±(secreció purulenta, perforació timpànica, hipoacúsia, febre,…)  Etiologia: Streptococcus pneumoniae, Haemophilus influenzae,…  Diagnòstic: Otoscòpia (presència de líquid, inflamació timpànica,…) Cultiu si secreció  Tractament: antibiòtics 8. Sinusitis: afectació sinus paranasals amb acumulació de líquid Dolor facial, febre, rinorrea ±purulenta,... o En general, etiologia vírica 9. Conjuntivitis: inflamació de la conjuntiva envermelliment, llagrimeig, inflamació parpelles, ±secreció purulenta o En general etiologia vírica o Bacteris: S. pneumoniae, H. influenzae,..... gonococ i clamídia (ophthalmia neonatorum) o Diagnòstic: mostra secreció (cultiu, TAAN) o Tractament: antibiòtic v. tòpica (si bacteriana) antibiòtic v. tòpica/parenteral (R.N.) Infeccions tracte respiratori inferior 1. Bronquitis: Inflamació mucosa bronquial Tos ±esput, dificultat respiratòria, dolor, ± febre a. B. Aguda:  Durada símptomes unes setmanes  Etiologia: generalment vírica  Diagnòstic: clínic  Tractament: simptomàtic  b. B. crònica (MPOC,...):  Episodis tos + espectoració durada ≥ 3 mesos/any, en 2 anys consecutius  Etiologia exacerbació: generalment bacteriana H. influenzae, S. pneumoniae,...  Diagnòstic: cultiu mostra esput  Tractament: antibiòtics en la exacerbació 2. Bronquiolitis: Inflamació bronquíols (nens ≤ 2 anys) o Etiologia vírica: VRS(virus respiratoris sinsitial),...... o Diagnòstic: mostra aspirat/rentat nasofaringi (TAAN) o Tractament: simptomàtic o Profilaxi: immunització amb anticòs monoclonal 3. Pneumònia: Inflamació parènquima pulmonar + alvèols tos, febre, calfreds, dispnea, malestar general, ±esput purulent, ±dolor toràcic pleurític,....., mort o Diagnòstic: Clínic o Tècniques diagnòstiques per imatge (RX, TAC..) o Estudis microbiològics: Esput (si bona qualitat) altres mostres respiratòries: BAS, BAL (Gram + cultiu) o Detecció antígens orina (pneumococ, legionel·la) o Hemocultiu (rendiment baix) TAAN (p. atípica) Serologia (p. atípica) o Tractament: Antibiòtic a. P. Comunitària :  Típica: bacteris extracel·lulars (S. pneumoniae, H. influenzae,...)  Simptomatologia marcada amb tos productiva  Atípica: bacteris intracel·lulars (Mycoplasma, Coxiella, Legionella,..., virus). Descartar tuberculosis  Simptomatologia menys marcada amb tos no productiva b. P. Intra-hospitalària (nosocomial)  Simptomatologia > 48 h. ingrés fins les 48 h. després alta hospitalària (S. aureus, P. aeruginosa, Legionella,..., virus, fongs,....) Mostres respiratòries ESPUT: No es la millor mostra (flora comensal), però de fàcil obtenció. El resultat dependrà d’una correcta recol·lecció, es a dir, d’una expectoració profunda i preferentment matinal, d’un esput induït ( nebulitzacions amb s. Fisiològic) i una valoració per part del lab. De microbiologia (tinció de gram :>25 leucocits;10 cel. epit x100). El enviament al lab. a de ser ràpid, en cas contrari no refrigerar (sobrecreixement microbiota) TEMA 20  INFECCIONS URINÀRIES Tipus: - Cistitis: Inflamació, generalment per infecció, de la bufeta urinària o Simptomatologia: Disúria (micció dolorosa) Pol·laciúria (augment freqüència de micció).Urgència missionals  ± Dolor suprapúbic  ±Orina tèrbola, fosca - Pielonefritis: Infecció del tracte urinari ascendent que ha assolit la pelvis renal (afectació un ronyó o els dos) o Simptomatologia: cistitis, dolor lumbar, febre, afectació de l’estat general, pot complicar-se (bacterièmia/sèpsia,..) Urocultiu: es fa en un frasc estèril, amb una bossa recol·lectora si es un nen ( o al vol), amb una punció suprapubica o amb la orina de la sonda. La millor mostra és la primera orina del matí o almenys que hagi estat 2-4 h retinguda en la bufeta des de la darrera micció. El volum d’orina recomanat es entre 1-10 ml (si preservants: ≥3 ml), 20 ml (micobacteris). El tap blanc es per al cap preservant, mentre que el tap blau es per al àcid bòric 2%. (colors poden variar segons proveïdor). La uretra de la dona es de fàcil contaminació degut a la seua curta llargària (la dona te mes factor de risc per pateixer cistitis que un home). - Dones : 1. Rentar-se les mans. 2. Rentar-se la vulva esbandint amb aigua abundant per tal d’eliminar les restes de sabó (endavant cap endarrere) 3. Cal efectuar la micció mantenint els llavis separats i evitant el contacte de la boca del contenidor amb la pell Cal rebutjar la part inicial de la micció i recollir-ne la part intermèdia en el contenidor 4. Enviar el més aviat possible al Laboratori (2 hores màxim) - Homes 1. Rentar-se les mans. 2. Cal enretirar el prepuci i rentar el gland esbandint amb suficient quantitat d’aigua per tal d’eliminar les restes de sabó.  3. S’efectua la micció amb el prepuci enretirat i evitant el contacte de la boca del contenidor amb la pell. Cal rebutjar la part inicial de la micció i recollir- ne la part intermèdia en el contenidor. 4. Enviar el més aviat possible al Laboratori (2 hores màxim) Si no, cal refrigerar-la o conservants* (4ºC 24h), (àc. bòric 2% 24h) - LACTANTS, NENS PETITS → BOSSA RECOLECTORA 1. Rentar-se les mans, 2. Rentar bé l’àrea perineal amb aigua i sabó. Esbandir i assecar, 3. Posar la bossa recol·lectora de forma que el penis o els llavis majors quedin dintre de l’orifici de la bossa. 4. Cada ½ hora, sinó orina, canviar repetint tot el procés 5. Enviar la bossa i/o l’orina en un contenidor estèril ràpidament al Lab. - LACTANTS, NENS PETITS →RECOLLIDA D’ORINA “AL VUELO 1. Agafar al nen per les aixelles 2. Estimular la bufeta fents uns copets suaus en la zona suprapúbica (A) 3. Estimular la zona sacra fent un massatge de 30 seg (B) 4. Repetir fins aconseguir la micció. Recollir porció mitja en un pot estèril(C) 5. Enviar ràpidament al Lab. - Sondatge: el pacient es troba sondat per una sonda vesical ((sistema de drenatge tancat). NO agafar MAI orina de la bossa col·lectora!!! NO és acceptable MAI per a cultiu la punta de la sonda!!! - Punció suprapúbica Diagnòstic: sediment d’orina (orina sense preservants) 1. Centrifugar 10 ml orina (3-5’ 1500 rpm) 2. Decantar sobrenedant 3. Resuspendre sediment 4. Observar en fresc cubre/porta (X40) 5. Retirar cobreobjectes 6. Tinció de gram 7. Observar oli immersió (X100) Examen en fresc del sediment urinari - Leucòcits valors normals: 0 –5 /c (x40) - Leucocitària significativa: >5 /c (x40) = piúria - Hematies valors normals: 0 –5 /c (x40) - Hematúria significativa: > 5 /c (x40) - Hematúria macroscòpica: > 100/c (x40)  - Cèl·lules de descamació epitelial (la seva presència indica orina mal recollida) Sediment orina automatitzat Tinció de gram sediment orina Altres proves: tires reactives - Esterases leucocitàries o Especificitat 92%-98% o Sensibilitat 40%-70% (possibilitat de resultat positiu) - Fals negatiu →immunodepressió, antibiòtics, vitamina C ↑,.. - Fals positiu→ orina contaminada leucòcits vaginals - Nitrat-reductasa bacteriana o Especificitat >90% o Sensibilitat 40%-70% - F- →Bacteris Gam Positius, llevats, Pseudomonas, vita. C ↑,.. - F+ →orina contaminada, retard sembra Diagnòstic: urinocultiu 1. Sembra d’un volum determinat d’orina en la superfície d’un medi de cultiu 2. Recompte colònies (unitats formadores de colònies (ufc)/ml) de orina  Medis cromogènics: incorporen substrats cromogènics que al ser hidrolitzats per enzims microbians específics produeixen unes colònies pigmentades característiques. Recompte colònies (ufc/ml) - Nansa 1ul: numero ufc x100 - Nansa 10ul: numero ufc x100 Rosa, es un E. Coli, però si es verda poden ser diferents tipus de bacteris Valoració urinocultiu (micció espontània -per una espècie bacteriana –cultiu pur): - Cistitis: valoració en funció de la clínica (sediment urinari i/o tira reactiva) o DONES > 1 x 102 UFC/mL o HOMES > 1 x 103 UFC/mL - Bacteriúria asimptomàtica: > 1 x 105UFC/mL. (gestants, nens amb reflux vesicoureteral moderat-greu, pacients cirurgia urològica,….). Nomes es tracta si hi han factors de risc o DONA: 2 urocultius positius o 1 urocultiu+ tira reactiva nitrits positiu o HOME: 1 urocultiu positiu Recompte baixos de ufc/ml - Mostres d’orina amb poc temps de retenció a la bufeta - Ph 90%) ha passat la malaltia i la serologia (ACs) és +++.La transmissió és per contacte íntim (saliva), fomites, sang, trasplant òrgans. Majoria infeccions asimptomàtiques (nens) En adolescents la primo-infecció → Mononucleosi infecciosa o febre, faringitis, adenopaties, astènia perllongada (< freq: hepatitis i esplenomegàlia) Virus amb capacitat oncològica: limfoma de Burkitt, carcinoma nasofaringi sobre tot en pacients co-infectats pel VIH - Diagnòstic: serològic o Ac heteròfils (Paul Bunnell) → IgM que aglutinen hematies de carner. o Ac IgM contra la càpside viral (anti-ACV). / Fórmula sanguínia amb limfòcits reactius. / Detecció àcids nucleics (PCR). - Tractament: simptomàtic Citomegalovirus (CMV) Gran part de la població (40-100%) ha passat la malaltia i la serologia (Acs) és +++. La transmissió és per contacte íntim (saliva), sexual, transfusions i mare-fill. La majoria infeccions asimptomàtiques, en immunocompetents pot causar quadre mononucleosi-like (Paul-Bunnell negatiu) i hepatitis. Malaltia greu en: o Infecció congènita: mare simptomàtica transmissió al fill: hepato- esplenomegàlia, microcefàlia i retard psico-motriu o Infecció en immunodeprimit: pacient trasplantat d’òrgans afectació pulmonar (neumonitis) i hepatitis. En pacients amb SIDA afectació ull (retinitis), SNC (meningoencefalitis) i tub digestiu (esofagitis). - Diagnòstic: serològic, detecció d’Ag viral, cultiu cel·lular, detecció àcids nucleics (PCR). - Tractament: simptomàtic en hoste immunocompetent / en immunodeprimits antivirals (ganciclovir) Altres virus ADN Adenovirus: infeccions molt freqüents. Més de 50 tipus diferents amb quadres de diarrea, conjuntivitis i infeccions vies respiratòries altes. Diagnòstic clínic, detecció Ag i/o PCR. Tto simptomàtic. Papovirus: virus del papil·loma humà (VPH), més de 100 tipus diferents. Malaltia + freqüent la berruga cutània, berruga genital (MTS) i els subtipus oncològics el carcinoma de cèrvix. Diagnòstic clínic, afectació cèrvix → tipatge viral (PCR). Tractament tòpic per les berrugues (queratolítics, crioteràpia, làser) Prevenció: evitar contagi (barreres) i vacunació als 11-12 anys / 2d Parvovirus B19: exantema infecciós de la infància. En adults pot causar poli-artritis. Transmissió mare-fill amb anèmia Tto simptomàtic, analgèsia (artràlgies), trasfusions de sang. Virus de la verola humana Afecta a altres mamífers, com els simis. La verola dels simis havien casos concrets en l’africa, però va arribar a Espanya l’any passat. Es de transmissió de via aèria (aerosols), es pot transmetre a partir de carn mal cuinada ( simis contagiats), o entre persones pell amb pell (principal via de contagi, normalment home-home). El tractament es simptomàtic, excepte immunodeprimits, embaràs i nenes 18a)  2 dosis Hepatitis víriques:  Característiques generals : o Hepatitis és una inflamació del parènquima hepàtic, d’etiologia molt variada, caracteritzada per necrosi hepatocel·lular i augment de les transaminases. o La clínica pot ser inaparent o cursar amb símptomes inespecífics (astènia, nàusees, anorèxia) o específics com icterícia (bilirubina alta en sang) i/o esplenomegàlia ( seqüència de mal funcionament del fetge que fa que la sang s’estanqui i que la melsa augmenti de tamany) o L’evolució pot ser aguda, crònica i rarament fulminant. o Etiologia infecciosa els virus més freqüents són: els virus de l’hepatitis A, B, C, D, E, G i altres virus (VEB / CMV) menys freqüents.  Virus de l’hepatitis B (VHB): Hepadnaviridae (virus ADN) o 1/3 població mundial presenta serologia compatible amb infecció passada o actual. o Les vies de transmissió són:  Sexual (semen, secrecions vaginals) 30-40% de les parelles  Parenteral (UDVP, personal sanitari, pacients hemodiàlisi, tatuatges, raspall dent)  Materno-fetal (perinatal >90% casos)  Postrasfusional (poc freqüent països desenvolupats) o Període d’incubació (2-4 m) → infecció aguda (hi ha casos asimptomàtics)  90% del casos es curen  Fulminant en 1%  9% cronifiquen (>6m): el 50% es curen i la resta pot evolucionar a cirrosi hepàtica o càncer de fetge o Diagnòstic:  Clínica compatible  Antecedent epidemiològic d’exposició  Alteracions bioquímiques (bilirubina, AST, ALT x20-40)  Estudi serològic:  HBsAg: Ag Austràlia, 1er en detectar-se, indica infecció, >6m portador  HBeAg: indica junt al HBsAg replicació viral, més contagiós  Anti-HBc (IgM+IgG): en front proteïnes del core, els primer en surtir  Anti-Hbe: en portadors crònics indiquen < contagiositat  Anti-HBs: infecció curada, també post-vacunals  PCR: detecció d’ADN viral (progressió malaltia, control tractament)  o Tractament i prevenció:  Hepatitis aguda tractament simptomàtic i de suport (repòs + fluïdoteràpia)  Hepatitis crònica: antivirals per evitar progressió a cirrosi i/o carcinoma  Educació sanitària amb mesures per evitar i/o propagar el virus  Immunització passiva amb ɣ globulines (anti-HBs): inoculació accidental personal sanitari / nens de mares amb infecció  Vacunació sistemàtica pediàtrica i grups de risc  nens 2-4-11 mesos  vacuna recombinant (HBsAg) Protecció > 95%  Virus de l’hepatitis A (VHA): Picornaviridae (virus ARN) o La prevalença està relacionada en el grau de desenvolupament del país. o La via de transmissió és fecal-oral (ingestió d’aigua o aliments contaminats restes fecals) o Clínica: Presenta un període d’incubació de 15-50 dies, amb aparició d’un quadre brusc pseudo-gripal amb febre, nàusees i vòmits acompanyat de diarrea o restrenyiment i algunes vegades amb icterícia i prurit + rash. (Pot presentar-se també asimptomàtica) o Pot cursar de manera fulminant, rarament o Diagnòstic: serològic (IgM+IgG), detecció àcids nucleics (PCR). o Tractament: simptomàtic i de suport (fluïdoteràpia + repòs) o Prevenció: mesures higiènic-dietètiques i control subministrament aigües Vacunació: calendari sistemàtic 15m i als 6 anys (protecció >95%). Rescat 11- 12a  Virus de l’Hepatitis C: flaviviridae (virus ARN) o Hepatitis no-A no-B post-transfusional (abans dels anys 90). En Espanya >750 mil pac o La via de transmissió similar a la del VHB, principalment parenteral (personal sanitari, UDVP, hemodialitzats, trasplantats, tatuatges-pírcings, transfusions), i menys eficientment via sexual i mare-fill. o Clínica: en general la infecció és asimptomàtica (fulminant poc freqüent) però amb una tendència molt alta a cronificar (60-80%) amb evolució a hepatitis crònica (70%), cirrosi (20-30%) o carcinoma hepàtic (2-4%).  La hepatitis crònica per VHC és la principal causa de cirrosi hepàtica i de trasplantament hepàtic o Diagnòstic:  Antecedent epidemiològic d’exposició  Estudi serològic: anti-VHC (IgG-IgM) Tècniques de biologia molecular (PCR) o Tractament: antivirals per evitar progressió  no vacuna disponible  Virus de l’hepatitis D (VHD): Deltavirus ( virus ARN) o Virus de l’hepatitis Delta, virus defectiu ja que precisa del VHB per envair fetge o Mateixes vies de transmissió que el VHB i pot produir-se coinfecció o sobreinfecció o La coinfecció ocasiona hepatitis aguda mentre que la sobreinfecció > cronificació o Diagnòstic serològic / PCR. Prevenció amb la vacuna del VHB  Virus de l’hepatitis E (VHE): Hepeviridae (virus ARN) o Virus de transmissió fecal-oral semblant al VHA. També per consum de carn bestiar infectat i transmissió mare-fill o La majoria dels casos asimptomàtics, amb quadres fulminats i cronificació (immunod ↓) o Diagnòstic serològic / PCR. Vacuna amb desenvolupament a Xina  Virus de l’hepatitis G (VHG): Flaviviridae (virus ARN) o Transmissió semblant al VHC, hepatitis lleus i no cronificació o Diagnòstic serològic / PCR i tractament de suport TEMA 16  VIRUS ARN Virus de la grip Causat pel virus Influença. Tres espècies A i C (afecten humans i animals) i la B (humans). Virus ARN amb embolcall, proteïnes superficials HA (hemaglutinina) i NA (neuraminidasa) → sub- tipus virus - Epidemiologia: mecanisme de transmissió per via aèria: tos, esternuts (gotetes), a < 1m distància - Transmissió per contacte amb pell contaminada (tapar-nos la boca amb la ma al tossir), fomites (persistència superfícies) - Canvis antigènics: reordenament genètic entre virus d’animals i humans: PANDÈMIA (10 anys) - Flux antigènic: mutacions puntuals en l’estructura HA i/o NA: EPIDÈMIA (2-3 anys). CLINICA - Diagnòstic: o Detecció antigen o Detecció ARN (PCR) - Tractament: o Simptomàtic o Antivirals: oseltamivir (inhibeix la NA) - Prevenció: o Vacunació anual (tardor) o Grups de risc: nens (6m-2a), embarassades, gent gran, pacients amb malalties de base, personal sanitari, … - Complicacions: pneumònia, pericarditis, miositis (nens) Coronavirus El virus es sol propagar per el contacte entre persones a partir de aerosols i esternuts. El virus també pot propagar-se perr transmissió àrea quan menudes gotes permaneixen en el aire inclòs després de que la persona dolenta abandona la zona. (aerosol 5 µm) Els símptomes poden desenvolpuar dins de 14 dies d’exposició a la infermetat i les probes analítiques de laboratori indicades poden diagnosticar el virus. - Període d’incubació: 14 dies però ↓ fins 3-4 dies Omicron - Període de contagiositat: 1-2 dies abans símptomes → 7-10 dies  - Diagnòstic: o Detecció Ag o PCR o Serologia (IgM-IgG) - Prevenció Virus de xarampió - Transmissió via aèria (saliva), molt contagiós, gairebé tots els infectats desenvoluparan la simptomatologia. - Clínica: període d’incubació 7-15d amb rinorrea, tos, conjuntivitis, seguit de febre alta i exantema maculo-papular descendent, (no PaPa)  o Complicacions  pneumònia primària, pneumònia per sobreinfecció bacteris  meningoencefalitis (1/1000) amb sordesa, convulsions i alteracions mentals (motiu principal vacunació) - Diagnòstic : clínic, detecció ARN (secrecions respiratòries, orina), serològic, - Tractament: simptomàtic, control del prurit (hidròxid de Zn) - Prevenció: vacuna triple-vírica de virus atenuat (XRP) o Calendari sistemàtic pediatria: 2 dosis (12 m i 3 anys). Protecció > 90- 95% o Qualsevol persona que no estigui immunitzada (2 dosis / 1 mes) Els humans han aconseguit estar on estem ara gracies a les vacunes, antibiòtic i l’aigua neta Virus de la parotiditis - Transmissió via aèria (saliva), virus molt contagiós - Clínica : període d’incubació 15-20d amb quadre febril, malestar general, otàlgia i inflamació de les glàndules paròtides (>95%). o Complicacions:  orqui-epididimitis (20%), bilateral 80%  Ooforitis (5%)  meningoencefalitis (1-10%) - Diagnòstic: clínic, detecció ARN (saliva, sang, LCR), serològic, - Tractament: simptomàtic - Prevenció: vacuna triple-vírica de virus atenuat (XRP) o calendari sistemàtic pediatria: 2 dosis (12 m i 3 anys). Protecció > 90-95% o Qualsevol persona que no estigui immunitzada (2 dosis / 1 mes) Virus de la rubèola - Transmissió via aèria, quadre febril benigne, exantema maculo-papular descendent - Transmissió mare-fill →rubèola congènita o < 19 SG → 85% malformacions o 25-50% subclínica o 15-20% abort espontani - Diagnòstic: o Post-natal: clínic, detecció ARN (secrecions resp, sang, orina), serològic, o Pre-natal: serològic conjunt mare-fill, detecció ARN, cultiu cel·lular o Pre-concepcional: analítica 1er trimestre: serologia rubèola, sífilis, VIH, (toxop) - Tractament: simptomàtic - Prevenció: vacuna triple-vírica de virus atenuat (XRP)  o calendari sistemàtic pediatria: 2 dosis (12 m i 3 anys). Protecció > 90- 95% o Qualsevol persona que no estigui immunitzada (2 dosis / 1 mes) o ♀ en edat de procrear no immune, esperar concepció 28 dies post- vacuna Virus respiratori sincitial (VRS) - Causa més freqüent d’infecció respiratòria que requereix hospitalització en nens < 2 anys - Transmissió via aèria, contacte directe amb les mans, fomites contaminats - Clínica: bronquiolitis → febre, rinorrea, tos i obstrucció bronquis per destrucció cel·lular, broncoespasme i abundant moc amb dispnea i cianosi. - Diagnòstic : context epidemiològic (brots similars a la grip en època hivernal) o Detecció antigen viral (ràpid 15’) o Detecció ARN (PCR) - Tractament: casos lleus simptomàtic. o En cas d’ingrés per gravetat: broncodilatadors + ribavirina + palivizumab (MAB front la proteïna de fusió F) - Prevenció (< 2 anys): evitar exposició nen + MAB o nens amb malaltia base (prematurs, immunodeprimits, malformacions cardíaques, FQ Rotavirus - 1ª causa de diarrea infantil a nivell mundial - La transmissió és per via fecal-oral, fomites i/o aigües i aliments contaminats. Gran contagiositat - Clínica: el virus infecta la mucosa intestinal (toxina) amb quadre de febre, vòmits i diarrea aquosa. La deshidratació greu principal motiu de mortalitat (>450.000 nens /any a nivell mundial). - Diagnòstic: només caldrà fer-lo en casos greus que requereixin ingrés hospitalari o en casos de brots (llar d’infància) o Tècniques de detecció d’antigen: immunocromatografia (S >90% i E >95%) Molta càrrega de virus a femta - Tractament: simptomàtic (rehidratació oral) / probiòtics / (suplements de Zn) - Prevenció: Desinfecció superfícies, joquines, cloració aigües o Vacunació: nens de >6 set i 90 serotips diferents → Coxsackievirus, Poliovirus, Enterovirus, …. - Penetren per via oral, en el teixit limfoide de l’orofaringe es multipliquen, arriben al tub digestiu i passen a la sang (virèmia) arribant als òrgans diana. S’eliminen per femta - Clínica: refredat, poliomelitis, meningoencefalitis, exantemes (mano-pie-boca), herpangina, infecció respiratòria (BQ), etc… - Presentació en forma de brots esporàdics o epidèmies: o Catalunya any 2016 (EV A-71) → ~ 110 casos (encefalitis) - Diagnòstic: clínic, detecció ARN (secreciones resp, sang, LCR, femta) - Prevenció: vacuna no disponible (a la Xina vacuna inactivada en front el subtipus EV- A71) - Tractament: simptomàtic Poliovirus (1, 2 i 3) - La gran majoria d’infeccions (90%) són asimptomàtiques o amb molt poca clínica (MEG, vòmits, febre) - 95% o Africà queda lliure de polio 25/8/2020 Rabdovirus: virus de la ràbia - Zoonosi a nivell mundial per l’existència de múltiples reservoris (salvatge / domèstic). - Transmissió contacte directe mossegada animal o contacte saliva amb ferida prèvia - Espanya estava lliure de ràbia des de 1978. L’any 2013 a Toledo 1 cas (5 afectats) després viatge a Marroc - Clínica: va a dependre de la inoculació de virus, de la proximitat al SNC i de l’estat immunològic del pacient. o febre, MEG, dolor mossegada,sialorrea-disfagia→hidrofóbia, convulsions, alucinacions, paràlisi, coma, † o període d’incubació ~ 3-8 set (asimptomàtic) > supervivència, amb clínica → mortalitat del 99% - Diagnòstic: context epidemiològic, detecció ARN, serologia, inoculació en ratolí lactant (saliva, llàgrimes, LCR). Histologia teixit SNC: cuerpos de Negri - TRACTAMENT: neteja ferida (no suturar), γ-globulina, vacuna de virus inactivat (5 dosis / 1 mes) - Prevenció: persones de risc; veterinari, forestal, personal Lab, viatger zones de risc → vacunació ( 3 dosis / mes i record cada 1-3 anys) Família RETROVIRIDAE, gènere LENTIVIRUS → VIH - Retrovirus amb retro-transcripció d’ARN a ADNc i integració amb l’ADN cèl. infectada (trascriptasa inversa). - Especial tropisme pels limfòcits T helper CD4 amb depressió progressiva del sistema immunològic. - Primers casos l’any 1981 en HSH i pneumònia atípica. L’any 1983 es descobreix el VIH - L’origen sembla un salt inter-espècies (VIH dels simis) per consum de carn infectada. - Transmissió per via parenteral (UDVP, punxades, tatuatges), sexual (80%) i en el moment del part - Clínica o Fase aguda amb virèmia alta semblant a una mononucleosis amb exantema o Fase intermèdia o crònica amb descens de la virèmia i escassos símptomes o Fase final amb augment virèmia, descens CD4, enf. oportunistes → SIDA VIH - Diagnòstic: serològic + detecció Ag (p24), detecció d’ARN (PCR) - Tractament: s’inicia en tots els pacients diagnosticats i quan més aviat millor. o TARGA: teràpia antiviral de gran activitat (3-4 anti-retrovirals) - Prevenció: profilaxi post-exposició o Exposició accidental (punxada amb agulla, compartir agulles UDVP o contacte sexual de risc)  Volum de sang important o la font presenta primo-infecció o SIDA avançat / sexe receptiu anal amb ejaculació sense preservatiu → alt risc (0,8-3%)  triple teràpia d’inici abans de les 24-72h (millor en les 6 primeres hores) post-exposició i durant 28 dies - Prevenció: profilaxi pre-exposició (nov 2019) o Podria recomanar-se en cas d’exposicions sexuals (homosexuals o heterosexuals) de risc de forma freqüent i treballadors/es del sexe VIH negatiu (a més de les mesures clàssiques de prevenció).  Doble teràpia de forma continua (1 comp/24h) mentre persisteixi el risc  Profilaxi intermitent eficaç en HSH d’alt risc. Pauta: 2 comp 2-24h abans activitat sexual, seguit d’un comp a les 24h i altre a les 48h. No excedir 7 comp/set ARBOVIRUS (Arthropod Borne Viruses) → DENGUE, CHIKUNGUNYA i ZIKA - Mateix vector: Aedes aegypti i Aedes albopictus (mosquit tigre) - Mateixa distribució geográfica  - Clínica - Diagnòstic: detecció Ag, PCR i serològic - Tractament i prevenció: Tractament és bàsicament simptomàtic (líquids, analgèsia i anti-tèrmics).Vacuna disponible per al DENGUE Casos de malaltia per virus Chikungunya, Dengue i Zika a Cat. TEMA 21  INFECCIONS DE TRANSMISSIÓ SEXUAL I ALTRES INFECCIONS GENITALS 1. Lesions ulceratives 2. Lesions exudatives 3. Verrugoses 4. Nomes simptomatologia sistèmica Uretritis/cervicitis Inflamació uretra/cèrvix ± secreció purulenta - Uretritis/cervicitis gonococcica: Neisseria gonorrhoeae (= gonococ) - Uretritis/cervicitis no gonococcica: Chlamydia trachomatis ( Altres: Mycoplasma genitalium y Trichomonas vaginalis) - Clínica: o Home   Gonocòccica secreció uretral purulenta i abundant (±proctitis, ±faringitis)  No gonocòccica secreció més fluida o absent (± proctitis, ± faringitis) o Dona   Gonocòccica, No gonocòccica  asimptomàtica, més variable (± endocervicitis, ± salpingitis, ± proctitis) o Complicacions : infecció ascendent → salpingitis (inflamació trompes) → malaltia inflamatòria pelviana (MIP)  Dolor abdominal inferior  Secrecions cervicals  Febre  Cremor a la micció orina  Dolor al sexe Sagnat després del sexe  Menstruació irregular,... - Diagnòstic: gonocòccica o Home: tinció de gram/cultiu/TAAN/  uretral/ orina y rectal o Dona: tinció de gram/cultiu/ TAAN endocervical/vaginal y rectal - Diagnòstic: no gonocòccica o TAAN (mateixes mostres) Bacteris es veuen mitjançant les amies medium TAAN= Hanks medium  - Tractament o Gonocòccica: ceftriaxona + doxiciclina o No gonocòccica: doxiciclina o azitromicina Parelles sexuals en els dos mesos previs han de ser avaluats i tractats amb la mateixa pauta. Freqüent coinfecció altres agents ITS (+ clamídia) Sífilis: Treponema pallidum Espiroqueta no cultivable - Reservori: humà - Transmissió: Sexual (contacte lesions infectants) i Vertical (sífilis congènita) - Clínica o Sífilis primària : A les 3 setmanes → Xancre al lloc d’inoculació + adenopaties regionals (ganglis limfàtics) →cura espontàniament (2-8 set.) o Sífilis secundària: A les 6 setmanes → febre + adenopaties generalitzades + exantema maculo-papulós + condilomes plans (berrugues) o Sífilis latent: etapa asimptomàtica (pot durar tota la vida) o Sífilis terciària: No contagiosa, recidives de la secundària + lesions mucocutànies: formació de “gomes” + Afectació del SNC i cardiovascular (pot vindre acompanyada de la mort) o Sífilis congènita: Avortament/ mort fetal o perinatal.  Lactants: erupció cutània, osteocondritis, periostitis, fibrosi hepàtica.  Nens: queratitis, sordesa,.. - Diagnòstic : microscòpia camp fosc,... (lesions, ganglis); TAAN (lesions, ganglis); Serologia (mostres de sang): o Proves treponèmiques: Acs. específics contra Treponema (si trobem direm que el pacient ha passat o te sífilis ) Molt específics → Diagnòstic malaltia Positius tota la vida o Proves no treponèmiques (reagíniques: VDRL, RPR): Acs. teixits alterats (els teixits estan alterats, però son poc específics ja que pots tindre-les per un altra malaltia. Té sífilis activa si es positiu en RPR y VDRL. Veure eficàcia antibiòtics) Molt sensibles, poc específiques Control efectivitat tractament  negativització (curació) - Tractament: Penicil·lina (alternativa doxiciclina) Tricomoniasi, Protozou flagel·lat (Trichomonas vaginalis) - Forma: trofozoït amb flagels - Reservori: humà - Distribució: cosmopolita - Transmissió: sexual o Dona: vaginitis, vulvitis o Home: asimptomàtic, uretritis, prostatitis (poc freqüent)  - Diagnòstic: secreció vaginal, orina,.... observació paràsit microscopi cultiu medis especials TAAN - Tractament: metronidazol…. Herpes genital Virus herpes simple tipus 1 i 2 (VHS-1 i VHS-2: més freqüent) - Reservori: humà - Transmissió: En període asimptomàtic - Clínica: lesions (vesícules → úlceres eritematoses doloroses) en genitals externs, genitals interns, anus, boca ± febre, malestar general (pot anar acompanyat de febra),... - Diagnòstic: o clínic (múltiples lesions típiques) o TAAN (raspat base de les lesions) - Tractament: antivirals (aciclovir) o No eradicació del virus o No prevé recurrències Papilomavirus (VHP) ITS molt freqüent: VHP fàcilment transmissible - Home i Dona: portadors asimptomàtics i vehicle de la infecció - 80% de les Dones s’infecta, al menys 1 cop a la vida - Infecció: Càncer de cèrvix i berrugues ano-genitals Es reversible una vegada infectada, sempre i quan es troba a temps Genotips i tropisme del VPH Cribratge de les ITS en poblacions de risc - ITS asimptomàtica complicacions greus en absència de tractament. - Importància Identificació precoç: tractament adequat immediat, estudi de contactes. - Interrupció de la cadena de transmissió i prevenció de noves infeccions ALTRES INFECCIONS VAGINAL (no considerades com ITS) Vaginosi bacteriana Sobrecreixement de Gardnerella vaginalis + bacteris anaerobis estrictes - Reservori: microbiota normal vaginal o Múltiples parelles sexuals o Nova parella sexual  Sobrecreixement o Dispositius intrauterins  - Clínica: coïssor, secreció vaginal: blanc-gris, olor desagradable (“peix podrit”) - Diagnòstic: Tinció de Gram i cultiu secreció (“clue cells”, disminució lactobacils, abundants bacils gram variables) - Tractament: metronidazol/clindamicina Es detecta que hi ha vaginosi per la absència de leucòcits Candidiasi genital Fong levaduriforme – Candida spp. - Reservori: humà (microbiota normal) o Estrògens o Antibiòtics o Embaràs  sobrecreixement (el estrés també pot influir) o Diabetis, VIH,.. - Infeccions: Vulvovaginitis (dona), Balanopostitis (home) - Clínica: coïssor, irritació ± secreció purulenta (blanc-gris) - Diagnòstic: observació microscopi secreció cultiu secreció - Tractament: antifúngics Nomes es pot cultivar el gongnococ i la tricomona INFECCIONS GASTROINTESTINALS - Enteritis infecciosa: diarrea( + de 3 disposicions al dia de forma liquida o pastosa) ± Nàusees i vòmits/Dolor abdominal/Febre... o 20% Bacteris o 70% Virus o 10% Paràsits - Febre tifoide - Còlera La seua transmissió es fecal-oral  Enteropatògens Patogènia enteropatògens Mecanismes patogènics - Invasivitat: Invasió de la mucosa amb multiplicació intraepitelial provocant lisi cel·lular - Citotoxines: Causen dany cel·lular per inhibició de la síntesi de proteïnes - Enterotoxines: Produeixen trastorns de l’equilibri secreció/absorció de H2O i Na mantenint la morfologia normal cel·lular - Adherència a la superfície: Causen aplanament de les microvellositats intestinals i modifiquen la seva funció cel·lular Diarrea - No inflamatòria: o Adherencia (se altera la función de mucosa intestinal) o Enterotoxinas (trastornos de secreción/absorción sin daño celular) o No hay sangre (hematies) ni pus (leucocitos) en heces o Diarrea líquida, abundante, deshidratación, gases, pérdida de peso,... - Inflamatòria no invasiva o Citotoxinas (daño celular) o Presencia de sangre (hematies) y pus (leucocitos) o Diarrea con deposiciones frecuentes, poca cantidad, dolor cólico,... - Inflamatòria invasiva o Invaden la mucosa y se multiplican o Además, pueden producir enterotoxinas y citotoxinas o Presencia de sangre (hematies) y pus (leucocitos) o Diarrea con deposiciones frecuentes, poca cantidad, dolor cólico,... Tècnica coprocultiu: cultiu de femta en medis de cultius selectius i diferencials i en medis d’enriquiment. El processament es ràpid i hi ha de portar al lab. En 4-6h. Sinó, refrigerar. Principals bacteris que busquem: - Salmonella (mes freqüent en el nostre entorn que provoquen gastroenteritis ) - Campylobacter (mes freqüent en el nostre entorn que provoquen gastroenteritis) - Shigella - Yersinia - Aeromonas - E. coli 157 - Vibrio Utilitzem medis de cultius selectius i la mostra a de ser solida. Cada una té una temp. diferent Inoculem la femta amb un medi de cultiu líquid per augmentar la concentració de salmonella de la mostra Colera epidèmic (examen) - Definició: Síndrome diarreica greu (Vibrio cholerae serogrup O1, V. cholerae serogrup O139; nomes aquestes dos especies produeixen diarrea inflamatòria ) - Reservori: aigua marina costa i agua dolça - Transmissió: ingesta agua i aliments contaminats - Patogènia: Toxina colèrica (enterotoxina) - Clínica: o Quadre agut de diarrea severa (500-1.000 ml/h) amb vòmit o Diarrea no inflamatòria, no dolor abdominal, no febre. o Femta aspecte aigua arròs → deshidratació severa - Diagnòstic: Femta: coprocultiu (medis especials: TCBS), TAAN,.. - Prevenció: Mesures higiènic-sanitàries, vacunes viatgers - Tractament: Reposició aigua (hidratació) i electròlits (oral o I.V.). Antibiòtic No lesiona la mucosa intestinal. Vibrio cholerae (NO seroprup O1, O139) i altres espècies de Vibrio: diarrea inflamatòria Salmonella S. enterica (6 subespècies) S. enterica sub. enterica Serotips més freqüents: - Salmonel·les tifoparatífiques o S. Typhi o S. Paratyphi A, B, C - Salmonel·les gastroenterítiques o S. Typhimurium o S. Enteritidis o S. Cholerasuis - Reservori: tub digestiu humà i animals - Transmissió: ingesta aigua i aliments contaminants - Patogènica: invasió - Clínica: o Febre Tifoide: febre perllongada, diarrea inflamatòria, exantema cutània, dolor abdominal, hepatosplenomegàlia, altres manifestacions sistèmiques o Salmonel·les gastroenterítiques: diarrea inflamatòria - Diagnòstic: coprocultiu (SS,.....), TAAN, hemocultiu - Tractament: simptomàtic, antibiòtics - Prevenció: vacuna viatgers (Febre Tifoide) Campylobacter - Espècies més freqüents: C. jejuni, C. Coli - Reservori: tub digestiu aus i altres animals - Transmissió: ingesta aliments contaminats - Patogènia: invasió  - Clínica: diarrea inflamatòria - Diagnòstic: coprocultiu (medis i condicions especials: microaeròfila, 42ºC) i TAAN - Tractament: simptomàtic, antibiòtics Shigella - Espècies: S. dysenteriae (+ virulenta), S. boydii, S. flexneri, S. Sonnei - Reservori: humà i alguns primats - Transmissió: aigua i aliments contaminants - Patogènia: invasió - Clínica: o diarrea inflamatòria o Complicacions post-infecciosa:  Síndrome hemolítica-urèmica  Artritis reactiva - Diagnòstic: coprocultiu (SS (salmonel·la i shigel·la),...) TAAN - Tractament: simptomàtic, antibiòtics E. coli (diarreagènica) Grups (no examen): - E. coli enterotoxigènica (ETEC) - E. coli enteropatògena (EPEC) - E. coli enteroinvasiva (EIEC) - E. coli enterohemorràgica (EHEC) - E. coli enteroagregativa (EAEC) - E. coli difusament adherent (DAEC) - Reservori: humà i animals - Transmissió: aigua i aliments contaminants - Patogènia: diversa (segons el grup) - Clínica: diarrea inflamatòria, diarrea no inflamatòria - Diagnòstic: TAAN (detecció de gens de virulència), coprocultiu (complicat) - Tractament: simptomàtic, antibiòtics Clostridioides difficile (examen) - Reservori: microbiota humà i ambient hospitalari - Transmissió: a traves de les mans i superfícies contaminades amb espores - Patogènia: toxina A 8 enterotoxina) i toxina B (citotoxina) - Clínica: diarrea inflamatòria - Diagnòstic: detecció de toxines (TAR,TAAN), cultiu toxigènic ( complicat) - Tractament: o Aturada presa d’antibiòtics i tractament simptomàtic. o Si gravetat, utilitzar antibiòtics específics Toxico-infecció alimentaria Bacillus cereus - Reservori: ambient (matèria orgànica) - Transmissió: aliments contaminants - Patogènia: toxines perforades (enterotixines) - Clínica: o Forma emètica (vòmits+ dolor abdominal còlic) o Forma diarreica (diarrea no inflamatòria) - Diagnòstic: detecció toxines aliments i femta - Tractament: resolució espontània en 24h Staphylococcus aureus - Reservori: microbiota humana - Transmissió: aliments contaminants - Patogènia: toxines preformades (enterotoxina) - Clínica: diarrea no inflamatòria - Diagnòstic: detecció toxines aliments i femta - Tractament: resolució espontània en 24h Paràsits Com a normal general es recomana l’estudi parasitològic de tres mostres seriades de femta en pacients afectes de diarrea perllongada en els que no es detecten altres enteropatògens Els mes freqüents son: - Giardia intestinalis - Cryptosporidium sp - Entamoeba histolítica Diagnòstic: - examen directe (concentració) - TAAR (Kinyoun o Ziehl-Neelsen) - TAR - TAAN - Serologia Virus Més freqüents: Rotavirus, Adenovirus, Norovirus - Reservori: humà i superfícies contaminades - Transmissió: fecal-oral i de persona a persona - Clínica: diarrea no inflamatòria - Diagnòstic: TAR i TAAN - Tractament: simptomàtic Plataformes múltiplex per a la detecció de diversos enteropatògens de manera simultània Prevenció: - Renta’t les mans i renta els utensilis i les superfícies dels aliments amb freqüència. - Manté els aliments crus separats dels que estan llestos per menjar. - Cuina els aliments a una temperatura segura. - Refrigera o congela els aliments peribles d’immediat. - Desfés-te dels aliments que tinguis dubtes - Higiene i control escorxadors, industria, comerços,…….. INFECCIONS DE LA PELL I TEIXITS TOUS PIODÈRMIES - Impetigen: epidermis, S. Aureus, S. Pyogens... Vesícules pustuloses no doloroses  crosta color groc - Fol·liculitis: fol·licle pilós, S. aureus, Ps. aeruginosa,... (Lesions pustuloses eritematoses) o Furóncol: Fol·liculitis més profunda (dermis i teixit subcutani) i extensa S. Aureus o Àntrax: Confluència de diversos furóncols (afectació sistèmica, requereix derivació hospitalària) S. aureus - Hidrosadenitis: glàndula sudorípara, S. aureus,.... (aixella, engonal, mugró, zona perianal) Masses doloroses  abscés ±fístula - Mussol (“Orzuelo”): glàndula sebàcia parpelles (S. Aureus,....) Protusió eritematosa ± purulenta - Erisipela: dermis + vasos limfàtics. S. pyogenes, altres estreptococs dels grups B, C i G, S. aureus,.... Placa indurada, sobreelevada, roig brillant, aspecte pell de taronja, dolorosa i calenta ±(afectació sistèmica: febre, malestar general,..) - Infecció en l’acne: Infecció + altres factors  Retenció de greix glàndules cebàcies Inflamació  Pústules, abscessos, cicatrius (Cutibacterium acnes) - Cel·lulitis: dermis profunda + teixit subcutani. Placa eritematosa amb vores mal delimitades i no sobreelevades, calenta i dolorosa + (manifestacions sistèmiques: adenopaties, febre, mal estar general). Pot ser origen de bacterièmia. S. pyogenes, S. aureus(origen cutani), altres  Origen: o Secundaria a infecció superficial (ferida traumàtica, quirúrgica, mossegades, úlceres decúbit...) o Via hematògena INFECCIONS SUBCUTÀNIES NECROTITZANTS Infeccions amb inflamació progressiva i necrosi dels teixits tous. Afectació teixit subcutani, fàscia (= fascitis), múscul (= miositis) - Fascitis necrotitzant o necrosant: Afectació teixit subcutani + fàscia (“devora carn”) Induració eritematosa molt dolorosa →equimosi + butllofes hemorràgiques (color fosc) + crepitació i gas → NECROSI amb manifestacions sistèmiques greus (febre elevada, sèpsia i shock sèptic: mortalitat elevada) S. pyogenes (toxigènic), altres - Gangrena gasosa : Afectació teixit subcutani + fàscia + múscul Origen: ferides brutes profundes (terra, material contaminat,..). Afectació severa tissular amb necrosi (per producció de toxines i gasos), olor desagradable, febre elevada Bacterièmia, sèpsia, shock sèptic: mortalitat elevada Clostridium perfringens (toxigènic),… altres INFECCIONS SECUNDÀRIES A LESIONS PREVIES - Infeccions per mossegades :Cel·lulitis + limfangitis (extremitats) →contigüitat (artritis, osteomielitis..) →bacterièmia →endocarditis, meningitis.... Microbiota sapròfita oral: o Gat, gos (Pasteurella multocida,..) o Humana (estreptococs, Eikenella corrodens, anaerobis,...).  - Infeccions ferida quirúrgica (infecció nosocomial) o Origen exogen:  microbiota ambiental, personal sanitari,.... S.aureus, Ps. aeruginosa,... o Origen endogen.  microbiota sapròfita del propi pacient  Si pell: S. aureus, S. epidermidis,....  Si intestinal: infecció polimicrobiana→ aerobis i anaerobis - Infeccions úlcera per pressió (= decúbit): Pacients immobilitzats. Úlcera cutània en els punts de pressió dels ossos (sacre, talons, colzes) amb una superfície externa Degeneració: dermis, epidermis, teixit subcutani (mort cel·lular i necrosi). La colonització de microorganismes pot portar una infecció generalment polimicrobiana DIAGNOSTIC MICROBIOLÒGIC - Lesions obertes+ pus accessible: turunda o hisop ( superficial no distinció patògens de contaminants/ colonitzant) centres sociosanitaris o d’AP Gram i cultiu aerobis (escassa recuperació anaerobis) - Cel·lulitis/fascitis/ miositis: (lesió no accessible) o Mostra punció aspiració (xeringa) o Mostra quirúrgica teixit necròtic Gram i cultiu aerobis i anaerobis ( hemocultiu quan hi ha febre) - Ulcera per pressió o decúbit (UPP) o Punció-aspiració 1. Retirar apòsit i netejar solució salina 0,9% 2. Desinfectar la pell del voltant-clorhexidina (30s) o povidona (1-2min) 3. Valorar anestèsic tòpic segons el grau de dolor 4. Realitzar punció-aspiració sobre la pell integra, amb inclinació aprox 45 grau, prop de la paret de la lesió (1-5ml) o Tècnica de Levine – presa amb hisop Pressionar sobre una àrea d’1 cm2 de teixit cel·lular subcutani de l’interior de la base de la lesió dins a aconseguir que flueixi líquid de dins cap a fora impregnant l’hisop excloent les vores o la pell perilesional  Que s’ha de fer: o Cultivar una UPP si hi ha criteris d’infecció o Netejar amb sèrum fisiològic i desbridar la ferida abans d’obtenir la mostra o Obtenir una mostra de teixit mitjançant raspat o biòpsia del fons i/o aspirat deccol·lecció amb xeringa i agulla estèrils; si no és possible, fer la presa amb hisop (tècnica Levine) o Enviar ràpidament les mostres en contenidors estèrils adequats, evitant la dessecació Que no s’ha de fer o Cultivar una UPP sense criteris d’infecció, llevat de per fins epidemiològics o Obtenir una mostra per a cultiu sense netejar ni desbridar prèviament la ferida o Obtenir una mostra superficial presa amb hisop (microbiota comensal i microorganismes patògens que no participen en la infecció) TRACTAMENT UPP No esta indicat l’ús d’antibiòtics tòpics en les UPP. Apòsits de plata sempre serà la primera elecció. ( malla de tela de carbó activat i plata) 1. La plata redueix la carrega bacteriana i aconseguir amb això engegar la cicatrització “detinguda” per la colonització critica – efecte antimicrobià o bactericida 2. La plata redueix la intensitat de l’olor a causa de la reducció de la carrega bacteriana i, per tant, escurça la fase inflamatòria 3. Desbridament autolític de la fibrina i del teixit necròtic 4. Actua directament sobre el biofilm (agents quelants i agents surfactants) Tractament altres infeccions - Tractament antimicrobià al principi empíric depenent del tipus d’infecció - Cirurgia - Oxigen hiperbàric INFECCIÓ ASSOCIADA A L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA ( NOSOCOMIAL) Def: Infecció adquirida durant el procés de l’assistència sanitària (hospitals, centres d'atenció a llarg termini, entorns ambulatoris, atenció domiciliària) - Infecció nosocomial (= Infecció intra-hospitalària): Infecció adquirida als hospitals: Signes i símptomes apareixen després de les 48 hores de l’admissió del pacient o dintre de les 48 hores següents a l’alta hospitalària. (No estan presents en el moment de l’ingrés) - Infecció nosocomial: aprox. 8% pacients ingressats 20-30 % dels casos: microorganismes multiresistents Infecció nosocomial - Causes o Realització de procediments mèdics invasius (catèter, sondatge, cirurgia,....) o Desequilibri de la microbiota bacteriana del pacient (ús de medicaments) o Alteració dels mecanismes de defensa del pacient (immunosupressió), tant per la malaltia com per l’ús de medicaments - Orígens o Endogen: pròpia microbiota bacteriana del pacient o Exogen: medi ambient de l’entorn del pacient, altres pacients,.... - Tipus o Infecció Urinària (25%): sonda urinària o Infecció Ferida Quirúrgica (20-25%) o Infecció Respiratòria (15-20%): pneumònia associada a ventilació mecànica o Bacterièmia (10%): catèters intravasculars Prevenció de les infeccions en els centres sanitaris - desinfectants i antisèptics - Ignaz Philipp Semmelweis: Pare dels procediments antisèptics Rentat de mans hipoclorit càlcic “Salvador de les mares” Cadena epidemiològica infecció nosocomial Prevenció de la infecció als centres sanitaris - Neteja: Acció d’arrossegar la matèria aliena, com la pols, matèria orgànica (sang, secrecions, microorganismes), mitjançant aigua, detergents i acció mecànica. Disminueix la “càrrega” microbiana - Desinfecció: Procediment físic o químic per el qual es destrueixen la majoria de microorganismes patògens - Esterilització: Procediment físic o químic encaminat a eliminar totes les formes de vida microbiana, incloses les endospores bacterianes. - Biocida o germicida: Substància química que inhibeix el desenvolupament (bacteriostàtic) o destrueix (bactericida) els microorganismes, excepte les endospores bacterianes quan es troben en gran quantitat - Desinfectant: Biocida que s’utilitza sobre objectes inanimats (“fòmits”). - Antisèptic: Biocida que s’aplica sobre els teixits vius (pell, mucoses, ferides, etc). Resistència dels microorganismes als antisèptics i desinfectants Nivells d’activitat dels desinfectants i antisèptics - Baix nivell: o Actius per la majoria de formes vegetatives dels bacteris, alguns fongs i alguns virus o No actius per micobacteris ni endospores bacterianes - Nivell intermedi o Actius per les formes vegetatives dels bacteris i la majoria de fongs i de virus o Actius per micobacteris o No actius per endospores bacterianes - Alt nivell o Actius per tots els microorganismes incloses les endospores bacterianes quan es troben en baixa quantitat Utilització dels antisèptics Antisèpsia (=asèpsia): procés que elimina o disminueix la concentració de microorganismes de la pell o mucoses, sense afectar els teixits sobre els quals s’aplica - Abans d’aplicar els antisèptics cal netejar la pell amb aigua i sabó ,ja que aquests s’inactiven amb la matèria orgànica (“no hi ha desinfecció ni antisèpsia sense neteja prèvia) Microorganismes de la pell La microbiota sapròfita resident: microorganismes que viuen i es multipliquen a les capes més profundes de la pell - Bacteris grampositius: Staphylococcus, Micrococcus, Corynebacterium, Streptococcusno hemolítics, Propionibacterium... - Són més difícils d’eliminar - Poc relacionats amb les infeccions nosocomials (excepte S. aureus) La microbiota sapròfita transitòria: microorganismes que colonitzen o contaminen les capes superficials de la pell de manera esporàdica, sovint s’adquireixen en el contacte amb els pacients o superfícies contaminades - Bacteris gramnegatius: Acinetobacter, Klelsiella, Serratia, Enterobacter, E. coli, Proteus, Pseudomonas... - Són relativament fàcils d’eliminar - Els més relacionats en les infeccions nosocomials Antisèptics mes utilitzats - Alcohol: etílic 70%, isopropílic 60-70% - Clorhexidina: solució sabonosa, aquosa, alcohòlica, bucal - Povidona iodada: solució sabonosa, alcohòlica Característiques dels antisèptics en el medi sanitari Utilització dels antisèptics: higiene de les mans - RENTAT HIGIÈNIC: SABÓ o Eliminar brutícia, matèria orgànica i microbiota transitòria - RENTAT ANTISÈPTIC: SABÓ + ANTISÈPTIC o Eliminar brutícia, matèria orgànica, microbiota transitòria i part de la microbiota resident - RENTAT QUIRÚRGIC: SABÓ + ANTISÈPTIC (X 3 VEGADES) o Eliminar brutícia, matèria orgànica, microbiota transitòria i el màxim de microbiota resident - ANTISÈPSIA AMB SOLUCIÓ ALCOHÒLICA o Eliminar microorganismes superficials Material hospitalari esterilització/ desinfecció El primer pas, i el mes important, es la neteja acurada del material. Es preferible utilitzar material estèril d’un sol us, sempre que sigui possible Classificació del material - Tots els materials d’us hospitalari que entren en contacte amb el malalt son vectors potencials de transmissió de microorganismes - Classes de materials segons els risc d’infecció que comporta la seua utilització o Crítics: en contacte amb teixits estèrils o amb el sistema vascular o Semicritics: en contacte amb mucoses o pell no intacta o No crítics: en contacte amb pell intacta, no amb mucoses Esterilització i desinfecció segons el material - Material crític o Instrumental quirúrgic i dental, catèters arterials i endovenosos, implants, sondes urinàries, endoscopis de cavitats estèrils (artroscopis, toracoscopis, laparoscopis, etc.) o Procediment: ESTERILITZACIÓ - Material semicritic: o Equips d’anestèsia, respiradors, endoscopis de cavitats no estèrils (broncoscopis, gastroscopis, colonoscopis, etc.), tonòmetres, màquines de diàlisi, otoscopis, termòmetres rectals, etc. o Procediment: DESINFECCIÓ D’ALT NIVELL - Material no crític o Termòmetres d’aixella, orinals plans, fonendoscopis, desfibril·ladors, maneguet de pressió arterial, etc. o Procediment: DESINFECCIÓ DE NIVELL INTERMEDI O BAIX Sistemes d’esterilització Desinfectants mes utilitzats - ALCOHOL: etílic 70% - DERIVATS CLORATS: hipoclorit sòdic, cloramina - ALDEHIDS: formaldeid, glutaraldeid, associació d’aldehids - FENOL I DERIVATS - IODÒFERS Sistemes de desinfecció - Desinfecció d’alt nivell (20-30min) o Glutaraldehid, formaldehid, hipocloritsòdic1000ppm(=0,1%) de clor lliure - Desinfecció de nivell intermedi (≤10minuts) o Alcohol 70°,fenols, iodòfers, associació d’aldehids - Desinfecció de baix nivell (≤10minuts) o Hipoclorit sòdic 100ppm (=0,01%) de clor lliure Altres mesures preventives de la infecció nosocomial - Profilaxi quirúrgica - Aïllament pacients infecciosos (sales pressió negativa) - Aïllaments pacients immunodeprimits (sales pressió positiva) - Vigilància activa portadors gèrmens multiresistents - Control bioseguritat ambiental (aire, aigua,..) - Control neteja/desinfecció dispositius mèdics Tipus aïllament per evitar transmissió de les infeccions - Contacte: L’agent biològic es transmet per contacte directe amb la pell del pacient malalt, amb els seus líquids biològics (suor, saliva, sang, orina,...) o amb materials inerts contaminats de l’ambient. - Gotes: La transmissió es produeix per contacte de la gota que conté l’agent biològic amb les mucoses de la persona susceptible. Les gotes es generen quan el pacient malalt tus, parla, riu,… o quan es realitzen determinades maniobres com l’aspiració de secrecions, resucitació cardiopulmonar,… La transmissió sol produir-se a < 2 m de distància de la font infecciosa - Aire: L’agent biològic es manté en suspensió en l’aire, en petites gotetes (= aerosols) i es transmeten per inhalació. La transmissió pot produir-se a molta distància de la font infecciosa Estudis microbiològics Comissió d’infeccions Equip interdisciplinari de professionals responsables de la prevenció i control de la infecció en l’hospital (pacients, personal sanitari i visitants) Equip de control d’infecció nosocomial Equip control infecció: ≥ (1 metge/sa + 1 infermer/a per cada 250 lits) La seves funcions més importants són realitzar les tasques de vigilància epidemiològica acordades per la Comissió d’infeccions i posar en pràctica les mesures de control adequades