Biologia cel·lular Laura Piñero Tema 21.pdf

TEMA 21. UNIONS CEL·LULARS (COMPLEXES D’UNIÓ) Les cèl·lules interaccionen entre elles i amb la matriu extracel·lular. Les unions intercel·lulars són llocs especialitzats de la superfície cel·lular pels quals les cèl·lules es connecten les unes amb les altres o amb l’ECM (MEC). Hi ha 4 tipus principa...

TEMA 21. UNIONS CEL·LULARS (COMPLEXES D’UNIÓ) Les cèl·lules interaccionen entre elles i amb la matriu extracel·lular. Les unions intercel·lulars són llocs especialitzats de la superfície cel·lular pels quals les cèl·lules es connecten les unes amb les altres o amb l’ECM (MEC). Hi ha 4 tipus principals d’unions intercel·lulars: • Unions d’ancoratge • Unions de comunicació • Unions d’oclusió • Unions relacionades amb senyalització 21.1 UNIONS D’ANCORATGE Es donen entre cèl·lula i cèl·lula, i entre cèl·lula i MEC. Transmeten l’estrès depenent del citoesquelet. Formen una xarxa transcel·lular de filaments que dona resistència a l’epiteli i impedeix el seu trencament. Trobem dues famílies de molècules d’adhesió que permeten aquestes unions: • Cadherines. Unió cèl·lula-cèl·lula. • Integrines. Unió cèl·lula-MEC. Hi ha diferents proteïnes adaptadores segons la molècula d’adhesió i el citoesquelet que hi participen. 268 21.2 UNIÓ ADHERENT Unions d’ancoratge dels filaments d’actina. Es donen entre cèl·lula i cèl·lula i per sota les tight junctions. La molècula d’adhesió és la caderina, que uneix els filaments d’actina amb miosina. Les bandes d’unió entre totes les cèl·lules formen el cinturió d’adhesió (zonula adherens). Concepte zònula vs màcula: Es diu zònula perquè es troba a tota una banda, a tota una zona, a diferència de la màcula. Una màcula fa referència a que no es formen bandes o cinturons que envolten tota la cèl·lula, sinó regions puntuals dins la cèl·lula. Els filaments d’actina són contractils gràcies a la miosina. Una línia de c`el·lules epitelials depenent de la situació es contraurà o no. Aquest procés es dona també gràcies a la zònula adherent. 269 Les caderines s’uneixen homofílicament i es dona una unió molt forta. Les proteïnes accessòries que uneixen les caderines amb l’actina són les catenines i la vinculina. 270 Altres unions en què participa l’actina són els contactes entre la cèl·lula i la MEC. Es dona gràcies a les integrines, les quals poden estar actives o inactives. Les integrines són receptors de proteïnes de la MEC (s’uneixen a les seves proteïnes). 271 Desmosomes Són unions d’acoratge, cèl·lula-cèl·lula, amb els filaments intermedis. Formen màcules adherents, perquè es troben a petites regions de la cèl·lula, zones molt puntuals. Trobem caderines no clàssiques, que participen com a molècules d’adhesió (desmogleïnes i desmocolines). Les desmoplaquines permeten que els filaments intermedis es puguin unir a les molèucles d’adhesió. A les imatges de microscopia electrònica es poden distingir de les unions adherents dels filaments d’actina perquè els desmososmes són molt més electrodensos. Hemidesmosomes Unions d’acoratge, cèl·lula-MEC, amb filaments intermedis. Les molècules d’unió són les integrines. Hi ha malalties que afecten aquestes molècules d’adhesió, com ara la pèmfic foliaci (malaltia autoimmune). Genera anticossos contra la desmogleïna 1 (caderina) i es trenquen els epitelis de la dermis, car es trenquen les unions entre caderines. 272 21.3 UNIONS D’OCLUSIÓ O ESTRETES Tight junctions. Es donen entre cèl·lula i cèl·lula als teixits epitelials. Tanquen els espais entre cèl·lules d’un epiteli per a evitar la difusió de molècules d’un domini a l’altre (apical i basolateral). Impedeixen la difusió de lípids entre el domini apical i basolateral de al cèl·lula. Eviten el pas de molècules entre les cèl·lules als teixits epitelials. Només poden passar alguns ions. Formen zònules. Amb la imatge de microscopia electrònica, quan injectem una molècula molt gran i electrodensa, veiem que no pot travessar l’espai intermembrana per la tight junction. 273 Les molècules d’oculusió són les claudines i les ocludines. Aquestes proteïens s’uneixen entre elles i formen les tight junctions, que són unions molt fortes. Aquestes es poden unir a les ZO1,2,3, que són proteïnes d’unió a la part citosòlica de claudines i ocludines, les quals tenen diferents dominis. 274 Un epiteli ha d’estar impermeabilitzat per fer la seva funció, com per exemple en la captació de la glucosa. Quan la cèl·lula la necessita, passen a través d’uns transportadors específics per la part apical cap a la basolateral i, després, a la circulació sanguínia. Quan la concentració de glucosa és molt alta, a la part basolateral trobem transportadors passius per on passarà la glucosa cap a una altra cèl·lula. Això és el transport transcel·lular. 21.4 UNIONS DE CONNEXIÓ Gap junctions. Són unions cèl·lula-cèl·lula. Creen canals entre dues cèl·lules adjacents que permeten només el bescanvi de petites molècules (ions i petites molècules hidrofòbiques). Aquests cannals es poden obrir i tancar per regular el pas de la molècula. Les molècules que travessen les gap junctions han de pesar menys de 2000Da. Connecten les cèl·lules metabòlicament i elèctricament: teixit nerviós. Permet que les cèl·lules epitelials es comuniquin entre elles. Es donen gràcies a les connexines (molècules de connexió). Com arriben les connexines i com s’uneixen? Aquetes provenen del RE i són transportades del Golgi cap a la mebmrana plasmàtica. Podran anar a la membrana lateral i es podran unir amb altres connexines per formar els canals, que són molt dinàmics (contínuament s’estan formant i desfent). Els vells seran internalitzats cop als lisosomes per a la seva degradació. 275 276 RESUM 277