Unitat 2 Fonaments biològics de la conducta PDF

Unitat 2 Fonaments biològics de la conducta  1. Una història mil·lenària Psicobiologia: ciència que estudia els fonaments biològics de la conducta. Què significa?: “La ment és el que fa el cervell” Steven Pinker....

Unitat 2 Fonaments biològics de la conducta  1. Una història mil·lenària Psicobiologia: ciència que estudia els fonaments biològics de la conducta. Què significa?: “La ment és el que fa el cervell” Steven Pinker. El cervell i les àrees on es processa la informació. 1  Frenologia (pseudociència) (Franz Gall, segle XIX): teoria sobre la relació entre les protuberàncies cranials i la personalitat. És una pseudociència ja que no està demostrat científicament. Article de la BBC sobre la Frenologia. 2  2. Genètica i conducta 2.1 Naturalesa de la genètica Polèmica herència - ambient. Diferències entre bessons. L’herència: la transmissió genètica de les característiques físiques i psicològiques dels progenitors. L’ambient: les condicions externes que afecten el seu desenvolupament. 2  Genètica: ciència que estudia l'herència. Gens: unitats bàsiques de l'herència. Genotip: totalitat de la nostra herència genètica. Fenotip: com es manifesta la informació genètica. 4  2.2 El genoma humà El genoma és el conjunt de cromosomes d'un organisme, amb els seus gens corresponents. El genoma de cada espècie defineix les seves capacitats específiques: els dofins poden fer acrobàcies sobre l'aigua, les abelles produir mel i els éssers humans podem tenir raonaments superiors. 3  La psicologia utilitza diversos mètodes per investigar les relacions entre els gens i la conducta. Fan ús dels estudis de descendència per determinar l'herència de certs trets en els animals i dels estudis de famílies amb bessons per estudiar les influències genètiques en la conducta humana. La investigació planteja problemes ètics i problemes socials. Per què? Comitè de bioètica. 6  3. Estructura i funció del sistema nerviós (SN) El sistema nerviós (SN), juntament amb el sistema endocrí, regula totes les activitats internes dels organismes i els permet reaccionar davant el seu ambient extern o acomodar-se a ell. Així els éssers humans i els animals poden donar les respostes més adequades per a la seva supervivència i reproducció. El SN capta els estímuls que procedeixen de l'interior o exterior de l'organisme i els transforma en un senyal nerviós. 4 3.1 Les neurones i els seus missatges A. Composició de les neurones 8 B. Classificació de les neurones. (Pàg. 35 del llibre digital). Estructural Funcional Unipolars Sensorials o aferents Bipolars Motores o eferents Multipolars Interneurones 5  C. Les cèl·lules glials Les cèl·lules glials envolten i mantenen a les neurones, són més nombroses que aquestes i constitueixen la meitat de la massa total del cervell. Les cèl·lules glials tenen diverses funcions vitals: s'encarreguen de protegir el cervell enfront de virus i bacteris, realitzen funcions de sosteniment i reparació de teixits i produeixen mielina, la capa aïllant que recobreix els axons. 10  3.2 L'impuls nerviós El sistema nerviós és un sistema electroquímic de comunicació. La funció principal de les neurones és generar i difondre els impulsos nerviosos, que són senyals que transporten la informació pels nervis. 6  3.3 La sinapsi neuronal La sinapsi és la unió entre dues neurones que interactuen i intercanvien informació o entre neurones i cèl·lules musculars o glandulars. La sinapsi està constituïda per diversos elements: Neurona presinàptica. D'ella procedeix l'impuls. Botó sinàptic. Correspon a l'exterior de l'axó de la neurona presinàptica. Neurona postsinàptica. És la que rep l'impuls. Espai sinàptic. És l'espai entre la neurona presinàptica i la neurona postsinàptica. 7 Les neurones es comuniquen entre si mitjançant senyals elèctrics i químiques, que es poden observar amb el microscopi electrònic: La sinapsi elèctrica és aquella en la qual la transmissió entre la neurona presinàptica i la postsinàptica es produeix pel pas d'ions o partícules d'una neurona a una altra. La sinapsi química és més lenta que l'elèctrica, perquè la neurona presinàptica allibera el neurotransmissor que passa a difondre per l'esquerda sinàptica i s'uneix després als receptors de la membrana cel·lular postsinàptica. 13 3.4 Neurotransmissors Tenen la missió de comunicar les neurones entre elles. Dopamina. Regula activitat motora. Serotonina. Regulació estats d’ànim. Noradrenalina. Regulació respostes d’emergència Acetilcolina. Regulació atenció, memòria i aprenentatge. Encefalines i endorfines. Regulen el dolor i la tensió nerviosa. Aporten sensació de calma. 14 3.5 Receptors i efectors Els receptors són les cèl·lules nervioses especialitzades que ens permeten connectar amb l'ambient i conèixer els canvis que ocorren en el nostre cos. Són les estructures que transformen o converteixen els diferents tipus d'energia física (llum, so, pressió, etc.) en impulsos nerviosos. 9 Els efectors són els òrgans encarregats d'executar les respostes als estímuls que va ordenar el SNC (sistema nerviós central). Segons el tipus d'òrgan efector, les respostes poden ser: Respostes motores. Respostes secretores. 16 Activitat 2.1 Classroom 17  4. Divisió del SN 4.1 SN Central El SNC controla el funcionament del cos i està compost per l’encèfal (cervell, cerebel i bulb raquidi) i la medul·la espinal que és la via de connexió entre l’encèfal i la resta del cos. Què li passa a una persona que pateix tetraplegia? 10 Pàg.40 del llibre digital. Ganglis Basals 19  Principals àrees i estructures del cervell Part frontal del cap (ulls) 20 A. Áreas del SNC Escorça cerebral Envolta els hemisferis Ganglis basals Relacionats amb els moviments automàtics i rítmics. Sistema límbic Regula la motivació i l’emoció. L’hipocamp: regula la memòria. L’amígdala: regula les respostes endocrines i autonomes dels estats emocionals. 21 Tàlem Distribueix la informació sensorial i motora. Hipotàlem Regula respostes de supervivència. Cerebel Moviment i aprenentatge d’habilitats motores. Distribueix informació entre Protuberància els hemisferis cerebrals. Bulb Raquidi Controla funcions vitals com la respiració i la digestió. 22 Medul·la Espinal. Recull la informació enviada pel cervell i la distribueix als músculs i glàndules. Lòbul Prefrontal Regula els comportaments. Lòbul Parietal Recull la informació espacial. Lòbul Occipital Processa la informació visual 23  B. Els hemisferis cerebrals El cervell es divideix en dos hemisferis cerebrals, connectats per una gruixuda capa de fibres nervioses anomenada cos callós. Cada hemisferi controla el costat oposat del cos. Hemisferi esquerre: és el racional. S’hi localitza el llenguatge. Hemisferi dret: és el més emocional. Relacionat amb la percepció del temps, l’execució artística i musical. 24 El cos callós. Comunica els dos hemisferis 25 26 4.2 SN perifèric Mentre que el SNP capta i transmet informació, el SNC és l’encarregat de prendre decisions. L'SNP es divideix en dos components: El SN somàtic (o «voluntari»). El SN autònom (o «involuntari»). Al seu torn, aquest està compost pel SN simpàtic i el SN parasimpàtic. 11 Quin sistema nerviós s’activa durant els trimestrals? El podem controlar? 28  5. Sistema endocrí El sistema endocrí produeix l’homeòstasi o equilibri corporal. Està compost per diferents glàndules de secreció dirigides a l’hipotàlem i la hipòfisi, produint i abocant hormones a la sang. 12 Pàg. 44 del llibre digital 30 Quina funció té el Tim? Pàg. 44 del llibre digital 31 5.1 DISRUPTORS ENDOCRINS Són productes químics exògens a l’organisme que interfereixen en les accions de les hormones amb efectes adversos per exemple en la salut respiratòria, cardiovascular, metabòlica, cognitiva, reproductiva o fins i tot en el desenvolupament, des de l’etapa prenatal fins a l’edat adulta. Exemples de disruptors endocrins: PFA: materials per envasar menjar, en paelles i olles antiadherents, en productes de neteja, Retardants de flama: agregades en la fabricació de mobles, plàstics, tèxtils i equips electrònics Fenols: revestiment de llaunes metàl·liques de menjar i begudes, ampolles i carmanyoles de plàstic (BFA) o els productes de cosmètica (Parabens).  S. Endocrí SN Central-SN Perifèric Retroalimenten SNC pren decisions. SE secreten hormones a la sang per SNP (somàtic o autònom) s’activa per activar el SNP, fonamentalment informació del SNC o del SE. l’autònom( simpàtic i parasimpàtic)  Activitat 2.2 Classroom 6. Mètodes d'exploració cerebral Mètodes no invasius. Electroencefalografia (EEG). Mesura els senyals elèctrics del cervell a la superfície del crani. Tomografia axial computeritzada (TAC). Genera imatge del cervell i mesura el flux sanguini del cervell. Tomografia per emissió de positrons (PET).Mesura l’activitat metabòlica del cervell. Ressonància magnètica (RM). Mesura el consum d’oxigen del cervell 13  7. Cervell d'home i cervell de dona Diferents estils cognitius. Diferents capacitats, no diferent QI. Les hormones condicionen l'organització cerebral i la conducta. 14 Pàg. 46 del llibre digital 37  Pàg. 47 del llibre digital per veure altres trastorns cerebrals. 8. Patologies cerebrals Activitat 2.3 Classroom Autisme: alteració de la comunicació i les emocions. Epilèpsia: alteració elèctrica de les neurones. Alzheimer: pèrdua progressiva de la memòria. Conserva la memòria emocional. Parkinson: trastorn del control muscular. Dèficit dopamina. Esclerosi lateral amiotròfica (ELA): paràlisi progressiva dels músculs voluntaris. 15