Apunts Complets Bloc 2 PDF

BLOC 2: FARMACOLOGIA DELS PROCESSOS INFECCIOSOS ANTIMICROBIANS I ANTIMICÒTICS Kamila Sala Portella Segon d’Infermeria Universitat de Bellvitge Curs 2024-2025 1.INTRODUCCIÓ A LA QUIMIOTERÀPIA 1.1 HISTÒRIA DE LA QUIMIOTERÀPIA ...

BLOC 2: FARMACOLOGIA DELS PROCESSOS INFECCIOSOS ANTIMICROBIANS I ANTIMICÒTICS Kamila Sala Portella Segon d’Infermeria Universitat de Bellvitge Curs 2024-2025 1.INTRODUCCIÓ A LA QUIMIOTERÀPIA 1.1 HISTÒRIA DE LA QUIMIOTERÀPIA  ANTIGA GRÈCIA: durant segles es va fer ús d’extractes de certes plantes i fongs per tractar els símptomes de les malalties infeccioses.  LOUIS PASTEUR S.XIX: va dur a terme la primera observació del que avui considerem l’efecte antibiòtic i a més va demostrar l’existència dels microorganismes i les espores com les causants de moltes malalties. A part, va desenvolupar la pasteurització i la vacuna contra la ràbia i l'àntrax (Bacillus Anthracis o ÀNTRAX).  PAUL ERLICH 1909 : va desenvolupar el primer antibiòtic de curt espectre: SALVARSAN, per al tractament de la SÍFILIS.  ALEXANDER FLEMING 1929 : va descobrir el fong del gènere Penicilium Notatum de forma accidental i va desenvolupar l'antibiòtic PENICIL·LINA el qual ha resultat eficaç contra la GONORREA, la MENINGITIS, la SEPSIS... que va permetre un gran avanç en l’antibioteràpia.  FLOREY I CHAIN 1949 : van ser els primers en utilitzar la Penicil·lina en éssers humans i en produir-la en massa. 1.2 CONCEPTES I DEFINICIONS MALALTIA INFECCIOSA És aquella provocada per MICROORGANISMES, especialment es tracta de BACTERIS, VIRUS, FONGS o PARÀSITS. Per tractar-les, depenent del tipus de microorganismes es farà ús d’un o d’un altre antimicrobià.  BACTERIS: ANTIBIÒTICS.  VIRUS: ANTIVÍRICS.  FONGS: ANTIFÚNGICS o ANTIMICÒTICS.  PARÀSITS: ANTIPARASITARIS o d’altres. AGENTS ANTIMICROBIANS Són substàncies que impedeixen el desenvolupament o afavoreix la mort dels microorganismes. Podem trobar-ne de 3 classes:  DESINFECTANTS: es fan servir sobre SISTEMES INANIMATS o inerts. Un exemple és el LLEIXIU.  ANTISÈPTICS: es fan servir sobre la PELL i MUCOSES humanes i d’animals. Un exemple és la POVIDONA IODADA.  ANTIMICROBIANS D’ÚS CLÍNIC O TERAPÈUTIC: són útils i capaços de REDUIR i CONTROLAR la presència de gèrmens que han envaït teixits humans i que han provocat malalties infeccioses. N’hi ha principalment dos classes: o ANTIBIÒTICS o QUIMIOTERÀPICS 2 ANTIBIÒTICS És tota substància orgànica produïda per un microorganisme o bé sintetitzada químicament en concentracions baixes capaç d’inhibir el creixement d'altres microorganismes o bacteris. Els trobem dintre dels AGENTS ANTIMICROBIANS. Podem trobar-ne dos variants i és important que no produeixin efecte tòxic.  BACTERIOSTÀTICS: els que IMPEDEIXEN el DESENVOLUPAMENT i la multiplicació dels microorganismes. El seu efecte és REVERSIBLE i el que fa es ATURAR la reproducció de la bactèria, però no la mata. Funciona amb el sistema immunitari de l’hoste , al suspendre el tractament, la bactèria pot tornar a créixer. EXEMPLES: antibiòtics que duen a terme la inhibició de síntesi de proteïnes, metabòlits, macròlids, lincosamindes, tetraciclines, sulfamides...  BACTERICIDES. Els que provoquen la MORT / LISIS dels microorganismes o del bacteris a través d’un procés IRREVERSIBLE.  EXEMPLES: Aminoglicòsids. B-lactàmics, glucopèptids, furoquinolines i aminoglicòsids. A més segons el seu origen, els podem classificar en:  ANTIBIÒTICS NATURALS: son els que han estat sintetitzats per un organisme viu, ORGÀNIC. o PENICIL·LINA o l’ERITROMICINA.  ANTIBIÒTICS SINTÈTICS: són els que han estat elaborats a través d’una preparació SINTÈTICA. o SULFAMIDES o FLUOROQUINOLONES QUIMIOTERÀPIC És una substància de preparació sintètica com per exemple les SULFAMIDES utilitzades contra el càncer o les QUILONES. 1.3 TIPUS DE BACTERIS PATÒGENS CAUSANTS DE LES INFECCIONS BACTERIS Per poder distingir la classe de bacteris en GRAM-POSITIUS i GRAM-NEGATIUS es duu a terme una prova coneguda com la TINCIÓ DE GRAM que permet diferenciar-los segons les seves característiques MORFOLÒGIQUES i segons les seves diferències en la PARET CEL·LULAR.  BACTERIS GRAM-POSITIUS: son aquells que a través de la TINCIÓ DE GRAM es tenyeixen de BLAU FOSC o VIOLETA. Estan constituïdes per una ÚNICA CAPA LIPÍDICA i una GRUIXUDA CAPA de PEPTODOGLICANS. EXEMPLES: Bacillus, Listeria, Staphylococcus, Streptococcus, Enterococcus, Clostridium… Els antibiòtics més efectius son les PENICIL·LINES gràcies a la seva acció especifica en la síntesi del peptidoglicà.  BACTERIS GRAM-NEGATIUS: son aquells que a través de la TINCIÓ DE GRAM NO ES TENYEIXEN de color o adopten una coloració ROSETA o VERMELLA. Estan constituïts per una BICAPA LIPÍDICA que els dona unes propietats determinades i les fa més resistents. 3  EXEMPLES: Hemophilus influenzae, Klebsiella pneumoniae, Escherichia coli, Legionella pneumophila, Pseudomones aeruginosa, Acinetobacter, Helicobacter pylori, Salmonella enteritidis… 1.4 FONAMENTS D’ACCIÓ DELS FÀRMACS ANTIMICROBIANS I CLASSIFICACIÓ DELS ANTIBIÒTICS ORIGEN  BIOLÒGICS: produïts per microorganismes.  SINTÈTICS: produïts artificialment a través de síntesi química.  SEMI-SINTÈTICS: és el nucli d'un antibiòtic produït per un microorganisme al qual s'afegeixen radicals químics per disminuir-ne la toxicitat. ESPECTRE D'ACCIÓ Conjunt d'agents bacterians que es veuen afectats per l'antibiòtic.  AMPLI ESPECTRE: afecten un nombre elevat de microorganismes. Utilitzats en atenció primària AUGMENTINE.  INTERMEDI: nombre reduït.  CURT O REDUÏT: molt específic. FORMA D'ACTUACIÓ  BACTERICIDA: destrueix els bacteris. L'antibiòtic produeix la LISI del bacteri.  BACTERIOSTÀTIC: IMPEDEIX el DESENVOLUPAMENT o creixement. L'antibiòtic inhibeix la reproducció del bacteri, no la destrueix, però impedeix el creixement de les colònies a l'organisme. BACTERICIDA BACTERIOSTÀTIC B.LACTÀMICS RIFAMICINES AMINOGLICÒSIDS TETRACICLINES GLUCOPÈPTIDS MACRÒLIDS I LINOSACÀRIDS POLIPÈPTIDS CLORAMFENICOL MECANISME D’ACCCIÓ BACTERICIDA o A NIVELL DE LA PARET BACTERIANA: inhibint la síntesi de la paret cel·lular bacteriana i provocant la LISI del bacteri. 4  Altera la permeabilitat de la paret bacteriana. El bacteri té més osmolaritat al seu interior, s'altera la permeabilitat, entra líquid i produeix l'esclat del bacteri. EXEMPLES: PENICIL·LINES i CEFALOSPORINES o ALTERAR L'ESTRUCTURA DE LA MEMBRANA CEL·LULAR: el bacteri esclata provocant la LISI del bacteri. Interromp la síntesi de la membrana cel·lular del bacteri, provoca dany a la paret que fa que s’alteri la seva integritat i que comporta una pèrdua del gradient d’ions que provoca una pèrdua en la rigidesa de la paret i conseqüentment l’esclat i la mort del bacteri. EXEMPLES: LIPOPÈPTIDS BACTERIOSTÀTIC o IMPEDINT LA SÍNTESI DE PROTEÏNES BACTERIANES EN ELS RIBOSOMES: el que fan és unir-se als ribosomes bacterians evitant la producció adequada de les proteïnes essencials pels bacteris, és a dir, inhibeixen el creixement de la colònia bacteriana (poden provocar la mort dels bacteris). EXEMPLES: AMINOGLUCÒSIDS i MACRÒLIDS o IMPEDINT LA SÍNTESI D’ÀCIDS NUCLEICS: provoquen la supressió de la síntesi proteica per inhibició de la síntesi de l'ADN o l'ARN en els bacteris que impedeix que aquests es reprodueixin i es multipliquin, el que porta a la seva eliminació. EXEMPLES: FLUOROQUINOLONES i NITROMIDAZOLS o ACTUANT COM A METABÒLITS: inhibint alguna de les vies metabòliques bacterianes imprescindibles per a la vida cel·lular. L'antibiòtic actua com un antimetabòlit (inhibeix la síntesi de les rutes metabòliques del bacteri). Un exemple, pot ser la ruta de la síntesi de l’àcid Fòlic, imprescindible per a la síntesi de l’ADN. EXEMPLE: SULFAMIDES i TRIMETOPRIMES CLASSIFICACIÓ DELS ANTIBIÒTICS 5 FINALITAT DEL TRACTAMENT AMB ANTIBIÒTICS EMPÍRIC:  El pacient presenta SIGNES i SÍMPTOMES d’infecció però encara no es coneix el microorganisme causant. En aquest cas cal escollir l’antibiòtic més eficaç contra el tipus d’infecció del pacient.  També dur a terme una RECOLLIDA de MOSTRES per fer un CULTIU (SEMPRE PREVI a l’INICI del TRACTAMENT) i sempre que sigui possible també caldrà fer un ANTIBIOGRAMA per conèixer la sensibilitat als ATB.  Mai s’ha d’endarrerir l’inici del tractament. (DAVANT DE SOSPITES, SENSE SABER LA BACTÈRIA CAUSANT). DEFINITIU: una vegada es coneix la SENSIBILITAT del microorganisme aïllat en el cultiu, es modifica o no el tractament antibiòtic pel més adequat en cas que calgui i pel més segur a la situació del pacient. PROFILÀCTIC O PREVENTIU: s’utilitza previ a una INTERVENCIÓ QUIRÚRGICA amb un alt risc de contaminació per microorganismes. 1.5 DIAGNÒSTIC BACTERIOLÒGIC Per identificar el germen causal d'una malaltia infecciosa primer hem de fer el DIAGNÒSTIC BACTERIOLÒGIC. 1. PRENDRE LES MOSTRES BIOLÒGIQUES INFECTADES: Amb especial cura tenint en compte la sospita d’infecció i fent ús de les mesures de precaució adequades a cada cas. 2. DUU A TERME FROTIS I / O CULTIUS:  FROTIS: mostra de fluid corporal sobre un portaobjectes per analitzar-lo sota microscopi.  CULTIU: es prepara un medi òptim per afavorir el creixement del microorganisme i així poder identificar-lo. EXEMPLES: HEMOCULTIUS, COPROCULTIUS i UROCULTIUS. 3. FER UN ANTIBIOGRAMA  Consisteix en un estudi per determinar la SENSIBILITAT o RESISTÈNCIA de cepes bacterianes a diferents tipus d’antibiòtics. Tot això ens permet saber si l’ATB administrat és l’adequat, ens permet conèixer les possibles resistències del bacteri que facilitin el adequat tractament de la infecció. CARACTERÍSTIQUES O CONDICIONS DELS ANTIBIÒTICS:  ESPECIFICITAT: vol dir que tenen una elevada eficàcia contra un grup concret de bacteris, sobre les cèl·lules diana.  ELEVADA POTÈNCIA BIOLÒGICA: poden actuar en concentracions mínimes i tot i així tenir funció inhibitòria.  TOXICITAT SELECTIVA: són capaços de destruir els microorganismes interns del cos sense provocar toxicitat a la resta de les estructures de l’organisme. CONCENTRACIÓ MÍNIM INHIBITÒRIA (CMI) És la CONCENTRACIÓ MÍNIMA de ATB que es necessita per INHIBIR el CREIXEMENT del microorganisme. 6 Depèn de cada ATB, del microorganisme y del lloc anatòmic de la infecció. Per aquest motiu és tant important dur a terme una mostra de cultiu i un antibiograma. Ens dona informació sobre:  Les RESISTÈNCIES i SENSIBILITATS del ATB al microorganisme causant.  També ens ajuda a ajustar DOSI i FREQÜÈNCIA d’ADMINISTRACIÓ necessària per poder “ATACAR” de forma eficaç al bacteri causant de la infecció. COEFICIENT AUC / CMI Reflexa el TEMPS en que el ANTIMICROBIÀ es troba en el seu període d’EFECTE TERAPÈUTIC (per sobre del CMI, l’àrea taronja del gràfic). Si el PACIENT està un temps amb concentracions per sota de la línia del CMI l’antibiòtic no estarà sent efectiu i d’aquesta forma AFAVORIREM l’APARICIÓ de RESISTÈNCIES. Per això es extremadament important que a l’hora d’administrar un ATB i d’altres medicacions que la prioritat sempre sigui l’ATB i que es respecti la seva FREQÜÈNCIA d’ADMINSITRACIÓ. AUC: AREA UNDER THE CURVE és la mesura de la quantitat de fàrmac que arriba a la sang d’una persona en un període de temps determinat després d’administrar una dosis. CONSIDERACIONS IMPORTANTS Hi ha INTERACCIONS de diversos tipus que poden ALTERAR l’ABSORCIÓ de l’ATB. Per aquest mateix motiu és molt important escollir l’ATB adequat en cada cas.  Cal tenir en compte les CARACTERÍSTIQUES de l’HOSTE: edat, antecedents d’AL·LÈRGIA, funcionament Renal i HEPÀTIC, embaràs, característiques genètiques, localització de la infecció i capacitat i estat del sistema immunitari de la persona.  CARACTERÍSITQUES del MICROORGANISME: SENSIBILITAT, RESISTÈNCIES... El TRACTAMENT sempre s’ha d’inicial TANT AVIAT COM SIGUI ABANS possible.  En casos de SEPSIS és crucial que comenci a administrar-se a la 1a hora des de la seva aparició, ja que ajuda a reduir-ne la mortalitat associada a aquestes infeccions de caràcter GREU. 1.6 RESISTÈNCIA BACTERIANA És la INCAPACITAT d’un ATB per actuar de forma eficaç contra un BACTERI, fet que provoca l’aparició de RESISTÈNCIES i inclús de MULTIRESISTÈNCIES a diferents ATB. Podem trobar-ne de dues classes:  INTRÍNSECA: aquella inherent o NATURAL del bacteri, que no ha estat adquirida per un procés de MUTACIÓ o a partir del material genètic d’un altre bacteri. 7  EXEMPLE: PSEUDOMONES AERUGINOSA que és un bacteri gram-negatiu que té resistència natural a la VANCIMICINA.  ADQUIRIDA: mecanisme de defensa del bacteri en front d’un ATB al qual prèviament era SENSIBLE. A més cal ressaltar que té més rellevància a nivell clínic. Les principals causes de les resistències als ATB són:  Ús indiscriminat d’ATB sense diagnòstic bacteriològic o en infeccions de caràcter víric.  Administració a DOSIS i INTÈRVALS INADEQUATS (abandonaments en quan noten milloria).  Abús dels ATB d’AMPLI ESPECTRE i AUTOMEDICACIÓ. MECANISMES DE RESISTÈNCIA BACTERIANA  ALTERACIÓ de la PERMEABILITAT de la MEMBRANA del BACTERI: impedeix l’entrada de l'antibiòtic.  PRODUCCIÓ d’ENZIMS capaços de destruir a l’ATB: per ex. Les B- lactamases que inactiven la PENICIL·LINA.  Utilitzant rutes metabòliques diferents de les interrompudes per l'antibiòtic.  SÍNTESI de substàncies que neutralitzen l'ATB: com els enzims B-lactamases que expulsen l’ATB.  SOBREPRODUCCIÓ de l'ENZIM BLOQUEJAT per l'antibiòtic per mantenir funcionant la ruta interrompuda. Provoquen una modificació del lloc d’acció.  FORMACIÓ de BIOFILM: permet als bacteris protegir-se de les defenses de l’hoste i els hi permet sobreviure a unes condicions ambientals adverses i als agents antimicrobians. Es crea un ECOSISTEMA MICROBIÀ que es caracteritza per adherir-se a una superfície inerta o a un teixit viu mitjançant microfilaments o mucositats. Permet que els bacteris es tornin més resistents i permet que puguin créixer i multiplicar-se més ràpidament intercanviant aigua i nutrients. 8 2. FARMACOLOGIA DELS ANTIBIÒTICS 2.1 TOXICITAT DELS ANTIMICROBIANS  DISBACTERIOSIS: alteració de la flora sapròfita que pot provocar sobre infeccions o alteracions a nivell digestiu.  HIPERSENSIBILITAT – AL·LÈRGIA: shock anafilàctic o edema.  TOXICODERMIES: urticària, ampolles, rash, púrpura palpable i extensa. A més pot provocar dos SÍNDROMES: 1. SDM. Steven-Johnson o Eritema Multiforme que pot provocar NECROSIS. 2. SDM. de l’HOME VERMELL caracteritzat per prurit i erupció eritematosa en la cara i el coll i tòrax.  EFECTES TÒXICS (alguns irreversibles): Hepatotoxicitat (fetge), Neurotoxicitat (sistema nerviós), Nefrotoxicitat (ronyó), Ototoxicitat (orella), cardiotoxicitat (cor) i inclús a nivell muscular.  IRITACIÓN LOCAL: segons la via d’administració. o ORAL: irritació digestiva. o PARENTERAL: flebitis (inflamació), abscessos o inclús vasculitis. 2.2 CLASSIFICACIÓ DELS ANTIBIÒTICS 2.2.1 INHIBIDORS DE LA SÍNTESI DE LA PARET CEL·LULAR BACTERIANA ANTIBIÒTICS DEL GRUP DELS B-LACTÀMICS  Contenen un NUCLI COMÚ que conté un DOBLE ANELL CENTRAL de BETA-LACTAMASA, essencial per a la seva activitat biològica.  Són BACTERICIDES i la seva activitat depèn del temps. La concentració ha de ser superior a la QCI.  Són els antibiòtics més utilitzats gràcies a la seva ELEVADA CAPACITAT i POTENT ACTIVITAT ANTIMICROBIANA.  Són ATB d’AMPLI ESPECTRE que actuen a NIVELL de la MEMBRANA CEL·LULAR BACTERIANA i HIDROSOLUBLES.  Factors farmacocinètics favorables que permeten una bona distribució (millorada en cas de les CEFALOSPORINES) i ESCASSOS EFECTES ADVERSOS.  D'elecció en DONES GESTANTS.  Existència de preparats que resisteixen a la inactivació enzimàtica bacteriana de les betalactamases. PENICIL·LINES  S'obté de la floridura PENICILLIUM i són molt UTILITZATS gràcies a la seva POCA TOXICITAT.  ACCIÓ BACTERICIDA: inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana (capa de peptidoglicans) i produeixen la LISI cel·lular a través d’enzims autolítics.  VIES ADMINISTRACIÓ: VO, EV,IM (dolorosa). 9  ELIMINACIÓ: generalment per la VIA RENAL. Una disminució en la secreció tubular renal pot augmentar la concentració i l’efecte terapèutic: RECONSIDERAR les DOSIS en pacients amb INSUFICIÈNCIA RENAL per evitar la toxicitat.  INDICACIONS: infeccions estafilocòccies, ferides i cremades infectades, sífilis, infeccions pneumocòcciques (pneumònia, endocarditis pneumocòccica) … CLASSIFICACIÓ DE LES PENICIL·LINES  PENICIL·LINES NATURALS: Són sempre les de PRIMERA ELECCIÓ en infeccions produïdes pels bacteris com els ESTREPTOCOCS o en el cas de la SÍFILIS. En infeccions produïdes per bacteris GRAM-POSITIUS o susceptibles a les B-Lactamases. I alguns GRAM NEGATIUS. A més tenen un ESPECTRE D’ACCIÓ ESTRET amb una elevada TOXICITAT. Podem trobar-ne de 2 classes:  NATURALS: Tenen una vida generalment CURTA, aproximadament d’unes 4 hores, ja que són eliminades ràpidament per la via renal. o PENICI·LINA G SÒDICA (BENCILPENICIL·LINA): la seva administració se sol fer per VIA PARENTERAL ja que per via enteral oral en l’estómac i amb els àcids gàstrics es degradaria. Es útil per fer front al BACTERI de la SÍFILIS com la TROPONEMA. o PENICI·LINA V: la seva administració es fa per VIA ORAL. És útil pel tractament de les INFECCIONS ODONTOLÒGIQUES. o les infeccions com la FARINGITIS i l’AMIGDALITITS gràcies al fet que és capaç de resistir a l’àcid gàstric.  D’ACCIÓ PERLLONGADA: S’utilitzen quan es volen contraccions baixes però perllongades. Sempre INTRAMUSCULAR per risc de TOXICITAT. o PENICIL·LINA G + PROCAÏNA (anestèsic local) : té una vida mitja d’aproximadament unes 24 hores. Permet mantenir els nivells plasmàtics de l’antibiòtic entre unes 18-24 hores. Útil per fer front a les INFECCIONS LOCALS GREUS com la SÍFILIS, URETRITIS GONÒDICA, PNEUMÒNIA PNEUMOCÒCCICA, OTITIS MITJANA AGUDA, AMIGDALITIS (estreptococs) i en infeccions respiratòries que no responen al tractament oral. ! La seva ADMINISTRACIÓ és fa per VIA INTRAMUSCULAR (IM) i és MOLT DOLOROSA. o PENICIL·LINA G BENZATINA: permet mantenir una concentració plasmàtica baixa durant unes 2 - 4 setmanes per cada injecció. Permet mantenir els nivells plasmàtics de l’antibiòtic entre 10-15 dies. És útil pel TRACTAMENT de la FARINGITIS EXSUDATIVA i PROFILAXI, primera fase SÍFILIS, FEBRE REUMÀTICA… En aquests casos els pacients poden requerir CURES INFERMERES si sorgeix cap dels següents problemes:  Alta HIPERSENSIBILITAT, CONVULSIONS en casos d’altes dosis i DOLOR al PUNT de la INJECCIÓ. 10  PENICIL·LINES SEMISINTÈTIQUES: Són generades mitjançant una PRODUCCIÓ MICROBIOLÒGICA INDUSTRIAL, continuada per la modificació química del compost aïllat.  PENICIL·LINES RESISTENTS A LES BETA-LACTAMASES: Són útils per fer front a BACTERIS GRAM-POSITIUS productors de B-Lactamasa, o per fer front a les INFECCIONS ESTAFILOCÒCIQUES produïdes per bacteris ESTAFILOCOCS (Staphylococcus Aureus). o VIA PARENTERAL: OXACILINA, NAFCILINA. o VIA ORAL: CLOXACILINA, DICLOXACILINA i la seva administració es fa sempre una 1 hora abans dels menjars per facilitar-ne l’absorció. Pot haver casos en que els pacients requereixin CURES INFERMERES, si sorgeixen els següents problemes:  FLEBITIS en administració per via venosa perifèrica. Cal intentar que l’administració sigui lenta.  INTOLERÀNCIA GASTROINTESTINAL en els casos en que es fa per via oral.  AMINOPENICILINES: S’utilitzen pel tractament de les INFECCIONS URINÀRIES, VIES RESPIRATÒRIES SUPERIORS, SINUSITIS, OTITIS MITJANA, FARINGITIS, AMIGDALITIS…  Generalment poden utilitzar-se per fer front a les infeccions produïdes pels BACTERIS GRAM-POSITIUS i algunes produïdes pels BACTERIS GRAM-NEGATIUS.  Són SUSCEPTIBLES a les B-lactamases.  Són antibiòtics d’AMPLI ESPECTRE gràcies a la seva ELEVADA CAPACITAT per PENETRAR a la PARET CEL·LULAR d’alguns BACIL GRAM-NEGATIUS. Normalment poden actuar de forma associada a SUBSTÀNCIES com l’ÀCID CLAVULÀNIC o el SULBACTAM per facilitar l’acció enfront de bacteris que produeixen B- LACTAMASA. o AMOXICIL·LINA, AMPICILINA: la seva administració es duu a terme per VIA ORAL i sempre 1 hora abans dels àpats per facilitar-ne l’absorció o bé per via INTRAVENOSA. (MOLT ÚTILITZAT en els CAPS). Cal destacar que per la VIA ORAL pot haver més efectes secundaris com la DIARREA i una ABSORCIÓ MENYS EFICAÇ.  Per això pot ser aconsellable l’ús de PROBIÒTICS.  PENICIL·LINES ANTIPSEUDOMONES O CARBOXIPENICIL·LINES: Són penicil·lines de gran potència, per fer front a INFECCIONS GREUS com la SÈPSIA, PERITONITIS, ENDOCARDITIS, PNEUMÒNIES....  Són antibiòtics d’AMPLI ESPECTRE que poden fer front als BACTERIS GRAM-NEGATIUS.  Tenen el mateix espectre que les AMINOPENICILINES + PSEUDOMONES i organismes AERÒBICS i ANAERÒBICS. El seu afecte pot associar-se a AMINOGLUCÒSIDS, ja que tenen un efecte sinèrgic. ! Cal ressaltar que són d’ÚS EXCLUSIVAMENT HOSPITALARI. 11 o CARBENICIL·LINA: la seva administració es fa per VIA ORAL. És útil per tractar infeccions GREUS del TRACTE URINARI (ITU). o TICARCILINA: la seva administració es fa per VIA INTRAVENOSA. És útil per tractar INFECCIONS SISTÈMIQUES. o PIPERACICLINA: normalment amb TAZOBACTAM VIA INTRAVENOSA en INFECCIONS GREUS. (Té una activitat excel·lent per fer front a BACTERIS GRAMPOSITIUS, GRAM-NEGATIUS i ANAERÒBIS (útil en infeccions NOSOCOMIAL, NEUMONIES, SEPSIS...) Pot haver casos en que els pacients requereixin CURES INFERMERES, si sorgeixen els següents problemes:  Hipersensibilitat, flebitis, diarrea, hipopotassèmia. EFECTES ADVERSOS DE LES PENICIL·LINES  REACCIÓ D'HIPERSENSIBILITAT AL·LÈRGICA: És la més freqüent (10%). Poden ser: o IMMEDIATES: apareixen des del minut 1 a l’hora després de la seva administració per via ENDOVENOSA o IM. o ACCELERADES: apareixen des de l’hora de la seva administració fins a les 48 hores posteriors. o TARDANES: apareixen després de les 48 hores de l’administració. La GRAVETAT és variable, des de simples erupcions cutànies passatgeres (toxicodèrmies) fins al XOC ANAFILÀCTIC.  TRASTORNS GASTROINTESTINALS: a causa de l'eliminació de flora intestinal. Pot provocar DIARREA, GASTRITIS.  AUGMENT REVERSIBLE DE TRANSAMINASES: pot passar inadvertit.  TRASTORNS HEMATOLÒGICS: trastorns com l’ANÈMIA, la NEUTROPÈNIA o la TROMBOPÈNIA. PRECAUCIONS QUE CAL TENIR EN COMPTE A L’HORA DE L’ADMINISTRACIÓ DE LES PENICIL·LINES  Administrar la Penicil·lina VIA ORAL 1 hora abans dels ÀPATS o 2 HORES DESPRÉS (millorar absorció). Amb l’estómac vuit hi ha millor absorció i major biodisponibilitat.  Precaució amb PACIENTS amb INSUFICIÈNCIA RENAL. INTERACCIONS: Es poden produir interaccions amb d’altres ATB o fàrmacs, els quals poden AUGMENTAR o bé DISMINUIR els efectes.  ANTIBIÒTICS com; el CLORAMFENICOL, l'ERITROMICINA, la TETRACICLINA o la NEOMICINA, i els anticonceptius orals poden veure el seu EFECTE REDUÏT en presència de la penicil·lina.  Amb els AINEs podem trobar una concentració plasmàtica de penicil·lina lliure i activa superior.  En el cas dels ANTICOAGULANTS, la penicil·lina pot augmentar els seus efectes. Per la qual cosa caldrà estar atent. 12 CEFALOSPORINES  ACCIÓ BACTERICIDA: inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana i produeixen la LISI cel·lular.  Són antibiòtics que s’utilitzen sobretot pels TRACTAMENT de les INFECCIONS GREUS o en CASOS de FRACÀS amb d’altres antibiòtics gràcies al fet que són MÉS ESTABLES en front dels bacteris B-LACTAMASA i GRAM- NEGATIUS.  Són àmpliament utilitzades en els HOSPITALS gràcies al fet que presenten una TOXICITAT REDUÏDA.  ESTRUCTURA: tenen una estructura química similar a la Penicil·lina, ja que deriven d’ella i per la qual cosa unes reaccions adverses i un mecanisme d'acció també semblant.  VIES ADMINISTRACIÓ: VO, EV és la més utilitzada, IM(dolorosa).  ELIMINACIÓ: generalment per la via RENAL. Una disminució en la secreció tubular renal pot augmentar la concentració i l’efecte terapèutic: reconsiderar les dosis en pacients amb IR per evitar la toxicitat.  INDICACIONS: en la profilaxi cirurgia, infeccions de pell o greix, infeccions del SNC, oro-dentals, infeccions greus resistents a altres antibiòtics… Tot i això tenen un gran ventall terapèutic.  També es fa ús en els casos en que hi ha al·lèrgies a les penicil·lines, com a ANTIBIÒTIC SUBSTITUTIU.  Efecte sinèrgic amb els AMINOGLUCÒSIDS. CLASSIFICACIÓ DE LES CEFALOSPORINES 1ª GENERACIÓ És la més efectiva per fer front a la INFECCIÓ PRODUÏDA pels BACTERIS de la classe COCS GRAM-POSITIUS. Cal ressaltar que són sensibles a la β-lactamasa i que no tenen la capacitat de travessar la barrera hematoencefàlica. INDICACIONS:  INFECCIONS NO COMPLICADES de la PELL i dels TEIXITS TOUS.  INFECCIONS MODERADES com la PNEUMONÍA.  INFECCIONS URINÀRIES o OTITIS. VIES D’ADMINISTRACIÓ:  VIA ORAL: CEFADOXIL, CEFALEXINA (la més utilitzada), CEFRADINA.  VIA PARENTERAL: CEFAPIRINA, CEFAZOLINA, els quals són utilitza per la profilaxi IQ, per l’endocarditis causades pel bacteri S. aerus). 2a GENERACIÓ Són els antibiòtics d’elecció per fer front a les infeccions POLIMICROBIANES, produïdes per més d’un bacteri o bé per infeccions com la PERITONITIS, o les ginecològiques (ITUS). Són antibiòtics que tot i ser eficaços contra els bacteris GRAM-POSITIUS són més efectius contra els GRAM- NEGATIUS. 13  Tenen la capacitat de resistir PARCIALMENT a les β-lactamasas i d’igual manera que els de primera generació, tampoc poden a travessar la barrera hematoencefàlica. VIA D’ADMINISTRACIÓ: pot ser tant per VIA ORAL com per la VIA PARENTERAL.  EXEMPLES: CEFUROXIMA, CEFACLOR, CEFOXITINA… 3ª GENERACIÓ Són les CEFALOSPORINES amb l’espectre més ampli d’acció contra el BACTERIS GRAM-NEGATIUS. Tenen la capacitat de RESISTIR a les β-lactamasas i a travessar la BARRERA HEMATOENCEFÀLICA. VIES D’ADMINSITRACIÓ:  VIA ORAL: CEFIXIMA.  VIA PARENTERAL: CEFTAZIDIMA, CEFOTAXIMA, CEFTRIAXONA. ! NO ADMINISTRAR CEFTRIAXONA MAI amb CALCI (menjar, NE, NPT, suero,...) perquè PRECIPITA. 4ª GENERACIÓ Són les cefalosporines més actives davant dels bacteris GRAM-NEGATIUS. S’utilitzen sobretot contra les ENTERO BACTÈRIES. VIES D’ADMINSITRACIÓ:  VIA ORAL: CEFPIRONA.  VIA PARENTERAL: CEFEPIMA. 5ª GENERACIÓ Tenen la capacitat de fer front al MRSA, als ESTREPTOCOCS RESISTENTS a la PENICIL·LINA, als ENTEROCOCS FAECALIS productors de B-lactamasa i susceptibles a l’ampicil·lina. ! Tot i això no serveixen contra les PSEUDOMONES. EFECTES ADVERSOS DE LES CEFALOSPORINES  Pot provocar DIARREA LLEU, GASTRITIS, CALAMBRES ESTOMACALS...  EXANTEMA, PRURIT, RUBOR FACIAL i EDEMA... Pot existir SENSIBILITAT CREUADA a les CEFALOSPORINES si hi ha AL·LÈRGIA a la PENICI·LINIA (molt poc freqüent). INTERACCIONS:  ANTIÀCIDS + FERRO pot REDUÏR L’EFECTE de les CEFALOSPORINES.  Les CEFALOSPORINES poden disminuir l’EFECTE dels ANTICONCEPTIUS ORAL.  En el cas dels ANTICOAGULANTS, les CEFALOSPORINES poden augmentar els seus efectes. Per la qual cosa caldrà estar atent. 14  El PROBENECID, disminueix l’EXCRECIÓ RENAL de les CEFALOSPORINAS, pel que augmenta la seva concentració en sang.  L’administració de CEFALOSPORINES + AMINOGLUCÒSIDS en el mateix VIAL provoca la INACTIVACIÓ. CARBAPENÈMICS  ACCIÓ BACTERICIDA: inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana i produeixen la LISI cel·lular.  Són antibiòtics que s’utilitzen sobretot pels TRACTAMENT de les INFECCIONS COMPLICADES, com a teràpia empírica. Són MÉS ESTABLES en front dels bacteris B-LACTAMASA.  Són àmpliament utilitzades com ATB de RESERVA en casos de fallada d’altres ATB. Sobretot per fer front a INFECCIONS NOSOCOMIALS o COMPLICADES o en casos d’al·lèrgia a la PENICIL·LINA.  VIES ADMINISTRACIÓ: EV a través d’una INFUSIÓ de PERFUSIÓ SUPERIOR als 60 MIN, VIA PARENTERAL i IM.  ELIMINACIÓ: generalment per la via RENAL (80%). Una disminució en la secreció tubular renal pot augmentar la concentració i l’efecte terapèutic: reconsiderar les dosis en pacients amb IR per evitar la toxicitat.  INDICACIONS: infeccions EXTRA HOSPITALÀRIES, NOSOCOMIALS i MULTIRESISTENTS. Tenen l’ESPECTRE més AMPLI dels B-LACTÀMICS contra BACTERIS GRAM-POSITIUS i GRAM-NEGATIUS.  Efecte sinèrgic amb els AMINOGLUCÒSIDS (inhibidors de la síntesi de proteïnes). ! NO SERVEIXEN contra MRSA, E. FAECIUM, C. DIFFICILE, NOCARDIA, S.MALTOPHILA. EFECTES ADVERSOS MÉS FREQÜENTS Els més importants son las CONVULSIONS en l’administració de l’IMIPENEM. ! Per evitar les CONVULSIONS cal ADMINISTRAR-LO LENTAMENT (infusió superior als 60 min). MONOBACTÈMICS Només té un ATB que és l’AZTREONAM. És un ATB BACTERICIDA compost per un únic ANELL i per això és MONOBACTÈMIC.  Se sol utilitzar únicament contra BACTERIS GRAM NEGATIUS.  Té ESCASSES REACCIONS CREUADES amb d’altres ATB.  un ATB inductor de RESISTÈNCIA. ANTIBIÒTICS DEL GRUP DELS GLUCOPÈPTIDS O LIPOPÈPTIDS  ACCIÓ BACTERICIDA: inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana a través de la INHIBICIÓ de la SÍNTESI del FOSFOENOLPIRUVAT SINTETASA (enzim responsable de la producció de PEPTIDOGLICÀ).  Són ATB que s’utilitzen sobretot pels TRACTAMENT de les INFECCIONS que presenten RESISTÈNCIA a les B- LACTAMASES, o en casos d’AL·LÈRGIA als B-LACTÀMICS en INFECCIONS produïdes per COCS GRAM- POSITUS. ! Cada vegada provoquen MÉS RESISTÈNCIES pel seu elevat consum. 15 CLASSIFICACIÓ DELS GLUCOPÈPTIDS O LIPOPÈTIDS  VANCOMICINA: Efectiu contra MRSA, COCS GRAM-POSITIUS. ! Administrar-lo LENTAMENT per EV.  TEICOPLANINA: per EV o IM i és efectiu contra BACTERIS GRAM-POSITIUS.  BACITRACINA: per VIA TÒPICA o OFTALÀMICA i en molts pocs casos IM. S’utilitza en IMPETÍGEN, CONJUNTIVITS i d’altres infeccions.  CICLOSERINA: per VO i el seu ús està indicat pel TRACTAMENT de la TUBERCULOSI. FOSFOMICINA És un ATB de gran rellevància per les infermeres ja que és el primer ATB que podem prescriure.  ADMINSITRACIÓ: per VO normalment entre 2 i 3 SOBRES DESPRÉS de l’ÚLTIMA ORINA abans d’anar a dormir per intentar incrementar la seva retenció. També es pot administrar per EV i IM.  ELIMINACIÓ: via RENAL.  Per fer front a les INFECCIONS produïdes per COCS GRAM POSITIUS en les ITUS (infeccions urinàries de les vies baixes no complicades en DONES i inclús EMBARASSADES).  També està indicat pel tractament de les infeccions RESPIRATÒRIES, malalties CUTÀNIES o infeccions de caràcter GREU com la SEPTICÈMIA i l’ENDOCARDITIS. ! Provoquem RAM sobretot del tracte GASTROINTESTINAL com DIARREA, NÀUSEES, MAREIG i CEFALEA. EFECTES DVERSOS DELS GLUCOPÈPTIDS O LIPOPÈPTIDS  SDM. de l’HOME VERMELL: té relació amb l’administració en perfusió EV RÀPIDA INFERIOR als 6O min. Es caracteritza per provocar una ERUPCIÓ CUTÀNIA VERMELLA que afecta el TRONC SUPERIOR, sobretot la CARA, COLL, PIT i BRAÇOS que pot anar acompanyat de FEBRE, CALFREDS i PARESTÈSIES. ! Apareix en l’administració de la VANCOMICINA i de la TEICOPLANINA, com una reacció secundària provocada per una AALIBERACIÓ MASSA RÀPIDA EV que provoca la segregació d’HISTAMINA.  FLEBLITIS: que provoca dolor en el braç per una elevada pressió en la vena per la qual s’administra l’ATB. Per això és millor administrar-ho en una VENA de GRAN CALIBRE.  NEFROTOXICITAT i OTOTOXICITAT: que pot provocar SORDERA i alterar la FUNCIÓ RENAL. 2.2.2 ANTIBIÒTICS IHNIBIDORS DE LA SÍNTESI DE PROTEÏNES ANTIBIÒTICS DELS 50 S Són un grup d’ATB que inclou 2 classes de ATB:  Els que tenen funció BACTERICIDA com les ESTREPTOGRAMÍNIES  Els que tenen funció BACTERIOSTÀTICA: o CLORAMFENICOL: la seva administració es fa per VIA OFTALÀMICA a causa de la seva ELEVADA TOXICITAT. 16  o LINCOSAMIDAS: com per exemple la CLINDAMICINA o LINEZOLID: el qual és efectiu per fer front als MRSA. o MACRÒLIDS: els més important dels grup. MACRÒLIDS Dintre d’aquest grup podem trobar ATB com per exemple:  ERITROMICINA: és dels ATB amb més RESISTÈNCIES a Espanya.  CLARITROMICINA.  AZITROMICINA. Són ATB que estan indicats per fer front a COCS i BÀCILS GRAM-POSITIUS, COCS GRAM-NEGATIUS, bacteris ATÍPICS INTRACEL·LULARS, TREPONEMES i MICOBACTÈRIES. VIES D’ADMINSITRACIÓ: VO i/o EV. EFECTES ADVERSOS:  Motilitat ↑, nàusees, vòmits, diarrea , HEPATOTOXICITAT i COLÈSTASIS i COLITIS PSEUDOMEMBRANOSA.  Rush, EOSINOFÍLIA, OTOTOXICITAT, FLEBLITIS i cefalea. ! CONTRAINDICAT en EMBARÀS, LACTÀNTS i LACTÀNCIA i en persones amb HEPATOPATIES. ANTIBIÒTICS DEL GRUP DELS 30 S TETRACICLINES Són ATB que la seva FUNCIÓ depèn de la DOSI que s’administra.  En DOSIS HABITUALS: actuen com a BACTERIOSTÀTICS.  En DOSIS ALTES: actuen com a BACTERICIDIES, tot i que les dosis poden ser TÒXIQUES. Són ATB efectius per fer front a INFECCIONS produïdes per BACTERIS tant GRAM-POSITIUS com GRAM- NEGATIUS i alguns PROTOZOOS.  Tenen una BONA DISTRIBUCIÓ: ESPAI INTRACEL·LULAR, OS i DENTINA. Podem trobar diferents GENERACIONS i amb VIDES MITJES DIFERENTS.  DOXICICLINA: VO i EV. S’utilitza en la 1a línia de tt. Contra el CÒLERA i en el ACNÉ SEVER.  TIGECICLINA: EV. ! NO ADMINSITRAR amb ALIMENTS sobretot METALLS Ca, Zinc, Ferro. (QUELACIÓ = ABOSRCIÓ).  Són ATB que poden actuar com ALTERNATIVES a la PENICIL·LINA i CEFALOSPORINES. ! NO en EMBARÀS, NENS i NOUNATS ja que provoca FOTOSENSIBILITAT i TINCIÓ de les DENTS per acumulació. INTERACCIONS:  AUGMENTA l’efecte ANTICOAGULANTS ORALS, MIDAZOLAM, LOVASTATINA, TEOFILINA. 17  DISMINUEIX ANTICONCEPTIUS ORALS. ! NO ADMINISTRAR amb PARACETAMOL, CICLOFOSFAMIDA i AMIDARONA. Pot provocar EFECTES ADVERSOS com la FLEBLITIS, URTICÀRIA, DERMATITIS, EOSINOFÍLIA i ANÈMIA. AMINOGLUCÒSIDS  ACCIÓ BACTERICIDA: inhibeixen la síntesi dels PRECURSORS dels 50 s i dels 30 s i produeixen la lisi cel·lular depenent de la DOSI.  Són antibiòtics que s’utilitzen sobretot pels TRACTAMENT de les INFECCIONS GREUS produïdes pels bacteris GRAM-NEGATIUS com les PSEUDOMONES, ACINETOBACTER i ENTEROBACTERIES.  Tenen la capacitat d’ALTERAR la SÍNTESI de PROTEÏNES.  Són d’us recomanat hospitalari.  ESTRUCTURA: tenen una estructura química similar a la Penicil·lina, ja que deriven d’ella i per la qual cosa unes reaccions adverses i un mecanisme d'acció també semblant.  VIES ADMINISTRACIÓ: per EV, IV i TÒPICA. (diluït en 50-100 ml de SF o SG 5% i a perfusió contínua d’entre 30-60 minuts). o VO: s’ha d’evitar administrar sols en casos d’INFECCIONS PARASITÀRIES com l’AMEBIASIS ja que tenen mala absorció i provoquen en molts casos nàusees, vòmits o diarrea a més d’una reducció de la VIT. K. o Requereix de CONTROL de la CONENTRACIÓ PLASMÀTICA per evitar TOXICITAT.  ELIMINACIÓ: generalment per la via RENAL. En casos de pacients amb IR, NO UTILITZAR.  INDICACIONS: en la profilaxi cirurgia, infeccions de pell o greix, infeccions del SNC, oro-dentals, infeccions greus resistents a altres antibiòtics… Tot i això tenen un gran ventall terapèutic.  S'associa als ATB B-lactàmics pel seu efecte SINÈRGIC, els quals faciliten la seva penetració. PRECAUCIONS:  NO BARREJAR mai amb B-LACTÀMCIS en el MATEIX VIAL, ja que s’inactivarien tots dos. ! NO en l’EMBARÀS ja que pot provocar SORDERA CONGÈNITA IRREVERSIBLE.  Pot provocar un BLOQUEIG NEUROMUSCULAR en casos on l’administració es faci de forma RÀPIDA que pot provocar DIFICULTAT RESPIRATÒRIA, SOMNOLÈNCIA, DEBILITAT. CLASSIFICACIÓ DELS AMINOGLICÒSIDS  GRUP I Són antibiòtics que s’administren tant per IM com per EV. Poden provocar TOXICITAT i cal vigilar estretament i tenir PRECAUCIÓ en casos d’aparició de SORDERA. El seu ús està ESPECIALITZAT pel TRACTAMENT de 1a línia per a la TUBERCULOSIS o TBC amb l’antibiòtic específic anomenat ESTREPTOMICINA. 18  GRUP II Són els més utilitzats i estan dirigits pel TRACTAMENT de les INFECCIONS GREUS. NO tenen ACCIÓ BACTERICIDA per la qual cosa no poden a travessar les parets cel·lulars i es caracteritzen per ser antibiòtics d’AMPLI ESPECTRE amb una baixa absorció i incapacitat per creuar la barrera hematoencefàlica. El seu ús està associat a les PENICIL·LINES i a les CEFALOSPORINES. EXEMPLES: GENTAMICINA (1a generació), TOBRAMICINA (col·liris) i AMIKACINA (2a generació ÚS HOSPITALARI).  GRUP III Són ANTIBIÒTICS d’ÚS TÒPIC. EXEMPLES: NEOMICINA (molt tòxic). El seu ús està indicat per infeccions de la PELL o bé per infeccions OCULARS. 2.2.3 ANTIBIÒTICS QUE INTERFEREIXEN EN LA SÍNTESI DE L’ÀCID NUCLEIC ANTIBIÒTICS QUE INHIBEIXEN LA SÍNTESI DE L’ADN QUINOLONES  ACCIÓ BACTERICIDA: inhibeixen a nivell ENZIMÀTIC la REPLICACIÓ i REPARACIÓ de l’ADN BACTERIÀ.  Són antibiòtics que s’utilitzen sobretot pels TRACTAMENT de les INFECCIONS GREUS produïdes pels BACTERIS GRAM-NEGATIUS com: E. COLI (malalties gastrointestinals), PROTEUS (tracte urinari), KLEBSIEL·LA ( tracte respiratori i digestiu) o ENTERO BACTÈRIES (tracte gastrointestinal + infeccions nosocomials en immune deprimits).  Són ANTIBIÒTICS d’AMPLI ESPECTRE d’ACCIÓ amb una ELEVADA CAPACITAT de DIFUSIÓ per FLUIDS i TEIXITS (BILIS, l’ORINA, l’ESPUT o l’os).  Produeixen MENYS TOXICITAT i MENORS RESISTÈNCIES sobretot les 3 últimes generacions.  VIES ADMINISTRACIÓ: per EV i VO. Tenen una BIODISPONIBILITAT del 100% i la seva METABOLITACIÓ és HEPÀTICA.  ELIMINACIÓ: generalment per la via RENAL. Una disminució en la secreció tubular renal pot augmentar la concentració i l’efecte terapèutic: reconsiderar les dosis en pacients amb insuficiència renal per evitar la toxicitat  INDICACIONS: infeccions URINÀRIES, GONORREA (+ resistències), infeccions RESPIRATÒRIES, ÚLCERES per decúbit, OSTEOMIELITIS, TBC… PRECAUCIONS: ! NO BARREJAR mai amb METALLS com el Mg o els NITRATS perquè produeixen QUELACIÓ disminuint l’efecte.  TAMPOC BARREJAR amb LÀCTICS, ANTIÀCIDS o SULCRAFATS. 19 CLASSIFICACIÓ DE LES QUINOLONES 1ª GENERACIÓ: Són antibiòtics dirigits per fer front a les infeccions urinàries provocades per BACTERIS GRAM-NEGATIUS.  L’únic lloc on estan presents en concentracions adequades és a les vies urinàries. VIES D’ADMINSITRACIÓ: pot ser tant per VIA ORAL.  EXEMPLES: AC. PIPEMIDI, AC. OXONÍLIC, AC. NALIDÍXIC. 2ª GENERACIÓ: Són antibiòtics pel tractament de les infeccions tant URINÀRIES com del TRACTE DIGESTIU provocades tant per bacteris GRAM-POSITIUS com GRAM-NEGATIUS. Podem trobar-ne de dos classes:  1r grup: FLUMEQUINE.  2a grup: NORFLOXACIN, CIPROFLOXACIN (VO / VI cada 12 /hores). EL CIPROFLOXACIN és FOTOSENSIBLE, però és el més eficaç contra la PSEUDOMONA AERUGINOSA. 3ª GENERACIÓ: Són antibiòtics d’AMPLI ESPECTRE d’ACCIÓ.  Són eficaços contra INFECCIONS GREUS, SÈPSIA i PNEUMÒNIA NOSOCOMIAL.  VIES D’ADMINSITRACIÓ: pot ser tant per VO com per EV cada 24/hores. EXEMPLE: LEVOFLOXACÍ, tot i ser més eficaç que els de segona generació, és més comú que doni DIARREA. 4ª GENERACIÓ: Són antibiòtics que s’administren exclusivament per VIA ORAL. EXEMPLE: MOXIFLOXACÍ. REACCIONS ADVERSES DE LES QUINOLONES Les REACCIONS ADVERSES que cal tenir més presents són el SDM. CONFUSIONAL i la TENDINITS. Tot i això n’hi pot haver d’altres:  DIGESTIVES: nàusees, diarrees, intoleràncies…  NEUROTOXICITAT: tremolors, convulsions, insomni… Precaució pacient epilèptic.  ARTICULARS: tendinitis, artropaties…  ERUPCIONS CUTÀNIES: toxicodèrmies.  CARDÍAQUES: allargaments del segment QT i inclús arrítmies. C ONTRAINDICACIONS I PRECAUCIONS PER L’ÚS DE LES QUINOLONES ! NO per INFANTS, EMBARASSADES o en DONES LACTANTS i en AVIS amb AFECTACIONS NEUROLÒGIQUES. 20 Sempre cal preguntar per possibles AL·LÈRGIES als antibiòtics i conservar les DILUCIONS FOTOSENSIBLES de la LLUM. Per VIA INTRAVENOSA sempre fer-ho per una via del major calibre possible i diluir-lo en 50-100 cc de SF o SG 5%. Cal sempre comprovar la CADUCITAT i en les INTRAMUSCULAR rotar el PUNT de PUNCIÓ. METRONIDAZOL És un ATB que actua amb FUNCIÓ BACTERICIDA i com a PROFÀRMAC BACTERIÀ per la seva alliberació de radicals que ajuden a destruir el ADN BACTERIÀ.  A més també té ACTIVITAT ANTIPARASITÀRIA.  VIA D’ADMINSITRACIÓ: VO, VAGINAL, TÒPICA, EV. (la seva ACTIVACIÓ té LLOC DINTRE de la CÈL·LULA). És un ATB que té bona DISTRIBUCIÓ i que es capaç d’arribar al SNC, a la PLACENTA que s’excreta durant la LACTÀNCIA.  ELIMINACIÓ : principalment VIA RENAL i a través de les FEMPTES.  Tenen un ESPECTRE d’ACCIÓ que els permet actuar contra PROTOZOOS i BACTERIS ANAEROBIS i per aquest motiu estan indicats per tractar les INFECCIONS URETRALS, VAGINALS (1a línia), GASTROINTESTINALS, HEPÀTIQUES i PARASITÀRIES a més d’infeccions de la pell com l’ACNÉ i la ROSÀCEA. ! METRONIDAZOL + OMEPRAZOL + AMOXICIL·LINA + CLARITROMICINA constitueixen la BOMBA per fer front a la INFECCIÓ produïda pel BACTERI GRAM-NEGATIU HELICOBACTER PYLORI (NO ALCOHOL). RAM: NÀUSEES, CEFALEA, VERMELLOR i PICOR a la PELL. NIFROFURANTOÍNA És un ATB que actua BLOQUEJANT la SÍNTESI PROTEICA al RIBOSOMA.  El que fa és trencar les cadenes d'ADN i BLOQUEJA l'ACTIVITAT de l'ACETIL-COENZIM A.  VIA D’ADMINSITRACIÓ: VO.  El seu ús està indicat en casos d’ITUS agudes tot i això també poden actuar per fer front a ENTEROBACTERIS (inclosos els productors de BLEE) i també BACTERIS GRAM-POSITIUS. ! És important PRENDRE’L amb LLET i amb el MENJAR ( NO DEJUNI) i EVITAR la ingesta d’ANTIÀCIDS (2H pre).  ELIMINACIÓ: VIA RENAL. És important valorar l’administració en persones amb IR. CONTRAINDICACIONS:  NO en DONES EMBARASSADES NI en la LACTÀNCIA. RAM:  Dolor toràcic, TOS, DISPNEA, ICTERÍCIA, PÈRDUA SENSIBILITAT en mans o PÈRDUA de FORÇA MUSCULAR, ARTRÀLGIA...  Nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal, HEPATOTOXICITAT, ANÈMIA... 21 ANTIBIÒTICS QUE INHIBEIXEN LA SÍNTESI DE L’ARN RIFAMPICINA És un ATB que actua BLOQUEJANT la SÍNTESI de l’ENZIM RNA POLIMERASA i EVITA la formació d’ARN.  Actua amb una funció BACTERICIDA que provoca la LISI del BACTERI. VIA D’ADMINSITRACIÓ: VO, EV i TÒPICA.  És un ATB que s’utilitza per fer front a BACTERIS COCS tant GRAM-POSITIUS com GRAM-NEGATIUS + alguns BACTERIS INTESTINALS i MICOBACTERIS.  El seu ús està indicat pel Tractament de primera línia per a TUBERCULOSI. ! Provoca una COLORACIÓ TARONJA de la PELL, ORINA i FEMTA + SDM. HOME VERMELL, HEPATOTOXICITAT. 2.2.4 INHIBIDORS DE LA SÍNTESI METABÒLICA DE L’ÀCID FÒLIC SULFONAMIDES I TRIMETROPRIM Són 2 grups d’ATB que INHIBEIXEN la SÍNTESI de l’ÀCID FÒLIC BACTERIÀ necessari per a la producció d’ADN BACTERIÀ.  Actuen com a ATB BACTERIOSTÀTICS, és a dir, que INHIBEIXEN el CREIXEMENT BACTERIÀ i la MULTIPLICACIÓ.  Podem trobar-ne de DIFERENTS CLASSES i amb VIDES MITJES DIFERENTS: de CURTA, MITJA i LLARGA DURADA.  VIA D’ADMINSITRACIÓ: VO o EV (entre 60-90 min) i tenen una distribució que els permet ARRIBAR a TOTS els TEIXITS inclús el LCR i la PLACENTA.  Són útils per actuar contra BACTERIS GRAM-POSITIUS i GRAM-NEGATIUS (difícils de cobrir) , FONGS i PROTOZOUS.  Constitueix una ALTERNATIVA en casos d’AL·LERGIA a la PENICIL·LINA.  EXEMPLE: SULFAMETOXAZOL +TRIMETROPRIM (COTRIMOXAZOL), ja que tenen efecte SINÈRGIC, que ajuda a combatre possibles resistències. RAM: SULFONAMIDES:  ANÈMIA HEMOLÍTICA i CRISTAL·LÚRIA, SDM. STEVEN JOHNSON, AGRANULOCITOSI, EXANTEMES, URTICÀRIA, NECROSI HEPÀTICA o KERNITKERUS. SULFAMETOXAZOL + TRIMETROPRIM:  ANÈMIA MEGALOBLÀSTICA (en pacients amb baix ac. Fòlic), caldrà donar suplements d’ÀCID FÒLIC.  DANY HEPÀTIC o KERNITKERUS en nadons.  SÍNDROME STIVEN JOHNSON que provoca l’EXFOLIACIÓ de la PELL i la PÈRDUA d’EPIDERMIS. 22 3. FARMACOLOGÍA DELS ANTIMICÒTICS O ANTIFÚNGICS 3.1 DEFINICIÓ DE MICOSIS La MICOSIS és el terme amb el qual fem referència a les infeccions que han estat produïdes per FONGS. CAUSES PER LES QUALS ES PRODUIEIXEN LES MICOSIS  Utilització d´antibiòtics d´ampli espectre en excés.  En pacients immune deprimits ja que tenen més predisposició a les infeccions. Si la infecció arribés a circulació sistèmica podria inclús provocar la mort de la persona.  El tractament amb corticoides durant llargs períodes de temps ja que poden debilitar el sistema immune.  Viatjar. CLASSIFICACIÓ SUPERFICIAL: Afecta a les capes superficial de la pell i de les mucoses.  TINYA o DERMATOFITOSIS: per tractar-la es poden fer ús de dos antimicòtics, com la GRISEFULVINA per via tòpica o el antimicòtic sintètic ITRACONAZOL per via oral.  CANDIDIASIS SUPERFICIAL PROFUNDA: Afecta a diferents òrgans i teixits de l’organisme. 3.2 DEFINICIÓ DE L’ANTIMICÒTIC Els antimicòtics són substàncies que eliminen o aturen el creixement dels fongs. Poden ser:  LOCALS o TÒPICS en el cas de la majoria.  SISTÈMICS. CLASSIFICACIÓ DELS ANTIMICÒTICS  ANTIMICÒTICS NATURALS: són els més utilitzats i en poden trobar de diverses classes:  AMFOTERICINA B (molts efectes secundaris), NISTATINA, GRISEOFULVINA, EQUINOCANDIDAS.  ANTIMICÒTICS SINTÈTICS o FLUCONAZOL, KETOCONAZOL, ITRACONAZOL, MICONAZOL i VORICONAZOL (NO EMBARASSADES) i tots del GRUP dels TRIAZOLS. 3.3 ANTIBIÒTIC ANTIMICÒTIC FLUCONAZOL  És un ANTIFÚNGIC SINTÈTIC de la família dels TRIAZOLS i el més utilitzat clínicament.  És un ANTIMICÒTIC d’AMPLI ESPECTRE que pot actuar tant en MICOSIS LOCALS com SISTÈMIQUES.  Té una excel·lent BIODISPONIBILITAT per VIA ORAL. 23 El seu ús està indicat en patologies com:  CANDIDIASIS, MENINGITIS CRIPTOCÒCCICA, DERMATOFITOSIS, ONICOMICOSI i per la PROFILAXI de la SIDA. La seva ELIMINACIÓ es duu a terme per la via RENAL. En pacients amb INSUFICIÈNCIA RENAL cal tenir precaucions extres. L’ADMINISTRACIÓ pot ser tant per via ORAL com per via INTRAVENOSA. EFECTES ADVERSOS DEL FLUCONAZOL FREQÜENTS POC FREQÜENTS  ERUPCIONS CUTÀNIES O DIARREA  HEPATOTOXICICTAT  CEFALEA O VERTIGEN  HIPOCALCEMIA  NÀUSEES O VÒMITS  ARRÍTMIES CARDÍAQUES.  ENZIMS HEPÀTICS ELEVATS EN CONCENTRACIÓ SANGUÍNIA. INTERACCIONS  Incrementa l’efecte dels ANTICOAGULANTS ORALS.  Les ESTATINAS augmenten la seva TOXICITAT.  En casos d’HIPOGLUCÈMIES ORALS, el metabolisme es torna més lent.  Les BENZODIACEPINAS augmenten la concentració plasmàtica. 3.4 ANTIBIÒTIC ANTIMICÒTIC NISTATINA  Infeccions per Càndida  Administració tòpica per dermatitis del panyal, candidiasis vaginal.  ADMINISTRACIÓ per VO para mucositis o muguet Molt FREQÜENT en persones IMMUNODEPRIMIDES. 24 4. FARMACOLOGIA DELS ANTIVÍRICS 4.1 ACICLOVIR  És l’antivíric més utilitzat.  El trobem dintre del grup dels antivírics INHIBIDORS de l’ADN POLIMERASA.  IMPEDEIX la REPLICACIÓ VIRAL disminuint l'extensió i la durada de la malaltia.  ESPECTRE: virus de la varicel·la Zòster (VVZ) , virus del Epstein Barr (VEB), Citomegalovirus (CMV) i virus de l’herpes humà i de l’herpes simple (afecten un nervi).  INDICACIONS: el seu ús està indicat exclusivament per l’herpes simple, l’herpes zòster i la varicel·la.  ELIMINACIÓ: per la via renal.  ADMINISTRACIÓ: VO, TÒPIC i EV. Cal tenir en compte que l’administració via oral no és del tot eficaç, ja que la seva absorció és lenta i la biodisponibilitat es de tant sols un 30%. La millor manera d’administrar-lo es per via endovenosa, on passades 24h pot romandre de forma estable el medicament. EFECTES ADVERSOS POC FREQÜENTS Tot i que són poc freqüents poden haver alguns afectes adversos segons la seva via d’administració.  VIA ORAL: cefalees, nàusees, diarrea…  VIA PARENTERAL: flebitis, nàusees, hematúria, hipotensió, encefalopatia. 25 26 27 28