Apuntes Finales Derecho Constitucional PDF

Plan de Estudio Optimizado Día 1: Fundamentos y estructura básica Tema 1: Constitución Española de 1978 ○ Conceptos clave: definición, características, historia constitucional y reformas. ○ Dedica 2 Pomodoros (50 minutos). Tema 2: Instituciones del Estado...

Plan de Estudio Optimizado Día 1: Fundamentos y estructura básica Tema 1: Constitución Española de 1978 ○ Conceptos clave: definición, características, historia constitucional y reformas. ○ Dedica 2 Pomodoros (50 minutos). Tema 2: Instituciones del Estado ○ Funciones de las Cortes Generales, el Gobierno y su relación. ○ Dedica 3 Pomodoros (75 minutos). Día 2: Derechos y descentralización Tema 4: Derechos y libertades fundamentales ○ Garantías normativas, institucionales y jurisdiccionales. ○ Dedica 3 Pomodoros (75 minutos). Tema 3: Organización territorial ○ Principios de unidad, solidaridad y autonomía. ○ Sistema de distribución de competencias. ○ Dedica 3 Pomodoros (75 minutos). Día 3: Fuentes del derecho, sistema político, grupos de interés y participación Tema 5: Fuentes del derecho ○ Jerarquías normativas y procedimiento legislativo. ○ Dedica 3 Pomodoros (75 minutos). Tema 6: Sistema político ○ Representación y participación, democracia directa. ○ Dedica 2 Pomodoros (50 minutos). Tema 7: Grupos de interés ○ Definición, funciones y registro en Cataluña. ○ Dedica 1 Pomodoro (25 minutos). Tema 8: Participación ○ Tipos de participación y marco normativo. ○ Dedica 1 Pomodoro (25 minutos). Día 4: Repaso final Repaso general de todos los temas:  ○ Dedica 6 Pomodoros (150 minutos) para preguntas de autoevaluación, repaso de esquemas y consolidación. Consejos Adicionales 1. Usa mapas mentales para los temas 7 y 8: Resumen visual rápido para recordar conceptos clave. 2. Autoevaluación al final del día: 10-15 minutos para preguntas rápidas o un test hecho por ti mismo. 3. Material visual o auditivo: Si tienes tiempo, busca vídeos o podcast sobre los temas para reforzar. SISTEMA D’HONT TEMA 1: CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 1978 1. CONSTITUCIÓ: Llei fonamental d’una determinada comunitat política en la qual s’estableixen els drets i les lleis d’aquesta, on queda delimitat el poder de l’Estat i la seva organització. Característiques CE: - És un document normatiu escrit - Divideix poders i garanteix drets - Norma suprema - Piràmide de Kelsen: 1. CE 2. LLEI 3. REGLAMENT La CE és consensuada per referèndum, és oberta (admet variacions, cada partit governa diferent però amb límits, ha de ser complida pels poders públics i ciutadania, és rígida, percentatge elevat de majoria per modificar-la, té una llarga estructura. 2. ESTAT DE DRET (sotmetiment poders polítics al dret) - Divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial) - Reconeix i protegeix drets civils i polítics ( dret vida, llibertat…) - Independència del poder judicial 3. ESTAT DEMOCRÀTIC Sobiranía: autoritat q resideix poder polític q ha de ser el poble (Sobirania popular) - Democràcia representativa, popularista i participació ciutadana 4. ESTAT SOCIAL L’Estat assumeix feines en l’àmbit econòmic i social. Igualtat 5. SUFRAGISME Dilema: República o igualtat Campoamor i Kent diferents opinions, no aconseguien acord en tema dones i sufragi. Campoamor: vol sufragi universal Kent: no era moment de sufragi 6. ECONOMIA DE MERCAT Relació Estat- Economia Drets liberals: Els drets han de respectar-se però també han de tindre funcions pel benestar social. Deuress tributaris: Són progessius i augmenten segons la capacitat econòmica, no poden reduïr riquesa a punt insostenible Riquesa privada: No pot anteposar-se als drets i necessitats socials OJ (ordenament jurídic): Limita el poder individual amb la llei ordinària (anterior) i orgànica (posterior). Es controla el deute públic en les CA. Intervenció si no es compleix la norma (CE 155) 7. ACONFESSIONALITAT Relació Estat- Religió - Estat confessional: Reuneix una religió - Estat laic: Separa política i religió Laïcitat positiva: estat garanteix llibertat religiosa. - Separació àmbit públic i religiós 8. AUTONOMIA POLÍTICA - - A. admin: provincies i municipis - A. política: CA - Normatives: OJ diferent - Govern autonòmic: democràtic - Financera: crear escoles, professors…. - Reconeixement d’autonomia amb autogovern i descentralització 9. INTEGRACIÓ EUROPEA Organitzacions internacionals (comunitats europees) - objectius: integració econòmica dels membres, lliure circulació de bèns i serveis sense tarifes. Referèndums consultius a Espanya: OTAN I I. Europea El dret europeu no és superior a la CE 10. HISTÒRIA CONSTITUCIONALISME ESPANYOL Constitució de bayona 1808 rebutjada pels espanyols, va suprimir la inquisició però no va garantir drets fonamentals - poder executiu: José Bonaparte, hereditari - poder legislatiu: rei i corts Constitució de Cadis 1812 (origen popular) primera const. liberal a espanya, monarquia constitucional, catolicisme. - poder executiu: monarca hereditari - poder legislatiu: corts unicamerals Constitució de 1869: Regèncoa de serrano - poder executiu: monarquia constitucional  - poder legislatiu: corts bicamerals Constitució republicana 1931: Estat català 1934 derrogada amb guerra civil - Inclou drets socials i democràtics (sufragi femeni) - Separa estat- esglèsia - P. executiu: cap d’estat - govern (dualista) - P. legislatiu: Corts 11. HISTÒRIA CONSTITUCIÓ 1978 Franquisme: Cap d’estat 1936 guerra civil Sobiranía nacional: Franco, confessionalitat - P. executiu: cap d’estat- govern - P. legislatiu: Franco i Corts - Referèndum: universal, femení (casades), +21 - Estat sense rei 12. TRANSICIÓ (llei 1/1977 4 gener) Pre const Sobirania popular (democràcia) - p. legislatiu: Corts - Sufragi: universal, femení, +21 - Reformisme sense ruptures, respectant lleis i consens per democràcia. - Redacció: Corts Tramitació CE: 7 membres (padres de la CE) Projecte del congrés i el senat , vigor 1978 REFORMES CE (3): - Sufragi passiu (estrangers) 1992 - Estabilitat financera (2011) - Protecció pers. discapacitades (2024) Petrificació: manca de reformes, Ce no s’adapta a la realitat social TEMA 2: INSTITUCIONS DE L’ESTAT Espanya: monarquia parlamentària - rei: funcions simbòliques, representa espanya internacionalment Successió: herditària, prefernència en homes. ABDICACIÓ: deixa de governar però segueix sent rei emèrit (no RENÚNCIA) 1. CORONA Funcions: Moderar el funcionament de les institucions (consultar propostes) Funcions simbòliques: nomenament, sanció i promulgació d enormes Atribucions: no són funcions, són actes q concreten les seves funcions Casa reial: independent d’altres institucions (subjecta a dret admin. ) No és la monarquia més barata. PRERROGATIVES (PRIVILEGIS) - Inviolabiitat i no responsabilitat dels seus actes - No pot decidir amb efectes jurídics. Referendo: acte q acompanya al monarca, son persones del govern, president o ministres Actes referendats són tots els q el rei fa i produeixen efectes jurídics ( CE solament menciona un acte: nombrament i successió del rei) 2. CORTS GENERALS (bicameral) Congrés Diputats Senat (cambra baixa) (cambra alta) Francina armengol presidenta congrés 3. Estatut parlamentaris Adquisició: proclamació junta electoral central , mandat representatiu (nació) Pèrdua: extinció mandat/ renúncia, mort…. PRERROGATIVES DELS PARLAMENTARIS immunitat: parlamentaris no poden ser acusats durant un mandat sense autorització de la cambra. inviolabilitat: estan protegits de ser perseguits per opinions expressades, inclós després de ser diputats. objectiu: garantitzar la independència de les funcions legislatives Organització interna: 1. òrgans de govern: congrés i senat tenen estructura autònoma. - presidència (direcció): elecció entre membres cambra Taula de la cambra - vicepresidència - secretaris Junta de portaveus: òrgan q representa cada grup parlamentari 2. òrgans de treball ple i comissions - ple: funció legislativa (es prenen decisions) - comissions: - c. legislativesi no-legislatives: (permanents): elaboren lleis - c. investigació: (no- permanents) supervisen p. executiu Grups parlamentaris: senat i congrés - senat: mín 10 diputats per grup - congrés: mín 15 diputats per grup Diputació permanent: assegura la continuïtat càmeres durant un període sense sessions. Funcions: convalidar lleis, estats alarma… legislatura: 4 anys convocatòria: presidència reunions: ordinàries, extra-ord. sessions: públiques votacions: assentiment, electrònica, pública o secreta dissolució: anticipada o automàtica (fi mandat) Funcions de les corts: legislativa, control govern i presuspostària 4. GOVERN Presidència- vicepres. - ministeris 1.PRESIDÈNCIA: dirigr i coordinar funcions govern suarez - calvo sotelo - josemaria aznar - zapatero - rajoy - p. sanchez 2. VICEPRESINÈNCIA: suplir president i encomanaments president primera hisenda segona treball i economia tercera transició ecològica 3. MINISTERIS: càrrec admin. i polític ministres no poden ser indultats i no poden exercir altres càrrecs públics ni treballar en empreses privades 5. FORMACIÓ DE GOVERN necessita la confiança del parlament 1. proposta candidatura: consultes rei i grups parl. 2. investidura: candidat presenta programa al congrés 3. nomenament presidència: nomenament president i ministres pel rei 4. nomenament govern: ministres (via jurament) 7. FUNCIONS GOVERN f. política, f. executiva (executar lleis) i potestat reglamentària (elaborar reglaments) 1. política interior: dissolució cambres, convocar eleccions, propostes de llei, iniciativa reforma const. i impugnacions 2. política exterior: relacions internacionals, representació exterior de l’estat 3. defensa de l’estat: defensa, admin. civil i militar Funció executiva (Govern) Normativa: fer-la complir mitjançant inspeccions, sancions i autoritzant. polítiques públiques (conscienciar a part de sancionar) educació sexual, iluminació carrers….. Principis reguladors: optar per alternatives més eficients - reglament - RD president o consell de ministres - ordre ministerial: aprovades per ministeris Tipus de reglament - executiu: desenvolupa lleis (normativa) - organitzatiu: qui fa cada cosa (normativa) Administracions públiques: Admin. gen. estat, CA, Admin. local (consell comarcal, diputació…) - Principi de legalitat: admin. no regulen, no es poden sortir de la llei - Principi d’objectivitat: PP objectives - Principi de descentralització: supervisions internes - Principi de jerarquia - Principi de participació: transparència 8. RELACIONS CORTS GENERALS I GOVERN 1. control polític, juridic i social. Control entre ells, inspeccions, fiscalització i supremacia CG sobre GOVERN tipus de control - Control- responsabilitat: recau sobre persones del govern (moció c. i qüestió de confiança) - Control- fiscalització: recau sobre actes i comportaments del govern MECANISMES DE CONTROL: Control- responsabilitat: Moció de censura: retirar confiança del presidnet i proposar nou candidat (majoria absoluta) Control- fiscalització: - sol·licitud d’informació: cambres al govern (no es pot negar) - preguntes al govern orals i escrites - interpel·lacions que permeten evaluar temes (no son preguntes) - proposicions o mocions no de llei: eines per dirigir el govern. Es poden presentar en el senat i en el congrés - Comissió d’investigació: atemptats bcn, material covid… 9. DIVISIÓ DE PODERS - legislatiu: corts generals i assemblea - executiu: govern i audiència provincial - judicial: jutjats i tribunals PODER JUDICIAL El Poder Judicial és el poder encarregat de l'administració de justícia en les controvèrsies entre particulars o entre particulars i l'Estat, aplicant normes sense influències polítiques. En l'Estat constitucional, el Poder Judicial manté independència respecte als altres poders, especialment en democràcies parlamentàries com Espanya. Legitimació i independència: No hi ha elecció popular dels jutges; la seva legitimitat prové de la Constitució i de la llei. Es garanteix una independència orgànica (aïllada del parlament i del govern) i funcional (protecció individual del jutge davant pressions). Unitat i exclusivitat de la funció jurisdiccional: El Poder Judicial és difús i descentralitzat, però segueix el principi d'unitat jurisdiccional (evitant tribunals autònoms independents). La funció jurisdiccional és exclusiva del Poder Judicial, excepte en casos com la jurisdicció militar i els tribunals tradicionals. Principis processals: Publicitat: les actuacions han de ser públiques per garantir la transparència i la confiança en la justícia. Motivació de les sentències: el jutge ha de justificar les seves decisions, permetent el control per altres òrgans. Independència i imparcialitat dels jutges: La imparcialitat assegura que el jutge no tingui cap interès en els casos que jutja. Existeixen mecanismes per garantir aquesta imparcialitat, com la recusació i l'abstenció en cas de conflicte d'interessos. Responsabilitat judicial: Els jutges són responsables pels errors judicials, sent l'Estat qui paga les indemnitzacions. La Llei Orgànica estableix normes per a responsabilitats civil i penal, a més de la possibilitat de sancions disciplinàries en cas d'incompliments. Organització del Poder Judicial: S'organitza per criteris materials (especialització en diferents àrees: civil, penal, etc.) i territorials (divisió en municipis, províncies i Comunitats Autònomes). L'accés a la carrera judicial es fa mitjançant oposicions, garantint la independència del sistema. Òrgans vinculats al Poder Judicial: Consell General del Poder Judicial (CGPJ): òrgan encarregat de les competències sobre la carrera dels jutges, assegurant-ne la independència. Ministeri Fiscal: promou l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, vinculat al govern però amb funcions i estructura pròpies, regit pel principi jeràrquic. TRIBUNAL CONSTITUCIONAL Funció del Tribunal Constitucional: Assegura la supremacia de la Constitució i el respecte pels drets fonamentals. Actua com a àrbitre entre els poders públics i entre l'Estat i les Comunitats Autònomes, garantint la separació de poders. Requisits dels jutges: Han de ser juristes amb més de 15 anys d'experiència. Estan subjectes a un règim d'incompatibilitat per garantir la seva imparcialitat, no podent exercir càrrecs polítics ni administratius. Organització: Compost per un Ple, dues Sales i quatre Seccions. El Ple decideix sobre recursos d'inconstitucionalitat i conflictes competencials. Les Sales resolen recursos d'empara i qüestions d'inconstitucionalitat. Competències i procediments: Inclou el control de constitucionalitat de les lleis, actuant com a garant dels drets fonamentals. Els procediments inclouen recursos d'inconstitucionalitat i qüestions d'inconstitucionalitat, permetent l'expulsió de normes inconstitucionals TEMA 3: ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L'ESTAT L'organització territorial de l'Estat a Espanya: model de descentralització objectiu: equilibrar l'autogovern de les Comunitats Autònomes amb la unitat i coordinació estatal. l'Estat de les Autonomies: model únic que permet a les CCAA gaudir de competències i autonomia en funció dels seus Estatuts d'Autonomia, sent aquests els instruments que regulen el seu autogovern, competències, i relacions amb l'Estat. 1. Estat Autonòmic: Models 1. Estat Unitari: En aquest tipus d'estat, hi ha un únic centre de poder polític que està descentralitzat administrativament per funcions. Un exemple daquest model és França. 2. Estat Regional: És una forma intermèdia entre l'estat federal i l'estat unitari, que busca compatibilitzar la idea d'unitat i descentralització o autonomia. Solen tenir divisions territorials anomenades regions. En el cas d'Espanya, s'utilitza el terme Estat de les autonomies o Estat autonòmic. 3. Confederal: Consisteix a la unió d'estats que conserven la seva sobirania i es regeixen per certes lleis comunes. 4. Estat Federal: És una comunitat territorial i constitucional que forma part d‟una unió federal. Es diferencia dels estats sobirans en què han transferit part dels seus poders sobirans al govern federal. El federalisme pot prendre diferents maneres, com el federalisme cooperatiu, dual o autonòmic. Principis Cada Comunitat Autònoma té un Estatut d'Autonomia, que és la seva norma institucional bàsica i estableix les competències que pot gestionar, el règim jurídic, i la seva organització institucional. Els principis rectors d'aquest model són: - Principi d'Unitat: La Constitució Espanyola parteix de la unitat de la Nació espanyola, que es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, els poders del qual emanen del poble espanyol. Aquest principi es manifesta en la unitat de l‟ordenament jurídic, l‟absència d‟un dret constitucional al‟autodeterminació i la unitat de l‟ordre econòmic i del mercat. - Principi d'Autonomia: És l'accés a certs nivells d'autogovern polític i descentralització administrativa previstos a la Constitució Espanyola i concretats als respectius Estatuts d'Autonomia. - Principi de Solidaritat: Reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i les regions, així com la solidaritat entre totes. - Principi de Solidaritat Interterritorial: Reconeix que totes les comunitats no són iguals i parteix de la solidaritat social, ètica i política entre elles, reconeixent-ne les diferències econòmiques, geogràfiques i culturals. models autonòmics: algunes CCAA tenen competències exclusives que no posseeixen altres (ex., Catalunya o País Basc), a causa de factors històrics i culturals. No obstant això, totes comparteixen una base constitucional comuna. 2. Estatut d'Autonomia a Catalunya L’ Estatut d'Autonomia de Catalunya: regula les seves institucions, competències i l'àmbit d'actuació. 3. Sistema de Distribució de Competències La Constitució Espanyola estableix tres tipus de competències entre l'Estat i les CCAA: - Competències exclusives de l'Estat: defensa, relacions exteriors i justícia. - Competències exclusives de les CCAA: sanitat, educació, o cultura - Competències concurrents o compartides: Àrees on tant l'Estat com les CCAA poden intervenir(ex., medi ambient, sanitat, educació). Aquest sistema permet una flexibilitat per a adaptar les competències a les particularitats de cada regió Conclusió L'organització territorial de l'Estat a Espanya estableix un model de descentralització que permet a les CCAA com Catalunya autogovernar-se en unes certes àrees, mantenint la unitat de l'Estat. Els *Estatuts d'Autonomia* defineixen les competències i organització de cada Comunitat, però la distribució competencial i el sistema de finançament generen tensions, especialment en el cas de CCAA amb identitats i demandes històriques de major autogovern. La col·laboració i els mecanismes de resolució de conflictes, encara que imperfectes, són fonamentals per a l'equilibri entre autonomia i unitat en l'Estat de les Autonomies.  TEMA 4: DRETS I LLIBERTATS FONAMENTALS 1. Prevalença: Prioritza normes especials sobre normes generals dins d'un mateix nivell jeràrquic. 2. Jerarquia: Prioritza normes de rang superior sobre normes de rang inferior. Aquests principis asseguren la coherència i harmonia en l'aplicació del dret dins d'un sistema jurídic. 1. Garanties Normatives Aquestes garanties són les que deriven directament del reconeixement i regulació dels drets fonamentals en el text constitucional i en la legislació desenvolupada.  Reserva de llei: Els drets fonamentals només poden ser regulats mitjançant lleis orgàniques, assegurant un major consens polític i control legislatiu. Principi de vinculació directa: Estableix que els poders públics estan vinculats als drets fonamentals, obligant-los a respectar-los i garantir-ne l'exercici. Limitacions previstes per la llei: Les restriccions als drets fonamentals només poden ser les que estableix la llei, respectant el seu contingut essencial. 2. Garanties Institucionals Es tracta d'instruments i organismes encarregats de defensar els drets fonamentals. El Defensor del Poble: Té la funció de protegir els drets fonamentals supervisant l'activitat de l'administració pública. Pot interposar recursos d'inconstitucionalitat i recursos d'empara. Tribunal Constitucional: És l'òrgan que garanteix la supremacia constitucional, incloent-hi el respecte als drets fonamentals. Pot declarar inconstitucionals normes contràries als drets fonamentals. Tribunal Suprem i tribunals ordinaris: Han de garantir l'aplicació directa dels drets fonamentals en els litigis. 3. Garanties Jurisdiccionals Aquestes són les accions i recursos específics que permeten als ciutadans defensar els seus drets davant els tribunals. Recurso de amparo: Permet recórrer al Tribunal Constitucional si s'han vulnerat drets fonamentals per part de poders públics. És l'última instància un cop esgotades totes les vies judicials ordinàries. Recurso de inconstitucionalidad: S'utilitza per impugnar normes legals que vulneren drets fonamentals. Protecció judicial: Els ciutadans poden acudir als tribunals ordinaris per exigir el respecte als seus drets. Suspensió de drets en casos excepcionals: Tot i que els drets fonamentals es poden suspendre en casos d'estats d'excepció o de setge, aquesta suspensió està estrictament 4. Garanties Internacionals Espanya està vinculada per tractats internacionals que reforcen els drets fonamentals. Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH): Els ciutadans poden recórrer-hi quan consideren que Espanya ha vulnerat els drets recollits al Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea: És aplicable en el marc del dret de la UE. Altres tractats internacionals: Espanya està vinculada pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i altres instruments de l'ONU. 5. Contingut essencial dels drets L'article 53.1 CE estableix que cap llei o actuació pot alterar el contingut essencial dels drets fonamentals, assegurant que aquests mantinguin la seva naturalesa i propòsit. TEMA 5: FONTS DEL DRET Conceptes bàsics: - Font: mecanismes d’expressió de les normes, com lleis, costums o jurisprudència. - Norma: regla que regula comportaments o processos i és establerta per una autoritat legítima - Disposició: ordre, regla o prescripció dins d’una norma jurídica. Procediment legislatiu (lleis) 1. La Constitució com a norma suprema La Constitució Espanyola de 1978 és la base de l’ordenament jurídic espanyol, amb característiques que asseguren el seu paper central: Característiques principals de la Constitució: 1. Supremacia jurídica: La Constitució és la norma fonamental de l’Estat. Totes les altres normes (lleis, reglaments, tractats internacionals, etc.) han de respectar els seus principis i disposicions. ○ Art. 9.1 CE: Estableix que els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic. ○ Art. 9.3 CE: Garanteix la seguretat jurídica, la jerarquia normativa i la prohibició de l’arbitrarietat dels poders públics. 2. Rigidesa constitucional: La Constitució només pot ser reformada seguint els procediments establerts als articles 166-169 CE, garantint la seva estabilitat i evitant canvis arbitraris. 3. Vinculació directa als drets fonamentals: Els drets fonamentals (art. 14-29 CE) tenen una protecció especial i estan vinculats als poders públics i als ciutadans. 4. Funció estructural: La Constitució defineix els principis de l’Estat, com ara: ○ Estat social i democràtic de dret (art. 1.1 CE). ○ Divisió de poders. ○ Sobirania nacional i descentralització territorial. 2. Relació entre la Constitució i l’ordenament jurídic La Constitució no només és la norma suprema, sinó que regula i defineix com s’integren i s’apliquen altres normes dins de l’ordenament jurídic. La jerarquia normativa deriva de la Constitució i assegura la coherència entre les normes. Jerarquia normativa segons la Constitució: 1. Constitució: Norma suprema. 2. Lleis i normes amb rang de llei: Inclou lleis orgàniques, lleis ordinàries, decrets llei i decrets legislatius. 3. Reglaments: Són normes de rang inferior emeses pel govern per desenvolupar i aplicar les lleis. 4. Tractats internacionals: Quan són ratificats i publicats, tenen força jurídica vinculant i s’integren en l’ordenament. 5. Dret de la Unió Europea: Preval sobre el dret intern, excepte la Constitució. 6. Costum i principis generals del dret: Només s’apliquen subsidiàriament en absència d’una norma escrita. 3. Normes amb rang de llei Les lleis són una de les principals fonts del dret després de la Constitució. Es classifiquen segons la seva jerarquia i àmbit d’aplicació. 3.1. Lleis orgàniques (art. 81 CE) Són necessàries per regular matèries específiques com: ○ Drets fonamentals i llibertats públiques. ○ Estatut del Defensor del Poble, Tribunal Constitucional i altres institucions bàsiques. ○ Estatuts d’Autonomia. Requereixen majoria absoluta al Congrés. 3.2. Lleis ordinàries Regulen matèries que no són de llei orgànica. S’aproven per majoria simple i tenen una jerarquia inferior a les lleis orgàniques. 3.3. Decrets legislatius (art. 82 CE) El Parlament delega al Govern la facultat de legislar en matèries concretes. Es poden manifestar en Textos articulats (redacció nova) o Textos refosos (unificació normativa). 3.4. Decrets lleis (art. 86 CE) Normes aprovades pel Govern en casos d’urgència i necessitat. Han de ser convalidades pel Congrés en 30 dies. 3.5. Estatuts d’Autonomia  Són normes bàsiques de cada comunitat autònoma i tenen rang de llei orgànica (art. 147 CE). PROCEDIMENT LEGISLATIU 1. Iniciativa legislativa L’iniciativa legislativa és el dret de proposar un projecte o proposició de llei. Segons l’article 87 CE, poden exercir-la: 1.1. Iniciativa del Govern (art. 87.1 CE) Mitjançant la presentació d’un projecte de llei, que és una proposta legislativa elaborada pel Govern. Requereix l’aprovació prèvia en el Consell de Ministres, que remetrà el text al Congrés dels Diputats. 1.2. Iniciativa parlamentària (art. 87.2 CE) La poden exercir els diputats, grups parlamentaris o el Senat, mitjançant una proposició de llei. Necessita el suport d’un mínim de 15 diputats o un grup parlamentari al Congrés. 1.3. Iniciativa de les Comunitats Autònomes (art. 87.2 CE) Els parlaments autonòmics poden presentar proposicions de llei al Congrés, sempre que estigui dins de les seves competències. 1.4. Iniciativa legislativa popular (art. 87.3 CE) Els ciutadans poden presentar una proposició de llei recolzada per almenys 500.000 signatures. Exclusions: No es poden regular matèries com drets fonamentals, tributàries o internacionals mitjançant aquesta via. 2. Fase consecutiva Un cop presentada la iniciativa legislativa, comença el procés parlamentari per al debat, esmena i aprovació de la llei. Aquesta fase té lloc principalment a les Corts Generals i segueix els passos següents: 2.1. Admissió a tràmit El text és remès a la Mesa del Congrés (en el cas del Congrés dels Diputats) o del Senat, que decideix si admet la proposta a tràmit. 2.2. Fase de debat i esmenes en comissió  La iniciativa es trasllada a una comissió parlamentària especialitzada, que inicia el debat del text. Els diputats o senadors poden presentar esmenes: ○ Esmenes a la totalitat: Rebutgen tot el text o proposen un text alternatiu. ○ Esmenes parcials: Modifiquen, afegeixen o suprimeixen parts concretes. La comissió pot crear un text articulat que integri les esmenes aprovades. 2.3. Debat i votació en ple El text revisat per la comissió passa al Ple del Congrés dels Diputats per a la seva discussió i votació. Si es tracta d’una llei orgànica, cal majoria absoluta en la votació final. Per a les lleis ordinàries, n’hi ha prou amb la majoria simple. 3. Fase de perfeccionament Després de la votació al Congrés, la llei segueix un procés final per garantir la seva correcció formal i entrada en vigor. 3.1. Tràmit al Senat (art. 90 CE) El Senat pot: ○ Aprovar el text sense modificacions. ○ Introduir esmenes. ○ Proposar un veto (majoria absoluta). Si el Senat veta el text, el Congrés pot superar el veto amb majoria absoluta o, després de dos mesos, amb majoria simple. 3.2. Sanció i promulgació (art. 91 CE) El text aprovat per ambdues cambres és remès al Rei, que sanciona la llei en un termini màxim de 15 dies. La sanció és un acte formal i obligatori que dota de validesa la llei. 3.3. Publicació i entrada en vigor (art. 91 CE) La llei es publica al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Entra en vigor 20 dies després de la seva publicació, tret que el text estableixi un termini diferent. 4. Efectes de les lleis Un cop en vigor, les lleis produeixen efectes jurídics que vinculen tant els ciutadans com els poders públics. Els seus efectes són: 4.1. Obligatorietat Tots els ciutadans i poders públics estan obligats a complir la llei (art. 9.1 CE). 4.2. Jerarquia normativa La llei s’integra a l’ordenament jurídic i ocupa un lloc dins la jerarquia normativa. Les normes de rang inferior, com els reglaments, no poden contradir-la. 4.3. Impugnació i control de constitucionalitat Les lleis poden ser objecte de control de constitucionalitat per part del Tribunal Constitucional si vulneren la Constitució (art. 161 CE). 4.4. Derogació Una llei pot derogar totalment o parcialment normes anteriors si aquestes són incompatibles amb el seu contingut. Resum del procediment legislatiu 1. Iniciativa: Govern, parlament, comunitats autònomes o ciutadans (iniciativa popular). 2. Fase consecutiva: Admissió, debat en comissió, esmenes i votació al Ple. 3. Fase de perfeccionament: Tràmit al Senat, sanció reial, publicació al BOE i entrada en vigor. 4. Efectes: Obligatorietat, jerarquia, control constitucional i derogació. 4. Control de constitucionalitat El control de constitucionalitat assegura que les normes de l'ordenament jurídic siguin compatibles amb la Constitució. El Tribunal Constitucional és l'òrgan encarregat de garantir aquest control i resoldre conflictes constitucionals. Els mecanismes principals són: Recurs d'inconstitucionalitat (art. 161 CE) Pot ser interposat per autoritats específiques (per exemple, el Govern, diputats, senadors o comunitats autònomes). Serveix per impugnar normes amb rang de llei que vulnerin la Constitució. Qüestió d'inconstitucionalitat Els tribunals ordinaris poden plantejar-la al Tribunal Constitucional quan dubten de la constitucionalitat d'una norma aplicable en un cas concret. Recurs d'empara (art. 53.2 CE) Protegeix drets fonamentals quan són vulnerats per poders públics.  És d'última instància, després d'haver esgotat la via judicial ordinària 5. Tractats Internacionals Els tractats internacionals són fonts del dret quan són ratificats per Espanya i publicats al BOE. Segons l'article 96 CE: Jerarquia: S'integren a l'ordenament intern, però estan subordinats a la Constitució. Primacia en dret internacional públic: Espanya està obligada a complir-los segons el dret internacional. Exemples: CEDH (Conveni Europeu de Drets Humans), Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. 6. Dret de la Unió Europea El dret de la Unió Europea té un paper central en l'ordenament espanyol, amb primacia sobre les normes internes (excepte la Constitució). Comprèn: Dret originari: Tractats constitutius (Tractat de la UE, Tractat de Funcionament de la UE). Dret derivat: Reglaments (d'aplicació directa), directives (requereixen transposició) i decisions. El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) garanteix l'aplicació uniforme del dret de la UE i resol conflictes entre el dret europeu i nacional. 7. Normes del Govern El Govern pot emetre normes amb rang inferior a la llei, com ara: 6.1. Reglaments Són normes aprovades per l'executiu per desenvolupar i aplicar lleis. Tenen una jerarquia interna: decrets (Consell de Ministres), ordres ministerials i instruccions. 6.2. Normes autonòmiques Cada comunitat autònoma pot aprovar normes en el marc de les seves competències. Els Estatuts d'Autonomia són la base normativa de cada territori i tenen rang de llei orgànica. Resum jeràrquic de les fonts del dret 1. Constitució Espanyola (1978). 2. Tractats internacionals ratificats. 3. Dret de la Unió Europea. 4. Lleis orgàniques.  5. Lleis ordinàries i decrets legislatius. 6. Decrets lleis. 7. Reglaments i normes autonòmiques. 8. Costum i principis generals del dret. TEMA 6 i 7: SISTEMA POLÍTIC 1. Representació i participació polítiques 1.1. Representació política La representació política implica que els ciutadans deleguen el poder de governar als seus representants a través de mecanismes electorals. És característica de la democràcia representativa, on el poble exerceix la sobirania indirectament mitjançant els seus representants (art. 1.1 i 66 CE). Els parlaments, com les Corts Generals (Congrés i Senat), són institucions representatives. 1.2. Participació política La participació política permet als ciutadans influir directament o indirectament en la presa de decisions públiques. És un dret fonamental recollit a l’article 23.1 CE, que garanteix el dret de tots els ciutadans a: ○ Participar en assumptes públics directament o mitjançant representants. ○ Accedir en condicions d’igualtat a càrrecs i funcions públiques. Formen part de la participació política: ○ El vot en eleccions. ○ L’exercici de l’iniciativa legislativa popular. ○ La participació en referèndums. ○ La formació d’associacions i partits polítics. 2. Democràcia directa i participativa 2.1. Democràcia directa En la democràcia directa, els ciutadans participen directament en la presa de decisions sense intermediaris. Exemples de mecanismes de democràcia directa a Espanya: 1. Referèndum (art. 92 CE): Consulta directa als ciutadans sobre qüestions polítiques de gran importància. Tipus: Referèndum consultiu (proposat pel Govern i autoritzat pel Rei). Referèndum sobre reformes constitucionals (art. 167 i 168 CE). 2. Iniciativa legislativa popular (art. 87.3 CE):  Els ciutadans poden presentar proposicions de llei amb un mínim de 500.000 signatures. 2.2. Democràcia participativa En la democràcia participativa, es fomenta la implicació activa dels ciutadans en la formulació i implementació de polítiques públiques. Els ciutadans no prenen decisions directament, però participen en processos deliberatius i consultius. Instruments de democràcia participativa: ○ Consultes ciutadanes no vinculants. ○ Participació en consells ciutadans o fòrums deliberatius. llei d’hondt 8. Grupos de interés 🟢 Definición: Organizaciones que: Representan intereses propios o de terceros. Buscan influir en políticas públicas, pero sin gobernar. 🟢 Funciones (Barry, 1984): 1. Representar a sus miembros ante el poder político. 2. Ofrecer participación política (fuera de elecciones). 3. Proveer conocimiento sobre políticas públicas. 4. Diseñar la agenda pública. 5. Supervisar políticas y decisiones gubernamentales. 2. Regulación en Cataluña 🟦 Normativa principal: Llei 19/2014: Transparencia, acceso a información y buen gobierno. Decretos: ○ 171/2015: Registro de grupos de interés. ○ 8/2021: Transparencia y acceso a información pública. 🟦 Características clave: Incluye personas físicas, jurídicas y organizaciones sin personalidad jurídica. Actividades para influir en: ○ Políticas públicas. ○ Propuestas normativas.  ○ Decisiones de gobierno. 🟦 Excepciones: No deben registrarse: Asesorías legales. Conciliación o mediación. Sindicatos o asociaciones empresariales que negocien con la administración. 3. Registro de Grupos de Interés en Cataluña 🟡 Funcionamiento: Obligatorio para influir en políticas o normativas. Publicidad de: ○ Reuniones con cargos públicos. ○ Documentos entregados a la administración. 🟡 Finalidad: Controlar y transparentar las actividades de los grupos de interés. Facilitar acceso público a las acciones mediante un portal. 4. Datos del Registro (2023) 📊 Grupos inscritos: Consultoría: 124. Empresariales y asociaciones: 297. ONG: 235. Religiosos: 6. 📊 Actividades registradas: +12,000 reuniones y consultas públicas. 📊 Evolución: Crecimiento anual de inscripciones y compromisos. 5. Comparativa estatal y europea 🌍 Cataluña: Pionera en regulación del lobbying. 🌍 Otros niveles:  Unión Europea: EU Transparency Register. Algunas CCAA: Aragón, Madrid, Valencia, etc. 6. Procedimientos del registro 🛠️ Pasos para grupos de interés: 1. Inscripción obligatoria antes de cualquier actividad. 2. Actividades no registradas = excluidas del proceso oficial. 3. Todo queda registrado en el sistema ERGO y publicado. 🛠️ Tipos de actividades: Reuniones con cargos públicos. Participación en consultas públicas. Presentación de informes o alegaciones. 8. PARTICIPACIÓ CIUTADANA Definición: ○ Según Marc Parés (2009): prácticas políticas y sociales para incidir en la esfera pública. ○ La OCDE lo vincula al gobierno abierto, basado en transparencia, rendición de cuentas y participación. Importancia de la participación: ○ Mejora la calidad democrática, construye confianza y promueve la ciudadanía. ○ Puede surgir de abajo hacia arriba (ciudadanía) o de arriba hacia abajo (instituciones). Tipos de participación: ○ Representativa: elecciones. ○ Directa: referéndums y consultas. ○ Deliberativa: procesos participativos y consejos. Marco normativo: ○ Europeo: Convenio de Aarhus, directivas comunitarias. ○ Estatal: Constitución española (art. 9.2 y 23), leyes de transparencia y participación. ○ Cataluña: Leyes específicas como la 10/2014 y 19/2014 (transparencia y buen gobierno). Estatuto de Autonomía (art. 29, 43 y 122). Algunas normas fueron declaradas parcialmente inconstitucionales. Procesos participativos: ○ Características: deliberativos, no vinculantes, con necesidad de rendición de cuentas. ○ Retos: relevancia, diversidad social, inclusión, brecha digital, planificación y retorno efectivo. Recomendaciones futuras: ○ El anteproyecto de Ley de Participación Ciudadana subraya el compromiso institucional, inclusión social y planificación estratégica.