Conducta Social PDF

CONDUCTA SOCIAL 1. Introducció 2. Percepció i reconeixement de senyals socials i neurones mirall 2.1. Reconeixement de la cara...

CONDUCTA SOCIAL 1. Introducció 2. Percepció i reconeixement de senyals socials i neurones mirall 2.1. Reconeixement de la cara 2.2. Reconeixement de les emocions associades a les expressions facials 2.3. Funcions de les neurones mirall 3. Empatia emocional i cognitiva 4. Teoria de la ment 1. INTRODUCCIÓ Els humans som éssers socials, vivim en grup i el nostre èxit en aconseguir aliment, parella i altres recursos importants depèn de la nostra habilitat per analitzar la conducta i els estats mentals d’altres individus, i també per actuar en un entorn social de manera eficaç. Els processos mentals per entendre altres persones són diferents dels processos que utilitzem per a entendre el món en general. - Moviment governat per processos mentals (intencions, desitjos...). - Moviment governat per paràmetres físics (velocitat, acceleració, massa...). Hi ha xarxes neurals diferents i específiques per la conducta social, formades amb el contacte que tenim des de petits i a més interioritzen les expressions facials. La falta de contacte social durant els períodes crítics perjudica el desenvolupament de la conducta social (Victor von Aveyron). 2. PERCEPCIÓ I RECONEIXEMENT DE SENYALS SOCIALS I NEURONES MIRALL Percepció social: Capacitat per donar sentit a les persones i les seves interaccions a partir de dades sensorials. Ens hi fixem en les senyals químiques i auditives, però sobretot en les visuals i les tàctils (busquem el contacte). La primera impressió és un procés inconscient i ultraràpid (mil·lisegons). Necessitem uns 100ms per reconèixer les emocions dels altres correctament a partir de les expressions facials. El nostre judici no canvia amb més temps, ens serveix per refermar-los. Interpretem als altres a partir de les paraules (7%), però sobretot, pel to de veu (30%) i la postura corporal/cara (63%). L’expressió facial és clau en la transmissió d’informació social (FFA→ N.Accum). FFA (FUSIFORM FACE AREA): Part de l’escorça inferotemporal (IT) que processa informació referent a les cares. Implicada en el reconeixement de les formes. El reconeixement de l’expressió facial implica dues fases: Reconeixement de la cara i reconeixement de les emocions associades a les expressions facials. 2.1 Reconeixement de la cara - Processament holístic (qui és): Circunvolució fusiforme dreta (FFA). Ens fixem en el triangle ulls-nas-boca. Interpretem millor quan les cares no estan invertides. Ens permet interpretar correctament les emocions. - Processament analític o d’objectes (característiques particulars: piga): També estan implicades àrees relacionades amb el reconeixement d’objectes. FA (fusiform area) esquerre i lòbul temporal anterior (ATL). Sovint, ens porta a confusió (efecte Thatcher). Ull → Col·lícles superiors → AV 1ª→ Circunvolució fusiforme dreta (AV 2ª, lòbul temporal). a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6769423 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.  2.2 Reconeixement de les emocions associades a les expressions facials - Amígdala (por i hostilitat): Treballa la percepció de les emocions (nucli lateral, central, basal i basal accessori). Rep informació directament a través de l’escorça inferotemporal (FFA), reconeix la cara, i l’envia al nucli central (efector) per a la resposta endocrina, vegetativa i motora. També envia informació a l’estriat ventral (ATV) pel reforç, i a l’hipocamp i l’escorça entorrinal per a la formació de la memòria. Les persones amb una lesió bilateral a l’amígdala, quan miren les cares de les persones no es fixen en el triangle ulls-nas-boca i no reconeixen bé, però si els hi dones la consigna encerten més. Per tant, l’amígdala regula la direcció atencional. - Ganglis basals (fàstic). Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Vies del reforç (alegria): Les mares primerenques mostren activitat en la FFA al veure la cara del seu fill i d’altres infants, i mostren un increment en l’activitat de les àrees del reforç (nucli Accumbens) al veure la cara (contenta>neutral>trista) del seu fill. Les carícies promouen el benestar socioafectiu: - Redueixen l’estrès: disminució de la pressió arterial, la freqüència cardíaca i del cortisol. - Redueixen el dolor: disminució de substància P. - Proporcionen calma: augment de serotonina. - Promouen el lligam: augment d’oxitocina. Les sensacions de les carícies es transmeten per fibres C, que estan relacionades amb el tacte. Algunes fibres C transmeten sensacions de baix llindar (CT: C Touch fibers). Les fibres CT capten quan ens acaricien o veiem algú acariciant a un altre i envien la informació a l’ínsula (àrea secundaria), que projecta a àrees somatosensorials, produint benestar. La freqüència de descàrrega de les fibres CT correlaciona amb la percepció de plaer (quan ens fan un massatge anem predisposats a sentir-nos bé). Les carícies a nadons (11-36 dies) activen la ínsula posterior. NEURONES MIRALL: Cèl·lules parietotemporals i premotores del cervell que s’activen quan veig algú fent una acció dirigida a un objectiu així com quan es veu a d’altres realitzant la mateixa acció. M’ajuda a fer el mateix (escriure, donar de menjar a un nadó i obrir la boca per a que ell ho faci). Sistema de neurones mirall (MNS): Formen part d’un sistema frontoparietal per a la integració sensoriomotora i la imitació. La imitació implica informació per comporvar que el que s’executa correspon al que es vol imitar, i a més: - STS (solc temporal superior): percepció visual detallada. - IPL (lòbul parietal inferior): descripció motora de l’acció que veiem. - PMC (escorça premotora) i IFG (gir frontal inferior): planificació i execució motora, es relaciona amb l’objectiu de la conducta a imitar. Les neurones mirall codifiquen aspectes molt abstractes dels estímuls: relacionats amb l’acció (també responen a estímuls auditius: so d’un cacauet quan es trenca) i relacionats amb la intenció (responen diferencialment si el menjar es recull per menjar-se’l o bé per llençar-lo. Per la seva relació amb el processament d’aspectes abstractes dels estímuls podem dir que han pogut contribuir a l’aparició del llenguatge, però no se sap exactament la relació que tenen. La relació entre les neurones mirall i el llenguatge es basa en: - La coincidència entre la localització de la regió frontal inferior del MNS i de l’àrea de Broca. Això dona suport a la teoria gestual de l’origen evolutiu del llenguatge. - Usant la IRMf s’ha observat que les àrees motores del llenguatge s’activen visualitzant i verbalitzant accions. - Usant la TMS (estimulació magnètica transcranial) es pot alterar el funcionament de l’àrea de Broca → la imitació es torna menys precisa, altera el funcionament de les neurones mirall. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6769423 Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins  2.3 Funcions de les neurones mirall I. Comprensió de les accions i intencions motores dels altres: Anàlisi més ràpida del que passa al nostre voltant i fer la nostra conducta més adaptativa. Si veiem una persona que s’ajup i recull alguna cosa del terra podem entendre la seqüència de moviments que ha fet (rapidesa, intensitat), i/o inferior la intenció que s’amaga rere l’acte (quedar-se-la o llançar-la). II. Ressonància emocional (experiència encarnada): Reproduir motriument l’acció de l’altre (expressió facial) ens ajuda a reproduir en nosaltres mateixos la sensació de l’altre i per tant facilita la empatia (teoria de la simulació encarnada). Les regions clau són: - Ínsula anterior (IA): integració de les sensacions corporals, emoció i cognició. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Escorça cingolada anterior (CCA): motivació, part del sistema límbic. Connexions: - Ínsula – cingulat anterior. - Escorça prefrontal orbitofrontal i dorsolateral (control de la conducta i judici social). - Sistema límbic (emocions). III. Aprenentatge per imitació: Volem que els nadons aprenguin a fer el que nosaltres fem. Si veiem una acció es mes fàcil imitar-la i aprendre-la que no si ens ho expliquen. Amb les neurones mirall podem simular mentalment com seria fer una acció determinada (parts del cos, moviments...). Quan ho hem de fer nosaltres ja no comencem de 0 ja que hi ha una empremta neural que ha deixat la observació. Persones amb dèficit en la seva conducta social: En un estudi IRMf, com més puntuaven en TEA, tenien una activitat més reduïda del sistema de neurones mirall (MNS) i per tant, menys cares identificaven. 3. EMPATIA EMOCIONAL I COGNITIVA HIPÒTESIS DEL CERVELL SOCIAL: Un dels factors que ha guiat l’evolució de l’ésser humà és la vida en societat i per tant, la necessitat de mantenir relacions cada cop més complexes (Robin Dubar). És un mecanisme adaptatiu que ha afavorit l’evolució cerebral i l’èxit com a espècie. L’evolució del cervell està relacionada amb l’evolució de la vida social. En primats, el volum del cervell incrementa en funció de la mida del grup. En primats, com més gran és el cervell, més conducta social hi ha (més prefrontal = més cognició social). Tenim empatia perquè tenim un cervell social, capaç d’entendre als altres i ajudar- se dels altres per poder acomplir els nostres objectius. COGNICIÓ SOCIAL: habilitat per entendre, emmagatzemar i usar informació sobre persones (incloent-se un mateix), habilitats interpersonals i regles i maneres de fer segons el context. Dos tipus d’inferències mentals: - Estats transitoris: actors implicats, objectius, intencions. - Característiques més duradores: trets de personalitat i pautes de comportament social. EMPATIA: Conjunt de fenòmens que permeten posar-se al lloc de l’altre: des d’experimentar les emocions dels altres en nosaltres, pensar què és el que estan pensant o sentint i tenir la motivació per ajudar a un tercer Implica processos interrelacionats. - Bottom-up: Viure en primera persona allò que està vivint l’altra persona (ressonància afectiva). Comprensió de l’estat emocional de l’altre. Pensar en estratègies per ajudar. - Top-down: Motivacions, records, intencions, que modulen l’experiència empàtica. No sents tanta empatia quan veus algú d’una altra ètnia patir, perquè no els consideres propers a tu. Cal diferenciar-la de simpatia (fer coses per agradar als altres: l’observador no experimenta un estat isomòrfic), i contagi emocional (les emocions dels altres desencadenen aquestes emocions en nosaltres, sense un límit clar entre les emocions meves i dels altres). Inclou empatia emocional i cognitiva. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6769423 Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins  EMPATIA EMOCIONAL: Capacitat de situar-nos sense esforç en la pell de l’altre i sintonitzar amb les seves emocions (sentir el que l’altre sent). Empatitzar implica que en observar (o imaginar) una persona amb un estat emocional, s’experimenta aquest estat (o isomòrfic). EMPATIA COGNITIVA: Capacitat d’entendre que les altres persones poden tenir altres creences, desitjos o intencions que no cal que coincideixin amb els nostres, d’inferir i de representar el contingut d’aquests processos mentals, i de desenvolupar teories que ens permetin predir com es comportarà una persona en resposta a diferents situacions ambientals. Implica posar en marxa funcions cognitives com la flexibilitat mental o la teoria de la ment (ToM) o mentalització. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Tenen substrat neural diferents, les estructures clau per permetre’ls son diferents. En el cas de l’empatia cognitiva, depèn de l’activitat del VMPFC (Ventro Medial Prefrontal Cortex), en canvi, l’empatia emocional depèn del IFG (Inferior Frontal Gyrus). Les persones amb lesions al IFG, conserven l’empatia cognitiva però no l’emocional, i en canvi, les lesionades en el VMPFC, no tenen empatia cognitiva, però sí emocional. L’empatia emocional és important per la informació que arriba de les diferents àrees sensorials. Observar emocions (processament sensorial) provoca sensacions somàtiques (processos visceromotors) en l’observador similars a les que ocorrerien si estigués experimentant aquella emoció ell mateix. Això permet a l’observador identificar les emocions dels altres. Les àrees clau serien l’ínsula anterior i l’escorça cingolada anterior (CCA). La ínsula anterior s’activa quan sentim disgust i quan observem algú que sent disgust. L’empatia emocional es desenvolupa en 3 etapes: percebre l’emoció, interioritzar l’emoció i expressar l’emoció interioritzada. L’empatia davant el dolor està mediada per les qualitats afectives del dolor i no les sensorials: - Regions específiques al rebre dolor (no observar): Còrtex sensoriomotor, àrea somatosenrial secundaria, i la porció caudal de l’CCA. - Regions compartides al sentir i observar dolor: ínsula anterior, CCA rostral, cerebel i tronc. 4. TEORIA DE LA MENT Empatia cognitiva → Tasca de les falses creences. Inferir intencionalitat. La xarxa de la conducta social s’activa entre persones, però no entre persones i màquines. - Hiperactivació de la unió temporo-parietal (TPJ): objectius, creences, intencions... · Inferència d’intencions de la conducta social percebuda. · Qui és l’agent? Jo (self) o els altres. · Distinció de les intencions socials de les meves pròpies intencions. Són les mateixes? (monitoritza el procés de descentralització que permet alternar l’atenció entre l’estat mental i el dels altres). - Hiperactivació de l’escorça prefrontal medial (MPFC): valor emocional de les senyals, memòria. Connectat amb el sistema límbic (amígdala, hipocamp) i altres regions prefrontals. Funcions: · Avaluacions positives d’un mateix i dels altres (valor emocional: amígdala). · Distinció entre intencions/creences pròpies i alienes. · Recuperació de records de la memòria hipocampal del self i els altres · Actiu en jocs d’estratègia quan un creu que juga amb un oponent real (no una màquina). · Involucrat en l’abstracció, el pensament reflexiu i la creació de realitats temporals, físiques i mentalment diferents. Es relaciona amb les representacions més estables sobre els trets de personalitat I l’aplicació de les normes i convencions socials. És important per inferir aspectes socials i psicològics permanents així com avaluar correctament i aplicar les normes socials que corresponen a cada situació. Això és el que fa l’empatia cognitiva. - Escorça paracingolada bilateral. La xarxa de ToM (especialment escorça MPFC) és independent del raonament abstracte, excepte quan implica un nivell alt de judici moral. TPJ i MPFC: estan actius tant quan inferim accions sobre els altres com quan reflexionem sobre els nostres propis pensaments. Teoria de la simulació. Fem servir la xarxa ToM per persones que percebem molt diferents a nosaltres? S’activa el MPFC pels que es veuen similars = mostraven empatia cognitiva amb els que coincidia el pensament polític però no en aquells amb qui no coincidia. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6769423 Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins  APRENENTATGE I MEMÒRIA 1. Categorització qualitativa i quantitativa de l’aprenentatge i la memòria 2. Substrat neural de l’aprenentatge i la memòria 2.1. Implícita 2.2. Explícita 2.3. De treball 3. Plasticitat sinàptica. Potenciació i depressió a llarg termini 4. Modulació emocional de la memòria 1. CATEGORITZACIÓ QUALITATIVA DE L’APRENENTATGE I LA MEMÒRIA APRENENTATGE: Canvis neurals que faciliten que es guardi la informació del nostre entorn o de les respostes que fem sobre ell per tal que la nostra conducta sigui més adaptativa. MEMÒRIA: Procés pel qual un organisme manté durant un període de temps informació guardada en el SN referent al seu entorn i a les respostes que hi dona, per tal de fer més adaptable la seva conducta. Són processos actius que no es poden dissociar. No es pot aprendre sense formar memòries i no es pot memoritzar sense haver après. CATEGORITZACIÓ: Les experiències no s’emmagatzemen sinó que canvien la manera amb què percebem, actuem, pensem i planifiquem. S’emmagatzemen en forma de patrons actius de xarxes neurals. Això es fa a partir del canvi i consolidació de l’estructura del SN, dels circuits implicats en la manera de pensar, percebre, planificar… Tota la informació que tenim está interrelacionada, fent que la manera d’accedir als records sigui més eficient, i que sigui difícil d’esborrar (hauria d’esborrar tots els records amb els que una determinada informació està relacionada). Principi de Hebb L’activitat associativa de les neurones (base de l’aprenentatge): Si les neurones disparen juntes, estan connectadas. Importància de la persistència i la repetició. En condicions normals, el PEP generat per una neurona (A) és insuficient per provocar l’excitació d’una altra (B). No obstant, si les dues estan actives simultàniament, la seva connexió es veu reforçada. També hi pot haver l’acció d’una altra neurona (C) que faciliti la connexió. Circuit que es retroalimenta i dura per sempre. - Aprenentatge → activitat associativa de xarxes neuronals (cell assemblies). Grans grups de neurones s'activen simultàniament a través de connexions repetitives (no sinapsis individuals): Coincidència temporal de 2 estímuls externs i un estímul extern amb una xarxa ja establerta (modificació d’antigues memòries). - Memòries: distribuïdes en el cervell en diferents xarxes neuronals (cells assemblies), que són la base de la representació neuronal i a través de la neuroplasticitat promouen l’aprenentatge i la memòria (engram). Estímuls específics poden activar elements d'aquesta xarxa que, a través de la connectivitat repetida, activen el record (engram) garantint l'accés a la representación neuronal completa d'aquell record/memòria. Hipòtesi de la petjada dual Clau en la memòria. L’experiència genera un patró d’activació que reverbera en els circuits neurals que s’han activat (durant un període curt de temps) → Memòria a llarg termini. CATEGORITZACIÓ QUANTITATIVA: Si la memòria no es consolida, podem oblidar. - Immediata i a curt termini: Duració curta (de milisegons a 15-20 minuts). - Llarg termini: Llarga duració (de dies a anys). - Memòria de treball: Sistema de manteniment i manipulació temporal de la informació, necessari per realitzar activitats complexes (comprendre, raonar i aprendre). De segons a minuts. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6769423 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.  CATEGORITZACIÓ QUALITATIVA Implícita Explícita No declarativa, procedimental Declarativa, no procedimental Inconscient Deliberada o conscient Hàbits perceptius i motors Coneixement del món i experiències personals Filogenèticament antiga (supervivència) Filogenèticament actual (no supervivència) Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Aprenentatges bàsics Aprenentatges més complexos Menys assajos però menys estable i fidel a la Molts assajos però estable i fidel a la realitat realitat (es pot esborrar: reconstruccions realitat) Processament bottom-up Processament top-down No depenent d’hipocamp Depenent d’hipocamp Alteració: amnèsia 2. SUBSTRAT NEURAL DE L’APRENENTATGE I LA MEMÒRIA 2.1 Aprenentatge i memòria implícits Independents de la consciència i de la integritat del lòbul temporal: - Difícil d’expressar verbalment però observable a través de pautes d’acció. - Adquisició gradual i millora a través de la pràctica. - No sol requerir un esforç conscient (cert grau: quan el procediment a aprendre és complex). - Poc flexible i modificable. - Poc deteriorament en l’envelliment. - Filogenèticament més antic que la memòria explícita I. APRENENTATGE NO ASSOCIATIU Segons la teoria de l’homeòstasi conductual, l’habituació i la sensibilització permeten filtrar els estímuls segons la rellevància i en funció de les necessitats de l’organisme, de manera que l’organisme respongués de la manera més adaptada possible. Bases neurals: àrees subcorticals. - Habituació: La presentació repetitiva del mateix estímul ocasiona una disminució de la resposta, ja que la neurona sensorial allibera menys neurotransmissor excitador cap a la motoneurona. Ex. Solc intraparietal, processament numèric. Estímul i resposta específics. E repetit. Llarga durada. - Sensibilització: La presentació d’un estímul aversiu provoca contracció muscular (sinapsi neurona sensorial i motoneurona). L’estímul aversiu incrementa l’alliberació de serotonina des de les interneurones, que augmenta l’excitabilitat de la neurona sensorial, i es torna més sensible. Llavors, la presentació posterior d’un estímul de baixa intensitat provocarà també la contracció muscular. Persones amb fibromiàlgia presenten una alteració en el processament d’informació relacionada amb el dolor (les fa més sensibles). Estímul i resposta inespecífics (generalitzat). E1 única exposició. Curta durada (mentre duri la connexió interneurona – n. sensorial.) a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6769423 Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins  II. APRENENTATGE ASSOCIATIU Associació entre E i R o 2 E. Al condicionament clàssic el cerebel juga un paper important. Si la distància temporal entre EC i EI és gran, també l’hipocamp. Al condicionament clàssic de la por, és l’amígdala la que sustenta l’aprenentatge. Bases neurals: canvis entre els sistemes sensorials i motors. - Condicionament clàssic: Un E neutre adquireix propietats d’un E important quan s’associen. Principi de Hebb: la presència simultània de sinapsis dèbils i fortes, amb una mateixa neurona postsinàptica, acaba reforçant les sinapsis dèbils i convertint-les en fortes. Perquè la comunicación retrògrada des de la neurona postsinàptica a les presinàptiques, estimula tant a la presinàptica forta com a la presinàptica dèbil a seguir mantenint la sinapsis (comunicació pre-post). El PdA es transment bidireccionalment. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Condicionament operant: Associació E-R. Modificar la conducta segons les respostes. Importància del sistema de reforç. ▪ Nuclis basals: Les conductes apreses es tornen automàtiques i rutinàries, es transfereixen als nuclis basals. ▪ Vies del reforç (mesolímbiques i mesocorticals): Àrea Tegmental Ventral: s’activa per E reforçants primaris (ex. Menjar) i per condicionats. Aferències amb l’hipotàlem (obrir calaix de coses bones), l’amígdala (serp) i el prefrontal (apretar un botó i guanyar diners). Nucli Accumbens. III. APRENENTATGE PROCEDIMENTAL Capacitat per aprendre a executar un acte determinat. Es basa en la repetició, de manera que progressivament es va assolint una competència més gran. Connexions cortico-estriatocorticals que connecten àrees del neocòrtex amb ganglis basals. - Motor: Implica l’adquisició de seqüències i programes motors. Diverses regions interconnectades entre elles: àrees corticals prefrontals i parietals, i també subcorticals (ganglis basals i cerebel). Al llarg del procés d’aprenentatge es van automatitzant i perfeccionant, de manera que progressivament la dependència cortical va disminuint en el control de les accions. ▪ Nou aprenentatge motor (ganglis basals): circuit cortico-estriato-pal·lidal-tàlemo-cortical. ▪ Modificació d’un aprenentatge ja fet (cerebel): circuit cortico-cerebel·lo-tàlemo-cortical. - Perceptiu: Fa més eficient el processament dels estímuls del nostre entorn i, per tant, millora la percepció. Millora la capacitat que tenim de comprendre el nostre entorn per la repetició de determinats estímuls. Substrat neural molt dependent del tipus de tasca i estímuls. Regions comunes: l’escorça inferior temporal, la circumvolució fusiforme i el nucli caudat. - Cognitiu: Ens permet resoldre problemes de manera automàtica. Presenta una gran dependència dels ganglis basals. Inicialment el lòbul temporal medial hi té un paper important, en aportar coneixement declaratiu sobre la situació/problema que cal resoldre. Un cop establerta aquesta base de coneixement declaratiu, els processos procedimentals es posen en marxa, i llavors els ganglis basals faciliten l’aprenentatge sense intervenció del lòbul temporal medial. 2.2 Aprenentatge i memòria explícita Fan referència al coneixement general i personal de cada persona declaratiu (verbalitzable), dependents de la consciència i de la integritat del lòbul temporal medial (formació de l’hipocamp). - Semàntica: L’aprenentatge és la capacitat d’adquisició de la informació que implica fets sobre el món, nosaltres mateixos i que compartim amb la comunitat. La memòria és informació general deslligada del context (Jules Verne no havia estat en cap dels llocs dels que escriu). - Episòdica: L’aprenentatge és la capacitat d’adquisició d’informació en un context espaitemporal. La memòria és informació personal relacionada al context (memòria autobiogràfica). - Espacial. FORMACIÓ DE L’HIPOCAMP: L’hipocamp, també anomenat banya d’Amón (Cornus Ammonis),és una regió de la formació de la formació de l’hipocamp. La formació hipocampal està a la part més medial del cervell. És necessària pels records, però no s’emmagatzemen allà. Els records s’emmagatzemava a àrees temporoparietals i en la conjunció dels 3 lòbuls (amb occipital). a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6769423 Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins  BASES NEURALS: - Prefrontal: Records d’accions motores, raonament i producció treball. Seqüenciació temporal dels records. - Temporal: Records autobiogràfics (espai-temps). - POT: Records que s’adquireixen a través dels sentits. Record de la disposició espacial d’objectes i persones. - Lateralització hemisfèrica: HD (no verbal) i HE (verbal). La memòria de treball depèn de la interacció de totes aquestes àrees amb l’hipocamp. El que percebem s’envia a l’escorça entorrinal, entra a l’hipocamp, on es codifica. Un Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. cop codificada s’envia de nou cap a l’escorça cerebral a través d’una doble via. Memòria relacional: relaciono el que estudio de la pàgina 2 amb lo de la pàgina 5. La informació ve des de l’escorça associativa i torna a l’escorça associativa. La formació de l’hipocamp s’ha dividit en sistema anterior i posterior. Pacient H.M.: La seva greu alteració de la memòria, a conseqüència d'una intervenció quirúrgica per tal de tractar la seva epilèpsia, ha sigut motiu d'estudi durant dècades. Quan la seva atenció deixava de focalitzar-se en el que estava fent, al cap d'uns instants ho havia oblidat tot. Era incapaç de formar nous records, no podia retenir el que li succeïa a diari, amb cada canvi d'atenció el món començava de nou (amnèsia anterògrada). 2.3 Memòria de treball És la capacitat que ens permet mantenir temporalment la informació acabada de percebre o recuperada de la memòria a llarg termini quan ja no existeix en el nostre entorn. És a dir, és una representació interna d’aquesta informació. Pot ser mantinguda durant un cert temps (de segons a minuts) mitjançant la repetició i pot ser manipulada per tal de dirigir la nostra conducta i aconseguir un objectiu. És indispensable en la nostra vida diària, ja que és la base de la nostra cognició en molts aspectes (raonament, comprensió del llenguatge, planificació i processament espacial). Base neural: còrtex prefrontal amb còrtex sensorial posterior i àrees d'associació. Base neural: còrtex prefrontal amb còrtex sensorial posterior i àrees d'associació. - Memòria de treball verbal: bucle fonològic (en la dislèxia està alterat, per això hi ha dificultats en memoritzar le staules de multiplicar). - Memòria de treball visual: bucle visual. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6769423 Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins  3. PLASTICITAT SINÀPTICA. POTENCIACIÓ A LLARG TERMINI L’aprenentatge, en humans, implica mecanismes de potenciació (PLT) i depressió a llarg termini (DLT). Se sap que els circuits que contenen els records es produeixen estimulant unes sinapsis i debilitant-ne d’altres que estaven implicades en unes altres memòries (competència entre records). POTENCIACIÓ A LLARG TERMINI: Augment durador i estable de sinapsis neuronals (enfortiment). Va ser descoberta a la formació de l’hipocamp però se sap que es dona a altres regions cerebrals: escorça prefrontal, escorça piriforme, escorça motora i visual, tàlem i amígdala. Pre (alta freqüència de descàrrega) → Post (se sumen PEPs: despolarització) → PTL 1. Neurona pre: Alta freqüència de descàrrega → allibera NT excitatoris (Glu). 2. Neurona post: Té receptors pel Glu (NMDA, AMPA i Kainat). Dosis moderades de Glu: Dosis elevades de Glu: ▪ NMDA: bloquejat per Mg2+ · AMPA: Més actiu ▪ AMPA: activat. · NMDA: Es desbloqueja i entra Ca2+ 3. L’entrada de Ca2+ promou una cascada bioquímica intracel·lular que acaba impulsant síntesi de proteïnes. 4. Formació de nous receptors AMPA i augment de la superfície de l’espina dendrítica. 5. Neurona post envia feedback positiu a la neurona pre perquè segregui més Glu. DEPRESSIÓ A LLARG TERMINI: Disminució duradora i estable de sinapsis neuronals (debilitament). 1. Neurona pre: Baixa freqüència de descàrrega de NT excitatoris (Glu). 2. Neurona post: No despolarització. 3. DLT: Disminució de la superfície d’espina dendrítica i del nombre de receptors. També depèn de l’activació del NMDA. Com és possible que l’activació de NMDA provoqui PLT i DLT a la vegada? ▪ PLT: Molt augment de Ca2+ intracel·lular en un període curt de temps → síntesi de proteïnes. ▪ DLT: Poc augment de Ca2+ intracel·lular en un període llarg de temps. Plasticitat cerebral: - Major nombre de sinapsis per neurona a l’escorça visual a les de l’ambient enriquit (EC). - Canvis glials: Major nombre d’axons mielinitzats (oligodendrocits) al cos callós en EC. Major velocitat i eficàcia en la connexió. Major nombre d’astròcits en EC durant l’aprenentatge però no després (funció facilitadora de les sinapsis). - Canvis vasculars: Capil·lars amb major diàmetre i més ramificats a l’escorça motora en EC. Temporals (resposta a les necessitats metabòliques urgents). - Canvis volum de substància grisa. 4. MODULACIÓ EMOCIONAL DE LA MEMÒRIA Recordar situacions estressants o emocionalment intenses és un mecanisme altament adaptatiu. L’aprenentatge inicia la consolidació de la memòria a diverses parts del cervell. Les situacions estressants (o emocionalment intenses) per altra banda, impliquen l’alliberació d’hormones de l’estrès i NT (A, NA i glucocorticoids). Aquests són captats per l’amígdala, la qual s’activa. L’activació de l’amígdala modula la consolidació de la memòria a través de la modificació de la plasticitat neuronal en diverses regions cerebrals. A més, les hormones també poden afectar directament les àrees cerebrals implicades. Això fa que es pugui produir un augment de la consolidació o que es dificulti el record i la memòria de treball. La potenciació del record està lligat a l’activació (o arousal) del SN. Fenomen de la memòria amb flash. - L’amígdala (nucli basolateral) seria la responsable d’aquest fenomen de la memòria amb flash, que potenciaria la memòria declarativa. - És el caràcter activant o estressant i no la valència (agradable o desagradable) que determina la participació de l’amígdala. Aquest paper es dona gràcies a la participació de la NA i els glucocorticoides que afavoreixen els canvis funcionals sobre l’amígdala i altres regions com l’hipocamp després de l’exposició al estrès. - Es potencien no només els records semàntics sinó també i especialment els autobiogràfica i episòdics. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6769423 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.  CONDUCTA ESPACIAL 1. Concepte i teories de la conducta espacial 1.1. Teories de la navegació espacial 2. Navegació espacial 2.1. Tipus de cèl·lules 3. Circuits de processament visuespacial Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 1. CONCEPTE I TEORIES DE LA CONDUCTA ESPACIAL Conducta espacial: Qualsevol comportament que permeti dirigir la totalitat o una part del cos a través de l’espai. També comprèn els processos de pensament relacionats amb l’espai. Memòria topogràfica: Capacitat de desplaçar-se d’un lloc a l’altre ja que els moviments es duen a terme entre punts o en relació a objectes espacialment diferents, comparables als diferents punts d’un mapa. Mapes cognitius: Representació mental que ens formem de l’espai. Navegació espacial: Procés pel que els organismes utilitzen diverses pistes per a desenvolupar una ruta cap a una destinació determinada i la seva habilitat per anar per aquella ruta. Tipus d’espais: - Espai corporal: sobre la superfície del cos (roba o objectes externs). - Espai d’aprehensió: al voltant del cos. - Espai distal: cap on es mou el cos, més llunyà. - Espai temporal: dimensió temporal present, passada o futura. Mecanismes de la conducta espacial. Ambdós funcionen alhora i són necessaris: - Desplaçament egocèntric: teoria de la navegació espacial. Ens movem a partir de pistes directes. Sento una veu, vaig cap a un lloc determinat. Toco una paret, vaig cap a l’altre costat. - Desplaçament al·locèntric: teoria dels mapes cognitius. Ens movem a partir de mapes cognitius. 1.1 Teories de la navegació espacial Desplaçament egocèntric Desplaçament al·locèntric Desplaçament en funció de les seves pròpies senyals Els animals es desplacen i creen una representació (estimació de la distància, direcció, velocitat en què mental del seu ambient, un mapa cognitiu basat en les s’ha desplaçat). Els animals fan servir les senyals senyals externes que s’utilitza per dirigir els idiotètiques (sistema vestibular, propioceptiu i moviments a través d’aquest entorn. Útil per motor). Útil per conductes i entorns poc coneguts o conductes freqüents i entorns amb uns elements de amb uns elements de referència canviants i que no es referència estables que es puguin percebre a llarga puguin percebre a llarga distància (ex. la foscor). distància. Paper clau del lòbul parietal. Paper clau de la formació de l’hipocamp. Marcs de referència espacial: per a representar la localització dels objectes i el centre d’aquest. - Al·locèntric: Fixa’t en l’entorn en sí mateix o en objectes de l’entorn. Formació de l’Hipocamp. - Egocèntric: Relatiu a parts del cos. Es mou amb el moviment del cos en l’entorn. Regió parietal. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6769423 Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins  2. NAVEGACIÓ ESPACIAL Un mecanisme eficient de memòria ha d’emmagatzemar grans quantitats d’informació aparentment no relacionada i generar respostes neuronals temporalment ordenades. Formació de l’hipocamp: recombina i utilitza flexiblement informació de diferents tipus. Promou el processament relacional. Funció principal de l’hipocamp: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Mapa espacial: camps de posició com camps retinotòpics. - Memòria relacional: associació entre estímuls; cèl·lules de posició també responen a velocitat o direcció. Diferents estudis realitzats mitjançant IRMf i realitat virtual (aproximació ecològica) mostren un augment d’activació de la formació de l’hipocamp: dret per la memòria espacial i esquerra per la memòria episòdica. Estudis amb taxistes de Londres mitjançant l’ús de la imatge per ressonància magnètica cerebral: - En els taxistes, la part posterior de l’hipocamp dret té més volum respecte els que no són taxistes. - Hi ha una correlació positiva amb els anys de conducció. En un altre estudi del mateix grup i usant la realitat virtual, s’observa que les lesions a l’hipocamp alteren la navegació en rutes desconegudes i en rutes conegudes complexes. Això indica que la formació de l’hipocamp segueix essent necessari pels aspectes relacionals espacials complexes. Les aus recol·lectores guarden insectes i llavors en l’escorça dels arbres, entre la molsa, etc. a grans distàncies (basant-se en senyals distals, no locals) i sense repetir amagatall. Les aus recol·lectores (paridae) respecte les no recol·lectores (corviade) mostren un major volum de l’hipocamp. Laberint radial (David Olton, 1976): L’objectiu consistia en aconseguir el menjar de forma més eficaç possible, evitant recórrer els braços que no tenen aliment. Laberint d’aigua (Richard G. Morris i John O’Keefe, 1981). Fent estudis de lesions van descriure una relació causal entre la formació de l’hipocamp i aspectes específics de la memòria espacial. La piscina està col·locada en una sala amb múltiples elements de referència (ex. quadres). La tasca consisteix en arribar a una plataforma, que pot estar visible o enfonsada. - Amb plataforma visible: des del primer intent hi arriben de forma directa. - Amb plataforma invisible: 1r intent: la rata neda fins a trobar de forma aleatòria la plataforma. 2n intent: tarda menys a trobar la plataforma. Després de 8 intents: neda directament al punt de partida. - Lesió a la formació de l’hipocamp: perden la capacitat de trobar la plataforma si no està visible (no importen els intents) mentre que si és visible ho fan sense problema. 2.1 Tipus de cèl·lules Place cells (cèl·lules d’ubicació, posició o lloc): John O’Keefe (1971). Representen una porció de l’espai de manera que informen a l’animal de la seva posició en l’entorn on es troba. Hipocamp (CA1 i CA3). Els seus camps receptius esdevenen selectius a la ubicació de l’animal quan entra en un entorn nou i depenen de la constel·lació de pistes sensorials de l’entorn (sobretot visuals, però també olors, tacte, so). Si es canvia una pista de lloc, o s’apaguen els llums, es manté el patró de resposta → les place cells responen on l’animal pensa que es troba ubicat. Estableixen fortes relacions amb les pistes espacials; si es canvien de forma imprevisible, deixen d’utilitzar-les. El patró de descàrrega és específic a un entorn en concret; una place cell pot respondre molt en un entorn i gens en un altre, o presentar un camp receptiu completament diferent (remapping). La seva activitat de vegades pot estar modulada per la velocitat i/o direcció de la locomoció. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6769423 Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins  Head direction cells (cèl·lules de direcció del cap): James Ranck (1984). Es troben en diverses regions del sistema límbic: hippocampal formation (subiculum) → fornix → mammillary bodies → mammillothalamic tract → anterior thalamic nucleus → cingulum → entorhinal cortex). Els seus camps receptius són selectius a una particular direcció del cap (orientació horitzontal), independentment de la localització en l’espai de l’animal i depenen de la constel·lació de pistes visuals de l’entorn. Les diferents cèl·lules tenen diferents direccions preferides però totes roten coherentment quan les pistes visuals es mouen de lloc. Ens proveeixen amb un sentit de la direcció. Grid cells (cèl·lules graella o quadrícula): Grid cells: Moser & Moser (2004) van registrar neurones al còrtex entorrinal medial (mEC), que té molta connectivitat amb el subiculum (head-direction cells) i l’hipocamp dorsal (place cells i memòria espacial). Localitzades a l’escorça entorrinal medial i al complex subicular. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. El patró de resposta de les neurones enregistrades és encara més particular que el de les place cells. Mostren un patró de resposta espacial distribuït de manera regular i precisa (mètrica de l’espai). Aquesta representació és generalment invariable al canvi d’entorn, tot i que l’entorn n’afecta l’orientació. Implica una representación abstracte de la ubicació, com les place cells, però també l'aplicació d’un marc cognitiu amb una estructura precisa i regular, generada internament, al món exterior, possiblement per a mesurar distàncies entre punts de referència. Així doncs, estan a cavall entre una representació al·locèntrica de l’entorn i una d'egocèntrica. Implicació de les place cells i el paper de l’hipocamp: La identificació del patró de resposta de les place cells va suposar que la ubicació es representa en un mapa cognitiu molt probablement localitzat a l’hipocamp. Per a navegar necessitem saber la ubicació, la direcció i la mesura de la distància. 3. CIRCUITS DE PROCESSAMENT VISUESPACIAL Teoria de les dues vies de processament: Via central (què?) Via dorsal (on? Com?) Origen i projecció Còrtex visual a Temporal Inferior Còrtex Visual a Parieta Inferior a Frontal Visió per l’acció. Controla la mirada, Funció Visió per reconeixement moviments d’aprehensió i locomoció. Dificultats per reconèixer persones i Dificultat per guiar-se en entorns nous i Lesió: dificultats per orientar-se objectes, I per tant, per detectar-los com coneguts. No pot utilitzar els objectes a elements significatius per orientar-se per guiar-se La via dorsal té les següents funcions: - Atenció als estímuls interns i externs. - Coordinació de l’espai visual i localització dels objectes a l’espai. - Judici de la posició d’objectes a l’espai. - Estimació de la distància. - Discriminació de la longitud i la mida. - Avaluació de la profunditat i l’espessor. Les vies dorsals tenen un origen comú en el circuit occipito-parietal. El seu destí pot ser la via parietoprefrontal, la via parieto-premotora o la via parieto-temporo-medial. Anatomia Funcions Escorça visual (V1, V2, V3). Xarxa base per la resta de vies (subdivisió). Integra info Circuit occipitoparietal Àrea intraparietal lateral (LIP). dels camps visuals centrals i perifèrics. Organització Àrea temporo-medial (MT). retinotòpica. Perspectiva principalment egocèntrica. De l’escorça parietal posterior a Via Moviment dels ulls. Memòria de treball espacial. Control l’escorça prefrontal: pre-arquejada parietoprefrontal atenció visoespacial. Tasques de rotació mental. Via ON. (8A) i caudal (46) Coordinar el mapa espacial i la posició del cos per dirigir Via De l’escorça parietal posterior a l’acció en l’espai peripersonal al voltant del cos (via parietopremotora l’escorça premotora. COM). Visió dirigida a acció: moviment prensió (pinça). Del lòbul parietal inferior (IPL) a: Processament de l’espai distal. Coordinació de les Lòbul temporal medial lateral representacions egocèntriques (parietal posterior) i Via (MTL) – inclòs hipocamp. al·locèntriques (temporal-MTL). Atenció espacial parietotemporomedial Escorça cingolada posterior (PCC) (PCC). Memòria, imaginació i planificació espacial Escorça retrospenial (RSC) (RSC). a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6769423 Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins  LLENGUATGE 1. Comunicació i llenguatge 1.1. Ontogènia del llenguatge 2. Producció i comprensió de la parla 2.1. Localitzacionisme 2.2. Connexionisme clàssic 2.3. Connexionisme contemporani 3. Lateralització hemisfèrics 3.1. Asimetries 3.2. Funcions lingüístiques de l’hemisferi dret 4. Bases neurals de la lectura i l’escriptura 5. Plasticitat cerebral de la xarxa neuronal de la lectura 1. COMUNICACIÓ I LLENGUATGE Què entenem per comunicar? L’acció efectuada per un animal (emissor) que altera el comportament d’un altre animal (receptor). Implica beneficis mutus entre individus. Vies de comunicació: - Química: olors, feromones. - Visuals: expressió facial de les emocions, danses, moviments característics. - Auditiva: cant d’ocells, balenes, dofins, parla humana. - Tàctil: grooming. Llenguatge: Capacitat per a associar símbols arbitraris (paraules) amb significats específics. És un codi, els nens aprenen el llenguatge a mesura que poden associar determinats conjunts de sons a símbols. Ha d’haver capacitat de simbolització. La seva funció és la comunicació i la organització del pensament. Al món hi ha unes 7000 llengües El llenguatge humà és innat i específic de cada cultura. Té unes característiques intrínseques que el fan únic, diferent de les altres espècies que viuen al planeta. Trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL): dificultat en l’adquisició del llenguatge, reflectit en dificultat en parlar en el moment que toca. Utilitzen el llenguatge, els animals? Els primats no humans utilitzen sons, gestos i expressions facials per comunicar perill, territori, etc. Darwin s’adonà del paral·lelisme entre l’aprenentatge del cant en els ocells i la parla en humans. Les regions cerebrals són anàlogues (perceptives i motores). Així doncs, tot i que els humans comptem amb: un nombre molt extens de vocabulari, una complexitat sintàctica molt gran, un alt nivell combinatori i vies neurals per a processar informació lingü.stica molt desenvolupades, és difícil distingir la frontera entre els conceptes de comunicació i llenguatge i pot ser que, animals com els dofins, utilitzin un llenguatge amb nivells de complexitat semblants al nostre. COMPONENTS DEL LLENGUATGE: - Fonemes: unitat mínima capaç de modificar el - Semàntica: el significat que sorgeix de les paraules i significat (tema - tela). les oracions. - Morfemes: combinació de fonemes. Unitats més - Prosòdia: entonació vocal que pot modificar el petites que constitueixen una paraula (tar-dor). significat literal de les paraules. - Lèxic: el conjunt de paraules que té un idioma - Discurs: unió de les oracions perquè formin una (50.000 un adult). unitat narrativa. - Sintagmes: combinacions admissibles de paraules - Pragmàtica: intenció comunicativa, efecte que formant frases. s’espera en l’interlocutor. El llenguatge humà pot ser escrit, oral o en signes. Format per: ¥ Habilitats primàries: innates determinades ¥ Habilitats secundàries: apreses, determinades biològicament culturalment amb cert components biològic o Comprensió o Lectura a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6769423 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.  1.1 Ontogènia del llenguatge Preferència dels sons de la parla vs no parla en nadons. - Percepció fonètica: Dels 0 als 2 anys els nens perceben els fonemes de totes les llengües del món però quan han adquirit la llengua materna es tornen selectius per aquests fonemes. Ex. Els nens >10 mesos japonesos no diferencien [r] de [l]. - Desenvolupament del bilingüisme: El desenvolupament lingüístic dels nadons bilingues monolingües transcorre de manera similar, però l’experiència bilingüe implica una sèrie d’adaptacions en el procés d’aprenentatge i de plasticitat cerebral. A les mateixes zones estan ficant diferents idiomes. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. El desenvolupament del llenguatge es relaciona amb la maduració cerebral de les xarxes lingüístiques: Es defineix un període crític per l’adquisició del llenguatge. Ex: Victor Aveyron. Va ser trobat als 10 anys als Pirineus francesos, on havia sobreviscut sol. No parlava, es balancejava, cridava, mossegava a qui se li acostava, no mostrava afecte pels que el cuidaven… Tot i els esforços per educar-lo del Dr. Izard, mai va desenvolupar llenguatge. Darrer trimestre: final de la migració, connectivitat, girificació, sinaptogènesi, mielinització, diferenciació neuronal, glia. Procés no lineal. A les 6 setmanes les fibres associatives de llarg abast ja son similars a les dels adults. Períodes crítics d’adquisició: - 1a llengua: 0-5 anys (mielinització de les xarxes del llenguatge) - 2a llengua: 0-12 (fins a 20) anys. Nens xinesos mostren “age-related” disminució del rendiment en una tasca en que han de jutjar si frases en anglès són gramaticalment correctes. A partir dels 20 anys cap ho fa com nadiu. 2. PRODUCCIÓ I COMPRENSIÓ DE LA PARLA Aproximacions a l’estudi de les bases neurals del llenguatge: Localitzacionisme Connexionisme clàssic Connexionisme contemporani Estudis de lesió Avenços en fisiología Tècniques de neuroimatge Regions cerebrals fonamentals pel TAC fMRI: Imatge de ressonància magnètica llenguatge i patologies associades a lesió Radioisòtops funcional Gran precisió de les bases neurals del Autors: Broca, Wernicke Estudis correlats anatòmics llenguatge 2.1 Localitzacionisme Paul Broca: Neuròleg francès del segle XIX. Estudi del “pacient TAN”, que des dels 30 anys presentava afèmia (no podia parlar) però la seva comprensió era normal. L’estudi postmortem del cervell mostra la regió de l’articulació de la parla a la 3a circumvolució frontal esquerra → Àrea de Brodmann 44 o àrea de Broca. Lateralització de la parla a l’HE. La lesió produeix afàsia de Broca. Sords amb lesió focal a l’AB 44 perden la capacitat de fer gests del llenguatge de signes (motricitat relacionada amb el llenguatge). Carl Wernicke: Neuròleg Alemany del segle XIX. Estudi de pacients amb una producció normal però amb dèficits de comprensió de la parla. L’estudi postmortem del cervell mostra la regió de les imatges auditives de la parla a la circumvolució temporal superior esquerra → Àrea de Brodmann 22 o àrea de Wernicke. 1r model connexionista → el fascicle arquejat connecta àrees de producció i de comprensió. Segons el model connexionista de Wernicke, el llenguatge és el producte de l’activitat de diversos centres corticals i dels sistemes de connexions entre ells (fascicles). El fascicle arquejat transporta els sons per a que Broca els pugui articular. Sords amb lesió focal a l’AB 22 perden la capacitat de comprendre gests de signes. Lesions a l’àrea de Wernicke impliquen alteració de la comprensió i parla fluïda però amb errors (afàsia de Wernicke). Lesions al fascicle arquejat impliquen alteració de la parla espontània, la repetició i la selecció de paraules per respondre correctament, però comprenen bé (afàsia de conducció). a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6769423 Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins  Jules Déjerine: Zona visual-verbal, clau per la lectoescriptura. Àrea de Brodmann 39 → Gir angular esquerre. Identifica un àrea posterior a Wernicke. Wernicke identifica fonemes, però a aquest so s e li ha de donar forma, i aquestes formes s’han d’ajuntar. 2.2 Connexionisme clàssic Ludwig Lichteim: - Centre dels conceptes dels objectes: Elaboració i representació dels conceptes. Localització desconeguda. Connectat amb àrees de Broca I Wernicke. Lesió: afàsica transcortical. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Model de “la casa”: Evidència: les parafàsies (substitució d’una paraula per una altra és un dels símptomes més comuns dels trastorns de llenguatge). Norman Geschwind: Neuròleg americà. Estén la proposta de Wernicke: Model Wernicke-Lichtheim-Geschwind. Elements claus: àrea de Broca, àrea de Wernicke, fascicle arquejat (feix d’axons que connecten W-B) i via secundària (via del significat, que connecta W-B). Seqüència d’activacions per la comprensió i producció del llenguatge oral: Escorça auditiva primària (codificació so) → A. Wernicke (identificació sons) → Fascicle arquejat → A. Broca (control motor parla) → Escorça motora primària (control moviment aparell fonador). Seqüència d’activacions per la lectura (sistema o regions perisilvianes): Escorça visual primària (codificació) → Gir angular (identificació fonològica: c es una “c”) → A. Wernicke → Fascicle arquejat → A. Broca → Escorça motora primària. A més, cal una connexió d’aquestes àrees cerebrals amb altres àrees corticals associatives per la correcta producció i comprensió del llenguatge (parietal, temporal i prefrontal). Lesió de la connexió → Trastorn expressiu i receptiu del llenguatge. 2.3 Connexionisme contemporani Replicació dels estudis lesionals i augment de la precisió en la delimitació de les lesions associades als trastorns de llenguatge. El llenguatge no està regit per unes àrees cerebrals concretes, sinó que és el resultat de l’activitat sincronitzada d’àmplies xarxes neuronals, constituïdes per regions corticals i subcorticals i nombroses vies que les connecten. - Organització anatòmica de l’àrea de Broca: A través d’innovadores tècniques (citoarquitectura i immunocitoquímica) sabem que l’àrea de Broca està composta per diferents regions (10 o més) que assumeixen diverses funcions més enllà de les prèviament identificades. No és purament motora, participa en la comprensió de frases complexes. - Model de Hickok & Poeppel: Separen els conceptes de percepció i reconeixement de la parla. Solc temporal superior (STS) bilateral: computació espectrotemporal i xarxa fonològica. · Via ventral (del so al significat; accés al concepte): Tradueix el contingut fonològic en contingut semàntic. Es projecta ventrolateralment cap al solc temporal superior i porcions del lòbul temporal inferior posterior i, temporal i mig i temporal inferior E. - Circumvolució/Gir temporal medial (MTG) - Solc temporal inferior (ITS) · Via dorsal (del so a la parla; circuit auditivo-motor): Encarregat del sistema audiomotor i de transformar el contingut fonològic a representacions articulatòries. Regió posterior de la cissura de Silvi i posteriorment es projecta a les regions frontals. - Gir frontal inferior (IFG): Broca i zones adjacents. - Escorça premotora (PM) - Límit Parieto-temporal (Spt) a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6769423 Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins  3. LATERALITZACIÓ HEMISFÈRICA Diferències hemisfèriques: - Anatòmiques (estructura): Forma i disposició, organització neuronal i configuració molecular. - Neuroquímiques (funcionals): Mode i tipus d’informació processada. La lateralització cerebral es refereix a processos que són propis d’un hemisferi en relació a l’altre. - HD: Processament de la informació global, poc sistemàtica. Èmfasi en les relacions espacials. - HE: Processament de la informació gradual i analítica. Èmfasi en les relacions temporals.