UD 10. ELS RESIDUS SANITARIS I LA SEUA GESTIÓ PDF
Document Details
Uploaded by RevolutionaryHeliotrope9922
Universidad de Castilla-La Mancha
Tags
Summary
Aquesta presentació detalla la classificació i gestió dels residus sanitaris. Inclou una descripció dels diferents tipus de residus sanitaris, incloent residus general, biosanitaris assimilables a residus urbans no específics i residus específics de risc. Introdueix també els residus sanitaris perillosos.
Full Transcript
[**[UD 10. ELS RESIDUS SANITARIS I LA SEUA GESTIÓ]**](%5Cl) **CONTINGUT:** Els residus generats en l\'activitat sanitària habitual han de ser classificats per, posteriorment, ser eliminats segons la seva tipologia i mitjançant plans predefinits de manera que evitin riscos per a la salut. **1.1.DE...
[**[UD 10. ELS RESIDUS SANITARIS I LA SEUA GESTIÓ]**](%5Cl) **CONTINGUT:** Els residus generats en l\'activitat sanitària habitual han de ser classificats per, posteriorment, ser eliminats segons la seva tipologia i mitjançant plans predefinits de manera que evitin riscos per a la salut. **1.1.DEFINICIÓ** Els **residus sanitaris** són tots els productes de rebuig, materials o substàncies que es generen com a conseqüència d\'una activitat sanitària relacionada amb la salut humana, la veterinària o en els assajos de laboratori. Són considerats residus sanitaris a partir del **moment en què es rebutgen.** Els residus sanitaris abasten aquells productes (sòlids, líquids o gasosos), inclosos els envasos, derivats o generats en els centres sanitaris com a conseqüència de les activitats d\'atenció a la salut humana i potencialment contaminats. Algunes d\'aquestes activitats són: **Principals entitats que generen residus sanitaris** **1.2.CLASSIFICACIÓ DELS RESIDUS** La classificació general dels diferents tipus de residus està basada en la **norma tècnica de prevenció (NTP)** de l\'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT), encara que existeixen diferents classificacions segons la comunitat autònoma. Els residus sanitaris es poden classificar en quatre grans grups segons una sèrie d\'aspectes científics i ètics, així com per la seva possible repercussió sobre la salut: Grup I Restes generals, de centres sanitaris, assimilables a domèstics Grup II Residus biosanitaris assimilables a urbans no específics Grup III Residus biosanitaris especials amb risc d\'infecció Grup IV Residus tipificats en normatives especials A.GRUP I. RESIDUS GENERALS ASSIMILABLES A RESIDUS DOMÈSTICS B.GRUP II. RESIDUS BIOSANITARIS ASSIMILABLES A URBANS Aquests **residus sòlids clínics (no específics)** es generen com a resultat de l\'activitat sanitària: C.GRUP III. RESIDUS SANITARIS ESPECÍFICS DE RISC O BIOSANITARIS Aquests residus són perillosos i, eliminats com a residus urbans, suposen un **risc d\'infecció** o de **contaminació** per al personal sanitari, la resta de la comunitat i el medi ambient. Són coneguts com **residus patològics, infecciosos** o **de risc.** Per exemple: D.GRUP IV. RESIDUS TIPIFICATS EN NORMATIVES ESPECIALS Aquests **residus no infecciosos** representen un **greu perill per a la salut** i el medi ambient quan s\'eliminen de manera indiscriminada i sense controls a causa de les seves característiques, composició o activitat. Segons l\'INSHT, són residus la gestió dels quals està subjecta a requeriments especials des del punt de vista higiènic i mediambiental. S\'inclouen: **1.3.SUBTIPUS DE RESIDUS DEL GRUP IV** Davant la importància d\'aquest Grup IV, a continuació es descriuen alguns dels seus subtipus: 1\. RESIDUS QUÍMICS Els productes químics que s\'empren en els centres sanitaris i en els laboratoris poden presentar-se en estat sòlid, líquid o gasós. Aquests productes comporten un risc per al personal que els manipula, per això s\'han d\'utilitzar els equips de protecció individual (EPI) adequats per prevenir riscos. A més, és obligatori incloure en l\'etiqueta de l\'envàs tota la informació que adverteixi de les seves característiques i la seva perillositat: Pictogrames de perillositat dels productes químics: **Riscos per a la salut** **Riscos físics** ------------------------------ ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------- -- ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- **Tòxic:** substàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània, produeixen efectes adversos. Poden provocar nàusees, vòmits, mal de cap i, fins i tot, la mort. **Explosiu:** pot explotar en contacte amb una flama, espurna, electricitat estàtica, etc. **Toxicitat aguda:** és nociu per via oral, cutània o per inhalació. Provoca al·lèrgies cutànies, somnolència, irritació ocular i vertigen. **Inflamable:** en contacte amb una font d\'ignició, per calor o fricció, per contacte amb aire o aigua, o si s'alliberen gasos inflamables. **Corrosió o irritació cutània i ocular:** pot ser corrosiu per als metalls i són nocius per al medi ambient. **Comburent** (sòlid, líquid o gas): pot provocar o agreujar un incendi o una explosió en presència de productes combustibles. **Cancerigen, tòxic i mutagen:** pot modificar el funcionament de certs òrgans i provocar al·lèrgies respiratòries o greus efectes sobre els pulmons, causar problemes de fertilitat, afectar el fetus o ser mortal si s\'ingereix o penetra en les vies respiratòries. **Gas a pressió en un recipient:** alguns poden explotar per escalfament o produir cremades o ferides relacionades amb el fred. **Risc per al medi ambient** Perill immediat o futur per als organismes aquàtics amb efectes nocius duradors i comporta un greu perill per al medi ambient. 2\. RESIDUS CITOSTÀTICS O CITOTÒXICS Aquests residus es generen com a conseqüència de la preparació i administració de **medicaments citotòxics** en pacients amb patologies canceroses. S\'inclouen: xeringues, agulles, sistemes de goteig, catèters, bosses de medicació, etc. Per minimitzar els riscos, en manipular residus citostàtics s\'han d\'utilitzar els EPI adequats: guants, barret, pantalla de protecció o ulleres, bata, mascareta i peücs. 3\. Residus radioactius Aquest tipus de residus es produeixen com a conseqüència de la realització de proves diagnòstiques i per l\'administració de medicaments per al tractament de algunes malalties. Dins d\'aquest grup s\'inclouen els productes radioactius i tots els materials contaminats per ells, quan estan en concentracions superiors a les autoritzades per la legislació vigent i perquè poden produir efectes nocius i greus sobre la salut i el medi ambient. Criteris de classificació dels residus radioactius: **Criteris** **Tipus** ----------------------------------- ----------- **Estat físic** **Grau de toxicitat radioactiva** El reglament de protecció sanitària contra la radiació a Espanya estableix uns límits anuals de dosis radioactives per a persones exposades professionalment. Aquestes dosis varien en funció de la part de l\'organisme exposada a la radiació. L\'INSHT publica **NTP** sobre diferents àmbits laborals. El personal sanitari que treballa en contacte amb materials radioactius ha de protegir-se mitjançant **dosímetres personals i detectores de radiació** ambiental. Els llocs on es treballa amb materials radioactius han d\'estar senyalitzats amb el símbol internacional de radioactivitat. El color indica el grau de precaució i el nivell de vigilància i el símbol té diferents acabats que indiquen diferents característiques. Significat dels símbols de radiació en funció del color Significat i característiques dels diferents símbols de radiació segons el tipus de risc La unitat de dosis absorbida de radiació es le gray. La unitat de dosis equivalent es el sievert, que expressa el dany produït sobre els teixits en persones exposades a diferents tipus de radiacions ionitzants. **[4. MEDICAMENTS CADUCATS]** En aquest grup s\'inclouen tots els medicaments que s\'utilitzen en el medi hospitalari i centres sanitaris que han caducat, amb excepció dels medicaments citostàtics, que es regeixen per normatives específiques tant per a la seva recollida com per a la seva eliminació i gestió. **[5. CADÀVERS I RESTES HUMANS AMB ENTITAT SUFICIENT]** Dins d\'aquest tipus de residus s\'inclouen els òrgans sencers, ossos o restes òssies i restes anatòmiques. Aquests restes estan regulats pel Reglament de la Policia Sanitària Mortuòria de l\'Estat i de cada comunitat autònoma. \_\_\_\_\_\_ La **gestió de residus** consisteix en el tractament i l\'eliminació de tots els residus que es generen com a conseqüència de l\'activitat en els centres sanitaris. La gestió s\'ha de dur a terme amb criteris de racionalitat per risc real, seguretat i integració, per així potenciar la higiene dels centres, garantir la seguretat del personal que els manipula, i protegir la salut pública i el medi ambient. Els objectius que es pretenen aconseguir amb la correcta gestión son: **2.1.GESTIÓ INTERNA O INTRACENTRE** Es realitza en l\'àmbit del centre sanitari on es generen els residus. S\'inclou: A.RECOLLIDA DELS RESIDUS Es duu a terme en el lloc on es generen, després de seleccionar-los segons les seves característiques, fora de la zona d\'hospitalització i d\'atenció de pacients i en llocs específics disposats per a això. Així es minimitzen els riscos d\'exposició i contacte entre diferents persones. Els residus es recullen per separat, en bosses o contenidors normalitzats. Els colors i característiques de les bosses i contenidors de recollida dels residus els estableix cada comunitat autònoma en funció del tipus de residu. **Característiques dels contenidors de recollida dels residus sanitaris** Contenidors per a residus del Grup I Contenidors per a residus del Grup II Contenidors per a residus del Grup III Contenidors per a residus del Grup IV B.TRASLLAT INTERN DELS RESIDUS El trasllat dels residus consisteix a portar tots els residus que es generen en les diferents zones o serveis del centre sanitari fins al lloc d\'emmagatzematge comú. Per evitar els possibles riscos que porta associat el trasllat d\'aquests residus, s\'han de tenir organitzats i previstos uns itineraris segurs i ràpids, en funció dels diferents tipus de residus i de les seves característiques. El trasllat es realitzarà, com a mínim, dues vegades al dia, encara que dependrà de les característiques dels serveis que els generen i es tindran en compte una sèrie de precaucions. **Precaucions a tenir en compte pel personal de neteja durant el trasllat dels residus en centres sanitaris** Els sistemes de transport intern de residus han de tenir les següents característiques: C.EMMAGATZEMATGE DELS RESIDUS L\'emmagatzematge dels residus sanitaris es manté fins al moment del trasllat extern per al seu tractament i eliminació fora del centre que els produeix. Segons l\'INSHT, els residus sanitaris es poden emmagatzemar en el mateix edifici durant un període màxim de **72 hores** i fins i tot fins a una setmana si el magatzem disposa d\'un sistema de refrigeració adequat (temperatura màxima de 4 ºC). **Requisits que ha de complir un magatzem de residus:** **2.2.GESTIÓ EXTERNA O EXTRACENTRE** La **gestió externa** es realitza fora del centre sanitari que genera els residus i inclou la **recollida** en el magatzem i el **transport** per al seu posterior tractament, reciclatge i eliminació. El **tractament** és el conjunt de mesures químiques, tèrmiques o biològiques que s\'apliquen sobre els residus per al seu posterior aprofitament, transformació i eliminació amb la finalitat d\'evitar riscos sobre la salut de les persones i el medi ambient. **Precaucions a tenir en compte pel personal de neteja durant el trasllat dels residus en centres sanitaris** Residus del Grup I Residus del Grup II Residus del Grup III Residus del Grup IV Residus citostàtics. Residus radioactius. Restes anatòmiques humanes amb entitat. Residus químics. Restes de medicaments caducats. \_\_\_\_ Els residus que es generen en l\'activitat sanitària constitueixen una important font de risc per a la salut del personal sanitari i dels pacients. El **servei de Medicina Preventiva** és el responsable d\'elaborar i establir els protocols adequats que ha d\'aplicar el personal que manipula els residus físics, químics i biològics per evitar l\'aparició de malalties relacionades amb l\'activitat professional. **Principals activitats de les quals s'encarrega el Servei de Medicina Preventiva.** Els residus derivats de les activitats sanitàries en centres de salut, clíniques o hospitals constitueixen un problema per a la salut pública, sanejament ambiental, malalties nosocomials i riscos epidemiològics. Aquestes institucions són responsables de prevenir els riscos i minimitzar les conseqüències. Els residus hospitalaris són considerats potencialment perillosos tant per la contaminació biològica (microorganismes patògens) com per les substàncies químiques, carcinogèniques, teratogèniques i materials radioactius que s\'utilitzen i es deriven del seu ús en el diagnòstic i tractament de certes patologies. Els riscos als quals els professionals sanitaris estan exposats amb més freqüència provenen de la manipulació dels residus de tipus III i IV. **Riscos pels professionals sanitaris al manipular residus sanitaris:** El gran problema que suposa el control dels residus generats en els centres sanitaris sorgeix en planificar i dur a terme *la seva segregació, recollida, tractament* i *eliminació* amb l\'objectiu d\'evitar els riscos per a la salut de les persones i del medi ambient. **3.1.PREVENCIÓ DE RISCOS BIOLÒGICS** Els riscos biològics apareixen com a conseqüència de la **manipulació directa d\'agents vius,** o de materials contaminats per aquests agents, que poden desencadenar malalties infectocontagioses. Aquests riscos derivats de la manipulació de materials que poden portar sang, fluids corporals, aigües residuals, fongs, floridures, insectes, excrements patògens, nanopartícules, molècules d\'àcid nucleic, toxines o biotoxines, etc., es produeixen per: Infeccions produïdes per bacteris Infeccions produïdes per virus Infeccions produïdes per fongs Les infeccions que es poden transmetre amb major freqüència en el medi hospitalari son les causades per fongs. Les **mesures de prevenció** es basen en l\'establiment i l\'aplicació de les precaucions universals i la vacunació del personal sanitari per reduir riscos. **Algunes de les mesures bàsiques de prevenció associades amb risccos biològics son:** **3.2.PREVENCIÓ DE RISCOS QUÍMICS** Els **riscos químics** provenen de la manipulació d\'agents químics (citostàtics, reactius líquids, gasos, dissolvents, medicaments, etc.) que s\'utilitzen en el diagnòstic, atenció i tractament de pacients ingressats en el medi hospitalari. Els **riscos** que comporta la manipulació d\'aquests agents químics són els següents: **Citostàtics:** **Reactius líquids:** **Gasos:** Les **mesures de prevenció** es basen en l\'aplicació dels següents procediments bàsics: **3.3.PREVENCIÓ DE RISCOS RADIOACTIUS** Els **riscos radioactius** provenen de la manipulació de productes radioactius utilitzats amb finalitats diagnòstiques i terapèutiques en determinades malalties, així com de la manipulació de materials contaminats per aquests productes. Riscos més freqüents com a conseqüència de l'exposició a la radiació Lesions agudes Lesions cròniques Les **mesures de prevenció** s\'han d\'aplicar a tot el personal que estigui en contacte amb aquest tipus d\'agent de risc. Són les següents: \_\_\_\_\_\_\_ La **legislació** sobre la recollida, tractament i eliminació dels residus sanitaris és molt extensa i pot resultar complexa, ja que hi ha normatives de caràcter europeu, estatal i autonòmic. Legislació europea Legislació estatal Legislació autonòmica