2 (1).docx

3.2.1. Qui és persona interessada en un procediment? En un procediment administratiu, a més d\'una administració pública que actua per mitjà dels seus òrgans, integrats pel personal respectiu, hi ha d\'haver una altra part: una o més persones físiques (ciutadans) o jurídiques (per exemple, una socie...

3.2.1. Qui és persona interessada en un procediment? En un procediment administratiu, a més d\'una administració pública que actua per mitjà dels seus òrgans, integrats pel personal respectiu, hi ha d\'haver una altra part: una o més persones físiques (ciutadans) o jurídiques (per exemple, una societat anònima), o bé una altra administració pública. Aquesta altra part o altres parts en el procediment administratiu es coneix com a persona o persones interessades. Quan una persona té la condició d\'interessada pot intervenir en el procediment o ser-ne una part; també es diu que té legitimació per actuar en el procediment. La condició de persona interessada no s\'adquireix pel fet de ser part en un procediment concret, sinó que és prèvia: si una persona reuneix els requisits per ser persona interessada, estarà legitimada per ser part en un procediment administratiu. No tothom pot tenir la condició de persona interessada en un procediment: Per tenir la consideració de persona interessada en un procediment administratiu s\'ha de ser titular d\'un dret o d\'un interès legítim que pot resultar afectat per la resolució administrativa que s\'ha de dictar en aquell procediment. Tanmateix, hi ha matèries en les quals la condició de persona interessada la té no només qui defensi un dret o interès legítim davant de l\'Administració sinó que es reconeix també a persones que no tinguin cap dret o interès legítim respecte d\'aquell assumpte concret. És el que es coneix com l\'acció pública i està reconeguda, amb més o menys amplitud, en matèries com l\'urbanisme o el medi ambient. Dit això, quines persones tenen la consideració d\'interessades? Són interessades en un procediment administratiu les persones que s\'indiquen a l\'article 4 de la LPACAP: Les que el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius. Les que, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser afectats per la decisió que s'adopti en aquest. Aquelles els interessos legítims de les quals, individuals o col·lectius, puguin ser afectats per la resolució i es personin en el procediment mentre no s'hagi dictat una resolució definitiva. Així mateix, les associacions i organitzacions representatives d'interessos econòmics i socials són titulars d'interessos legítims col·lectius en els termes que la Llei reconegui. En relació amb aquest article, cal destacar que: No només poden ser part en un procediment els titulars de drets, sinó també els titulars d\'interessos. Els titulars de drets que poden resultar afectats per la resolució que s\'ha de dictar sempre tindran la condició de persones interessades, independentment del fet que hagin promogut el procediment corresponent o no. A diferència dels titulars de drets, els titulars d\'interessos legítims només tindran la consideració de persones interessades si promouen el procediment o si hi compareixen. Les associacions i organitzacions representatives d'interessos econòmics i socials només seran titulars d\'interessos legítims col·lectius i, per tant, interessades en els termes que una llei específica els ho reconegui. L\'interès legítim equival a una situació jurídica en la qual una persona, sense ser titular d\'un dret, es troba en una posició singular respecte de la resta de ciutadans. Aquesta posició singular és objecte de protecció per les normes legals. Hi ha interès sempre que es pugui presumir que, de la resolució administrativa, en derivarà un benefici moral, econòmic o jurídic. Pel que fa a l\'interès col·lectiu, correspon a l\'interès d\'un conjunt de persones amb una característica comuna que les agrupa. Malgrat no estar inicialment determinades o identificades individualment, són identificables a partir d\'aquesta dada comuna. Exemples d\'interès col·lectiu: el d\'un sindicat en relació amb els interessos dels seus afiliats, d\'un col·legi professional respecte als seus professionals o d\'una associació de consumidors i usuaris. ↑ 3.2. Concepte de persona interessada \| ↑ Índex de la unitat 3.2.2. Identificació de persones interessades A l\'expedient administratiu no sempre hi figuren totes les persones interessades. De vegades les que ja estan intervenint en un procediment administratiu, acomplint el seu deure de col·laboració, són les que faciliten dades d\'altres persones que també hi poden tenir interès. Així, l\'aparició de noves persones interessades es pot produir d\'una manera indirecta durant la tramitació de l\'expedient. Si durant la instrucció d'un procediment que no hagi tingut publicitat s'adverteix l'existència de persones que siguin titulars de drets o interessos legítims i directes la identificació de les quals resulti de l'expedient i que es puguin veure afectades per la resolució que es dicti, s'ha de comunicar a aquestes persones la tramitació del procediment (art. 8 de la LPACAP). Però aquesta identificació i comunicació posterior no els atorga per si mateixa la condició de persona interessada: això només succeirà en el supòsit que es tracti de persones titulars de drets, mentre que si són titulars d\'interessos legítims i directes, hauran de comparèixer de manera expressa (article 4 de la LPACAP). En cas que es tracti de persones titulars de drets, la seva identificació després d\'haverse iniciat el procediment comportarà que s\'hagin de retrotraure les actuacions quan s\'han tancat tràmits preceptius, per tal d\'atorgar-los la possibilitat d'intervenir en aquests tràmits. Uns supòsits diferents són els de successió de persones físiques o jurídiques inter vivos o mortis causa. Com hem vist a la unitat anterior (apartat 2.5.4), a l\'article 42.4 del RAFME es preveu que qui succeeix la persona interessada en un procediment --i està assabentat de l'existència d'aquest-- ha de comunicar la successió a l\'Administració pública a la qual en correspon la tramitació, en el termini de 15 dies hàbils a comptar des de l\'endemà al de l\'efectivitat de la successió o des de la inscripció de la defunció en el Registre Civil, en el cas de defunció de persona física. ↑ 3.2. Concepte de persona interessada \| ↑ Índex de la unitat 3.3. La representació Les persones amb capacitat d\'actuar poden intervenir personalment en un procediment administratiu exercint els seus drets o complint les seves obligacions. Davant de l\'Administració no és obligatori comptar amb un representant, ni tampoc amb assessorament tècnic. És a dir, que no cal actuar per mitjà d\'un advocat o un altre professional tècnicament qualificat. Això no obstant, i a banda dels supòsits en què hi ha la representació legal (p. ex., quan hi ha incapacitat d\'actuar: menors d\'edat, incapacitats per resolució judicial), una persona interessada pot decidir voluntàriament encomanar la gestió dels seus drets i interessos a una tercera persona. Qualsevol persona amb capacitat d\'actuar pot ser representant d\'una altra davant l\'Administració pública, i si s\'opta per la representació, l\'Administració s\'ha d\'entendre amb el representant quan dugui a terme els diferents tràmits del procediment administratiu en què s\'hagi acreditat la representació. La persona representant pot ser una persona física o una persona jurídica, però, en aquest darrer supòsit, només ho pot ser si els seus estatuts ho preveuen. 3.3.1. L\'acreditació de la representació 3.3.2. La incidència dels mitjans electrònics en la representació: l\'habilitació de representants i el registre electrònic d\'apoderaments 3.3.3. Pluralitat de persones interessades 3.3.1. L\'acreditació de la representació Cal acreditar la representació en els cinc supòsits que assenyala l\'article 5.3 de la LPACAP: formular sol·licituds presentar declaracions responsables o comunicacions interposar recursos desistir d'accions renunciar a drets Els actes per als quals es requereix acreditar la representació en un procediment administratiu són els mateixos per als quals la LPACAP (art. 11) exigeix signatura electrònica i no és suficient la identificació electrònica. En canvi, per realitzar qualsevol altre acte o gestió de mer tràmit, es presumeix l\'existència de representació, és a dir, que la persona interessada ha autoritzat a actuar en el seu nom i no cal acreditar la representació. Així, per iniciar un procediment cal acreditar-la, però per realitzar-hi tràmits --com ara aportar una documentació, presentar un escrit d\'al·legacions, etc.-- no cal fer-ho. La representació es pot acreditar mitjançant qualsevol mitjà vàlid en dret, sempre que se\'n deixi constància fidedigna. Tradicionalment s\'ha pogut acreditar la representació: mitjançant un poder notarial, amb un document privat amb signatura legitimada notarialment, mitjançant compareixença de la persona interessada davant l\'òrgan administratiu, per a manifestar la seva voluntat de designar una altra persona perquè la representi (és el que es coneix com apoderament apud acta). A l'article 5.4 de la LPACAP s'hi esmenten alguns mitjans d'acreditació de la representació, que han estat ampliats en l\'enumeració merament enunciativa, no pas exhaustiva, que en fa l'article 32.3 del RAFME: Mitjançant l'apoderament apud acta efectuat per compareixença personal a les oficines d'assistència en matèria de registres o compareixença electrònica a la corresponent seu electrònica o seu electrònica associada. Mitjançant l'acreditació de la seva inscripció en el registre electrònic d'apoderaments de l'administració pública competent o en els seus registres particulars d'apoderaments. Mitjançant un certificat electrònic qualificat de representant. Per a actuacions en nom de persona jurídica, s'entén que el poder de representació abasta qualsevol actuació davant qualsevol administració pública. Només s'hi admeten com a mitjà d'acreditació els certificats de representació de poders generals i, per tant, el RAFME descarta com a mitjà d'acreditació els certificats de representació limitada a algunes actuacions o tràmits que s'emeten per alguns certificadors que acreditaven poders parcials de representació. Mitjançant un document públic la matriu del qual consti en un arxiu notarial o una inscripció practicada en un registre mercantil. En aquest cas, la persona interessada ha d\'aportar la certificació registral electrònica corresponent, o almenys expressar el codi segur o un altre sistema d\'accés i verificació del document electrònic. Una acreditació presentada incorrectament no implica que s\'hagi de rebutjar el tràmit que pretén dur a terme el representant. En aquest cas s\'ha d\'atorgar un termini de deu dies, o superior si les circumstàncies ho requereixen, perquè la persona interessada esmeni el defecte. Cal tenir en compte finalment que, malgrat existir representació, la persona interessada sempre pot comparèixer per si mateixa en el procediment. ↑ 3.3. La representació \| ↑ Índex de la unitat 3.3.2. La incidència dels mitjans electrònics en la representació: l\'habilitació de representants i el registre electrònic d\'apoderaments La implantació generalitzada dels mitjans electrònics a les administracions públiques comporta que, tal i com hem vist en l\'apartat anterior, la representació es pugui acreditar emprant mitjans electrònics. La LPACAP disposa que les administracions públiques puguin habilitar amb caràcter general o específic persones físiques o jurídiques autoritzades per efectuar determinades transaccions electròniques en representació de les persones interessades. Aquesta habilitació ha d'especificar les condicions i obligacions a què es comprometen els qui adquireixin la condició de representants, i es presumeix vàlida la representació llevat que la normativa específica aplicable disposi una altra cosa. En tot cas, les administracions públiques poden requerir en qualsevol moment l'acreditació de la representació esmentada. D\'altra banda, la LPACAP preveu, amb caràcter general, el que algunes administracions ja havien anat regulant i posant en pràctica abans de la seva entrada en vigor: el registre electrònic d\'apoderaments. El registre electrònic d\'apoderaments és un registre electrònic que té les característiques següents: a) En pot existir un per a cada administració, sens perjudici dels registres particulars que tingui cada organisme on s\'inscriguin els poders. b) S\'hi han d\'inscriure, almenys, els apoderaments atorgats apud acta, presencialment o electrònicament. c) El registre general i els registres particulars de cada administració han de ser plenament interoperables entre si, i se n\'ha de garantir la interconnexió, la compatibilitat informàtica i la tramesa telemàtica de les sol·licituds, els escrits i les comunicacions que s\'hi incorporin. d) Han de permetre la consulta a d\'altres registres administratius similars, als registres mercantils i de la propietat i als protocols notarials, la qual cosa garanteix en qualsevol moment la comprovació de la representació atorgada. Aquests altres registres també han de ser interoperables (disposició addicional 7ª del RAFME). e) La inscripció ha de contenir: les dades d\'identificació de qui atorga el poder i de l\'apoderat, la data d\'inscripció, el període de temps de la seva durada i el tipus de poder de què es tracti segons les facultats que atorgui. Els poders que es poden inscriure en el registre electrònic d\'apoderaments poden ser, segons l\'amplitud i l\'abast, d\'un d\'aquests tres tipus: Un poder general perquè l'apoderat pugui actuar en nom del poderdant en qualsevol actuació administrativa i davant qualsevol administració. Un poder perquè l'apoderat pugui actuar en nom del poderdant en qualsevol actuació administrativa davant una administració o un organisme concret. Un poder perquè l'apoderat pugui actuar en nom del poderdant únicament per efectuar determinats tràmits especificats en el poder. L\'apoderament apud acta s\'atorga bé mitjançant compareixença electrònica en la corresponent seu electrònica i fent ús d\'un dels sistemes de signatura electrònica establerts a la mateixa LPACAP, o bé mitjançant compareixença personal a les oficines d\'assistència en matèria de registres. La validesa dels poders inscrits és, com a màxim, de cinc anys a comptar des de la data d\'inscripció al registre, tot i que es poden revocar o prorrogar en qualsevol moment abans de la finalització de la vigència. En cas que es prorroguin, el període màxim de validesa de la pròrroga és de cinc anys a comptar des de la seva inscripció. Qualsevol sol·licitud en relació amb el poder (inscripció, revocació, pròrroga o denúncia) es pot dirigir a qualsevol registre i ha de quedar inscrita en el registre de l\'administració o organisme on tingui efectes el poder. No obstant les previsions de LPACAP sobre el registre electrònic d\'apoderaments, cal tenir en compte que l\'Administració de la Generalitat disposa d\'un registre electrònic de representació --anomenat Representa i regulat en l\'Ordre GRI/79/2015, de 10 d\'abril-- en què s\'inscriuen les representacions de persones físiques i de persones jurídiques que s\'atorguin a persones físiques perquè puguin actuar davant l\'Administració de la Generalitat i d\'altres administracions que s\'hagin incorporat al registre. El Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital, dedica una secció al Registre electrònic de representació de l\'Administració de la Generalitat, al qual les persones poden accedir des de la Seu electrònica per realitzar els tràmits relatius a la representació al Registre mitjançant els sistemes d\'identificació i signatura que hi són al seu abast (article 80). A més dels tres tipus que hem assenyalat més amunt, s'hi estableix una altra categoria d'apoderaments consistent en habilitacions per a l\'autorització en la realització de determinades transaccions, per part de persones físiques o jurídiques (article 81), alhora que es preveu la possibilitat d\'establir altres categories de representació o apoderament per mitjà d\'una resolució del departament competent en matèria de polítiques digitals. ↑ 3.3. La representació \| ↑ Índex de la unitat 3.3.3. Pluralitat de persones interessades La LPACAP admet que una pluralitat de persones interessades s\'adreci a una administració pública mitjançant un únic escrit o sol·licitud. Aleshores, l\'Administració s\'ha d\'entendre amb la persona que s\'hagi indicat expressament, que tant pot ser una de les que signa, com una tercera que les representi. Si no es fa aquesta indicació, l\'Administració s\'entendrà amb la persona interessada que figuri en primer lloc de l\'escrit. És a dir, a falta d\'indicació expressa, es presumeix que la persona designada és la que figura en primer terme. Tanmateix, qualsevol de les persones interessades pot continuar realitzant actuacions durant la tramitació del procediment, com ara presentar al·legacions de manera individual. ↑ 3.3. La representació \| ↑ Índex de la unitat 3.4. Drets i deures de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques de Catalunya Hem vist, al principi d\'aquest capítol, que podem parlar, d\'una banda, del concepte de ciutadania, com a categoria més àmplia i general i, de l\'altra, del concepte de persona interessada en un procediment administratiu, com a categoria més reduïda i concreta. Tant la ciutadania com la persona interessada, cadascuna per raó de la intensitat de la seva relació amb les administracions públiques, tenen reconeguts un seguit de drets en relació amb aquestes administracions, alhora que també els resulten exigibles un seguit de deures. Fins la promulgació de la LPACAP, la normativa recollia unes llistes de drets i de deures on, sense distinció, es barrejaven drets i deures reconeguts i exigibles a la ciutadania amb drets i deures aplicables només a les persones que tinguessin la condició d\'interessades en un procediment administratiu. La LPACAP ha sistematitzat molt més encertadament els drets i els deures i distingeix, de manera clara i separada, els drets i deures d\'unes i d\'altres (persones en general i persones interessades). 3.4.1. Els drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques 3.4.2. Els deures de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques, en especial, la col·laboració amb les administracions i la compareixença davant de les oficines públiques 3.4.1. Els drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques A totes les persones que se\'ls reconeix la capacitat d'obrar o actuar davant les administracions públiques, se\'ls reconeix, alhora, un seguit de drets al seu favor en les seves relacions amb les administracions. L\'article 13 de la LPACAP estableix quins són aquests drets: a) A comunicar-se amb les administracions públiques a través d'un punt d'accés general electrònic de l'Administració. b) A ser assistits en l'ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb les administracions públiques. c) A utilitzar les llengües oficials al territori de la seva comunitat autònoma, d'acord amb el que estableixen tant la LPACAP com la resta de l'ordenament jurídic. d) A l'accés a la informació pública, arxius i registres, d'acord amb el que estableix la legislació sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la resta de l'ordenament jurídic. e) A ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i empleats públics, que els han de facilitar l'exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions. f) A exigir les responsabilitats de les administracions públiques i autoritats, quan així correspongui legalment. g) A obtenir i utilitzar els mitjans d'identificació i signatura electrònica que disposa la LPACAP. h) A la protecció de dades de caràcter personal i, en particular, a la seguretat i confidencialitat de les dades que figurin als fitxers, sistemes i aplicacions de les administracions públiques. i) Qualssevol altres que els reconeguin la Constitució i les lleis. Tots aquests drets s'entenen sens perjudici dels drets que reconeix la mateixa LPACAP a les persones interessades en el procediment administratiu, que veurem en l\'apartat següent. La LRJPACat reconeix a les persones, en les seves relacions amb les administracions públiques de Catalunya, un seguit de drets que es troben subsumits en aquesta llista que recull la LPACAP amb caràcter bàsic. ↑ 3.4. Drets i deures de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques de Catalunya \| ↑ Índex de la unitat 3.4.2. Els deures de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques, en especial, la col·laboració amb les administracions i la compareixença davant de les oficines públiques Les lleis estableixen també uns deures que les persones han de complir en les seves relacions amb les administracions públiques. La LRJPCat ja va disposar, de manera expressa, que les persones en llurs relacions amb les administracions públiques de Catalunya i en l'ús dels serveis públics han d\'actuar amb diligència, responsabilitat i respecte a les persones, les institucions i els béns públics. Al seu torn, la LPACAP estableix un seguit de deures i obligacions per a les persones, que podem concretar en els següents: a) L\'obligació de relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques Aquesta obligació no té un abast general sinó que afecta determinats col·lectius; però la vocació de la llei és que, cada vegada més, totes les persones es relacionin amb les administracions per mitjans electrònics. En tot cas estan obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques per a efectuar qualsevol tràmit d'un procediment administratiu, de conformitat amb l'article 14.2 de la LPACAP: 1. Les persones jurídiques. 2. Les entitats sense personalitat jurídica. 3. Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi la col·legiació obligatòria, per als tràmits i actuacions que duguin a terme amb les administracions públiques en exercici de l\'activitat professional esmentada. En tot cas, s\'entenen inclosos dins d\'aquest col·lectiu els notaris i registradors de la propietat i mercantils. 4. Els qui representin un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l\'Administració. 5. Els empleats de les administracions públiques per als tràmits i actuacions que efectuïn amb elles per raó de la seva condició d\'empleat públic, tal com determini reglamentàriament cada Administració. La Generalitat de Catalunya ho ha fet mitjançant el Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital, que ha estès també aquesta obligació (art. 85) als tràmits que realitzen les persones que participen en convocatòries de processos selectius per a l\'accés a cossos o escales i/o categories laborals de l\'Administració de la Generalitat, i als tràmits i gestions relacionats amb les borses de treball del seu personal temporal. El Decret 76/2020, de 4 d\'agost, amplia les persones físiques obligades a relacionar-se electrònicament amb l\'Administració de la Generalitat de Catalunya. L'article 14.3 de la LPACAP estableix que, mitjançant un reglament, les administracions poden establir, per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques, l'obligació de relacionar-se amb elles a través de mitjans electrònics quan quedi acreditat que aqueixes persones --per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius-- tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris. Així, d\'acord amb l\'article 73 del Decret 76/2020 esmentat, també estan obligades a relacionar-se electrònicament amb l\'Administració de la Generalitat les persones físiques següents: 1. Amb caràcter general: els empresaris individuals o autònoms en les marc de les actuacions que realitzin en la seva condició d\'empresari individual o autònom. 2. En el marc de la seva activitat econòmica o professional, el col·lectiu de persones físiques que s\'identifiqui mitjançant una ordre de la persona titular del departament competent, d\'acord amb la justificació de la capacitat econòmica o tècnica, dedicació professional o altres motius acreditats que garanteixin l\'accés i la disponibilitat dels mitjans electrònics d\'aquest col·lectiu (disposició final 4ª del Decret). 3. Determinats col·lectius de persones físiques i per a determinats procediments o serveis digitals, quan així s'estableixi per causes objectives justificades mitjançant una ordre del conseller o consellera competent en el tràmit, sempre que per raó de la seva capacitat econòmica o tècnica, dedicació professional o altres motius acreditats tinguin garantits l\'accés i la disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris. b) L\'obligació de col·laboració Amb caràcter general, les persones han de facilitar a l'Administració els informes, les inspeccions i altres actes d'investigació que requereixin per exercir les seves competències, llevat que la revelació de la informació sol·licitada per l'Administració atempti contra l'honor, la intimitat personal o familiar o comporti la comunicació de dades confidencials de tercers de les quals tinguin coneixement per la prestació de serveis professionals de diagnòstic, assessorament o defensa. A més, totes les persones han de prestar col·laboració a les administracions en els termes que estableixi la llei que sigui aplicable en cada cas. c) La compareixença davant de les oficines públiques En els casos que una norma amb rang de llei ho determini, les persones estan obligades a presentar-se a les oficines públiques, ja sigui presencialment o per mitjans electrònics. La citació corresponent ha de fer constar expressament el lloc, la data, l'hora, els mitjans disponibles i l'objecte de la compareixença, així com els efectes que comportaria no comparèixer. Les persones tenen dret a obtenir una certificació acreditativa de la compareixença si ho sol·liciten. ↑ 3.4. Drets i deures de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques de Catalunya \| ↑ Índex de la unitat 3.5. Drets i deures de les persones interessades en el procediment administratiu Tal com hem dit anteriorment, la LPACAP distingeix, d\'una banda, els drets i deures de les persones amb caràcter general davant de les administracions públiques i, de l\'altra, els drets i deures de les persones interessades en un procediment administratiu. La situació en què es troba una persona interessada davant d\'una administració pública és, lògicament, molt més qualificada, ja que té drets o interessos legítims que poden resultar afectats per la resolució que al seu dia es dicti en aquell procediment en el qual és interessada. 3.5.1. Els drets de les persones interessades en el procediment administratiu 3.5.2. Els deures de les persones interessades en el procediment administratiu 3.5.1. Els drets de les persones interessades en el procediment administratiu La LPACAP regula, amb caràcter bàsic, els drets de les persones interessades en el procediment administratiu. Tinguem en compte que també els resulten aplicables tots els drets que, amb caràcter general, es reconeixen a totes les persones. L\'article 53 de la LPACAP estableix quins són aquests drets específics de les persones interessades: a) A conèixer, en qualsevol moment, l'estat de la tramitació dels procediments en què tinguin la condició de persones interessades; el sentit del silenci administratiu que correspongui, en cas que l'Administració no dicti ni notifiqui una resolució expressa dins el termini; l'òrgan competent per a la seva instrucció, si s'escau, i la resolució, i els actes de tràmit dictats. Així mateix, també tenen dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els procediments esmentats. Les persones interessades que es relacionin electrònicament amb les administracions públiques tenen dret a accedir a l\'expedient electrònic i, si escau, a l\'obtenció de còpia total o parcial d\'aquest. L'article 52 del RAFME precisa que aquest dret s\'entén satisfet mitjançant la posada a disposició d\'aquest expedient en el punt d\'accés general electrònic de l\'Administració competent o a la seu electrònica o seu electrònica associada corresponent. A aquest efecte, l'administració destinatària de la sol·licitud ha de remetre a la persona interessada --o al seu representant-- l\'adreça electrònica o localitzador que doni accés a l\'expedient electrònic posat a disposició. En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, aquest accés de les persones interessades a l'expedient electrònic es duu a terme posant-lo a la seva disposició a la Seu electrònica, de conformitat amb l'article 66 del Decret 76/2020. b) A identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments. c) A no presentar documents originals llevat que, de manera excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari. En cas que, excepcionalment, hagin de presentar un document original, tenen dret a obtenir-ne una còpia autenticada. d) A no presentar dades i documents no exigits per les normes aplicables al procediment de què es tracti, que ja estiguin en poder de les administracions públiques o que hagin estat elaborats per aquestes. D'acord amb l'article 70 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital, l'Administració de la Generalitat garanteix aquest dret, sense que sigui necessari recollir el consentiment de la persona interessada per poder consultar aquestes dades o documents, a excepció que una llei especial aplicable requereixi un consentiment exprés. Així mateix, s'hi garanteix en tots els supòsits que la persona interessada s\'oposi expressament a la consulta; però, d\'acord amb la normativa vigent de protecció de dades, no s\'admet que el titular de les dades s\'oposi a la cessió quan es tracti d\'una investigació o inspecció. e) A formular al·legacions, utilitzar els mitjans de defensa admesos per l'ordenament jurídic, i a aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d'audiència, que han de ser tinguts en compte per l'òrgan competent en redactar la proposta de resolució. f) A obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als projectes, actuacions o sol·licituds que es proposin dur a terme. g) A actuar assistits d'un assessor quan ho considerin convenient en defensa dels seus interessos. h) A complir les obligacions de pagament a través dels mitjans electrònics previstos a la mateixa llei. i) Qualssevol altres que els reconeguin la Constitució i les lleis. Tots aquests drets els anirem veient reflectits durant les diverses fases del procediment administratiu. També n'hi veurem d\'altres que, encara que no hagin aparegut de manera expressa en la llista de l\'article 53 de la LPACAP, són també reconeguts per la mateixa Llei, com ara el dret a obtenir resolució expressa, conseqüència de l\'obligació de resoldre que té l\'Administració. En el cas de Catalunya, la LRJPACat conté una regulació de drets subsumibles en les previsions de la LPACAP. A banda dels drets que hem esmentat, cal tenir en compte que, si ens trobem davant d\'un procediment administratiu sancionador, la LPACAP reconeix uns drets afegits als anteriors per a les persones que siguin presumptes responsables de la comissió d\'una infracció administrativa. Aquests drets deriven dels drets que, en els procediments judicials penals, es reconeixen al presumpte responsable. En el cas del procediment administratiu sancionador, són aquests: a) El dret a ser notificat dels fets que se li imputin, de les infraccions que aquests fets puguin constituir i de les sancions que, si s'escau, se li puguin imposar, així com de la identitat de l'instructor, de l'autoritat competent per imposar la sanció i de la norma que atribueixi aquesta competència. b) El dret a la presumpció de no-existència de responsabilitat administrativa mentre no es demostri el contrari. ↑ 3.5. Drets i deures de les persones interessades en el procediment administratiu \| ↑ Índex de la unitat 3.5.2. Els deures de les persones interessades en el procediment administratiu Quan la persona que es relaciona amb l\'Administració té la condició d\'interessada, a banda que la Llei li reconegui uns drets, també té establerts deures o obligacions. En concret, i afegits als deures que la mateixa LPACAP imposa a les persones en general, la mateixa Llei estableix per a les persones interessades en un procediment el deure de proporcionar a l\'Administració actuant les dades que puguin conèixer i que permetin trobar d\'altres persones interessades que no hagin comparegut en el procediment. D\'aquesta manera l\'Administració pot identificar persones interessades fins aleshores desconegudes i, o bé tenir-les per part en cas que tinguin drets que puguin resultar afectats, o bé posar-los de manifest l\'existència del procediment en cas que tinguin interessos legítims afectats perquè, si ho desitgen, hi compareguin. ↑ 3.5. Drets i deures de les persones interessades en el procediment administratiu \| ↑ Índex de la unitat Resum de la unitat 3 Les persones interessades En el procediment administratiu trobem sempre dues parts. Una part sempre ha de ser una administració pública, que és la que tramita el procediment, i l'altra part és la persona interessada. De persones interessades en un procediment administratiu n\'hi pot haver només una o també poden haver-hi diversos interessats, i poden ser tant persones físiques com persones jurídiques. També ens podem trobar el supòsit en què la persona interessada sigui una altra administració pública, però no és el més habitual. Per poder ser persona interessada davant de l'Administració pública cal complir uns requisits. D'aquests requisits n'hi ha un que és previ: tenir capacitat d'actuar. I per tenir capacitat d\'actuar abans s\'ha de tenir capacitat jurídica, que és la capacitat per ser titular de drets i obligacions. La capacitat d\'actuar és la capacitat per exercir personalment aquests drets i obligacions. En síntesi, una persona es pot considerar interessada en un procediment davant d\'una administració pública si té un dret o un interès legítim que pugui veure's afectat per la resolució que es dicti en aquell procediment. La representació Les persones interessades poden actuar davant de les administracions per si mateixes o bé mitjançant un representant, que és la persona a qui l'interessat atorga el poder perquè pugui actuar en nom seu. Aquesta representació en alguns supòsits concrets cal acreditar-la expressament, mentre que en molts d\'altres (en les actuacions menys rellevants) la representació es presumeix. La nova llei de procediment administratiu LPACAP, entre les novetats que estableix en matèria d'administració electrònica, preveu uns mecanismes d'habilitació de representants i de registre electrònic d'apoderaments que faciliten tant l'exercici de la representació davant de qualsevol administració com també que les administracions coneguin quines persones tenen atorgada la representació d'altres persones. Drets i deures La qüestió més rellevant pel que fa a les persones i les seves relacions amb les administracions públiques és, sens dubte, la de determinar quins són els drets i els deures de les persones davant de les administracions, ja sigui amb caràcter general o bé quan són persones interessades en un procediment. D\'entre els drets de les persones en general davant de les administracions podem destacar tots els que fan referència a l\'ús de mitjans electrònics, a l\'accés a la informació en poder de les administracions d\'acord amb la normativa sobre transparència o a la protecció de dades de caràcter personal i a la seguretat i confidencialitat de les dades. Pel que fa als drets específics de les persones interessades, podem destacar, ja que és novetat respecte a la regulació anterior, el dret a actuar assistit d\'assessor quan es consideri convenient. El catàleg de drets es complementa amb un seguit de deures que tenen les persones davant de les administracions, i que s'emmarquen dins dels principis de col·laboració amb les administracions públiques, com ara l\'obligació de relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques, l\'obligació de col·laborar-hi (que es concreta en facilitar els informes, inspeccions i d\'altres actes d\'investigació de les administracions) i l\'obligació de comparèixer davant de les oficines administratives, de manera presencial o electrònica, quan una llei ho prevegi. Cal tenir en compte, també, l\'obligació de tota persona que sigui interessada en un procediment de proporcionar a l\'Administració les dades i informacions que permetin trobar d\'altres persones interessades que no hagin comparegut en el procediment. Drets dels ciutadans davant l\'Administració Drets dels ciutadans en les seves relacions amb l'Administració Drets de les persones interessades en un procediment administratiu Drets dels ciutadans en les seves relacions amb l'Administració Dret a la no-discriminació i a una atenció adequada Dret a ser atesos amb respecte i consideració, sense discriminació per raó de naixement, sexe, raça, origen, religió, orientació sexual, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social (art. 21 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, i 13 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Drets lingüístics Dret d'opció lingüística (art. 13 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Dret a obtenir resposta en la llengua de petició (Llei orgànica 4/2001, de 12 de novembre) Dret a una bona administració i serveis públics de qualitat Dret a participar en la presa de decisions, l'elaboració de les normes i a proposar iniciatives normatives (art. 22 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, i 69 i 70 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre) Dret a formular peticions davant qualsevol institució pública, administració o autoritat i davant dels òrgans de direcció i administració dels organismes i entitats del sector públic (art. 2 de la Llei orgànica 4/2001, de 12 de novembre) Dret a plantejar suggeriments, propostes d'actuació i millores sobre el funcionament dels serveis públics, i queixes relatives al funcionament de l'activitat administrativa (art. 23 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, i 61 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre) Dret a tenir a disposició cartes de serveis com a instruments de millora de la qualitat dels serveis públics (art. 23 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost) Dret a ser consultats periòdicament i regularment sobre el grau de satisfacció dels serveis públics i les activitats gestionades per l'Administració (art. 60 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre) Dret a formular queixes al Síndic de Greuges, quan els ciutadans considerin que l'Administració no ha respectat els seus drets (art. 27 de la Llei 24/2009, del 23 de desembre, del Síndic de Greuges). Dret d'accés als serveis i la informació pública Dret a accedir en condicions d'igualtat als serveis públics i que aquests siguin de qualitat (art. 23 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost) Dret a accedir a la informació pública, als arxius i als registres (art. 18 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, i 13 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Drets relatius a la protecció de dades Dret a la protecció de dades de caràcter personal i a la seguretat i confidencialitat de les dades que figuren en fitxers, sistemes i aplicacions de les administracions públiques, i dret a accedir als fitxers, a eliminar-los i a obtenir-ne la correcció (art. 13 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Drets relatius als mitjans electrònics Dret a comunicar-se amb l'Administració i el seu sector públic a través d'un punt d'accés general electrònic (art. 13 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Dret a ser assistit en l'ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb l'Administració i el seu sector públic (art. 13 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Dret a obtenir i utilitzar mitjans d'identificació i signatura electrònica (art. 13 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Dret a utilitzar mitjans electrònics per comunicar-se amb l'Administració i a escollir un altre mitjà quan legalment no sigui obligatori un altre sistema (art. 14 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, i 24 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost) Participació Definició i avaluació de les polítiques públiques Dret a intervenir, de forma individual o col·lectiva, mitjançant entitats de caràcter representatiu, en la definició i aplicació de les polítiques públiques; així com a participar en la presa de decisions públiques i en el seguiment i avaluació de l'aplicació d'aquestes decisions (art. 66 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern). Dret de participació en el procediment d'elaboració de disposicions reglamentàries (art. 66 bis llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya). Drets relatius a la protecció de dades Dret a la protecció de dades de caràcter personal i a la seguretat i confidencialitat de les dades que figuren en fitxers, sistemes i aplicacions de les administracions públiques, i dret a accedir als fitxers, a eliminar-los i a obtenir-ne la correcció (art. 13 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre). Per saber-ne més podeu consultar aquest enllaç: https://apdcat.gencat.cat/ca/drets\_i\_obligacions/drets/ Drets digitals generals Article 80. Dret a la neutralitat a Internet Article 81. Dret d'accés universal a Internet Article 82. Dret a la seguretat digital Article 83. Dret a l'educació digital Article 84. Protecció dels menors a Internet Article 85. Dret de rectificació a Internet Article 86. Dret a la actualització d'informacions en mitjans de comunicació digitals Article 92. Protecció de dades dels menors a Internet Article 93. Dret a l'oblit en cerques d'Internet Article 94. Dret a l'oblit en serveis de xarxes socials i serveis equivalents Article 95. Dret de portabilitat en serveis de xarxes socials i serveis equivalents Article 96. Dret al testament digital (Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades i garanties dels drets digitals) Drets digitals laborals Article 87. Dret a la intimitat i ús de dispositius digitals en l'àmbit laboral Article 88. Dret a la desconnexió digital en l'àmbit laboral Article 89. Dret a la intimitat davant de l'ús de dispositius de videovigilància i de gravació de sons en el lloc de treball Article 90. Dret a la intimitat davant de la utilització de sistemes de geolocalització en l'àmbit laboral Article 91. Drets digitals en la negociació col·lectiva (Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades i garanties dels drets digitals) Per saber-ne més podeu consultar la informació de la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals en aquest enllaç: https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/drets-i-responsabilitats-digitals/carta/ Dret a recórrer les decisions dictades per l'Administració Drets de les persones interessades en un procediment administratiu Qui és persona interessada? Qualsevol persona que té un dret o un interès legítim (individual o col·lectiu) que pugui estar afectada en un procediment administratiu (l'hagi iniciat, promogut o no). Què és el procediment administratiu? Qualsevol tipus d'expedient, tràmit, gestió, assumpte, resolució, acte administratiu, etc.) previst i regulat a les normes vigents. Relació de drets que assisteixen les persones que fan tràmits o gestions amb l'Administració: Identificació i compareixença Dret a identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat dels quals es tramiten els procediments (art. 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Dret a no comparèixer presencialment a les oficines públiques, llevat que així ho estableixi una norma amb rang de llei (art. 19 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Dades i documents Dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els procediments i còpies autenticades quan sigui obligatori presentar documents originals (art. 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Dret a no presentar documents originals llevat que excepcionalment la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari (art. 26 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, i 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Dret a no presentar dades i documents no exigits per les normes aplicables al procediment de què es tracti quan ja estiguin en poder de les administracions públiques o quan es tracti de documents elaborats per aquestes (art. 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Tramitació del procediment Dret a conèixer en qualsevol moment l'estat de tramitació dels procediments en què tinguin la condició d'interessats; el sentit del silenci administratiu que correspongui quan l'Administració no dicti ni notifiqui una resolució expressa dins el termini establert; l'òrgan competent per a la seva instrucció, la resolució i els actes de tràmit dictats (art. 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Dret a ser oïdes mitjançant l'audiència en qualsevol fase del procediment i a formular al·legacions (art. 22 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, i 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Atenció, informació i defensa Dret a obtenir serveis d'atenció, informació per a l'exercici i la protecció de llurs drets i interessos, en el compliment de llurs deures i en la redacció de documents administratius (art. 21 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, i 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Dret a utilitzar els mitjans de defensa admesos per l'ordenament jurídic i a aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d'audiència i que siguin tinguts en compte per l'òrgan competent en redactar la proposta de resolució (art. 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Dret a actuar assistits d'un assessor quan ho considerin convenient en defensa dels seu interessos (art. 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Decisions i resolucions Dret a obtenir decisions administratives motivades en els supòsits legalment establerts amb una referència succinta als fets, els fonaments jurídics, la identificació de les normes aplicables i amb indicació del règim de recursos que es puguin formular en cada cas (art. 22 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost) Dret a obtenir una resolució expressa i que es notifiqui dins el termini legalment establert (art. 22 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost) Dret que les actuacions administratives siguin proporcionals a les finalitats perseguides (art. 22 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost) Pagament electrònic Dret a complir les obligacions de pagament a través de mitjans electrònics (art. 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) Procediments sancionadors Els presumptes responsables d'infraccions administratives també tenen dret a: Ser notificats dels fets que se'ls imputin, i de les infraccions que aquests fets puguin constituir i de les sancions que, si escau, se'ls puguin imposar, així com de la identitat de l'instructor, l'autoritat competent per imposar la sanció i de la norma que atribueix aquesta competència (art. 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) A la presumpció de no-existència de responsabilitat administrativa mentre no es demostri el contrari (art. 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre) 3. El dret d\'accés a informació pública 3.1 Naturalesa, titularitat i objecte del dret d\'accés 3.2 La sol·licitud d\'accés 3.3 Causes d\'inadmissió de la sol·licitud 3.4 Audiència a tercers interessats 3.5 Fi del procediment: resolució, comunicació substitutiva o silenci 3.6 Accés material a la informació estimada 3.7 Qüestionari d\'autoavaluació de la unitat 3 3.1 Naturalesa, titularitat i objecte del dret d\'accés El dret d\'accés a la informació pública (també conegut com a \"transparència passiva\") és el dret subjectiu de configuració legal qualsevol persona a sol·licitar i obtenir la informació pública que tenen les administracions en el seu poder. Normalment s\'exerceix per tal de demanar accés individual a informació pública que no és publicada de forma activa. El dret d\'accés és l\'altre pilar del règim de transparència, al costat de les obligacions de publicitat activa. La regulació del dret d\'accés davant les Administracions catalanes es conté al règim de transparència previst al Títol III de la LTC i del RLTC (art. 53 a 73). Cal tenir en compte, però, en la interpretació dels preceptes normatius, la doctrina de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés (GAIP) No forma part del règim transparència l'accés per part de les persones interessades als documents dels procediments administratius en tràmit respecte dels quals són persones interessades, accés que es regeix pel que determina la legislació sobre procediment administratiu (DA 1a.1 LTC) En canvi, l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial (medi ambient, accés per càrrecs electes a informació del seu Ajuntament, accés per diputats parlamentaris a informació parlamentària, o accés a informació que continguin només dades personals de la persona sol·licitant), es regeix de forma prevalent per la seva normativa específica i, només amb caràcter supletori, pel règim de transparència (LTC i RLTC).(DA 1a.2 LTC) El dret a accedir a la informació és previst a l\'article 105 de la Constitució espanyola, per la qual cosa no té la condició de dret fonamental, tret si l\'exerceixen els càrrecs electes (diputats o regidors). Per aquesta raó, el contingut del dret no s\'ha regulat mitjançant una llei orgànica, sinó ordinària, i no es beneficia dels avantatges constitucionals que gaudeix l\'exercici dels drets fonamentals. Tanmateix, una part de la doctrina assumeix i defensa la naturalesa fonamental del dret d'accés a la informació pública com a dret integrant del contingut essencial del dret a la llibertat d'expressió (interpretació àmplia de l'article 20 CE) en consonància amb diversos tractats internacionals, el dret comunitari, o la més recent doctrina jurisprudencial del Tribunal Europeu de Drets Humans. En qualsevol cas, amb caràcter general, els drets subjectius no són absoluts, tampoc els fonamentals, de tal manera que no es pot afirmar a priori que en tota col·lisió entre un dret no fonamental i un altre que sí que l\'és, tingui preferència sempre aquest últim. Són titulars del dret d\'accés a la informació pública regulat per la LTC totes les persones, físuqes majors de 16 anys, o jurídiques, privades o públiques, amb independència de la seva condició política (nacionalitat/veïnatge administratiu) L\'exercici del dret d\'accés no requereix motivació ni està condicionat a la concurrència d\'un interès. Per tant, consignar la motivació o justificació de l\'accés en la sol·licitud és potestatiu (art. 26.2 LTC). Cal advertir, però, que en cas d\'aplicació d\'algun dels límits que s\'analitzaran a la unitat 4, a fi de dur correctament la tasca de ponderació, és convenient que en la sol·licitud d\'accés s\'inclogui la finalitat que la motiva. de fet, si es consignen els motius, aquests hauran de ser tinguts en compte en la ponderació (art. 17.3 LT) L\'objecte del dret d\'accés és la informació pública, en els termes definits a la Unitat 1, és a dir (art. 2 b) LTC i 53 RLTC): qualsevol dades, més enllà de documents preexistents en el moment de presentar la sol·licitud d\'accés elaborada o en poder d\'una Administració pública, tenint en compte el concepte ampli d\'aquest darrer terme amb independència d'estar o no la informació en un arxiu, registre o expedient administratiu, i de si aquest procediment és obert o tancat D\'acord amb el règim de transparència, no són sol·licituds d\'accés a informació pública, i per tant, hauran de ser inadmesses, les sol·licituds o peticions (art. 53.3 RLTC): que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent (p.e., peticions de fer, consultes o demanda d\'explicacions o justificacions) o que s\'adrecin a un organismes públic que no és una Administració pública, per exemple, a l\'Administració de justícia, al poder legislatiu, o a persones i entitats privades. 3.2 La sol·licitud d\'accés El procediment s\'inicia sempre a instància de part, a través de la presentació d\'una sol·licitud d\'accés a la informació pública. Requisits de la sol·licitud Aquesta sol·licitud s\'ha de poder fer per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de (art. 26 LTC): la identitat de la persona sol·licitant (no poden ser anònimes), en la forma que estableix l\'article 55 RLTC; la informació precisa a la qual es vol accedir, però sense que es requereixi indicar el document o l\'expedient concrets la forma o el format en què el sol·licitant prefereix tenir accés a la informació (en cas que no s\'indiqui, l\'Administració pot triar el format en què es facilita la informació), i l\'adreça de contacte a l\'efecte de notificacions, preferentment electrònica. La motivació no és un requisit; l\'absència de motivació de la sol·licitud per si mateixa no pot ser causa d\'inadmissió o denegació de la sol·licitud, però pot resultar convenient incloure-hi els motius i/o les finalitats perseguits, sobretot per al cas de concurrència de límits, a fi de poder efectuar una ponderació adequada. Tràmit d\'esmena Cal requerir l\'esmena de la sol·licitud si manca qualsevol dels requisits, tret de l\'absència d\'indicació de format. El requeriment ha de concedir un termini de 10 dies hàbils per a l\'esmena. Només en el cas d\'esmena quan la sol·licitud és imprecisa, es suspén el termini per resoldre Si no s\'esmena en el termini indicat, s\'entendrà que s\'ha desistit de la sol·licitud, la qual cosa no impediria presentar una nova sol·licitud. La unitat d\'informació ha de prestar l\'assessorament i assistència necessaris per tal que la persona sol·licitant pugui concretar els termes en què va formular la petició inicial. Cal que en l\'expedient consti acreditat l\'assessorament o assistència prestats, si escau. En cas contrari, no escau declarar l\'arxivament. Presentació de la sol·licitud La sol·licitud s\'ha de poder presentar per qualsevol mitjà, incloent-hi els electrònics, sempre que permetin deixar constància dels requisits esmentats abans. "Per qualsevol mitjà" que acrediti els requisits: 1) Presentació presencial - a qualsevol dels llocs establerts (art. 16.4 Llei 39/2015) 2) Presentació telemàtica - per formulari electrònic senzill i fàcilment accessible en el Portal de la Transparència Casos d\'incompetència L\'Administració ha d\'establir sistemes per integrar la gestió de les sol·licituds d\'informació. L\'article 3 RLTC disposa que les entitats que tenen la consideració d\'Administració pública han de designar les unitats d\'informació, les quals desenvolupen tasques de coordinació, comunicació, suport i assessorament a les unitats dependents i a la ciutadania, en relació amb la publicitat activa i l\'accés a la informació pública. Aquestes unitats d\'informació centralitzen la recepció i la gestió i tramitació de les sol·licituds, la qual cosa facilita a la persona sol·licitant la identificació de l\'òrgan al qual s\'ha d\'adreçar la sol·licitud. Cal adreçar la sol·licitud a l\'entitat o l\'òrgan que té la informació. Si l\'òrgan a qui s\'adreça una sol·licitud no disposa de la informació sol·licitada, l\'ha de derivar internament a l\'òrgan o entitat dependent o vinculada sense registre electrònic propi en un termini de 5 dies hàbils i comunicar-ho a la persona sol·licitant, juntament amb les dades de contacte de l\'òrgan o l\'entitat a qui s\'ha derivat la sol·licitud (art. 58 RLTC) Per al cas que la informació estigui en poder d\'una altra administració, s\'ha de derivar la sol·licitud en el termini de 15 dies hàbils i comunicar a la persona sol·licitant el tràmit de la derivació de la sol·licitud en el termini dels 5 dies hàbils següents a la tramesa de la derivació (art. 57 RLTC). Un cop rebuda la sol·licitud per l\'òrgan competent per tramitar-ho, dins dels 10 dies hàbils següents a la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el registre electrònic de l'administració pública o organisme competent per tramitar-la Notificació de la recepció de la sol·lictud La unitat d'informació competent per tramitar-la ha de notificar la recepció de la sol·licitud dins dels 10 dies hàbils següents a la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el registre electrònic de l'administració pública o organisme competent La notificació de recepció ha de contenir: la data en què la sol·licitud ha tingut entrada en el registre electrònic de l'administració pública o organisme competent per tramitar-la l'òrgan competent per resoldre, la data màxima per resoldre i notificar la resolució la unitat i la persona responsable de la tramitació els efectes que pugui produir el silenci administratiu i la informació relativa als recursos que procedeixin contra un eventual acte presumpte En aquesta mateixa comunicació es podria informar també sobre l\'eventual trasllat de la sol·licitud a terceres persones afectades, així com sobre la suspensió del còmput del termini que implicaria aquest trasllat. 3.3 Causes d\'inadmissió de la sol·licitud L\'article 29 de la LTC estableix la inadmissió de la sol·licitud d\'accés en els casos següents: Si es demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic, és a dir (art. 65 RLTC): a) Que continguin opinions o valoracions personals que hagin estat emeses al marge de l\'àmbit de responsabilitat i funcions professionals pròpies del servidor públic que les subscriu i manquin de rellevància per a la transparència del procés de presa de decisions públiques. b) Que siguin esborranys de documents inconclusos sense entitat pròpia. c) Que consisteixin en comunicacions informals, o que es refereixin a aspectes organitzatius, o que no constitueixin tràmits del procediment. Quan la informació requereix una tasca complexa d\'elaboració o reelaboració, és a dir (art. 66 RLTC): a) Quan l\'obtenció, l\'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d\'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d\'informació i no pugui ser realitzada amb l\'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan l\'elaboració de la informació requereixi una tasca d\'anàlisi o d\'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l\'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. Quan la informació està en fase d\'elaboració i s\'ha de fer pública dins un termini de tres mesos. Sol·licituds d'informació consistents en consultes jurídiques o peticions d\'informes o dictàmens, sens perjudici del dret a consultar o de rebre orientació. Tot i que no és recollit expressamet a la LTC, una interpretació hermenèutica de l'ordenament jurídic i, en particular, del llibre primer del Codi civil de Catalunya (art. 111-7) i de l'article 7 del Codi civil espanyol, que preveuen que els drets s'han d'exercir conforme a les exigències de la bona fe, i que la llei no empara l'abús de dret, pot permetre a l'Administració acordar també la inadmissió de les sol·licituds de reconeixement de drets que manifestament no tenen fonament, d'acord amb el que disposa l'article 88 de l'LPAC, quan així estigui degudament motivat segons el que preveu l'article 35.b) d'aquesta Llei. És a dir, que d\'acord amb aquests principis generals del dret, poden ser inadmesses sol·licituds manifestament abusives o repetitives, d\'acord amb la doctrina emesa per la GAIP al respecte. En qualsevol cas, la resolució d\'inadmissió: impedeix entrar en el fons de l\'assumpte s\'ha de motivar s\'ha de notificar a qui l\'ha sol·licitada només es pot dictar dins del termini per resoldre ↑ Índex de la unitat 3.4 Audiència a tercers afectats En cas que la informació sol·licitada pugui afectar drets o interessos de terceres persones identificades, de manera que pot concorre algun dels límits establerts en la LTC, cal traslladar-los la sol·licitud perquè en 10 dies puguin fer-hi al·legacions, sempre que aquestes eventuals al·legacions puguin ser determinants per resoldre la sol·licitud d\'accés. Així, a tall d\'exemple, aquest tràmit d\'audiència a tercers seria procedent si la informació afectés el seu dret a la protecció de dades personals, a la propietat intel·lectual o industrial, o a interessos comercials. S\'entén que són identificades o fàcilment identificables les terceres persones quan la unitat d\'informació (i) en conegui la identitat i (ii) disposi o pugui disposar d\'un canal o via de contacte, inclosa una adreça de correu electrònic.(art. 62 RLTC) Aquest tràmit d\'audiència suspèn el còmput del termini màxim del procediment. El tràmit d\'audiència a tercers i la suspensió del còmput del termini per notificar la resolució s\'ha de comunicar a la persona sol·licitant Contingut del trasllat. El trasllat de la sol·licitud als tercers afectats comporta haver de notificar als tercers una comunicació amb: - l\'objecte de la sol·licitud - els motius de la sol·licitud, si escau Com a regla general, no ha de revelar-se la identitat de la persona sol·licitant. Només excepcionalment, quan l\'Administració consideri de forma motivada, i prèvia consulta a la persona sol·licitant, que la tramesa de la sol·licitud amb la seva identitat pot ser essencial per a la defensa de drets i interessos titularitat de terceres persones afectades. (Art. 62 RLTC) Als efectes de dur a terme la consulta prèvia a la persona sol·licitant, la unitat d\'informació, mitjançant comunicació, ha d'informar-la de la intenció de donar trasllat de la sol·licitud a terceres persones afectades, i concedir-li un termini no inferior a 5 dies hàbils per tal que es pugui oposar justificadament a la revelació de la seva identitat. Si el sol·licitant s\'oposa a la revelació de la seva identitat, aquesta oposició no vincula l\'Administració, qui haurà de decidir, motivadament, si revela o no la identitat del sol·licitant, prèvia ponderació entre el perjudici que suposaria als tercers la manca de revelació, i l\'oposició de la persona sol·licitant a ser revelada la seva identitat Notificacions massives (a una pluralitat de terceres). L\'art. 62.5 RLTC preveu que quan notificació individual a un nombre elevat de terceres persones esdevingui desproporcionada en relació amb els recursos materials i humans disponibles en cada cas, excepcionalment i motivadament es pot substituir la notificació individual per notificació als representants dels col·lectius, sectors o àmbits afectats, si escau. Les al·legacions que en el seu cas facin valdre els tercers no vinculen a l\'òrgan competent per resoldre, que només ha de tenir en compte les al·legacions formulades que puguin fer valer dades o elements determinants per ponderar els drets i interessos de les terceres persones eventualment afectades per la sol·licitud d\'accés (art. 62.7 RLTC) Si compareixen els tercers en el procediment, per a fer al·legacions, han de ser notificats de la resolució (art. 34.1 LTC) La manca de tràmit a tercers afectats pot comportar l'anul·labilitat de la resolució i responsabilitats. ↑ Índex de la unitat 3.5 Fi del procediment: resolució, comunicació substitutiva o silenci Competència per resoldre En l\'àmbit de l\'Administració de la Generalitat, l\'òrgan competent per resoldre la sol·licitud és el superior jeràrquic al del servei o unitat que té la informació. En els ens que integren l\'Administració local ho és l\'alcalde o alcaldessa o el president o presidenta, tret que les normes organitzatives pròpies determinin una altra cosa. En el cas d\'organismes vinculats als anteriors o dependents d\'aquests, així com altres ens públics, la competència correspon al seu òrgan de direcció i de govern, o de representació i direcció. (art. 32 LTC) Termini per resoldre El termini per notificar la resolució de la sol·licitud d\'accés és d\'un mes, si bé es pot ampliar fins a 15 dies naturals si ho justifiquen el volum o la complexitat de la informació sol·licitada, fet que s\'ha de comunicar a la persona interessada. (art. 33 LTC i 71.3 RLTC) El termini esmentat només es pot suspendre en els supòsits establerts en la LTC o en els que determina la legislació de procediment administratiu (art. 22 de la Llei 39/2015). La resolució Notificació. La resolució de la sol·licitud d\'accés s\'ha de notificar a la persona sol·licitant i també als tercers afectats que hagin comparegut, és a dir, que hagin formulat al·legacions en el tràmit d\'audiència atorgat. La notificació es pot fer per mitjans electrònics si la sol·licitud es va presentar per aquesta via. Motivació. La resolució de les sol·licituds d\'accés s\'ha de motivar en els casos següents (art. 34.4 LTC): Desestimatòries, en tot o en part, per aplicació d\'algun dels límits (Unitat 4) Estimatòries amb oposició de tercers Les que estableixen com a manera d\'accés un format diferent al sol·licitat. Les que inadmeten la sol·licitud No cal motivar les resolucions en què la mera indicació de l\'existència o no de la informació pot comportar la vulneració d\'alguna de les limitacions al dret d\'accés. Si la causa de denegació obeeix a drets de propietat intel·lectual o industrial, s\'ha d\'identificar la persona titular dels drets, si és coneguda. Contingut mínim de la resolució (Art. 71 RLTC) a) un pronunciament sobre la inadmissió de la sol·licitud, la seva estimació concedint l\'accés total o parcial a la informació o, si escau, la desestimació denegant l\'accés a la informació. b) Un peu de recurs en què s\'indiqui que la resolució posa fi a la via administrativa, així com els recursos que escauen, l\'òrgan davant del qual han de presentar-se i el termini per interposar-los (recurs potestatiu de reposició, una reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d\'Accés a la Informació Pública o un recurs en via contenciosa administrativa) c) Les condicions i garanties d\'ús aplicables a la informació pública reutilitzable (...) d) Un advertiment que informi de l\'obligació de tractar la informació d\'acord amb la normativa de protecció de dades, si escau, i que comuniqui d\'una manera clara i precisa les obligacions que adquireix la persona sol·licitant en relació amb les dades personals que contingui la informació i les limitacions concretes de difusió que deriven de la normativa de protecció de dades. e) La identificació amb «nom i cognoms» de la persona o persones titulars del drets de propietat intel·lectual o industrial, si escau. f) El moment a partir del qual la informació deixarà d\'estar afectada per l\'aplicació de límits, si escau. g) Si escau, la consideració sobre que la informació pot ser subministrada en un format diferent del demanat, tot indicant el format alternatiu. Publicació de les resolucions Com a regla general (art. 14.3 LT), només cal publicar, anonimitzades, al Portal de la Transparència, les resolucions destestimatòries (totalment o parcial), un cop notificades a les persones interessades En els casos en els quals la desestimació total o parcial d\'una sol·licitud d\'accés es fonamenti en l\'aplicació d\'un límit motivada explícitament en un informe, aquest s\'ha de fer públic de forma activa, prèvia anonimització, juntament amb la resolució desestimatòria de l\'accés. En el cas que el contingut de l\'informe pugui revelar informació afectada pel límit, la necessitat de publicació de l\'informe s\'entén satisfeta amb la publicació d\'un extracte o resum (art. 68.4 RLTC) Tanmateix, l\'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic han de publicar semestralment en el Portal de la transparència de Catalunya tots els actes administratius resolutoris de les sol·licituds d\'accés, sense distinció, prèvia anonimització de les dades personals que s\'hi puguin contenir (art. 71.6 RLTC) Comunicació substitutiva de la resolució (procediment simplificat) El règim de transparència preveu la facultat de la unitat d\'informació d\'adreçar a la persona sol·licitant una comunicació que substitueix el deure de dictar i notificar una resolució estimatòria de la sol·licitud La comunicació també esgota la via administrativa i és recurrible Supòsits (Art. 34.8 LTC i 73 RLTC): 1) supòsits simples, en els quals no s\'apreciï la concurrència de límits a l\'accés i no s\'identifiquin terceres persones afectades per l\'accés o, tot i haver-se identificat terceres persones afectades, no consti en l\'expedient la seva oposició a l\'accés 2) sol·licituds d\'accés a informació idèntiques o substancialment similars a la informació objecte d\'una sol·licitud d\'accés anterior que hagi estat estimada de forma total i expressa Especificitats S'adreça "per qualsevol mitjà" (no cal notificació formal) S\'adreça dins del termini per resoldre la sol·licitud La comunicació ha d\'incorporar la informació amb immediatesa: bé l\'accés directe a la informació sol·licitada, bé un enllaç al lloc o adreça on es trobi ubicada la informació, bé informació relativa a la forma o canal pel qual pot obtenir-se la informació sol·licitada Requisits: La unitat d\'informació ha de prestar l\'assessorament o les indicacions necessàries per tal que l\'accés a la informació sigui immediat, complet i eficaç Ha de satisfer completament i sense restriccions la sol·licitud d\'accés No es pot lliurar la informació en un format diferent del sol·licitat. Cal que la comunicació indiqui, com a mínim, la referència a la via de reclamació davant la GAIP Silenci administratiu Regla general: silenci positiu. Si no es notifica la resolució dins del termini màxim, la LTC disposa que la sol·licitud s'entén estimada (art. 35 LTC) Excepcions (i) tret que una norma amb rang de llei estableixi expressament un efecte desestimatori, o (ii) que en la informació sol·licitada concorri algun dels límits establerts en la LTC o en altres lleis. En els casos en què, un cop produït el silenci, es constati la concurrència d\'algun dels límits establerts a la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i es conclogui la prevalença de l\'interès o del bé jurídic protegit pel límit aplicable per sobre del dret d\'accés a informació pública, prèvia ponderació a aquest efecte d\'acord amb l\'article 20 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, l\'òrgan competent ha d\'incoar d\'ofici un procediment de revisió per declarar la nul·litat de l\'acte presumpte estimatori contrari a l\'ordenament jurídic (art. 71.5 RLTC) Accés a la informació produït el silenci En cas que s\'hagi produït el silenci estimatori segons la regla anterior, la persona sol·licitant pot exigir el lliurament de la informació, que s\'ha de facilitar en un termini de 30 dies hàbils a partir de la data de la petició. 3.6 Accés material a la informació estimada Un cop estimada la sol·licitud d\'accés, si la informació no s\'ha facilitat juntament amb la notificació de la resolució, cal donar-la en un termini màxim de 30 dies hàbils des de l\'endemà de la data de la resolució estimatòria (art. 36.1 de la LTC i art. 72.1 del Decret 8/2021 -RLTC-). Supòsit legal d'accés demorat en el temps Si la resolució és estimatòria total però consta en l\'expedient que ha hagut oposició de tercers, només es pot donar l'accés efectiu quan es doni un dels supòsits següents: Manca de formalització de recurs contenciós administratiu i ha transcorregut el termini per a interposar-lo Fermesa del pronunciament judicial, si s'ha interposat el recurs i es suspèn la resolució estimatòria d'accés Presentació de recurs contenciós amb manteniment de l'executivitat de la resolució estimatòria d'accés - Perquè no s'ha demanat la suspensió -com a mesura cautelar- o - Perquè, havent-se demanat la suspensió, aquest incident s'hagi desestimat Format d\'accés Quan sigui procedent, la informació s\'ha de facilitar en el format sol·licitat, tret dels supòsits següents, que caldrà motivar: Si hi ha una alternativa més econòmica. Si ja està publicada en un altre format; en aquest cas s\'ha d\'indicar la font de la informació. Si és raonable utilitzar un format diferent, i es justifiqui així. Si el format demanat pot comportar pèrdua o dany del suport en què es troba la informació. Si tècnicament no és possible fer còpia en el format demanat. Si el format demanat pot afectar els drets de propietat intel·lectual. Les resolucions estimatòries han de mencionar l\'opció de donar la informació en un format diferent, i indicar-ne els formats alternatius. Gratuïtat i contraprestacions possibles L'accés a la informació ha de ser gratuït en els casos següents: Si la informació es consulta al seu lloc de dipòsit. Si és disponible en format electrònic, i en aquest cas s\'ha de lliurar per correu electrònic. Tanmateix, l'expedició de còpies i la transposició a formats diferents de l'original poden estar subjectes a una taxa. En aquests casos: el cost de l\'expedició de còpies i de la transposició a formats diferents de l\'original es determina conforme al règim de taxes i preus públics vigent aplicable a cadascuna de les administracions públiques. les Administrracions han d\'informar la persona sol·licitant tant del deure concret d\'haver d\'abonar la taxa corresponent, com del mecanisme per calcular l\'import, i sempre amb caràcter previ a l\'expedició de les còpies o a l\'execució de la transposició de formats. Aquesta informació s\'ha de dispensar (i) en la resolució de la sol·licitud d\'accés, (ii) en la comunicació substitutòria (iii) o, en defecte, mitjançant una comunicació per al cas d\'estimació presumpta de la sol·licitud. Tema 9 Les persones interessades en el procediment administratiu. Normes generals d\'actuació. El procediment administratiu: fases, terminis, requisits dels actes administratius. Els drets de les persones interessades en un procediment administratiu. 2.1. Concepte, elements i tipologia dels actes administratius Què té a veure un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora amb un assentament en el registre electrònic d\'apoderaments d\'un organisme administratiu? La proposta de resolució d\'un procediment sancionador de disciplina del mercat i consum, en què s\'assembla a una autorització municipal per ocupar la via pública amb taules i cadires? Què tenen en comú una resolució de la Comissió de Garantia del Dret d\'Accés a la Informació Pública donant resposta a una reclamació contra la desestimació d\'un recurs de reposició, d\'una banda, i el braç d\'un mosso d\'esquadra alçat formant angle recte mentre estén l\'altre horitzontalment, d\'una altra? Tots sis són actes administratius. Aquests constitueixen el mitjà essencial d\'actuació de l\'Administració pública. 2.1.1. Concepte 2.1.2. Elements 2.1.3. Classes d\'actes administratius 2.1.1. Concepte La doctrina ha elaborat aquesta àmplia definició, ja clàssica, de l\'acte administratiu: la declaració intel·lectual de voluntat, judici, coneixement o desig emesa per l\'Administració en l\'exercici d\'una potestat administrativa diferent de la reglamentària. Quines són, doncs, les notes que caracteritzen l\'acte administratiu? És una declaració intel·lectual. Això exclou: Les activitats purament materials, com ara l\'activitat tècnica de l\'Administració, les execucions coactives de resolucions judicials o d\'altres actes administratius anteriors, etc. L\'acte administratiu pot contenir els tipus de declaració següents: Una declaració de voluntat (p. ex.: la decisió o resolució final d\'un procediment administratiu, la resolució d\'un recurs d\'alçada, l\'acord d\'aprovació definitiva d\'un projecte d\'obres, etc.). Una declaració de judici (p. ex.: actes consultius com ara informes o dictàmens, retiment de comptes, etc.). Una declaració de desig (p. ex.: propostes o peticions d\'un òrgan −o un ens− administratiu a un altre). Una declaració de coneixement (p. ex.: certificacions, diligències, anotacions, registres de documents, actes de comunicació o informació, etc.). Més exemples, tots al voltant d\'un mateix tipus d\'expedient: D\'acte administratiu consistent en una declaració de coneixement: l\'emissió, per part del Consorci Administració Oberta de Catalunya, d\'un certificat d\'identitat digital idCAT (que permet, entre d\'altres, signar electrònicament la sol·licitud d\'una beca Canigó). De declaració de judici: l\'avaluació que fa l\'Agència de Gestió d\'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de les sol·licituds de beques Canigó per a la realització de pràctiques en organitzacions internacionals. De declaració de desig: la proposta de persones seleccionades per gaudir de les beques Canigó que, a la vista de les avaluacions de l\'AGAUR i les disponibilitats pressupostàries, acorda la Comissió de Selecció. De declaració de voluntat: la resolució del conseller d\'Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència per la qual es concedeixen les beques Canigó. La declaració ha de procedir de l\'Administració. Per tant, queden exclosos: tot i que produeixin efectes conforme amb el dret administratiu, els actes jurídics de les persones interessades (p. ex.: la presa de possessió d\'una plaça a la qual ha estat nomenat un funcionari, les sol·licituds o instàncies que presentin les persones interessades, els recursos que interposin, etc.); els actes materialment administratius dictats per organismes públics no emmarcats dins de l\'Administració (p. ex.: el Parlament de Catalunya, el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, etc.); els contractes o convenis administratius, atès que són fruit d\'un consentiment recíproc, no pas de la voluntat de l\'Administració exclusivament i unilateralment. La declaració es presenta com l\'exercici d\'una potestat administrativa. Arran del principi de legalitat, qualsevol actuació de l\'Administració exigeix una habilitació prèvia de l\'ordenament jurídic. Tots els actes administratius es fonamenten en el dret administratiu i s\'enjudicien a través de la jurisdicció contenciosa administrativa. Queden exclosos, doncs: els actes de l\'Administració sotmesos al dret privat i a les jurisdiccions civil, mercantil i laboral; els anomenats actes polítics o de govern, dictats pels òrgans superiors de direcció política del poder executiu i no susceptibles de control per part de la jurisdicció contenciosa administrativa (p. ex.: la dissolució del Parlament, l\'emissió de deute públic, l\'adopció d\'acords d\'extradicció, etc.). La potestat administrativa exercida ha de ser diferent de la potestat reglamentària. En dictar un reglament −també se\'n sol dir disposició administrativa−, l\'Administració crea normes que innoven l\'ordenament jurídic i passen a formar-ne part; en canvi, amb un acte administratiu l\'Administració es limita a aplicar l\'ordenament jurídic. No es tracta pas d\'una simple diferència quantitativa --persones destinatàries generals o indeterminades per al reglament, i determinades per a l\'acte--, atès que: a) D\'una banda, existeixen actes administratius que no apareixen adreçats a una persona destinatària concreta, sinó a un conjunt indeterminat de persones, o fins i tot a tota la col·lectivitat. N'hi ha a balquena, d'aquests actes administratius generals: De vegades, tot i ser determinable, no s'hi determina la pluralitat de persones destinatàries: p. ex., fixació dels torns de vacances per al personal d\'un ajuntament, convocatòries d'exàmens, etc. Altres vegades, ni tan sols n'és possible la determinació prèvia o posterior: p. ex., convocatòries d'oposicions per cobrir llocs de treball, anuncis d'informació pública relatius a plans urbanístics, licitacions públiques, etc. Exemples d\'actes administratius amb pluralitat de persones destinatàries La convocatòria d\'un concurs específic de mèrits i capacitats per proveir un lloc de treball. L\'anunci de licitació per contractar el subministrament de pròtesis de genoll per a un hospital públic. La circular per la qual es regulen els criteris per realitzar trameses per part d\'un departament de la Generalitat i els ens vinculats. b) D\'altra banda, resulta que en matèria organitzativa se solen dictar reglaments que afecten l'àmbit intern de l'Administració. Per això, se'ls anomena reglaments organitzatius o singulars: es refereixen a un departament o a una direcció general concrets, a la definició del perfil de llocs de treball d'un àmbit singular, etc. Són disposicions i no pas actes administratius, malgrat la singularitat del contingut, perquè l'organització sempre forma part de l'ordenament jurídic com a tal. A la Generalitat, els reglaments organitzatius, els dicta el conseller corresponent (art. 12, apartats b i d, de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d\'organització, procediment i règim jurídic de l\'Administració de la Generalitat de Catalunya), llevat dels aspectes que són competència del Govern. L\'ordre d\'un conseller que modifica la composició d\'un organisme consultiu de la Generalitat perquè passi a formar-ne part un representant de les associacions cinegètiques, tot i haver-se dictat únicament per afegir un vocal més a un òrgan específic d\'un Departament, té caràcter reglamentari. En canvi, la resolució del mateix conseller per nomenar com a vocal d\'aquell organisme la persona designada per les associacions cinegètiques −i alhora 12 persones més proposades pels ens de l\'Administració local per renovarhi els seus representants−, és un acte administratiu, tot i adreçar-se a una pluralitat de persones destinatàries. La diferència, doncs, no rau en el nombre de persones destinatàries, sinó que és de grau: el reglament crea o innova normes; l\'acte administratiu les aplica. Una comprovació ben senzilla ens servirà: l\'acte administratiu −sigui singular o general− s\'exhaureix en complir-lo, de manera que perquè les persones destinatàries el complissin de nou caldria dictar-ne un altre (una nova convocatòria, p. ex.); en canvi, el reglament no es consumeix en complir-lo sinó que és manté, és susceptible d\'una pluralitat indefinida de compliments. ↑ 2.1. Concepte, elements i tipologia dels actes administratius \| ↑ Índex de la unitat 2.1.2. Elements Tradicionalment s\'enumeren un seguit d\'elements que han de concórrer en un acte administratiu perquè aquest sigui vàlid, és a dir, conforme a l\'ordenament jurídic. Es tracta d\'un conjunt de condicions o requisits de validesa que el mateix ordenament imposa (articles 34 i següents de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en endavant LPACAP). Els elements de l\'acte administratiu són: el subjectiu, l\'objectiu, el causal, el teleològic i els formals. Subjectiu L\'acte administratiu: Ha de procedir d\'un ens de dret públic amb capacitat i competència per dictarlo. Ha de ser dictat per l\'òrgan administratiu amb competència objectiva, funcional i territorial per fer-ho (art. 34.1 de la LPACAP, art. 6 i següents de la Llei 26/2010, de 3 d\'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, en endavant LRJPACat). Dins d\'aquest òrgan, ha de fer-ho la persona o persones que hagin estat correctament o legalment investides per dictar-lo (és a dir, que hagin estat regularment nomenades, hagin pres possessió i estiguin en actiu com a titulars de l\'òrgan o suplents) i no tinguin relació personal i directa o indirecta amb l\'afer que s\'hi tracta (és a dir, que no hi concorri cap causa legal d\'abstenció ni de recusació, art. 23 i 24 de la LRJSP). Exemples d\'actes viciats pel que fa al seu element subjectiu L\'acte dictat per una persona que no ha estat legalment adscrita a l\'òrgan competent. Quan, tot i haver-hi nomenament legal, l\'acte es dicta abans que aquest nomenament pugui produir efectes, etc. Objectiu L\'objecte de la declaració de l\'Administració pot ser un comportament, un fet, un bé, una situació jurídica o bé una barreja d\'aquests objectes típics. En qualsevol cas, però, aquest objecte ha de reunir inexcusablement tres característiques. Cal que sigui: Possible (art. 47.1.c de la LPACAP). Aquest requisit no barra el pas a la impossibilitat jurídica -ja que aquesta equival senzillament a la il·legalitat-, sinó que es refereix: A una impossibilitat material o física de bon principi: p. ex., la concessió administrativa d\'un cabal d\'aigua que el rec d\'on s\'ha de prendre no pot dur. A una impossibilitat lògica: p. ex., quan l\'aplicació d\'una part de l\'acte administratiu anul·la l\'efecte requerit per una altra, de manera que totes dues no es poden aplicar alhora. Lícit, és a dir, ajustat a l\'ordenament jurídic (art. 34.2 de la LPACAP). Determinat o determinable (art. 34.2 de la LPACAP), com la convocatòria a oposició o concurs de les vacants existents a la plantilla \"a més d\'aquelles que puguin produir-s\'hi fins que finalitzi el termini de presentació de sol·licituds\". Exemples d\'actes viciats quant al seu element objectiu L\'acte d\'extinció d\'una concessió administrativa ja extingida fa temps. La imposició d\'una sanció pecuniària sense concretar-ne la quantia. L\'adjudicació d\'un contracte de serveis a una persona que ja és morta. La resolució d\'un recurs que mai no es va interposar. Causal L\'element causal és la raó o circumstància que justifica en cada cas que l\'acte administratiu pugui i hagi de ser dictat per l\'Administració. El supòsit de fet que dona lloc al naixement de l\'acte administratiu s\'ha d\'establir, directament o indirectament, en la norma que atribueix la potestat que s\'hi exercirà. Pot ser: una situació material perfectament clara i objectivable (p. ex.: l\'antiguitat d\'un funcionari quant al reconeixement de triennis en el règim de retribucions); o bé una situació més complexa o ambigua, per a l\'apreciació de la qual caldrà fer una valoració o servir-se de l\'experiència, o fins i tot utilitzar unes altres qualificacions jurídiques prèvies (és el cas de conceptes jurídics indeterminats com ara \"perill\", \"urgència\", \"idoneïtat\", \"sostenibilitat\", etc.). Exemples d\'actes viciats pel que fa a la seva causa La convocatòria d\'un concurs de mèrits per a la provisió d\'un lloc de treball que no és vacant. L\'admissió a unes proves de selecció d\'un aspirant que no reuneix els requisits de titulació. Teleològic L\'acte administratiu ha d\'anar adreçat sempre a aconseguir una finalitat pública; concretament, la que va determinar l\'atorgament de la potestat exercida. Si no és així, en separar-se del seu element teleològic, l\'acte estarà viciat de desviació de poder (art. 34.2 i 48.1 de la LPACAP). En un acte administratiu que aparentment s\'ajusta a la legalitat (perquè l\'ha dictat l\'òrgan competent, d\'acord amb el procediment legalment establert, etc.) s\'hi produirà, tanmateix, desviació de poder: si a través de l\'acte l\'Administració persegueix fins privats en comptes de públics (incompliment del fi genèric); o si hi persegueix fins públics diferents dels que estableix en cada cas l\'ordenament jurídic (incompliment del fi específic). Exemples D\'incompliment del fi genèric: en el marc d\'un decret de reestructuració d\'un departament, una reforma orgànica que, sota el pretext de suprimir un lloc de treball emparant-se en l\'àmplia discrecionalitat de la potestat autoorganitzadora de l\'Administració, té realment com a finalitat deslliurar-se d\'un funcionari (s\'hi violaria la finalitat per a la qual l\'Administració té concedida la potestat esmentada, que sempre s\'ha d\'exercir de la manera més convenient als interessos públics). D\'incompliment del fi específic: un òrgan administratiu, que té atribuïda la potestat de policia i d\'inspecció d\'un determinat tipus d\'aparells i instal·lacions industrials amb la finalitat de comprovar-ne la seguretat, utilitza la potestat esmentada amb una finalitat fiscal (únicament per poder percebre unes taxes). Formals La declaració en què consisteix l\'acte administratiu no es pot produir de qualsevol manera. En primer lloc, s\'ha de seguir un camí concret; i, en segon lloc, l\'acte s\'ha de manifestar a través d\'unes formes determinades. Els elements formals que ha de reunir un acte administratiu són els següents: Pel que fa a la producció de l\'acte: cal seguir el procediment administratiu corresponent, que facilitarà que l\'Administració hi encerti i resulti eficaç i, alhora, garantirà els drets de les persones afectades. Aquest itinerari procedimental ha esdevingut fins i tot una exigència de rang constitucional (art. 105.c de la Constitució Espanyola, en endavant CE). Quant a la forma externa de manifestació de l\'acte, enfront de la llibertat de forma pròpia del negoci jurídic privat, generalment està taxada: llevat d\'algunes excepcions, els actes administratius s\'han de produir per escrit a través de mitjans electrònics (art. 36.1 de la LPACAP). En relació amb el contingut de la forma ordinària de l\'acte administratiu, aquest s\'ha d\'emetre en un document electrònic administratiu que, per considerar-se vàlid, ha d\'incorporar tot el contingut requerit a l\'article 26 de la LPACAP: format susceptible de tractament diferenciat, dades d\'identificació, referència temporal, signatures electròniques, etc. Per això s\'hi sol estudiar el requisit de la motivació: determinats actes administratius han de ser motivats, és a dir, l\'Administració ha de fer públiques les raons de fet i de dret en què ha fonamentat la seva decisió. Exemples D\'acte administratiu viciat pel que fa a la seva producció: la resolució mitjançant la qual es desestima una sol·licitud de responsabilitat patrimonial de l\'Administració dictada sense haver tingut en compte el procediment fixat --amb les especialitats corresponents a aquesta matèria-- a la LPACAP. D\'acte viciat quant a la seva forma externa de manifestació: l\'acte administratiu verbal mitjançant el qual, després d\'haver-hi seguit el procediment legalment establert, s\'imposa una sanció (la resolució sancionadora final hauria d\'haver adoptat la forma escrita a través de mitjans electrònics). ↑ 2.1. Concepte, elements i tipologia dels actes administratius \| ↑ Índex de la unitat 2.1.3. Classes d\'actes administratius Els actes administratius poden ser objecte de moltes classificacions. Dependrà de la perspectiva que s'adopti en cada cas. Tot seguit veurem les que considerem més significatives. a) Actes expressos i actes presumptes Són actes expressos els produïts per una administració pública mitjançant una declaració clara i inequívoca de voluntat, judici, desig o coneixement. Segons el tipus de llenguatge que s'hi faci servir, l'acte exprés es pot formular: Per escrit a través de mitjans electrònics (supòsit general establert a la normativa vigent) o bé en paper (fins ara, la immensa majoria de casos). Oralment quan sigui possible pel tipus d'acte (com ara una ordre verbal impartida per un agent de trànsit al conductor d'un vehicle). Amb mímica (el braç estès horitzontalment amb què l'agent de trànsit ordena aturar-se a tots els usuaris de la via que s'acostin per aquella part de la calçada, p. ex.). D'actes presumptes només pot haver-n'hi --llevat d'alguna excepció molt concreta com la que trobem a l'article 25.1.a de la LPACAP-- en procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada. Davant de l'incompliment per part de l'Administració de l'obligació de resoldre expressament dins del termini fixat, el significat de la conducta administrativa el fixa de forma expressa l'ordenament jurídic que llavors, pel simple fet d\'haver transcorregut el termini establert en cada cas, presumeix l'existència d'un acte administratiu: Generalment, estimatori (silenci administratiu positiu). Excepcionalment, desestimatori (silenci administratiu negatiu). Exemples Acte exprés: resolució denegatòria, a través del portal ATRI, de la sol·licitud que va presentar una funcionària per gaudir d'un permís per malaltia greu d'un familiar. Silenci positiu: transcorregut el termini màxim (tres mesos) perquè es resolgui una sol·licitud de reconeixement tècnic de bosses i recipients de recollida de residus sanitaris, s'entén estimada. Silenci negatiu: transcorregut el termini màxim (un mes) per dictar i notificar la resolució del recurs potestatiu de reposició interposat contra la denegació d'una sol·licitud d'accés a la informació pública (art. 38 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre), el recurs s'entén desestimat. b) Actes definitius i actes de tràmit Els actes definitius o resolutoris són els actes externs que resolen sobre la qüestió de fons que és objecte del procediment, i hi posen fi. Els actes de tràmit són els que s'integren dins d'un procediment administratiu i hi fan de passos intermedis per a la preparació de l'acte definitiu: sovint són declaracions de judici (informes), de desig (propostes de resolució), de coneixement (certificacions), etc. Exemples d\'actes de tràmit Aquell mitjançant el qual s\'admet a tràmit una sol·licitud. L'acte d'incoació d'un expedient sancionador. El dictamen de la Comissió Jurídica Assessora en un procediment de responsabilitat patrimonial de l'Administració. L'acte mitjançant el qual s\'atorga audiència a les persones interessades en l\'expedient. L'acord --adoptat per la ponència ambiental del Departament de la Generalitat competent en la matèria-- de declaració d'impacte ambiental en el procediment d'aprovació del projecte de construcció de la variant d'una carretera. c) Actes que posen fi a la via administrativa i actes que no hi posen fi Els actes que no posen fi a la via administrativa són els actes que són recurribles davant del superior jeràrquic de l'òrgan que els va dictar, mitjançant un recurs d'alçada i, en el seu cas, mitjançant els recursos administratius especials que pugui haver-hi (art. 76 de la LRJPACat i art. 121 de la LPACAP). A l'efecte de la interposició de recursos, s'entén que els òrgans de govern dels organismes o de les entitats públiques dependents de l'Administració de la Generalitat tenen com a superior el conseller o consellera del departament al qual estan adscrits, llevat que una llei estableixi el contrari (art. 75.3 de la LRJPACat). Els actes que posen fi a la via administrativa són els actes que només poden ser impugnats en via administrativa mitjançant el recurs potestatiu de reposició, o bé davant de la jurisdicció contenciosa administrativa. Posen fi a la via administrativa (art. 114.1 de la LPACAP) els actes següents: a) Les resolucions dels recursos d'alçada. b) La resolució dels procediments a què es refereix l\'article 112.2 de la LPACAP (a Catalunya, els procediments de reclamació o d'impugnació establerts a l'article 79 de la LRJPACat). c) Les resolucions dels òrgans administratius que no tinguin superior jeràrquic, llevat que una llei estableixi el contrari. d) Els acords, els pactes, els convenis o els contractes que tinguin com a efecte la finalització del procediment. e) La resolució administrativa dels procediments de responsabilitat patrimonial. f) La resolució del procediment complementari de fixació de responsabilitat civil en matèria sancionadora a què es refereix l\'article 90.4 de la LPACAP. g) Les altres resolucions d\'òrgans administratius quan una disposició legal o reglamentària així ho estableixi. A més, en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat (art. 75 de la LRJPACat), posen fi a la via administrativa els actes administratius dels òrgans següents: a) El president o presidenta de la Generalitat, el Govern, els consellers i, si escau, el conseller primer o consellera primera, i el vicepresident o vicepresidenta. b) Els secretaris generals, els directors generals i els òrgans directius dels organismes i les entitats públiques dependents de l'Administració de la Generalitat en matèria de personal. c) Qualsevol altre òrgan, si actua per delegació d'un òrgan l'actuació del qual posa fi a la via administrativa. d) Els òrgans que no tenen superior jeràrquic, llevat que una llei estableixi el contrari. e) Altres òrgans, si així ho estableix una norma. Finalment, pel que fa als ens que integren l'Administració local -ajuntaments, consells comarcals, etc.-, posen fi a la via administrativa les resolucions dels òrgans i les autoritats següents (art. 172.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d\'abril, pel qual s\'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya): a) Les del ple, les dels alcaldes o presidents, les de les comissions de govern i les del gerent, llevat dels casos excepcionals en què la Llei requereix l\'aprovació ulterior d\'una altra administració o quan és procedent la interposició de recurs en via administrativa, en els supòsits de delegació o assignació de competències. b) Les de les autoritats i els òrgans inferiors en els casos en què resolen per delegació de l\'alcalde o alcaldessa, president o presidenta o altres òrgans les resolucions dels quals posen fi a la via administrativa. c) Les de qualsevol altra autoritat o òrgan, si una disposició legal ho estableix. També posen fi a la via administrativa Les actuacions de l'Administració en via de fet, en cas que es reaccioni contra aquestes per mitjà de recurs contenciós administratiu (art. 46.3 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administr