Plató's Epistemology PDF

Què és una taula? El concepte de “idea” arrenca de l'activitat real de Sòcrates: pregunta QUÈ ÉS = DEFINICIÓ = CONCEPTE IDEA: les característiques pròpies d’una cosa = l’essència d’una cosa = el conjunt de caractérístiques comuns a una sèrie d’individus La IDEA representa el coneixement, la verit...

Què és una taula? El concepte de “idea” arrenca de l'activitat real de Sòcrates: pregunta QUÈ ÉS = DEFINICIÓ = CONCEPTE IDEA: les característiques pròpies d’una cosa = l’essència d’una cosa = el conjunt de caractérístiques comuns a una sèrie d’individus La IDEA representa el coneixement, la veritat, que va més enllà de les aparences  MÓN SENSIBLE MÓN DE LES IDEES Còpies Models Múltiples (particulars, individuals, Universals (generals, abstractes) diferents) Eternes (immutables, no canvien, no es transformen) Canviants (mutables) Perfectes (essencials) Imperfectes (accidentals) Abstractes (no concretes) Concretes (individuals) Pensables (accesibles mitjançant la Sensibles (accesibles a través de raó) l’experiència sensorial) La physis és una còpia imperfecta del món on s’hi troba la veritat. La physis és l’àmbit de l’error, la falsedat, la ignorància. La Cap filòsof s’inventa de cop i volta una teoria… Quina és la causa d’aquest canvi tan gran en la forma d’entendre el món que representa la teoria de les idees de Plató? REBUIG DE LA VISIÓ DEL MÓN QUE TENEN ELS “FÍSICS” (MILESIS, HERÀCLIT) I ELS SOFISTES ADHESIÓ AL PLANTEJAMENT DELS PITAGÒRICS I DE PARMÈNIDES 1. ÉS POSSIBLE QUE TOT ESTIGUI EN CANVI CONSTANT NO Però ha d’haver un coneixement que El nostre Si tot està valgui per sempre, coneixement RELATIVISME canviant que sigui etern sobre les Si contínuament coses mai ESCEPTICISME (physis)… Els grans conceptes no seria DEFINITIU han de tenir una resposta objectiva = SOFÍSTICA la definició correcta només pot ser una = el què és només pot tenir una resposta  1. La nostra Però l’èsser humà Si tot està existència està té un destí propi canviant PENSAMENT mancada de FORA DEL MÓN Si contínuament sentit perquè té GREC ARCÀIC NATURAL (physis)… el seu origen i final en el món natural TRANSCENDENTALISME PITAGORISME 1. ÉS POSSIBLE QUE TOT SIGUI SENSIBLE NO Seria La physis és un món Si tot el que impossible un aparentment vertaders del existeix fos PARMÈNIDES coneixement qual no podem obtenir Si sensible... absolutament coneixement, només opinió cert (doxa) La veritat l'hem dobtenir anant més enllà de la physis, fent servir LA RACIONALISME RAÓ i no els sentits La ciència model no és PITAGORISME la ciència natural sinó LA MATEMÀTICA Quina relació hi ha entre les idees i les coses? Les ideés són diferents de Dualitat de móns: les coses: Món de les coses Idea = model (paradigma) (physis) = món sensible Coses particulars (exemplars) = reproducció Mòn de les idees = imperfecta de les idees món intel·ligible (còpia) CÒPIA = IMITACIÓ = IMATGE= PARTICIPACIÓ IDEA DE TRIANGLE = DEFINICIÓ = CONCEPTE = TRIANGULARITAT Polígon de 3 costats determinat per la intersecció de 3 segments de 3 rectes que es tallen Les coses imiten o participen de les idees Mimesis/imitació les coses materials són còpies imperfectes, ombres, versions, imatges difoses del model original Participació les idees són la realitat plena, i les coses participen, posseeixen aquesta realitat en un grau inferior. Les coses mantenen una relació de dependència, la causa de l'existència de la cosa és la seva idea  Participació (méthexis): Les coses participen en diferents graus de les idees Imitació (mimesis): Les coses imiten les idees en tant que són copies imperfectes d‘elles “Plató distingeix els termes [mimesis i méthexis], utilitzant mimesis per l’art i la poesia que, per ell, imiten les coses. La méthexis, per contra, indica que les coses per elles mateixes participen de les idees, com l’artesà que fabrica objectes que participaran més o menys en la idea” Patrick Chatelion Counet  Les idees no eren realitats subjectives, productes del pensament o de processos mentals Eren realitats que tenien una existència independent de les nostres ments, de la nostra raó. Aquestes realitats no tenien una natura material sinó espiritual  El seu lloc d’origen estava situat fora de la dimensió física de les realitats que captem amb els sentits Era una dimensió extra-física, metafísica, el món de les idees  CARACTERÍSTIQUES DE LES IDEES Úniques, només hi ha una idea per a cada tipus de realitat sensible(per això podem parlar de LA Veritat, EL Bé, LA Justícia…) Eternes, alienes al temps, el que ahir era just ho serà avui i demà. Indivisibles Intel·ligibles, es perceben per la intel·ligència, no pels sentits. Immutables, no canvien Perfectes, no se’ls pot afegir res de nou que les faci millors. Universals, permeten la creació d’enunciats predicatius “la taula és rectangular”→ idea de rectangle Jerarquitzades, Bé (idea suprema), Veritat i Bellesa Paradigmes, models de la realitats sensibles, són causes i models d’allò sensible.  Si el món físic, el món que percebem és un món imperfecte, confús i caòtic, el món de les idees, en canvi , és un món perfecte, transparent i ordenat. Si les coses són materials, múltiples, temporals i, com diu Heràclit, sotmeses a un flux de canvis constants, les idees són espirituals, úniques, eternes i immutables, com l'ésser de Parmènides.  Demiürg Matèria Idees Khorá COSMOS Com coneixem les idees 1. Reminiscència o anamnesis 2. Dialèctica 3. Purificació 4. Amor LA PARADOXA DE MENÓ: LA REMINISCÈNCIA Punt de partida: no podem buscar el que desconeixem completament →Per tant, aprendre sembla impossible Solució: l’anima coneix totes les idees abans d’encarnar-se en un cos i les oblida quan s’hi encarna → Per tant, l’anima quan aprèn no fa més que recordar → Les cosses passen com si conèixer fos recordar Teoria de la reminiscència 1. L’ànima va haver de conèixer les Idees en una existència anterior “separada” del cos. 2. Aquest coneixement va ser possible gràcies a la seva afinitat amb les Idees (“allò semblant coneix allò semblant”). 3. Atès que les coses “imiten” les idees, el coneixement sensible serveix com a ocasió per al record (anamnesis), el qual serveix per reduir a la unitat de la Idea la multiplicitat de les sensacions.  És un procés intel·lectual per arribar a les idees, LA DIALÈCTICA serveix per enllaçar la multiplicitat d’allò sensible amb el món de les Idees: 1. Ascendent (sinagogué): de les coses a les idees. Procés racional que condueix des dels conceptes relatius i particulars a les idees absolutes mitjançant la conciliació d’arguments oposats 2. Descendent (diàresi): de les idees a les coses, sense experiència.  La filosofia és una preparació per PURIFICACIÓ a la mort, perquè la contemplació directes de les Idees només és possible amb la mort. En aquest món només es pot evocar el record d’una vida anterior, mitjançant els mètodes adients, i purificar-se, alliberar-se d’allò sensible per ser més a prop de la saviesa i preparar l’ànima per la seva separació del cos. La mort s’ha de percebre com el retorn definitiu de l’ànima al món de les Idees on pot contemp0lar de manera plena la Veritat. L’AMOR (EROS) L’objecte de l’amor és la bellesa. L’amor condueix a la captació de la Bellesa. Hi ha dos tipus d’amor: 1. L’amor als cossos: no és autèntic, perquè el cos pertany al món sensible (degradat i inferior). 2. L’amor de l’ànima: amor superior, es l’amor a les Idees Belles. Les coses sensibles belles desperten l’amor o desig de les bellesa autèntica (la idea de Bellesa). Comencem estimant els cosses bells, després es passa de l’amor dels cossos bells a l’amor de les ànimes , i finalment de l’amor de les ànimes a l’amor de la Bellesa, de les Idees.  GRAUS DE CONEIXEMENT: - Símil de la línea - Símil del sol Símil del sol Plató compara la idea de Bé amb el Sol. El Sol il·lumina i dóna vida a totes les coses. També la idea de bé il·lumina i dóna sentit a totes les altres Idees. El Bé proporciona existència, identitat i perfecció a totes les coses cognoscibles. És el principi de perfecció de les coses. Les idees són bones, expressen el Bé. El Bé no és una idea com les altres. Vindria a ser una super-idea ja que és el principi i la fonamentació de totes les altres. Graus de Coneixement Símil de la línia 15/10/20