Curs en gestió immobiliària (Andorra 2023/2024)

Curs en gestió immobiliària Mòdul: 10 Curs 2023/2024 SISTEMA PREVENTIU ANDORRÀ Boniquet de Mas, Maria Cornejo, Ricardo ÍNDEX 1- Risc based approach 2- Estudis de Risc 2.1- Estudi de Risc Nacional d’Andorra 2.2- EU Supranational NRA 2.2- EU Supranational NRA: sector immobiliari 3- Avaluació de risc i...

Curs en gestió immobiliària Mòdul: 10 Curs 2023/2024 SISTEMA PREVENTIU ANDORRÀ Boniquet de Mas, Maria Cornejo, Ricardo ÍNDEX 1- Risc based approach 2- Estudis de Risc 2.1- Estudi de Risc Nacional d’Andorra 2.2- EU Supranational NRA 2.2- EU Supranational NRA: sector immobiliari 3- Avaluació de risc interna (ERI) 3.1- Com s’elabora l’ERI: etapes, factors de risc 3.1.a- Factors de risc a considerar per l’elaboració de l’ERI 4- Desenvolupament d’un sistema preventiu basat en el risc 5- Obligació de declarar sospites 6- Prohibició de revelació 7- Prohibició d’executar operacions 1 1- Risk based approach Recomanació 1 del GAFI: “Els països han d’identificar, avaluar i comprendre els riscos de blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme pel país [...] Basant-se en aquesta avaluació els països han d’aplicar un enfocament basat en el risc per assegurar-se que les mesures per prevenir o mitigar el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme siguin proporcionals als riscos identificats”. [...] “Els països han d’exigir als subjectes obligats financers i no financers que identifiquin, avaluïn, i prenguin les accions necessàries per mitigar els seus riscos de BC/FT/FP. ” Nota interpretativa (NI) 1 - L’Accés a informació precisa, objectiva i oportuna sobre els riscos de BC/FT és un prerequisit per un RBA efectiu. 2 1- Risk based approach NI.1.5 - Avaluació dels riscos de BC/FT (Obligació dels països)  mesures adequades per identificar i avaluar els riscos de BC/FT per: - informar sobre possibles canvis en el règim de PBC/FT. - ajudar en l'assignació i la priorització de recursos de PBC/FT per part de les autoritats competents. - posar a disposició la informació per a les avaluacions de risc de PBC/FT realitzades per institucions financeres i DNFBP. NI.1.12 - Avaluació dels riscos de BC/FT (Obligació dels subjectes obligats)  mesures adequades per identificar i avaluar els seus riscos de BC/FT (per a clients, països o àrees geogràfiques; i productes, serveis, transaccions o canals de distribució). - Documentar aquestes avaluacions per poder-ho demostrar a les autoritats competents 3 2.1- Estudi de Risc Nacional d’Andorra (NRA) Seguint la Recomanació 1 del GAFI i la seva Nota Interpretativa, Andorra ha dut a terme 2 Estudis de Risc Nacionals, el 2016 i el 2020. Es tracta d’una autoavaluació a nivell de país, en línia amb l’art. 4 de la Llei 14/2017, seguint la metodologia del World Bank. L’NRA Sectorial, tant del 2016 com del 2020, es troben publicats a la web de la UIFAND, i contenen un apartat específic relatiu al sector immobiliari. https://www.uifand.ad/ca/inici/nra-ern 4 2.1- Estudi de Risc Nacional d’Andorra (NRA) L’activitat subjecta als efectes de la Llei 14/2017 és la intermediació en la compravenda de béns immobles. La vulnerabilitat final del sector és mitja. 5 2.1- Estudi de Risc Nacional d’Andorra (NRA) A les conclusions del NRA Sectorial del 2020, relatiu als subjectes obligats financers, en ressurten 19 accions de millora vinculades a: - Controls d’entrada - Procediments de control intern - Coneixement en matèria de PBC - Informació del beneficiari efectiu - Fonts d'informació independents - Integritat - Disponibilitat de sancions administratives - Supervisió - Declaració d’operacions sospitoses 6 2.1- Estudi de Risc Nacional d’Andorra (NRA) Pla d’Acció derivat de l’Estudi de Risc Nacional: REGULACIÓ (13 mesures) Abasten aquelles accions de millora que impliquen revisions/modificacions de l’ordenament jurídic andorrà i/o la creació de nous marcs legals. DESENVOLUPAMENT (38 mesures) Abasten les accions de promoció i reforçament de controls o mesures ja existents en el marc de la lluita contra el BC/FT. SUPERVISIÓ (15 mesures) Abasten les accions de control, inspecció, observació i revisió en el marc de la lluita contra el BC/FT. 7 Nombre total de mesures → 66 2.2- EU Supranational NRA L’estudi de risc supranacional de la Unió Europea és una eina de la Comissió europea que es requereix pel Dret Europeu, a l’efecte d’entendre els riscos i elaborar polítiques que permetin adreçar els riscos identificats en termes de BC/FT. Ha de ser actualitzat cada 2 anys. L’últim és del 2022, i inclou: - Conflicte entre Rússia i Ucraïna - Anàlisi de 43 productes i serveis (ex: efectiu, sector financer, sector no financer...) - Mesures mitigadores (5a Directiva AML, diverses propostes legislatives, millora en la recol·lecció de dades, etc.). - Recomanacions - Seguiment NRA anys anteriors 8 2.2- EU Supranational NRA: sector immobiliari Rellevància del sector immobiliari per blanquejar capitals  ús de préstecs i finançament de crèdit complexos, intermediació a través de professionals, ús de vehicles corporatius, manipulació de la taxació d’una propietat, etc. Amenaces sector immobiliari Vulnerabilitats sector immobiliari  Blanqueig de capitals: en conjunció amb altres sectors com ara, proveïdors de serveis a societats o advocats. Delictes vinculats: tràfic éssers humans, corrupció i suborn, etc. Very significant  Finançament terrorista: El mateix que per BC. Very significant  Blanqueig de capitals: l’exposició al risc és alta (ús d’efectiu –ex: sector construcció/reformes...); el nivell de conscienciació del risc depèn del S.O. (a més gran més conscienciació). Les D.O.S. per part d’agents immobiliaris no són satisfactòries. Very significant  Finançament terrorista: El mateix que per BC. Very significant Conclusió: El sector immobiliari no està suficientment ben organitzat ni conscienciat sobre els riscos, essent els nivells d’amenaces i vulnerabilitats categoritzats com a MOLT ALTS. 9 3- Avaluació de risc interna (ERI)  Rec. 1 GAFI: “Els països han d’exigir als subjectes obligats financers i no financers que identifiquin, avaluïn, i prenguin les accions necessàries per mitigar els seus riscos de BC/FT/FP.”  Article 5 de la Llei 14/2017 - Valoració del risc per part dels subjectes obligats “1. Els subjectes obligats han d’adoptar mesures adequades per identificar, avaluar i comprendre els seus riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme. Aquest estudi de risc individual (ERI) ha de: a) estar adequadament documentat i reflectit en un informe escrit; b) considerar tots els factors de risc rellevants (clients, països o zones geogràfiques, productes, serveis, operacions o canals de distribució) abans de determinar el nivell global de risc i les mesures de mitigació apropiades. c) estar periòdicament actualitzat i, en tot cas quan es produeixin esdeveniments o novetats importants en la gestió i l’activitat del subjecte obligat. 10 3- Avaluació de risc interna (ERI) 2. L’ERI ha de posar-se a disposició de la UIFAND immediatament quan aquesta ho requereixi. 3. La UIFAND pot decidir que no es requereixi l’ERI per determinats sectors amb risc limitat si els riscos específics inherents al sector estan clarament identificats, s’han comprès i els subjectes obligats individualment considerats entenen els seus riscos. La UIFAND comunica als subjectes obligats aquesta circumstància.” 11 3- Avaluació de risc interna (ERI)  Article 3.1 del Reglament que desenvolupa la Llei 14/2017 (Decret 76/2022, en endavant, el Reglament) - Estudi de risc individual (ERI) Factors de risc a considerar, entre d’altres: - Naturalesa, la diversitat i la complexitat dels seus negocis. - Mercats objectius. - Nombre de clients i beneficiaris efectius ja identificats com de risc elevat. - Jurisdiccions a les quals es troba exposat el subjecte obligat + fluxos monetaris - Canals de distribució. - Volum i la grandària de les seves operacions. - Productes i serveis. - Tipologia de societats o entitats, etc. 12 3- Avaluació de risc interna (ERI) Pretén identificar, gestionar adequadament els riscos BC/FT als quals es troba exposat el subjecte obligat. És un procés d’autoavaluació  detectar aquelles àrees més vulnerables. Reducció del risc associat fins a un nivell acceptable. Presenta un contingut mínim (conforme a la legislació) però sense format establert. Té en compte 5 grans factors de risc Ha de ser consistent amb la naturalesa, mida i complexitat del negoci Detectar vulnerabilitats Establir mesures de control 13 Reduir risc segons tolerància 3.1- Com s’elabora l’ERI?  4 etapes: identificació dels riscos, anàlisi, gestió i monitoreig i revisió.  Guia de l’ERI (publicada per la UIFAND > Publicacions): Desenvolupament de les mesures de mitigació i control adequades Determinació del nivell de risc global, en termes de BC/FT que presenta el subjecte obligat en el seu conjunt Seguiment i monitorització de la implementació de les mesures 14 3.1- Com s’elabora l’ERI? ETAPES 1 i 2: Identificar àrees susceptibles a ser utilitzades per BC/FT. Tenir en compte els factors de risc de clients, productes i serveis, geogràfic, 1-Id. Riscos transaccions i de canals de distribució. 2- Anàlisi Anàlisi de riscos en termes de probabilitat de que succeeixin (amenaces i vulnerabilitats) + impacte. Ha de permetre la definició del nivell de risc (alt, mig, baix). Pot materialitzar-se amb una matriu de riscos. 15 3.1.a- Factors de risc a considerar per l’elaboració de l’ERI En la primera etapa de l’estudi, d’identificació de riscos, el subjecte obligat ha d’avaluar el risc de que el seu negoci pugui ser utilitzat per criminals a fi d’ocultar l’origen delictiu de determinats fons, blanquejar el producte del delicte i/o finançar el terrorisme. Risc de clients Risc de productes i serveis oferts Risc de transaccions Risc geogràfic Risc de canals de distribució 16 3.1.a- Factors de risc a considerar per l’elaboració de l’ERI RISC DE CLIENT La classificació es pot fer mitjançant la segmentació de la cartera de clients en diferents categories i determinar el risc associat per cadascuna d’elles. Alguns exemples de segmentació podrien ser els següents: - En funció de la seva tipologia (persones físiques, persones jurídiques, altres estructures jurídiques...). - Segons la seva forma social (societat anònima, societat limitada, societat unipersonal...). - Segons la seva nacionalitat i residència. - En funció de la seva activitat professional o sector. - En funció de la seva grandària (petites empreses, multinacionals...). - En funció de la durada de la societat. - En funció de l’antiguitat de la relació de negoci. 17 3.1.a- Factors de risc a considerar per l’elaboració de l’ERI RISC DE PRODUCTES I SERVEIS: Per aquest factor de risc, el subjecte obligat haurà de: Identificar tots aquells productes i/o serveis que ofereix  operacions de compravenda immobiliària. Avaluar el risc de poder ser utilitzats per BC/FT de cadascun d’aquests. El risc es podrà considerar a nivell de cada producte o servei ofert o bé es podrà segmentar en diferents àrees o línies de negoci, en funció de la naturalesa, diversitat i complexitat dels negocis de cada subjecte obligat. Considerar el pes que cada producte, servei o àrea té dins del seu volum de negoci total. Si s’observa que la major part dels beneficis provenen de línies de negoci que ha considerat d’alt risc, el subjecte obligat haurà d’adoptar unes mesures de mitigació més exhaustives, ja que el seu grau d’exposició al risc de productes i serveis serà major. 18 3.1.a- Factors de risc a considerar per l’elaboració de l’ERI RISC GEOGRÀFIC: El subjecte obligat haurà d’identificar aquelles jurisdiccions a les quals es troba exposat, tant sigui a través de la seva pròpia activitat (mercats objectius als quals s’enfoca) com de les activitats dels seus clients i beneficiaris efectius. El grau d’exposició pot venir donat a través de l’activitat dels clients del subjecte obligat, com: 1. El client es troba localitzat o bé opera en la jurisdicció en qüestió; 2. És d’on obté el finançament o és l’origen dels fons aportats; 3. És on el client ven la major part dels seus productes o presta la major part dels seus serveis; 4. És on adquireix la major part de les matèries primeres necessàries per a desenvolupar la seva activitat; 5. S’hi troba vinculat a través de xarxes, agències o proveïdors o per la destinació de les transaccions que efectua el client, entre d’altres casuístiques. 19 3.1.a- Factors de risc a considerar per l’elaboració de l’ERI Un cop identificades aquelles jurisdiccions a les quals el subjecte obligat es troba exposat, s’haurà d’avaluar quin risc en matèria de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme presenta cadascuna d’elles, parant especial atenció a aquelles jurisdiccions que presentin un risc més elevat. També s’han de considerar altres aspectes com: Grau d’estabilitat política de la jurisdicció en qüestió Nivell d’efectivitat del seu règim legislatiu i supervisor Nivell de corrupció Comunicats Tècnics de països de risc (GAFI i UE) publicats periòdicament a la web de la UIFAND  Punt important a l’hora de valorar el risc d’una jurisdicció. Últims CT publicats per la UIFAND: Nivell d’inclusió financera CT-10/2023 de 30/10/2023 (GAFI) CT - 02/2024 de 05/02/2024 (UE). Experiència del subjecte obligat 20 3.1.a- Factors de risc a considerar per l’elaboració de l’ERI Segons CT-10/2023 de la UIFAND, de 30/10/2023 (països d’alt risc segons GAFI): - República Democràtica de Corea del Nord: jurisdicció amb la qual queda prohibida qualsevol relació comercial o transacció financera, així com amb les persones d’aquest territori. - Iran: Risc elevat, aplicació de mesures de diligència deguda reforçada per qualsevol relació comercial o transacció financera i persones d’aquest territori. - Altres jurisdiccions: Diverses (Barbados, Haití, Filipines, Cambodja, Emirats Àrabs…) Art. 12 i 12 bis de la Llei 14/2017: Aplicació de mesures de diligència deguda reforçada quan s’efectuïn operacions amb persones establertes als països determinats per la UIFAND com països d’alt risc, o altres situacions d’alt risc (factors de risc client; producte, el servei, l’operació o el canal de distribució; geogràfic). 21 3.1.a- Factors de risc a considerar per l’elaboració de l’ERI RISC DE TRANSACCIONS: El subjecte obligat haurà de: Identificar totes aquelles transaccions en les quals participa o facilita. Avaluar el nivell de risc de que aquestes puguin estar vinculades amb el producte d’una activitat delictiva. S’ha de tenir en compte el volum i grandària de les seves operacions, considerant la seva activitat habitual i el perfil dels seus clients, així com també el risc associat al mitjà de pagament emprat. És important analitzar la freqüència i nombre de les operacions, especialment aquelles vinculades a un mateix client i les de caràcter complex. Pel que fa al sector immobiliari, el risc de transaccions és molt baix. 22 3.1.a- Factors de risc a considerar per l’elaboració de l’ERI RISC DE CANALS DE DISTRIBUCIÓ: En aquest apartat el subjecte obligat haurà de considerar tots els mitjans que utilitza per interactuar amb els seus clients i el grau de proximitat amb els mateixos. Existeixen canals de distribució que poden suposar un risc major ja que poden dificultar la identificació del client i/o el beneficiari efectiu. En particular, el subjecte obligat haurà de tenir en compte fins a quin punt treballa amb els seus clients de manera directa i si estableix o manté relacions de negoci de manera no presencial. 23 Exemple d’identificació i anàlisi de riscos: 24 Exemple de matriu de riscos: lMPACTE = pèrdues o danys econòmics que ocasionaria en el negoci del subjecte obligat la concreció del risc Aquesta estimació de la probabilitat i impacte ha de permetre definir un nivell de risc de BC/FT (entre Alt, Mig i Baix) per cadascun dels riscos identificats. PROBABILITAT = amenaces + vulnerabilitats Amenaces: perills externs; persona o grup de persones, objecte o activitat amb el potencial de causar danys. Vulnerabilitats: febleses a nivell intern susceptibles de ser explotades a través de les amenaces per provocar danys; avalua els mecanismos de defensa i reacció disponibles per a combatre el BC/FT. 25 Exemple de matriu de riscos: Un cop definit el nivell de risc de cadascuna de les àrees analitzades, el subjecte obligat ha de ser capaç d’estimar un nivell de risc global per al seu negoci, que serà resultant de la combinació de tots els diferents factors. Així doncs, una matriu de riscos que podria representar les conclusions d’un estudi de risc d’un subjecte obligat podria ser la següent: 26 3.1- Com s’elabora l’ERI? ETAPES 3 i 4: 3-Gestió riscos 4- Monitoreig i revisió Aplicar estratègies de control basades en l’anàlisi dels riscos Establir unes polítiques i procediments de control intern adequats i adaptats a la naturalesa, mida i característiques del seu negoci. Objectiu  mitigar riscos identificats i analitzats, reduint-los fins a un nivell que el subjecte obligat consideri acceptable Monitorització constant dels riscos així com de les mesures de mitigació implementades Actualització periòdica de l’ERI (recomanació cada 3 anys si no hi ha canvis substancials) 27 4- Desenvolupament d’un sistema preventiu basat en el risc Article 3.3 del Reglament - Estudi de risc individual (ERI) “L’estudi de risc individual és aprovat per l’òrgan d’administració i constitueix la base per desenvolupar les polítiques i els procediments per mitigar els riscos de blanqueig i de finançament del terrorisme, perquè reflecteix el perfil de risc del subjecte obligat i determina el seu nivell de tolerància. Les polítiques, els procediments, les mesures i els controls per mitigar els riscos han de ser consistents amb l’estudi de risc individual.” 28 4- Desenvolupament d’un sistema preventiu basat en el risc Article 4 del Reglament - Categoria del risc del client 1. Els subjectes obligats categoritzen el risc del client adequadament, atenent la naturalesa i grandària del seu negoci i el tipus de riscos de blanqueig i finançament del terrorisme al qual està exposat. Els subjectes obligats categoritzen el risc en alt, mitjà o reduït o de qualsevol altra manera que identifiqui adequadament les categories de risc. 2. Atenent la informació obtinguda en l’aplicació de les mesures de diligència deguda, els subjectes obligats elaboren un perfil de risc del client. Aquest perfil determina el nivell i el tipus de mesures de seguiment continu i dona suport a les decisions relatives a les relacions de negoci. 3. La presència de factors de risc aïllats no determina que la relació de negocis sigui de risc superior al mitjà. El subjecte obligat ha de justificar-ho degudament. 4. En el cas dels subjectes obligats financers, els perfils de risc de clients es poden elaborar de manera individual o de forma conjunta quan els clients presentin característiques homogènies, com, per exemple, clients amb ingressos similars o que efectuïn el mateix tipus d’operacions financeres. 29 4- Desenvolupament d’un sistema preventiu basat en el risc El subjecte obligat ha de gestionar els riscos de BC/FT identificats i analitzats. Amb aquesta finalitat, haurà d’establir unes polítiques i procediments de control intern adequats i adaptats a la naturalesa, mida i característiques del seu negoci. Aquestes polítiques, controls i procediments han d’anar encaminats a mitigar els riscos identificats i analitzats, reduint-los fins a un nivell que el subjecte obligat consideri acceptable  minimització de les amenaces i vulnerabilitats, impactes i riscos reputacionals, operacionals o sancionadors. 30 4- Desenvolupament d’un sistema preventiu basat en el risc Article 17 Reglament (Procediments i controls interns): 1. Els subjectes obligats han d’establir per escrit polítiques internes i procediments de control en les matèries següents: admissió de clients, diligència deguda, informació sobre el B.E., entre d’altres. 2. Els subjectes obligats han d’aprovar per escrit i han d’aplicar una política expressa d’admissió de clients basada en l’avaluació i la gestió de riscos, en els termes que preveu l’article 3 d’aquest Reglament (ERI). 3. Canal i procediment de comunicació d’operacions sospitoses a la UIFAND. 4. Canal de comunicació específic, independent i anònim perquè els seus empleats (d’acord amb l’article 91.3 de la Llei 14/2017). 5. Etc. 31 5- Obligació de declarar sospites Article 20 de la Llei 14/2017: “1. Els subjectes obligats estan subjectes a les següents obligacions: a) Declarar davant la UIFAND, per iniciativa pròpia, qualsevol operació o projecte d’operació relativa a fons respecte dels quals es tingui la certesa o es conegui, hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que són el producte d’una activitat delictiva o que estan relacionades amb el finançament del terrorisme, i contestar sense demora a les sol·licituds d’informació addicional que els hi dirigeixi la UIFAND, i b) facilitar a la UIFAND tota la informació que sigui requerida en l’exercici de les seves funcions. Es declararan totes les operacions sospitoses, incloses les que hagin quedat en la fase de temptativa.” 32 5- Obligació de declarar sospites [...] “3.L’obligació de declarar s’ha de complir, amb independència de quin sigui el país on s’hagi comès o es pugui cometre el presumpte delicte de blanqueig o de finançament del terrorisme, o d’on procedeixin o vagin destinats els fons. 4. El representant davant de la UIFAND dels subjectes obligats efectua la declaració de sospita a què es refereix l’apartat primer. 5. Si la UIFAND, a la llum de les investigacions realitzades en l’exercici de les seves funcions, estima que hi ha indicis suficients, pot ordenar provisionalment el bloqueig de l’operació o les operacions que estimi oportunes. El bloqueig no pot excedir els cinc dies, termini màxim en el qual la UIFAND ha d’aixecar-lo si aquests indicis s’han desvirtuat o, en cas contrari, ha de trametre les actuacions al Ministeri Fiscal.” 33 5- Obligació de declarar sospites Article 11 del Reglament 1. Les declaracions davant la Uifand que estableix l’article 20 de la Llei s’efectuen igualment respecte a les operacions ja executades quan, posteriorment a l’execució de les operacions, hi hagi sospites que podrien constituir una operació de blanqueig o finançament del terrorisme. 2. Les declaracions s’efectuen sempre per escrit, en suport de paper, i en cas d’urgència es fan prèviament per tot mitjà a l’abast i es tramet la declaració escrita posterior en el termini màxim de dos dies hàbils. En aquest cas, la declaració escrita ha de fer referència a la primera comunicació inicial i al mitjà emprat per a la mateixa comunicació. 3. Com a excepció del que estableix l’apartat anterior, la Uifand pot habilitar canals telemàtics segurs perquè els subjectes obligats efectuïn les declaracions d’operació sospitosa per aquests mitjans. 34 5- Obligació de declarar sospites Article 12.1 del Reglament: informació mínima que ha de contenir una declaració de sospita: a)Relació i identificació de les persones físiques o jurídiques i els seus beneficiaris efectius que participen en l’operació, així com el concepte de la seva participació en la mateixa operació. b)Relació de les operacions, amb precisió de la data, l’objecte, la moneda, l’import, la forma i el lloc o els llocs d’execució. c) Còpia de la documentació mitjançant la qual s’ha identificat el client que ha sol·licitat l’execució de l’operació sospitosa i, si escau, el beneficiari efectiu. d)Còpia de la documentació mitjançant la qual el client justifica l’operació. e)Exposició de totes les circumstàncies de l’operació sospitosa de què disposi el subjecte obligat Article 12.3 del Reglament: “Amb posterioritat a la declaració de sospita, el subjecte obligat ha de trametre a la Uifand qualsevol element nou, relatiu a la declaració, del qual tingui coneixement. Aquesta obligació cessa en la data en què la Uifand notifica al subjecte obligat l’arxivament del dossier o la tramesa del dossier a les autoritats judicials competents. En aquest segon supòsit les obligacions de comunicació”. 35 Article 12.3 del Reglament: el formulari de presentació de l’operació sospitosa es troba a la pàgina web de la UIFAND. 36 EXEMPLE D’INDICIS DE SOSPITA EN OPERACIONS IMMOBILIÀRIES: Que vulguin ser pagades amb efectiu /criptomonedes. Impossibilitat d’acreditar l’origen dels fons. On el comprador tingui una pressa injustificable. Inconsistents (ex: que de dos immobles iguals decideixi comprar l’immoble més car). Impossibilitat de poder verificar la identitat del comprador (ex: que no es vulgui mostrar el document d’identitat). Reticència a l’hora de tenir reunions en persona. 37 6- Prohibició de revelació Article 26 de la Llei 14/2017 - Prohibició de revelació “1. Els subjectes obligats i els seus directius i empleats no revelen al client afectat ni a tercers que s’està transmetent, es transmetrà o s’ha transmès informació a la UIFAND ni que està realitzant-se o pot realitzar-se una anàlisi o investigació sobre blanqueig de diners o valors o finançament del terrorisme. 2. En relació amb les declaracions d’operacions sospitoses, aquesta prohibició de revelació no inclou la informació a les autoritats competents, inclosos els organismes autoreguladors, sempre que aquesta revelació sigui prèviament autoritzada per escrit per la UIFAND.” 38 6- Prohibició de revelació […] “5. La prohibició establerta a l’apartat 1 no impedirà la comunicació d’informació relativa a les declaracions de sospita, prèvia autorització escrita de la UIFAND, referida a un mateix client i a una mateixa operació en la que intervinguin dos o més subjectes obligats, ja siguin financers o no financers a què es refereixen les lletres a) i b) de l’apartat 2 de l’article 2, sempre que pertanyin a una mateixa categoria professional i estiguin subjectes a obligacions equivalents relatives al secret professional i a la protecció de dades personals. La informació intercanviada s’utilitza exclusivament a efectes de la prevenció del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. 6. Quan els subjectes obligats a què es refereixen les lletres a) i b) de l’apartat 2 de l’article 2 intentin dissuadir un client d’una activitat il·legal, això no constituirà revelació a efectes de l’apartat 1 d’aquest article.” 39 6- Prohibició de revelació Article 13 del reglament - Excepcions a la prohibició de revelació “1. Els subjectes obligats han de sol·licitar autorització prèvia a la Uifand en els casos que estableix l’article 26 de la Llei. La Uifand pot publicar a la seva pàgina web un model de sol·licitud d’autorització.” 40 7- Prohibició d’executar operacions Article 22 de la Llei 14/2017 - Abstenció d’executar operacions “1. Els subjectes obligats no poden executar operacions de les que sàpiguen o hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que estan relacionades amb el producte d’activitats delictives o amb el finançament del terrorisme fins que no hagin fet la preceptiva declaració de sospita davant la UIFAND i hagin complert qualsevol altra instrucció addicional d’aquesta. 2. Quan no executar l’operació financera o econòmica sospitosa resulti impossible o pugui comprometre la persecució dels beneficiaris de la presumpta operació de blanqueig o finançament del terrorisme, els subjectes obligats podran executar l’operació i efectuar immediatament després una declaració a la UIFAND. La declaració ha d’exposar, a més de la informació a què es refereix l’article 20 d’aquesta Llei, els motius que van justificar l’execució de l’operació.” 41 MOLTES GRÀCIES! www.uifand.ad