A5

Vegeiries de Catalunya

• Catalunya es divideix en 7 vegueries: Catalunya Central, Girona, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Penedès i Barcelona.
• Catalunya Central inclou les comarques del Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona, el Solsonès i 8 municipis de l'Anoia.
• Girona inclou les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva.
• Lleida inclou les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Seگریà i l'Urgell.
• Camp de Tarragona inclou les comarques del Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà i el Priorat.
• Terres de l'Ebre inclou les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
• Penedès inclou les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i la major part de l'Anoia, excepte 8 municipis que pertanyen a la vegueria central.

El Relleu de Catalunya

• Catalunya té tres unitats de relleu: els Pirineus, la Depressió Central i el Sistema Mediterrani.
• Aquestes tres unitats convergeixen al nord-est, a la Serralada Transversal.
• El litoral català està format per una alternança de planes litorals, costes abruptes i alguns deltes.

Els Pirineus

• Els Pirineus s'estenen per més de 400 km des del Golf de Biscaia fins a la Mediterrània.
• La part catalana té 250 km de longitud i s'estén des de la Vall d’Aran a l’oest fins al Cap de Creus a l’est.
• Els Pirineus estan formats per serres i massissos, travessats per valls fluvials orientades de nord a sud.
• Els Pirineus es divideixen en dos sectors: el Pirineu axial i el Prepirineu.

El Pirineu Axial

• El Pirineu axial és la part més alta de la serralada, amb cims punxeguts, carenes retallades, valls profundes i estanys d'origen glacial.
• Les altituds del Pirineu axial disminueixen d'oest a est.
• El sector occidental és més compacte i inclou la Vall d'Aran i el Pallars.
• La Pica d'Estats (3.143 m) és el punt més alt de Catalunya.
• Al sector de la Cerdanya i el Ripollès, les altituds se suavitzen i no arriben als 3.000 metres.
• A l'extrem oriental, les altituds disminueixen fins al Cap de Creus.

El Prepirineu

• El Prepirineu és una subunitat de menor alçada que s'estén al sud del Pirineu axial.
• El Prepirineu es distingeix per les seves serres interiors, a l’oest de Catalunya, com la serra de Sant Gervàs i la de Boumort.
• Entre el Segre i el Llobregat, hi ha serres interiors destacades com la serra del Cadí amb el massís del Pedraforca, i la serra del Moixeró.

La Depressió Central

• La Depressió Central ocupa una bona part del territori català entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani.
• La Depressió Central està lleugerament inclinada cap a ponent i les seves altituds més importants es troben al nord-est, en contacte amb la Serralada Transversal.
• La Depressió Central està formada per altiplans, relleus en costa i conques d'erosió.
• El sector occidental és format per extenses planes sedimentàries.

Situació i divisió administrativa

• Catalunya està situada a l'extrem nord-est de la península Ibèrica.
• Té una extensió de 32.108 km².
• Limita amb França i Andorra al nord, Aragó a l'oest i el País Valencià al sud.
• Es divideix en quatre províncies: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
• Es divideix en 42 comarques, incloent el Moianès, creat el 2015.
• Té 947 municipis, la unitat administrativa bàsica.
• El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de vegueries el 2010.
• Hi ha vuit vegueries, incloent l'Aran, que constitueix una entitat territorial singular.

El relleu català

• Catalunya presenta una gran diversitat paisatgística.
• S'identifiquen tres unitats de relleu: el Pirineu, la Depressió Central i el Sistema mediterrani.
• El Pirineu axial:
  • Inclou cims per sobre de 3.000 metres, com la Pica d'Estats (3.143 m).
  • La Cerdanya i el Ripollès presenten cims més baixos (Puigmal, 2.913 m; Tossa Plana de Lles, 2.916 m).
  • A l'extrem oriental, les altituds disminueixen fins al cap de Creus.
• El Prepirineu:
  • S'estén al sud del Pirineu axial.
  • Presenta la seva màxima amplada entre la Noguera Ribagorçana i el Segre.
  • Inclou serres interiors (Sant Gervàs, 1.890 m; Boumort, 2.077 m) i exteriors (Montsec d'Ares, 1.676 m; Montsec de Rúbies, 1.677 m).
  • La serra del Cadí (2.648 m) i el Pedraforca (2.497 m) són destacats al Prepirineu.
• La Depressió Central:
  • Ocupa gran part del territori català entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani.
  • Està oberta cap a ponent, cap a la depressió de l'Ebre.
  • Presenta altiplans (Lluçanès, Moianès i Segarra) i conques d'erosió (pla de Vic, pla de Bages, conca d'Òdena, conca de Barberà).
  • El sector occidental està format per planes sedimentàries (Urgell i Lleida).
• El Sistema Mediterrani:
  • Inclou la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral.

El clima

• El clima a Catalunya és mediterrani temperat.
• Hi ha dues estacions clares: l'hivern (fred) i l'estiu (càlid).
• La interacció del relleu i la continentalitat crea diferents variants climàtiques:
  • Clima mediterrani litoral.
  • Clima mediterrani de tendència continental.
  • Clima mediterrani de muntanya baixa i mitjana.
  • Clima mediterrani de muntanya alta.
  • Clima atlàntic (Vall d'Aran).
  • Climes alpí i subalpí (Pirineu, a partir de 1.500 m).

Les temperatures

• A Catalunya, hi ha una gran diversitat tèrmica.
• La temperatura mitjana anual varia entre els 17,1 ºC de Tortosa i els 3 ºC d'Estany Gento (més de 2.000 m).

La precipitació

• La precipitació és més elevada a les zones de muntanya, als sectors propers a la costa i a la Vall d'Aran.
• Les planes de ponent i els sectors baixos de les valls presenten menys precipitació.
• La precipitació és irregular, amb molta pluja a la primavera i a la tardor (gota freda).
• A l'estiu plou molt al Pirineu i poc a les planes de ponent.
• A l'hivern plou poc a tot arreu, excepte a la muntanya alta, on cau neu.

La xarxa hidrogràfica

• Els rius de Catalunya pertanyen al vessant mediterrani, excepte la Garona (Vall d'Aran, vessant atlàntic).
• Els rius mediterranis es divideixen en tres grups:
  • Afluents catalans de l'Ebre (Segre, Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Valira).
  • Rius que neixen al Pirineu (Muga, Fluvià, Ter, Llobregat) i desemboquen a la mar.
  • Rius que neixen al Sistema Mediterrani (Tordera, Besòs, Foix, Gaià, Francolí, Sénia).
• Existeixen quatre xarxes hidrogràfiques:
  • Atlàntica (Garona).
  • Pirineus-Ebre (Segre, Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Valira).
  • Pirineus-Mediterrània (Muga, Fluvià, Ter, Llobregat).
  • Mediterrània (Tordera, Besòs, Foix, Gaià, Francolí, Sénia).

La població a Catalunya

• La població catalan té un repartiment molt heterogeni.
• Hi ha una gran concentració de població al litoral, al Sistema Mediterrani.
• Les principals poblacions es troben al litoral (Barcelona, Tarragona, Figueres, Vilanova i la Geltrú, Mataró).
• L'interior està molt menys poblat.
• La densitat de població és de 241 hab/km².
• La majoria dels assentaments urbans es troben a la franja litoral i prelitoral.
• En l'interior de Catalunya i les zones de muntanya hi ha zones de conreu agrícola, boscos i petits i mitjans nuclis de població.

Descobreix les set vegueries de Catalunya i les seves comarques. Aprèn sobre el relleu divers del territori català, incloent els Pirineus i les depressions. Aquesta prova t'ajudarà a millorar el teu coneixement sobre la geografia de Catalunya.