tema 19. El servei públic local. Formes de prestació de serveis públics. La gestió directa i indirecta. La responsabilitat de l’Administració.

Servei Públic Local

• L'activitat de servei públic satisfà directament una necessitat pública mitjançant una acció que beneficia els administrats, com ara transport, abastiments energètics, educació o sanitat.
• Aquest concepte és polèmic a causa de tensions ideològiques sobre la intervenció estatal i la iniciativa privada.
• La definició de servei públic varia segons la tradició política i administrativa de cada estat.
• Segons Garrido Falla, és una "Activitat de prestació adreçada a proporcionar una utilitat als particulars imposada per raons d'interès públic."
• Segons Parada és; "Aquella activitat que satisfà directament una necessitat pública mitjançant la prestació d'un servei als ciutadans. "
• L'educació connecta directament amb el catàleg de drets fonamentals.
• Els serveis públics pressuposen una activitat de fer per alterar la realitat social, no només tramitar-la.
• En l'activitat de foment l'Administració no hi ha responsabilitat ni gestió de cap classe.
• Els serveis públics es distingeixen de les activitats d'interès general i poden ser prestats per particulars en règim de lliure competència després de la liberalització.
• Per ser considerats serveis públics han d'estar expressament declarats per llei o per la Constitució.
• La responsabilitat, el manteniment i la continuïtat del servei per part d'una administració pública és el més important.
• La sanitat i l'educació són serveis essencials.

Característiques del Servei Públic

• Han de satisfer necessitats essencials d'una col·lectivitat i ser indispensables i fonamentals.
• Són prestacions indispensables que originen un dret subjectiu a l'usuari, garantit per l'ordenament jurídic.
• Han de ser continus, regulars, uniformes i regits pel principi d'igualtat de tracte als usuaris.
• El principi d'igualtat implica accés a la utilització del servei en idèntiques condicions per a tots els ciutadans amb la possibilitat d'accedir a la gestió del servei per a tercers col·laboradors.

Principis Comuns del Règim Jurídic Dels Serveis Públics

• S'exigeixen principis comuns que es concreten en cada llei sectorial com obligacions de servei públic dels operadors.
• Principi d'universalitat: exigeix serveis essencials accessibles i assequibles per a tothom, per evitar desigualtats territorials.
• Principi de continuïtat: garanteix la necessària continuïtat i regularitat en la prestació del servei; les empreses no poden suspendre, reduir ni alterar el pla establert sense autorització administrativa.
• Principi d'adaptació: obliga a incorporar innovacions tecnològiques per millorar el servei i atendre nous usuaris, permetent a l'Administració variar la regulació d'una activitat o les clàusules dels contractes i adaptar el règim econòmic.
• Principi d'igualtat: exigeix igualtat de tracte als ciutadans en l'accés i les condicions de prestació del servei, promovent la participació ciutadana.
• Adequació de les tarifes i control de preus: exigeix que l'Administració controli els preus dels serveis, que poden ser gratuïts, amb preus polítics, amb taxes o amb tarifes autoritzades, i que els ajuts siguin compatibles amb el Dret de la UE.
• Sostenibilitat pressupostària: implica racionalitzar i contenir la despesa pública segons els principis d'estabilitat, transparència, plurianualitat i eficàcia.
• Qualitat en la prestació: exigeix que les administracions fixin condicions d'accés i estàndards de qualitat, i estableixin cartes de drets dels usuaris i obligacions dels prestadors.

Classes de Serveis Públics

• Alguns autors consideren els uti universi, serveis de prestació general i difusa, fora del concepte de servei públic.
• El servei públic vincula una activitat amb contingut econòmic o assistencial per proporcionar béns o atendre necessitats socials bàsiques.
• Es poden distingir entre serveis públics estatals, autonòmics o locals, i entre serveis essencials obligatoris per les entitats locals i els que es poden prestar en règim de concurrència amb la iniciativa privada.

El Servei Públic en les Entitats Locals

• Les administracions estatal, autonòmica i local tenen funcions encomanades.
• L'obligació de prestar un nombre elevat de serveis públics recau sobre l'administració local, especialment el municipi.
• La legislació diferencia entre serveis obligatoris i serveis que el municipi decideix prestar per a satisfer les necessitats de la comunitat veïnal.

Serveis Mínims Que Han De Prestar Els Municipis

• En tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastament domiciliari d'aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població, pavimentació, conservació de les vies públiques i control d'aliments i begudes.
• En municipis amb més de 5.000 habitants: parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus.
• En municipis amb més de 20.000 habitants: protecció civil, serveis socials, prevenció i extinció d'incendis i instal·lacions esportives d'ús públic.
• Competències municipals i locals: els ens locals tenen potestat per a constituir, organitzar, modificar i suprimir els serveis de la seva competència..

Les Formes de Gestió Dels Serveis Públics

• Els serveis essencials reservats a les entitats locals són: proveïment domiciliari i depuració d'aigües; recollida, tractament i aprofitament de residus i transport públic de viatgers.
• Es determina si els serveis s'ofereixen en concurrència amb la iniciativa privada o en règim de reserva monopolista.
• El TUE estableix una prohibició expressa d'establir monopolis excepte en casos determinats.
• Després, els poders públics decideixen entre gestió directa o indirecta.

Gestió Directa

• L'administració titular del servei l'exerceix.
• Pot ser indiferenciada (a través de la seva organització ordinària o òrgans especialitzats sense personalitat jurídica pròpia)
• O diferenciada (a través d'un organisme autònom o entitat pública empresarial o societat mercantil local amb capital social íntegrament públic).
• La normativa comunitària limita la capacitat de reserves, ja que el TUE prohibeix expressament construir monopolis ad hoc o autoritzar drets exclusius, excepte excepcions.

Gestió Indirecta

• La titularitat del servei continua sent pública però l'exercici es duu a terme mitjançant qualsevol de les formes establertes per la normativa de contractes del sector públic per al contracte de gestió de serveis públics
• Formes: concessió, gestió interessada, concert, arrendament de serveis i societat mercantil o cooperativa amb capital social mixt.

La Responsabilitat de l'Administració

• La Constitució Espanyola proclama el principi de responsabilitat dels poders públics i els subjecta a l'ordenament jurídic.
• El marc regulador de la responsabilitat patrimonial està constituït per l'article 106.2 de la CE, els articles 106.2, 121 i 149.1.18 CE, els articles 292-296 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), la Llei 39/ 2015, la Llei 40/2015 i la Llei 9/2017.

La Responsabilitat Patrimonial

• Institució jurídica-pública reconeguda a l'article 106.2 CE, que "els particulars, en els termes establerts per la llei, tenen dret a ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, llevat dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics ".
• És un sistema unitari i general de responsabilitat, que regula una responsabilitat directa i objectiva, en qualsevol cas reparant INTEGRALMENT el dany ocasionat.
• L'Administració pública és imputada al dany ocasionat qui respon amb el seu patrimoni directament davant la persona o les persones perjudicades, sens perjudici de l'acció de què disposa l'Administració pública per exigir, si escau, la corresponent responsabilitat al funcionari que hagi causat el dany sempre que hagi intervingut dol o culpa greu.

Elements de la responsabilitat patrimonial: Elements subjectius i elements objectius:

• Són els particulars i l'Administració pública causant del dany.

Elements objectius

• Es configura com un sistema de responsabilitat extracontractual objectiva i directa, per poder apreciar-la cal que concorrin un seguit de requisits que giren al voltant del concepte de lesió, i que la llei s'encarrega de delimitar, com són la lesió patrimonial, l'antijuridicitat i la imputabilitat a una administració pública.

Títols d'imputació

• El fonament en virtut del qual un determinat resultat lesiu es pot atribuir jurídicament a una administració pública, de manera que aquesta estarà obligada a respondre per aquell resultat

El Concepte de Lesió I Les Seves Característiques

• Ha de suposar un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat o individualitzable en relació amb una persona o grup de persones (art. 32 LRJSP).
• Ha de ser avaluable econòmicament.
• S'ha de tractar d'un dany antijurídic.
• Per últim, ha de ser individualitzat o individualitzable en relació amb una persona o grup de persones.

La Responsabilitat I Imputabilitat

• Com ja hem dit per poder apreciar la responsabilitat patrimonial de l'Administració cal que la lesió patrimonial, antijurídica, econòmicament avaluable i individualitzada o individualitzable sigui imputable a una administració pública.
• Relació de Causalitat:: és un dels requisits imprescindibles del sistema de responsabilitat patrimonial públic, i el nexe d'unió entre lesió i servei públic.

Absència Causes d'exoneració

• Força Major: la força major es configura com una clàusula d'exoneració de la responsabilitat patrimonial, atès que incideix de manera directa en la determinació i la configuració del necessari nexe causal
• Deure jurídic del particular de suportar el dany: En relació amb el funcionament dels serveis públics, la jurisprudència recorre moltes vegades al principi de solidaritat o a l'existència d'una obligació pública per fonamentar l'antijuridicitat del perjudici sofert
• Danys imprevisibles i inevitables segons l'estat de la ciència.