Freud i la cultura

La Imagen del Món Real i la Religió

• La religió imposa la fixació a un infantilització psíquica i participa en un deliri col·lectiu a canvi d'evitar neurosis individuals.
• Aquest sotmetiment a un infantilisme psíquic i la participació en un deliri col·lectiu s'aconsegueix mitjançant la intimidació de la intel·ligència.
• Tot i que hi ha molts camins cap a la felicitat, cap no ofereix seguretat, i la religió no pot complir les seves promeses.
• El creient experimenta consol i gaudi en el sofriment a través de la submissió incondicional als "inescrutables designis" de Déu.
• La acceptació d'aquesta submissió des del principi hauria estalviat moltes dificultats i patiments.

Les Fonts del Sufriment Humà

• L'estudi de la felicitat revela que les perspectives de descobriments nous són poc prometedores, però la indagació continua preguntant-se per què és tan difícil ser feliç.
• S'han identificat tres fonts de sofriment humà: la supremacia de la Natura, la caducitat del propi cos i la insuficiència dels mètodes per regular les relacions humanes.
• Davant de la supremacia de la Natura i la caducitat del cos, l'ésser humà s'inclina davant l'inevitable i intenta mitigar els seus impactes.
• La incapacitat de crear institucions que garanteixin protecció i benestar per a tothom genera negació i sospita.

La Cultura i el Sofriment

• La cultura és vista per alguns com a culpable de la misèria humana, suggerint que la felicitat es trobaria en condicions de vida més primitives.
• Aquesta afirmació és sorprenent perquè tots els recursos per defensar-se del sofriment provenen precisament de la cultura.
• Aquesta hostilitat cap a la cultura prové d'un disconformisme profund i antic amb l'estat cultural respectiu, que germina en circumstàncies històriques concretes.
• El cristianisme, amb la seva depreciació de la vida terrenal, hauria intervingut com a factor anticultural en el triomf sobre les religions paganes.

Percepcions Europees i Mecanismes de Neurosi

• El contacte amb races i pobles primitius va provocar que els europeus imaginessin una vida simple i feliç en aquestes comunitats.
• La falsa facilitat de vida s'atribuïa a l'absència d'exigències culturals complexes, quan en realitat es degué a la generositat de la Natura i la satisfacció de necessitats elementals.
• L'home comprèn el mecanisme de les neurosis, que amenacen la felicitat de la humanitat.
• La neurosi sorgeix quan l'individu no suporta la frustració imposada per la societat en nom dels ideals culturals.
• S'accepta que eliminant o atenuant les exigències culturals, es podrien reconquerir les perspectives de ser feliç.

Progrés Científic i Tècnic vs. Felicitat

• Malgrat els progressos científics i tècnics que reforcen el domini sobre la Natura, no augmenta la satisfacció i felicitat esperada.
• El domini sobre la Natura no és l'únic requisit per a la felicitat humana ni la meta exclusiva de les aspiracions culturals.
• Els progressos tècnics aporten experiències positives, com comunicar-se a distància o conèixer l'estat d'un amic després d'un viatge.
• La crítica pessimista argumenta que gran part d'aquestes satisfaccions són il·lusòries i generen noves necessitats.
• La reducció de la mortalitat infantil implica una major prudència en la procreació i una possible subjugació a condicions penoses en el matrimoni.

Avaluació de la Cultura Actual

• És difícil jutjar si les persones del passat eren més felices i quin paper hi jugaven les seves condicions culturals.
• S'aprecia objectivament la misèria situant-se en les condicions del passat amb les pròpies pretensions i sensibilitats.
• La felicitat és subjectiva i es dificulta posar-se en el lloc de l'altre, sense poder intuir els seus sentiments i sensacions.
• Davant del sofriment, s'activen mecanismes psíquics de protecció.

Essència de la Cultura

• La cultura inclou les produccions i institucions que diferencien la vida humana de la dels avantpassats animals i serveixen per protegir l'home de la Natura i regular les relacions entre els homes.
• Les activitats i béns útils: conrear la terra, protegir-se de les forces naturals.
• Primeurs actes culturals: l'ús d'eines, la dominació del foc, i la construcció d'habitatges.
• Amb les eines, l'home perfecciona els seus òrgans i elimina les barreres a la seva acció.
• A través del vaixell i l'avió, l'home ja no es veu limitat per l'aigua o l'aire.

Cultura i Omnipotència

• L'home ha creat un instrument que fixa les impressions òptiques fugaces amb la càmera fotogràfica, igual com el fonògraf les impressions auditives.
• Tant la càmera fotogràfica com el fonògraf constitueixen materialitzacions de la innata facultat de recordar; és a dir, de la seva memòria.
• Amb l'ajuda del telèfon es pot escoltar a distància, fet que fins i tot el conte de fades respectaria com a inabastable.
• L'escriptura és el llenguatge de l'absent i l'habitatge, un succedani del ventre matern, on estem segurs i a gust.
• L'home havia forjat un ideal d'omnipotència i omnisapiència que encarnava en els déus, considerats ideals de la cultura.
• Ara l'home es troba a prop d'aquest ideal, convertint-se en un déu amb pròtesi.

El Nivel Cultural i la Semblança amb Déu

• Es reconeix un alt nivell cultural quan es realitza amb perfecció l'explotació de la terra y la protecció contra les forces elementals, disposant tot per al seu major ús.
• En un país amb alt nivel cultural, els rius estan regulats, les terres cultivades, les riqueses minerals explotades, els transports són ràpids i segurs, els animals salvatges han estat exterminats, i la cria de domèstics floreix.
• Es valora la diligència en coses que no tenen utilitat aparent, com l'ornamentació floral dels espais urbans.

Bellesa, Ordre i Netedat

• El valor de la bellesa, que valorem a través de la cultura, per l'home civilitzat, no és un sino tanmateix.
• L'ordre i la netedat també en són considerats manifestacions.
• L'ordre és un impuls de repetició que estableix com s'ha d'efectuar cada acte, estalviant dubtes i indecisions.
• La bellesa, l'ordre i la netedat ocupen una posició particular entre les exigències culturals.

Activitats Psíquiques Superiors i "Construccions Ideals"

• Les creacions no són independents, sinó que están íntimament entrelazades, fet que dificulta tant la formulació com la derivació psicològica.
• La cultura es caracteritza millor a través de la valoració i el culte a les activitats psíquiques superiors, les produccions intel·lectuals, científiques i artístiques, i la funció directriu de la vida humana que dona a les idees.
• El lloc preeminent l'ocupen els sistemes religiosos, les especulacions filosòfiques i les "construccions ideals", una possible perfecció de l'individu, de la nació o de la Humanitat.
• L'afany d'aconseguir el plaer és el motor de l'activitat humana per a aquestes manifestacions culturals, satisfent necessitats poderoses de l'ésser humà.
• La existència i l'hegemonia indiquen un elevat nivel de cultura, siga com siga.

Les Relacions Socials i la Justícia

• És un rasgo característic d'una cultura, la forma en què són regulades les relacions socials.
• El poder de la comunitat s'oposa com "Dret" al poder de l'individu, que es tacha de "força bruta".
• El carácter essencial resideix en que els membres de la comunitat restringeixen les seves possibilitats de satisfacció.
• El primer requisit cultural és el de la justícia, la seguretat de que l'ordre no es violat, aún i sense que supose un valor ètic.
• La evolución cultural tendeix a que éste dret decaia expresión de un grupo determinado, enfrentat a masses, i en darrer terme que el conjunt el comparteixin sacrificant els seus instints.

Llibertat Individual, Cultura i Instints

• La llibertat individual és màxima abans de la cultura, aunque no valuosa degut que l'individu no pot defensarse.
• El desenvolupament imposa restriccions.
• Quan hi ha ímpetu llibertari es pot tractar de una rebel·lió contra la injustícia.
• L'anhel de la llibertat es dirigeix contra formes d'exigència de la cultura o bé contra ésta en general.
• No es pot induir a l'home a transformarse en formiga i sempre defensarà la seua llibertat.

Evolució Cultural i Satisfacció Instintual

• La evolució cultural és un procés peculiar que s’opera en la Humanitat i algunes de les seues peculiaritats són familiars.
• Aquest procés es caracteritza pels canvis que imposa a les disposicions instintuals de l'home. La satisfacció és per tant la finalitat.
• Alguns d'aquests instints són consumits de tal manera que en el seu lloc apareix alguna cosa que en l'individu aïllat qualifiquem com de tret de caràcter.
• L'erotisme anal del nen n'és un exemple i el interès per les fonctions excretors es transforma en estalvi, sentit per l'ordre i la netedat.
• L'ordre i la netedat són preceptes essencials tot i que no se veuen directament, com tampoc la seua aptitut per proporcionar plaure, i aquí apareix per primer cop l'analogia entre la cultura i l'evolució libidinal de l'individu.
• Altres instints desplacen les condicions de ka seua satisfacció o persegueixen instints per diferents camins.
• En la majoria dels casos el mecanisme coincideix con la sublimació dels instintws o es distingeix.
• La sublimació és un element cultural resaltant per a què les activitats psíquiques superiors -tantes científiques com artístiques e ideològiques- puguen desempenyar algun papel en la vida de les persones civilitzades.
• La sublimació és pròpiament un destí instistintiu imposat per la cultura, no obstant, hauriem de reflexionar al respecte.
• La cultura reposa en la renúncia a la satisfacció instintual.

Fruició Cultural i Origen de la Cultura

• La frustració cultural dirigeix el vast domini de les relacions socials en les persones y sabem que allí és on resideix la hostiliatat a la cultura.
• No és fàcil comprendre com se s'ha de sustraure un instint a sa satisfacció y si no se compensa l'afrau hi ha que atenirse a greus trastorns.
• La cultura ha de ser comparable al desenvolupament maduratiu.
• L'ésser humà primitiu no va poder considerar amb indiferència al pròxim treballador ni contra ell.
• Els semblants reben la consideració com a col·laboradors amb qui és millor viure en comunitat.