Traumatismo Craneoencefàlic (TCE)

Un dany a la substància blanca del cervell causat per un traumatisme, que afecta la comunicació entre neurones.

Capacitat del cervell per reorganitzar les seves funcions després d'un dany, permetent a àrees no afectades assumir tasques de les que s'encarregava la zona lesionada.

La sensibilitat del cervell immadur a les lesions cerebrals.

La presència de símptomes com vòmits, mal de cap intens, pèrdua de consciència, dèficit focal i alteració del comportament.

Un estat que es presenta després d'un TCE, caracteritzat per la pèrdua de memòria dels esdeveniments anteriors al TCE.

Els símptomes que poden aparèixer entre 10 i 15 anys abans de l'aparició dels signes motors de la malaltia de Parkinson.

Pèrdua parcial o total de l'olfacte. Pot ser un dels primers símptomes de la malaltia de Parkinson.

Rigidesa muscular que es nota com si el múscul estigués dur i resistent al moviment, com si fos una canonada de plom. Pot ser un dels signes motors de la malaltia de Parkinson.

Moviment involuntari i rítmic que es produeix en repòs, especialment a les mans. Pot ser un dels signes motors de la malaltia de Parkinson.

Lentitud dels moviments, amb dificultat per iniciar-los i realitzar-los amb fluïdesa. Pot ser un dels signes motors de la malaltia de Parkinson.

Dificultat per mantenir l'equilibri i augment del risc de caigudes. Pot ser un dels signes motors de la malaltia de Parkinson.

Hormona que es secreta a la sang durant l'exercici aeròbic de resistència. Pot contribuir a reduir els nivells de la proteïna alfa sinucleïna relacionada amb la malaltia de Parkinson.

Connecta els sistemes de les artèries caròtides internes i vertebrobasilar (artèries basilar i vertebrals). Proporciona un flux col·lateral entre els sistemes arterials anterior i posterior de l'encèfal.

Isquèmia total: hemiparèsia/plegia i hemianestèsia controlateral, afectació facial-braquial > crural, 1-2 dies de mirada cap al costat ipsilateral, hemiinatenció controlateral, afàsia: Broca > Wernicke, anosognòsia, hemianòpsia. Hemisferi ESQ → afàsia de Broca, Hemisferi D → dèficits visuals, hemianòpsia o heminegligència.

Isquèmia 50% + deteriorament ràpid de consciència + dèficit neurològic. Desviació conjugada de la mirada, dèficits motors i sensitius severs, afàsia global en infarts de l'hemisferi dominant, desatenció quan l'hemisferi dret està compromès. Baix nivell de consciència, nàusees, vòmits o hipertèrmia en les primeres 24 h de l'inici dels símptomes són premonitoris d'edema maligne.

Hemiparèsia/plegia i hemianestèsia CL – Crural > Braquial, apatia i desinhibició si afectació bilateral, hemianòpsia homònima, mutisme, incontinència urinària. Hemisferi ESQ → afàsia, Hemisferi D → dèficits visuals, heminegligència.

Pèrdua de sensibilitat CL, hemianòpsia CL, confusió, tremolor i pèrdua de memòria, atàxia cerebelar IL, no símptomes motors.

Mareig, vertigen i atàxia, hemiparèsia i hemianestèsia CL > Facial, diplopia, nistagme, anisocòria, disàrtria, disfàgia.

Isquèmia cerebral → focal o global.

Un vas sanguini d'una part del cervell s'afebleix i es trenca.

Un tipus d'ictus que es produeix quan es bloqueja un vas sanguini al cervell, privant-lo d'oxigen i nutrients.

Un petit ictus que afecta una zona petita del cervell. Sol ser causat per un bloqueig d'un vas sanguini petit.

Un episodi de debilitat o entumiment que dura menys de 24 hores i no deixa lesions persistents. Pot ser un senyal d'advertència d'un ictus.

Disminueix el risc d'ictus i ajuda a recuperar la funcionalitat després d'un ictus. Inclou medicaments com antiplaquetaris, estatines, anticoagulants i control de la tensió arterial.

Procediment quirúrgic per eliminar les plaques d'ateroma que bloquegen les arteries del coll. Pot ajudar a prevenir un ictus.

Revascularització del cervell amb un catèter, per treure el coàgul que bloqueja un vas sanguini. S'utilitza en casos d'ictus agut.

Tractament a l'Hospital, que inclou antiagregants, anticoagulants i control de la tensió arterial. El pacient ha de rebre fisioteràpia, logopèdia i teràpia d'empassar.

Es produeix quan un vas sanguini del cervell es trenca, degut a una debilitat a la paret del vas.

Un amàs de vasos sanguinis anormals al cervell, que poden causar hemorràgies. Poden ser congènits o adquirir-se.