B7

Tipus d'Estat

• En relació a la distribució del poder al territori es diferencien dos models d'Estat: unitari i federal
• L'Estat unitari es caracteritza per un únic centre de decisió política i un únic centre legislatiu per a tot el seu territori.
• Els principis del model unitari són: unitat, uniformitat i centralització.
• L'Estat federal es defineix com un "Estat d'estats" on el poder polític s'exerceix des de dues instàncies: la central (federació) i les instàncies territorials (estats membres).
• La federació té òrgans propis (parlament, president, tribunals) i exerceix funcions sobre tot el territori federal d'acord amb la constitució federal.
• Els estats membres tenen constitució, organització política i poders propis, que s'exerceixen només al seu territori.

Comparació entre models

• L'Estat federal es diferencia de l'unitari per la pluralitat de centres de poder, la diversitat normativa i la descentralització de la capacitat de decisió.
• A diferència de l'Estat unitari, l'Estat federal té una divisió vertical de poder, a més de la divisió horitzontal (executiu, legislatiu i judicial) que es troba en tots dos models.
• L'element unitat no desapareix en un estat federal, es manté una única representació en l'àmbit internacional i es conserven estructures unitàries (exèrcit, moneda, sistema econòmic, duanes, comunicacions i símbols).
• L'Estat federal manté una àrea de competència de la federació sobre tot el territori.

Exemples d'estats federals

• Estats Units d'Amèrica (model original)
• Alemanya i Suïssa a Europa
• Mèxic, Brasil i Argentina a Iberoamèrica
• Canadà i Austràlia (històricament vinculats a Gran Bretanya)

Evolució dels models

• Els estats unitaris han introduït mecanismes de descentralització política
• Els estats federals han reclamat més competències en un procés de centralització i uniformització.

Organització territorial d'Espanya

• Espanya recull aspectes dels models unitari i federal.
• La Constitució (CE) reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren l'estat.
• La CE no atribueix un qualificatiu específic al model espanyol, però se l'anomena "estat autonòmic", "estat de les autonomies" o "estat compost".

Comunitats Autònomes

• Les comunitats autònomes tenen personalitat jurídica, potestat d'autogovern i autonomia legislativa pròpia dins el seu àmbit territorial.
• L'autonomia de les comunitats autonòmiques és qualitativament diferent de la dels municipis i províncies, que només tenen autonomia administrativa.
• L'autonomia política de les comunitats autonòmiques es defineix a l'Estatut d'Autonomia de cada comunitat, que es constitueix com la norma institucional bàsica.

Atribucions de les comunitats autònomes

• Facultats de direcció política, governamentals i legislatives
• Organització institucional basada en la divisió de poders i la responsabilitat política del govern davant l'assemblea legislativa.
• Autonomia financera per exercir les seves competències.
• Relacions de competència amb l'Estat central, no de jerarquia.
• Participació en les instàncies centrals de l'Estat (iniciatives legislatives, designació de senadors).
• El dret estatal és supletori del dret autonòmic.

Ens Locals

• Es defineixen a la Llei 7/1985 de bases de règim local (LBRL), que reserva una esfera de competències pròpies i atorga atribucions als municipis.
• Àmbits materials d'atribució dels municipis: urbanisme, trànsit urbà, mercats, etc.

Funcionament dels ens locals

• La LBRL crea figures associatives (mancomunitats, consorcis).
• Els municipis tenen potestats executives i normatives de tipus reglamentari.
• Els municipis tenen capacitat de finançament a través de la creació de tributs propis i la participació en els ingressos de l'Estat i de la comunitat autònoma.

Províncies

• La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, definida per la agrupació de municipis limítrofes.
• El govern i l'administració de la província corresponen a les diputacions o altres corporacions representatives.
• Les diputacions coordenen i assisteixen supramunicipalment les corporacions municipals del seu àmbit territorial.

Atribucions de les diputacions

• Coordinació de serveis municipals.
• Assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis.
• Prestació de serveis intermunicipals.
• Foment dels interessos de la província.
• Adopció del pla anual de cooperació a les obres i serveis municipals.

Comarques

• La CE no crea la figura de la comarca, però preveu la possibilitat de crear agrupacions de municipis.
• Els estatuts d'autonomia poden establir circumscripcions territorials pròpies.
• A Catalunya, el règim jurídic comarcal es defineix en el Decret Legislatiu 2/2003.

Funcionament de les comarques

• El govern i l'administració correspon al consell comarcal, format per el ple, el president i la comissió especial de comptes.
• El ple està format pel president i els consellers comarcals, elegits per un procés indirecte (es dona proporcionalitat a la representació a cada formació electoral).

Competències de les comarques

• Procedents dels municipis: serveis supramunicipals dels municipis, obres d'infraestructura general.
• Atribuïdes per la Generalitat: ordenació del territori i urbanisme, sanitat, serveis socials, etc.

Vegueries

• La vegueria és l'àmbit territorial per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local.
• La vegueria té personalitat jurídica pròpia.
• La Generalitat la utilitza com a divisió territorial dels seus serveis.
• La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i autonomia per gestionar els seus interessos.

Funcionament de les vegueries

• El govern i l'administració correspon al Consell de Vegueria, format pel president i els consellers.
• El president del Consell de Vegueria és elegit pels consellers.
• Els consells de vegueria substituirien les diputacions.
• La creació, modificació i supressió de vegueries està regulada per llei del Parlament.
• L'alteració dels límits provincials se sotmet a l'article 141.1 de la Constitució.

Organització Territorial de l'Estat espanyol

• L'Estat espanyol s'organitza en comunitats autònomes, municipis i províncies.
• Es poden crear agrupacions de municipis diferents de la província.
• Hi ha dos models d'organització territorial: l'unitari i el federal.

L'Estat Unitari

• Neix a França amb la caiguda de l'antic règim.
• Es basa en un únic centre de decisió política (el govern) i un únic centre per dictar lleis (el parlament).
• Tota la gestió administrativa depèn d'aquest centre de manera jeràrquica.

L'Estat Federal

• L'Estat federal sorgeix amb la Constitució dels Estats Units d'Amèrica.
• El poder es divideix entre el govern federal i els governs dels estats.
• El govern federal té competències en àmbits com la defensa, la moneda o les relacions exteriors.

L'Estat Autonòmic Espanyol

• L'Estat espanyol es considera un Estat autonòmic o un Estat de les autonomies.
• La Constitució Espanyola reconeix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions (article 2).

Comunitats Autònomes

• Són entitats polítiques amb personalitat jurídica, potestat d'autogovern i autonomia legislativa.
• Gaudeixen d'un grau d'autonomia qualitativament diferent dels municipis i províncies.
• Tenen competències en matèries com l'educació, la sanitat, la cultura o els serveis socials.

Municipis

• Són els ens locals que s'encarreguen de l'administració local.
• Tenen competències en àmbits com l'urbanisme, el trànsit urbà, els serveis socials, la neteja i l'enllumenat.

Províncies

• Són divisions territorials per al compliment de les activitats de l'Estat.
• Gaudeixen de personalitat jurídica, i la seva administració s'encomana a les diputacions o altres corporacions representatives.

Comarques

• Són agrupacions de municipis diferents de la província.
• A Catalunya, la regulació del seu règim jurídic és al Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
• Tenen competències supramunicipals, complementàries als municipis.

Vegueries

• L'Estatut d'autonomia de Catalunya (article 90) defineix la vegueria com l'àmbit territorial per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local.
• Tenen personalitat jurídica pròpia.
• Són divisions territorials per a l'organització territorial dels serveis de la Generalitat.

Explora les característiques distintives dels models d'Estat unitari i federal. Aquest quiz s'endinsa en la distribució del poder, la centralització i la descentralització en els diversos sistemes polítics. Descobreix les diferències clau entre aquests dos models d'Estat i la seva estructura legislativa.