1. Teixit Epitelial i Cèl·lules

Teixit Epitelial

• El teixit epitelial recobreix superfícies internes i externes d'òrgans, cavitats i estructures del cos, actuant com una interfície vital entre els teixits i els fluids corporals. Aquest teixit proporciona no només un revestiment protector contra l'entorn extern, sinó que també facilita la interacció entre diversos sistemes corporals.
• Funciona com a barrera i regula l'intercanvi de substàncies, permetent la difusió selectiva de nutrients, gasos i productes de rebuig, així com la protecció contra patògens i substances tòxiques.
• Les cèl·lules estan estretament unides, sense substància intercel·lular, la qual cosa accentua la seva integritat estructural i la seva capacitat de formar barreres efectives.
• No presenta vasos sanguinis ni nervis, cosa que implica que s'alimenta a través de difusió des del teixit connectiu subjacent, el qual proveeix nutrients i oxigen, així com la seva capacitat de regenerar-se després de lesions.
• Es classifica en epiteli de revestiment, que cobreix superfícies, i epiteli glandular, que forma glàndules i és responsable de la secreció d'hormones i altres substàncies.
• Funció principal: absorció, secreció, transport, excreció, protecció i recepció sensorial, que són essencials per al manteniment de la homeostàsia i la comunicació interna dins del cos. Cada tipus d'epiteli presenta adaptacions específiques que permeten realitzar aquestes funcions amb eficàcia.
• El seu origen embrionari pot ser l'ectoderma, el mesoderma o l'endoderma, la qual cosa influeix en les seves propietats i funcions específiques; per exemple, l'ectoderma dona lloc a epitelis com l'epidermis, mentre que l'endoderma és responsable dels epitelis del tub digestiu.

Característiques de les cèl·lules epitelials

• Tenen característiques estructurals comunes, incloent una alta densitat cel·lular que contribueix a la seva capacitat per formar barreres estables.
• Formen capes cohesives anomenades epitelis que poden variar en nombre i densitat, depenent de la seva funció i localització dins del cos.
• Les cèl·lules estan unides per a la secreció i la funció de barrera, utilitzant diverses unions cel·lulars que mantenen l'homogeneïtat del teixit.
• Presenten components especialitzats a la part apical i basal, el que els permet interactuar amb el medi extern i el teixit subjacent de manera diferent; la cara apical interacciona amb fluids i substàncies, mentre que la basal s'ancla a la làmina basal.
• Tenen funcions especialitzades i modificacions estructurals que varien segons el tipus d'epiteli, com ara microvellositats per a l'augment de l'absorció o cilis per al moviment de fluids.

Unions cel·lulars

• Hi ha tres tipus d'unions cel·lulars:
  • Unions oclusives: creen una unió hermètica a la part apicolateral de la cèl·lula, que impedeix el pas de líquids i molècules entre les cèl·lules, garantint la integritat del teixit.
  • Unions d'ancoratge: permeten l'unió i la resistència a les forces mecàniques que poden afectar el teixit, mantenint l'estructura dels epitelis davant tensions i deformacions.
  • Unions comunicants: permeten la comunicació entre cèl·lules adjacents a través de canals que faciliten el pas de ions i petites molècules, coordinant així les funcions cel·lulars i facilitant respostes ràpides a estímuls.

Làmina Basal

• No està format per una estructura ordenada, sinó que es compon d'una matriu extracel·lular fibrosa que proporciona suport estructural i bioquímic al teixit epitelial.
• Conté proteïnes i fibres entreteixides amb la funció de sostenir l'epiteli, permetent l'adhesió de les cèl·lules epitelials i facilitant la seva funcionalitat.
• La làmina basal es troba entre el teixit epitelial i el teixit connectiu, actuant com a divisor i relligant ambdós teixits per a l'accés de nutrients i la comunicació.
• Les molècules que la formen són sintetitzades per les cèl·lules epitelials i del teixit connectiu, la qual cosa destaca la interdependència entre aquests dos tipus de teixit.
• La làmina basal té funcions importants com a:
  • Suport i ancoratge de l'epiteli, que li proporciona una base estable sobre la qual pot créixer i regenerar-se.
  • Determinació de la polaritat cel·lular, afectant la distribució dels organits cel·lulars i les funcions de la cèl·lula.
  • Influeix en la diferenciació i organització cel·lular, facilitant la comunicació química entre el teixit epitelial i connectiu.
  • Barrera de filtració selectiva, que regula el trànsit de molècules entre l'epiteli i el teixit connectiu.
  • Reparació de teixits, ajudant a la regeneració després de lesions.
  • Filtre selectiu cel·lular, que impedeix l'accés de substàncies no desitjades.
  • Processos de cicatrització, facilitant la curació del teixit danyat.

Especialitzacions de la superfície apical

• Microvellositats: estructures en forma de filaments que augmenten la superfície d'absorció, permetent que les cèl·lules absorbissin nutrients més eficaçment.
• Estereocilis: estructures menys nombroses i més rígides que les microvellositats, que s'observen principalment en certes cèl·lules, com les que es troben en el sistema reproductor masculí.
• Cilis: estructures mòbils que realitzen moviments coordinats per a transportar substàncies, com el moc, a través de les superfícies epitelials.
• Flagels: s'utilitzen per al moviment cel·lular, com es veu en els espermatozoides, que necessiten aquesta habilitat per nadar a través dels fluids.

Classificació dels epitelis

• Per funció: Epiteli de revestiment, que aporta protecció i absorció, i epiteli glandular, que és responsable de la producció i secreció de substàncies.
• Per nombre de capes: Simple (una capa, que és ideal per a la difusió), Estratificat (dues o més capes, que ofereixen més protecció) i Pseudoestratificat (on totes les cèl·lules toquen la làmina basal però no totes arriben a l'exterior, creant una aparença de múltiples capes).
• Per forma de les cèl·lules: Plans (escamosos, per a la difusió), cúbics (ideals per a secreció) i cilíndrics (per a l'absorció i secreció eficaç).
• Per especialització de la membrana apical: classifiquen els epitelis segons si presenten microvellositats, estereocilis, cilis o flagels, la qual cosa determina la seva funció específica dins del sistema.

Vascularització de l'epiteli

• Els vasos sanguinis sempre estan en el teixit connectiu, que subministra nutrients i oxigen a l'epiteli a través de la làmina basal.
• L'epiteli no presenta vasos sanguinis ni nervis, la qual cosa significa que depèn d'altres teixits per al seu desenvolupament i funcionalitat.

Epitelis glandulars

• Exocrines: secreten substàncies com enzims, mucus o suor a través d'un sistema de conductes que s'obren a una superfície interna o externa, com ara la pell o el tub digestiu.
• Endocrines: secreten substàncies com hormones directament a la sang, les quals són transportades a diversos teixits per regular funcions fisiològiques a llarga distància.
• Els epitelis glandulars poden ser unicel·lulars, com les cèl·lules calciformes que secreten mucus, o multicel·lulars, amb estructures més complexes que poden formar glàndules de tipus tubular, acinar o sacular.

Teixit epitelial

• Recobreix superfícies internes i externes del cos, com ara òrgans, cavitats i estructures.
• Actua com a interfície entre teixits i fluids corporals.
• Proporciona protecció contra l'entorn extern.
• Facilita la interacció entre els sistemes corporals.
• Funciona com a barrera selectiva, regulant l'intercanvi de substàncies (nutrients, gasos, productes de rebuig, etc.).

Característiques estructurals

• Cèl·lules estretament unides sense substància intercel·lular.
• Alta densitat cel·lular per a la integritat estructural.
• Cap vascularització (sense vasos sanguinis ni nervis), depenen del teixit connectiu per a la nutrició i oxigenació.
• Capacitat de regeneració després de lesions.
• Classificació: epiteli de revestiment i epiteli glandular.

Funció principal

• Absorció de substàncies.
• Secreció de substàncies.
• Transport de substàncies.
• Excreció de productes de rebuig.
• Protecció contra l'entorn.
• Recepció sensorial.

Tipus d'unions cel·lulars

• Unions oclusives: impedeixen el pas de líquids i molècules entre cèl·lules.
• Unions d'ancoratge: donen resistència a les forces mecàniques.
• Unions comunicants: permeten la comunicació entre cèl·lules adjacents.

Làmina basal

• Matriu extracel·lular fibrosa que proporciona suport estructural i bioquímic.
• Conté proteïnes i fibres que sostenen l'epiteli.
• Permet l'adhesió de les cèl·lules epitelials.
• Actua com a barrera de filtració selectiva.
• Participa en la reparació de teixits i la cicatrització.

Especialitzacions de la superfície apical

• Microvellositats: augmenten la superfície d'absorció.
• Estereocilis: estructures rígides per a funcions específiques.
• Cilis: moviments coordinats per a transportar substàncies.
• Flagels: per al moviment cel·lular.

Classificació dels epitelis

• Per funció: epiteli de revestiment i epiteli glandular.
• Per nombre de capes: simple, estratificat, pseudoestratificat.
• Per forma de les cèl·lules: plans, cúbics, cilíndrics.
• Per especialització de la membrana apical: microvellositats, estereocilis, cilis, flagels.

Epitelis glandulars

• Exocrins: secreten substàncies a través de conductes.
• Endocrins: secreten hormones a la sang.
• Unicel·lulars o multicel·lulars.

Vascularització

• L'epiteli no presenta vasos sanguinis, depèn del teixit connectiu per a la nutrició.

Explora les característiques del teixit epitelial i les seves cèl·lules. Aquest cuestionari detalla les funcions, l'estructura i les union cel·lulars dels epitelis. Ideal per a estudiants de biologia o medicina i per a aquells que vulguin aprofundir en la fisiologia dels teixits.