Tecnologies de la Informació i la Comunicació

Les dades brutes que no han estat processades. Un exemple és el big data, que inclou totes les dades que una persona deixa en línia.

Les dades organitzades, classificades i interpretades, obtenint un significat. Com una llista de dades agrupades en categories per comprendre-les.

El coneixement és informació útil per a prendre decisions i judici, i es troba en el subjecte (persona). Abans era exclusiu dels humans, però ara la Intel·ligència Artificial també pot tenir coneixement.

La transmissió de la informació i del coneixement. Es fa saber a través de diferents canals.

Un camp de la ciència aplicada per a la pràctica i l'ús de la tecnologia. Es pot diferenciar entre tecnologies de la informació (informàtica) i tecnologies de la comunicació (telecomunicacions).

Els mitjans de comunicació no són TIC, sinó que els utilitzen per a transmetre contingut. Per exemple, la televisió no és una TIC, però utilitza la tecnologia per a transmetre programes.

L'entreteniment en viu inclou música, esports, jocs i altres activitats que es gaudeixen en directe.

L'entreteniment mediàtic depèn dels mitjans de comunicació, com la televisió, el cinema, la ràdio, els videojocs i el cable.

El sector de les TIC engloba l'audiovisual, l'edició, la programació de ràdio i televisió i les telecomunicacions.

El concepte d'indústries culturals inclou els mitjans de comunicació, les arts visuals i escèniques, la música, els llibres i altres formes de producció cultural.

La teoria d'indústries culturals va sorgir del pensament marxista que critica la industrialització de la cultura com a factor que la desposseeix del seu poder i la converteix en consumista.

A partir dels anys 70, el concepte "indústries culturals" va començar a ser utilitzat de manera positiva per destacar la importància de les industries creatives com a motor econòmic.

Les industries creatives inclouen el disseny, la moda, els museus i altres sectors relacionats, ampliant el concepte d'indústries culturals a un ventall més ampli de creativitat.

Els governs intervenen menys en les indústries creatives, apostant per un lliure mercat i la protecció dels drets de propietat intel·lectual.

Un cable de coure recobert d'aïllant que transmet senyals electrònics. És sensible a interferències i té un límit d'ample de banda.

Un tipus de cable que utilitza fibres de vidre per a transmetre senyals lumínics. No està afectat per camps electromagnètics, permet una transmissió molt ràpida i amb alta capacitat.

Una tecnologia que permet l'accés a internet a través de la xarxa telefònica tradicional. Utilitza el cable de coure existent del telèfon fixe.

Un sistema de televisió digital terrestre que transmet senyals per ones radioelèctriques. Es diferencia de la televisió per satèl·lit i per cable.

Un sistema de televisió que utilitza satèl·lits per a transmetre senyals. Es diferencia de la televisió per TDT i per cable.

Un sistema de televisió que utilitza un cable per a transmetre senyals. Es diferencia de la televisió per TDT i per satèl·lit.

Un sistema de connexió a internet que utilitza un cable de coure per a transmetre senyals. Es diferencia de la connexió per fibra òptica.

Un cable que s'utilitza per a connectar dispositius electrònics, com ara ordinadors, impressores i mòdems.

La possibilitat que diferents plataformes puguin transportar tipus de serveis similars, com ara la televisió, internet i l'ordinador.

Els operadors que utilitzen les xarxes d'altres per a difondre els seus continguts, com ara Netflix. S'aprofiten de les xarxes de dades ja existents per a oferir els seus serveis a un baix cost.

L'efecte xarxa és una externalitat positiva que tenen les xarxes. Una xarxa és més valuosa quan més persones hi estan connectades. Com més nodes tingui, més poderosa serà.

La convergència tecnològica causada per la digitalització i internet, que implica la convergència de xarxes i la convergència de dispositius.

Els operadors OTT ofereixen els seus continguts a un baix cost gràcies a les xarxes de dades ja existents. Aquesta oferta és triple perquè ofereix diversió, accés als serveis i universalitat.

L'ample de banda limitat és un dels inconvenients de l'oferta triple. Els usuaris poden experimentar problemes de connexió o streaming si no hi ha prou capacitat de transmissió de dades.

Els efectes de xarxa són externalitats positives que poden ser observades en plataformes com Instagram. Com més gent utilitzi la plataforma, més útil es torna per al conjunt d'usuaris.

Qualsevol decisió individual pot tenir efectes a la societat. Aquests efectes poden ser positius o negatius. Com es troben relacionats amb els efectes de xarxa?

Societats que utilitzen mitjans de comunicació duradors, com l'argila, les pedres o les pintures rupestres, que es poden conservar durant molt temps, però que són difícils de transportar i destruir. Aquestes societats es caracteritzen per la importància de la tradició, el ritual i la memòria col·lectiva.

Societats que utilitzen mitjans de comunicació fàcils de transportar i destruir, com el paper, la ràdio o la televisió. La informació es consumeix rapidament i es perd amb el temps. Aquestes societats es caracteritzen per la fragmentació, el consumisme i un pensament més racional i lineal.

La idea que la tecnologia modella el cervell humà i influeix en la forma en què pensem i actuem. McLuhan sosté que els mitjans de comunicació no són merament eines, sinó extensions del nostre propi cos i sentits.

El concepte que el mitjà de comunicació condiciona profundament el missatge que es transmet, no només per la seva estructura i forma, sinó també pel seu impacte en la nostra percepció i pensament.

La idea que les tecnologies, com les extensions del nostre cos i sentits, com la ràdio (oïda), la roda (peu), o l'ordinador (cervell), ens permeten ampliar les nostres capacitats.

La idea que la tradició oral, a diferència de la tradició escrita, no pot ser mercantilitzada ni capturada pels interessos comercials. Aquesta premissa exalta la tradició oral com a forma de cultura autèntica i no corrupta.

El concepte que el contingut d'un missatge pot ser efímer, però la manera com es transmet (el medi) deixa un impacte durador en la nostra forma de pensar i actuar.

La idea que les societats no es defineixen principalment pels seus continguts, sinó per la forma com els mitjans de comunicació els modelen, sent el medi més important que el mateix missatge.

La idea que la memòria col·lectiva de les societats amb comunicació pesada és més forta que les societats amb comunicació lleugera, on la informació es perd amb més facilitat.

El concepte que la memòria limitada de les societats amb comunicació lleugera porta a una manca de tradició i un esperit més individualista.

Societat basada en el llenguatge i la utilització de tots els sentits per conèixer la realitat. L'espai i el temps són limitats. El col·lectiu predomina sobre l'individu i es basa en la solidaritat. Es caracteritza per ser una cultura oral i no mercantilitzada.

Societat basada en la impremta. És més individualista, competitiva i fragmentada. Es produeix la industrialització i la especialització del saber. Les fronteres del temps i l'espai es poden superar. El pensament es torna lineal i abstracte, amb el sentit de la visió dominant.

Societat caracteritzada per la desaparició o la reducció de les fronteres espaciotemporals. La informació es difon a gran velocitat i les comunicacions són simultànies. Es reivindica la comunitat sensorial i la participació, recuperant el sentit de comunitat a escala global.

Combinació d'elements interconnectats que transmeten un senyal elèctric, òptic o de ràdio freqüència a distància.

Xarxa de comunicació que utilitza cables per enviar i rebre senyals.

Xarxa de comunicació que no necessita cables per enviar i rebre senyals.

Sistema de transmissió que envia un senyal a molts receptors simultàniament, com la televisió.

Sistema de transmissió que envia un senyal a un únic receptor, com el servei d'Internet o la televisió per cable.

Senyal de televisió que s'emet per antenes terrestres.

Senyal de televisió que s'emet a través de satèl·lits.

Senyal de televisió que s'emet a través d'una infraestructura de cable que han instal·lat els operadors de telecomunicacions.

Part de l'espectre electromagnètic que es va alliberar amb la digitalització de la televisió.

Teorema que afirma que la tendència és a invertir el sistema de transmissió: les comunicacions telefòniques seran inalàmbriques i la televisió per cable.

Còdec que permet emetre més canals de televisió en la mateixa freqüència.