Suport Vital Bàsic (SVB) i DEA

Suport Vital Bàsic (SVB) i DEA

• Suport vital bàsic amb DEA consisteix en utilitzar un desfibril·lador extern automàtic (DEA)
• L'auxiliador ha de tenir formació acreditada per utilitzar-lo correctament.

Risc vital

• Situació en què les funcions essencials de respiració o circulació sanguínia s'aturen.
• Sol ser per aturada cardiorespiratòria o obstrucció de les vies aèries (OVA).
• Si no es reverteix, la supervivència o les seqüeles poden afectar greument la salut.
• Amb la persona inconscient, els professionals de primers auxilis han d'atendre-la ràpidament.

Suport Vital (SV)

• Conjunt d'accions en situacions d'emergència que posen en perill la vida d'algú.
• Inclou protecció de la zona i posada en marxa de la cadena de supervivència.
• Hi ha tres tipus de SV: vital bàsic (SVB), vital bàsic amb DEA i vital avançat (SVA).

Suport vital bàsic (SVB)

• Inclou la reanimació cardiopulmonar (RCP) utilitzant només materials de protecció.

Suport vital avançat (SVA)

• El duu a terme un equip entrenat, amb material especialitzat com el DEA, tubs endotraqueals, i fàrmacs.
• Ofereix cures postreanimació.

RCP (reanimació cardiopulmonar)

• Seguit de pautes estandarditzades per substituir i restablir la respiració i la circulació.
• L'objectiu és aportar oxigen al cervell fins a l'arribada de mitjans avançats.

Components de la RCP

• Tècniques per obrir la via aèria.
• Tècniques de suport circulatori.
• Tècniques de suport ventilatori.

Organismes de referència

• ILCOR (Internacional Liaison Committee on Resuscitation) a nivell internacional.
• European Resuscitation Council (ERC) a Europa.
• Consell Català de Ressucitació (CCR) a Catalunya.
• La darrera modificació dels protocols és de l'any 2015.

Cadena de supervivència

• Seqüència de passos per salvar la vida en una aturada cardiorespiratòria.
• Consta de quatre baules: reconeixement precoç i demanda d'ajuda, RCP precoç, desfibril·lació precoç i cures postresucitació.

Cadena de supervivència: passos

• Reconeixement precoç i demanda d'ajuda:
  • En cas de dolor toràcic intens, trucar immediatament al 112 sense esperar l'aturada.
• RCP precoç:
  • Començar el més ràpidament possible per aportar oxigen als teixits fins a l'arribada del DEA.
• Desfibril·lació precoç:
  • Reinicia el cor amb una descàrrega elèctrica.
  • És més eficaç si es realitza en menys de 5 minuts.
  • Existeixen desfibril·ladors instal·lats en llocs públics amb instruccions.
• Cures postresucitació:
  • Es realitzen a l'ACR o a l'hospital.
  • Restauren la qualitat de vida de la víctima amb adrenalina, atropina i intervencions quirúrgiques.

Possibilitats de supervivència

• Augmenta 7 vegades si l'aturada cardíaca és presenciada.
• Augmenta 2 o 3 vegades si es comença la RCP immediatament.
• Augmenta 20 vegades amb una RCP realitzada correctament.
• La RCP i la desfibril·lació no s'han de demorar més de 8 minuts.

Regulació dels DEA (desfibril·adors externs automàtics)

• El Decret 30/2015 estableix el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció.
• Inclou la necessitat d'instal·lar aparells de DEA i la seva formació específica.
• S'està estudiant l'ús de Dron per facilitar el DEA en situacions d'emergència.

Aturada Cardiorespiratòria (ACR)

• Patologia que afecta l'aparell respiratori (pulmons) i l'aparell circulatori (cor).
• Aquests aparells incorporen oxigen i el distribueixen per mantenir l'activitat vital.
• Es defineix com la interrupció brusca i potencialment reversible de la respiració i la circulació sanguínia.
• No s'ha de confondre amb la mort natural o l'evolució d'una malaltia terminal.
• A Europa es produeixen 400.000 morts per mort sobtada fora de l'hospital.
• La taxa de supervivència post-alta hospitalària és d'un 10%.

Simptomatologia de l'ACR

• Pèrdua de consciència sense resposta verbal ni motora.
• Absència de respiració o respiració agònica.
• Absència de pols.
• Midriasi (pupil·les dilatades).
• Pell freda, suosa i enganxosa, que de vegades presenta pal·lidesa i cianosi.

Les causes de l'ACR són dues:

• Aturada respiratòria:
  • Hi ha circumstàncies en les quals es produeix una aturada respiratòria i el cor continua funcionant uns minuts.
  • És provocada per causa manca d'oxigen provoca el cessament de l'activitat cardíaca
  • Les possibles causes són: intoxicacions, obstruccions, asma, traumatismes toràcics, trastorns del SNC…
• Aturada cardíaca:
  • El cor no batega, la sang no circula i no arriba oxigen provocant de l'instant l'aturada respiratòria.
  • Les possibles causes són: trastorns del ritme cardíac, obstrucció de les artèries, problemes d'hipertensió, lesions a les vàlvules
• Causes de mort sobtada per aturada cardíaca:
  • Fibril·lació ventricular (FV)
  • Asistòlia
  • Taquicàrdia ventricular sense pols (TVSP)
  • Activitat elèctrica sense pols (AESP)

Fibril·lació ventricular (FV):

• Responsable del 75% de les aturades.
• El cor és incapaç de donar impuls sang i necessita reiniciar els seus moviments de sístole i diàstole.
• El cor comença a tremolar compulsivament sense força per impulsar la sang.

Asistòlia:

• El cor és incapaç d'impulsar la sang ja que els ventricles no es poden relaxar i la sang no pot entrar en aquestes cavitats

Taquicàrdia ventricular sense pols (TVSP)

• Els ventricles es contrauen de forma incompleta i ràpida, fent que, no facin prou força per impulsar la sang i no dona temps a que s'omplin de sang

Activitat elèctrica sense pols (AESP)

• Encara i sent haver una senyal elèctrica, aquest no permet la realització dels moviments de contracció i dilatació necessaris
• La taxa de supervivència en les darreres dues causes és inferior al 6%

Protocols d'actuació

• És una seqüència d'accions ordenada que es desenvolupa en determinades circumstàncies i que pot tenir variants en funció de les característiques de la persona sobre qui s'aplica.
• Hi ha tres variants del protocol: adults, nens i nadons.
• Els objectius són els mateixos: salvar la vida de la víctima i si cal fer RCP (fer arribar oxigen als teixits i restar el funcionament autònom)

El protocol base consta de les fases següents:

• Assegurar zona
• Valorar consciència
• Cridar demanant ajuda
• Exploració o valoració primària
• Obrir via aèria
• Valorar respiració
• Trucar 112
• Cicle de compressions i ventilacions

Assegurar zona

• Cal protegir entorn, socorrista víctima i el tercers

Valorar consciència:

• Durant 10 segons es fan dos accions conjuntament
• Estímuls verbals (parlar amb un to alt i ferm)
• Estímuls tàctils (sacsejar les espatlles de forma dolça i no violenta)

Cridar demanant ajuda

• Cridar l'atenció a tercers

Obrir vies aèries:

• Per comprovar la respiració de la persona
• Es realitza la maniobra front-mentó (amb una mà sobre el front, i l'altre movent el mentó amunt)

Valorar respiració

• A sobre una superfície plana, mirar com puja la caixa toràcica, escoltar l'aire surt de la boca i sentir l'escalfor de l'aire.

Trucar 112

• S'ha d'utilitzar un protocol de transmissió d'informació com el tipus de incident, edats i estat. s'ha d'indicar que començarem amb la RCP.

Compressions/Ventilacions:

• La finalitat substituir al cor i als pulmons
• La SEM está posant en marxa un programa on se substitueix al socorrista que realitza les compressions per una maquina anomenada LUCAS.

Exploració o valoració secundaria

• Es realitza després la recuperació respiratòria
• Mitjançant informació de la víctima o coneguts per utilitzar les tècniques OPUMA o ADVN

OPUMA

• Que ha ocurregut?
• Antecedents patológicos?
• Última ingesta?
• Toma alguna medicación?
• Actuación en función de la situación”

AVDN

• Determina cualititavament
• Si la persona està Alerta
• Si la persona respon Verbalment
• Si la persona respon Daños
• Si la persona No respon

El professionals sanitarios utilitzen l'escala de coma Glasgow

• Apertura ocular
• Respuesta motora
• Respuesta verbal

Exploració física:

• De cap a peus valorant el seu estat neurològic, respiració, pul, hemorràgies i possibles fractures.
• Mirarem si hi ha traumatismes, hematomes, deformacions e inflamacions.
• Nivell de consciència, mida de les pupil·les, respiració i el pols.

Posició lateral de seguretat (PLS)

• Es realitza desprès

Adults/Es

• Segueixen el protocol base i s'han de fer cicles de 39 compressions de màxima qualitat seguistes de 2 insuflacions

1 minut són 3 cicles

• 2 minuts son 5 cicles

Compressions:

• Ambdues mans sobre el centre del pit i la pell, braços estirats cap la víctima.
• Un ritme de 100 per minut amb temps iguals de compressió i descompressió i a uns 60cm.

Insuflacions

• Es fa la maniobra front-mentó per bufar de forma lenta, comprovant que l'aire entra.

Finalització

• Quan la persona reaccioni, un facultatiu ens digui que parem o quan la SEM ens dongui el controle

Nens

• 1-8 anys se segueix la conducte PSA protegeix es realitzen les compressions abans que el aire i es realitza a un terç de l'alçada dels nens.

Bebes

• Menys d' 1 any es segueixen el protocolo
• valorar consciència, valorar respiració
• Compressions per sobre dels mugrons dels bebes a la mateixa alçada encuint amb el dits verticables compresions verticables

Casos especials de SVB

• No és pot fer la insuflacions, és fan boca nas
• A les persones amb la laringe extirpada, és realitzen per l'estoma anterior

OVACE

• S'anomena al fet un cos estrany s'allotgi la la gola

Obstrucció

• Parcial o incompleta
• Total o completa

Adults o nens actuació

• Preguntarem si s’està ofegant

Si respira

• Insistirem a continuar tossint

Si s’afebleix li donarem cops a l'esquena:

• Ens colarem el darrere a un costat subjectem a la víctima amb cinc cops secs entre el omòplats.

Fem Maniobra de Heimlich

• inclinem el seu cos endavant i posem cap amunta Repetim fins 5 vegades

Si continua el bloqueig

• Truquem al 112

En cas de dones embarassades

• Es fan la maniobra a l'alçada del pit

Desfibril·lació externa semiautomàtica

Conceptes

• Quan parem a un ritme cardiàc, aquest es diu fibril·lació ventricular o FV que això fa que el cervell no funioni a la sang
• Per normalitzar-ho, hem de crear una descàrrega eléctrica

Un DEA

• Un desfibril·lador que genera descàrregues de forma controlada per interrumbre la FV

DEA no sanitari

• L’any 2003 les pot utilitzat personal no sanitari
• Hi ha programes en espais comuns des de l’any 2003 anomenats PAD

L’efecte des de la reanimació dels 8 minuts des de l’ACR fa que augmenta a un 20%

• .els modernos dongues conselleres verbals per fàcil uso

Desfibrilador

• Llavors engeguen es dongues quan obrims a tapa
• En els marca passos es colocaba baix

Protocols Adults

• En aquests protocols tenim assegurar la zona valorar la consciencia y seguir amb els indicadors del DEA per utilitzar-la la resta de la reonimacoion

Funcions D’ús

• Encenem a el Desfribrilados
• Conectamen a els cables es
• Enganxi a aels eletrodes el pit de la victima

NO

• Desfibriodola de demana continue compresisonees i insuflaciones

En Nens

• Es pot utilitzar desde 1 any es utilitzen eletroodes pediatricos aunquen