Superfícies de Revestiment i Epitelials

Choose a study mode

Play Quiz
Study Flashcards
Spaced Repetition
Chat to Lesson

Podcast

Play an AI-generated podcast conversation about this lesson
Download our mobile app to listen on the go
Get App

Questions and Answers

Quin mecanisme molecular explica la impermeabilitat de l'espai intercel·lular en els epitelis, destacant el paper crucial de les proteïnes ocludina i claudina?

  • La interacció de les cadherines amb els filaments d'actina a la zònula adherent, impedint el pas de molècules per difusió.
  • L'establiment d'unions estretes per les proteïnes ocludina i claudina que polimeritzen per ocloure l'espai intercel·lular de forma selectiva. (correct)
  • La formació de complexes proteics transmembrana per les integrines que enllacen la cèl·lula amb la làmina basal, formant una barrera física impenetrable.
  • L'acció de desmosomes que connecten els filaments intermedis de cèl·lules adjacents, creant una xarxa estructural que bloqueja el trànsit paracel·lular.

En el context de la polaritat cel·lular epitelial, com diferencia la localització i funció de les proteïnes JAM (molècules d'adhesió junció) en comparació amb les proteïnes ZO (proteïnes de zònula occludens)?

  • Les proteïnes JAM formen canals intercel·lulars per a la comunicació directa, mentre que les proteïnes ZO bloquegen l'espai intercel·lular.
  • Les proteïnes JAM participen en la migració cel·lular i la transducció de senyals, mentre que les proteïnes ZO ancoran les unions estretes al citoesquelet d'actina. (correct)
  • Les proteïnes JAM es troben exclusivament a la membrana basal, mentre que les proteïnes ZO es localitzen a la membrana apical.
  • Les proteïnes JAM regulen la permeabilitat selectiva per ions, mentre que les proteïnes ZO proporcionen suport estructural al citoesquelet.

Quina és la implicació fisiopatològica de la zonulina en la regulació de la permeabilitat intestinal i quins mecanismes específics utilitza per modular l'obertura de les unions estretes?

  • La zonulina modula la fosforilació de les ocludines, alterant la seva interacció amb les claudines i augmentant així la permeabilitat de les unions estretes. (correct)
  • La zonulina inhibeix l'expressió de proteïnes JAM, reduint l'adhesió cel·lular i facilitant la infiltració de substàncies nocives a través de la barrera epitelial.
  • La zonulina inactiva les cadherines, provocant la separació de les cèl·lules epitelials i l'augment de la permeabilitat paracel·lular.
  • La zonulina estimula la transcripció de gens que codifiquen proteïnes del citoesquelet, desorganitzant la xarxa d'actina i comprometent la integritat de les unions.

Com difereix la funció dels hemidesmosomes en comparació amb els contactes focals en la regulació de l'adhesió cel·lular i la transducció de senyals en les cèl·lules epitelials?

<p>Els hemidesmosomes medeixen l'adhesió estable a través de filaments intermedis, mentre que els contactes focals medeixen l'adhesió dinàmica a través de filaments d'actina i estan involucrats en la migració cel·lular. (B)</p> Signup and view all the answers

Quins mecanismes moleculars específics regulen la formació i el manteniment de la làmina basal, i com les interaccions entre el col·lagen tipus IV, la laminina i el nidogen contribueixen a l'estabilitat estructural i funcional d'aquesta matriu extracel·lular?

<p>Les interaccions entre el domini NC1 del col·lagen tipus IV, les subunitats α i β de la laminina, i la capacitat del nidogen d'unir-se a ambdós components determinen l'organització i l'estabilitat de la làmina basal. (B)</p> Signup and view all the answers

Quins són els mecanismes moleculars subjacents a la patogènesi de l'epidermòlisi ampollar distròfica (EAD) i com les mutacions en el gen que codifica el col·lagen tipus VII afecten l'adhesió de l'epiteli a la làmina basal?

<p>Les mutacions en el col·lagen tipus VII impedeixen la formació de fibril·les d'ancoratge, comprometent la unió entre la làmina basal i la matriu extracel·lular subjacent, i causant la formació de butllofes. (A)</p> Signup and view all the answers

Quins factors específics determinen la transició entre un epiteli simple i un epiteli estratificat durant el desenvolupament embrionari, i com aquestes transicions influeixen en la funció i l'organització dels teixits adults?

<p>L'activació de vies de senyalització canòniques com Wnt i TGF-β, que regulen l'expressió de factors de transcripció específics que controlen la proliferació i diferenciació cel·lular. (E)</p> Signup and view all the answers

Com es modula l'expressió gènica en les cèl·lules epitelials en resposta a variacions en el microambient, i quin paper juguen els factors de transcripció induïbles per hipòxia (HIF) en l'adaptació a condicions de baixa tensió d'oxigen?

<p>L'acetilació d'histones activa la transcripció de gens diana de HIF, que codifiquen factors angiogènics i metabòlics que milloren l'adaptació a la hipòxia. (A)</p> Signup and view all the answers

Com difereix la composició i funció dels cilis mòtils en comparació amb els cilis primaris en les cèl·lules epitelials, i quin paper juguen les proteïnes motores dineïna i quinesina en aquestes estructures?

<p>Els cilis mòtils tenen un axonema 9+2 i dineïna per al moviment, mentre que els cilis primaris tenen un axonema 9+0 i funcionen com a sensors sense moviment actiu. (D)</p> Signup and view all the answers

En el context de la malaltia autoimmune pènfig, quins mecanismes específics permeten als autoanticossos dirigits contra les desmogleïnes alterar l'adhesió cel·lular en l'epiteli escamós estratificat de la pell i potencialment induir la formació de butllofes?

<p>Els autoanticossos desencadenen la internalització i la degradació de les desmogleïnes, comprometent la integritat dels desmosomes i la cohesió cel·lular. (A)</p> Signup and view all the answers

Com es regula el tràfic vesicular en les cèl·lules epitelials polaritzades, i quines proteïnes específiques estan implicades en la distribució selectiva de proteïnes i lípids als dominis apical i basolateral de la membrana plasmàtica?

<p>Les proteïnes SNARE medien la fusió vesicular i la distribució específica de proteïnes i lípids, amb Rabs que asseguren l'especificitat de la destinació en els dominis apical i basolateral. (D)</p> Signup and view all the answers

Quins mecanismes específics contribueixen a la formació i manteniment de la polaritat apical-basal de les cèl·lules epitelials, i com les vies de senyalització Par controlen l'organització del citoesquelet i el tràfic de membrana en aquest procés?

<p>Les vies Par controlen la distribució asimètrica de fosfatidilinositol trifosfat (PIP3), que recluta proteïnes adaptadores a la regió apical i inhibeix la seva activitat a la regió basolateral. (C)</p> Signup and view all the answers

Com les variacions en l'expressió i localització de les proteïnes claudines afecten la selectivitat i la permeabilitat paracel·lular en diferents tipus d'epiteli, i quins mecanismes reguladors controlen l'expressió d'aquestes proteïnes?

<p>La regulació transcripcional per factors com la Snail i la Slug, que indueixen l'expressió de claudines específiques i alteren la permeabilitat selectiva d'ions i soluts a través de l'espai paracel·lular. (A)</p> Signup and view all the answers

Com es manifesta la polaritat morfològica i funcional de les cèl·lules epitelials en el context de l'epiteli cilíndric simple de l'intestí prim, i quines funcions específiques es localitzen als dominis apical i basolateral d'aquestes cèl·lules per optimitzar l'absorció de nutrients?

<p>El domini apical presenta microvellositats per a l'augment de la superfície d'absorció, mentre que el domini basolateral conté transportadors per a l'exportació de nutrients a la circulació. (A)</p> Signup and view all the answers

Com difereixen els mecanismes de secreció merocrina, apocrina i holocrina en les glàndules epitelials, i quins exemples específics il·lustren cadascun d'aquests modes de secreció pel que fa a la composició del secret i la integritat cel·lular?

<p>La secreció merocrina implica l'alliberament de grànuls de secreció per exocitosi, la secreció apocrina implica la pèrdua de grans fragments del citoplasma apical, i la secreció holocrina implica la lisi cel·lular completa i l'alliberament del contingut cel·lular. (C)</p> Signup and view all the answers

Quines són les diverses funcions de les cèl·lules caliciformes en epitelis i com la seva capacitat per secretar mucina contribueix a la protecció i homeòstasi de les superfícies epitelials?

<p>Les cèl·lules caliciformes secreten mucina que forma una capa protectora, humidificant la superfície i atrapant patògens i partícules, facilitant l'eliminació mitjançant l'acció ciliar. (B)</p> Signup and view all the answers

Com es regula la funció de les glàndules endocrines a través de sistemes de retroalimentació (feedback) hormonal, i quins mecanismes moleculars específics estan implicats en la sensació i la resposta a canvis en els nivells d'hormones circulants?

<p>Els receptors acoblats a proteïnes G activen o inhibeixen la adenilat ciclasa, afectant els nivells d'AMP cíclic (cAMP) i la fosforilació de proteïnes implicades en la síntesi i la secreció hormonal. (A)</p> Signup and view all the answers

Flashcards

Teixit epitelial de revestiment

Revesteix i forma els límits del cos o òrgans.

Costat apical

Comunica amb l'interior d'una cavitat o l'exterior, exposat a líquid o aire.

Costat basal

Superfície que comunica amb les cèl·lules subjacents.

Funció de secreció

Secreten macromolècules, com hormones que regulen funcions corporals.

Signup and view all the flashcards

Procés d'absorció

Absorbeixen nutrients del tracte digestiu i els transporten a la circulació.

Signup and view all the flashcards

Funció de transport

Transporten substàncies dins i fora de les cèl·lules epitelials.

Signup and view all the flashcards

Teixit epitelial: Funció de protecció

Forma una barrera selectiva que protegeix els òrgans subjacents.

Signup and view all the flashcards

Funció receptora

Especialitzats per rebre informació sensorial i traduir-la en senyals neuronals.

Signup and view all the flashcards

Domini basal o basolateral

Domini en contacte amb la làmina basal.

Signup and view all the flashcards

Domini apical

Domini cap a la superfície lliure de l'epiteli.

Signup and view all the flashcards

Teixit epitelial avascular

No té vasos sanguinis, però està innervat i rep nutrients per difusió.

Signup and view all the flashcards

Unions estretes (oclusives)

Bloqueja l'espai intercel·lular entre cèl·lules adjacents.

Signup and view all the flashcards

Unions adherents

Connecten els citoesquelets de les cèl·lules adjacents.

Signup and view all the flashcards

Unions comunicants

Formen canals entre cèl·lules adjacents per transferir molècules petites.

Signup and view all the flashcards

Unions adherents cèl·lula-làmina basal

Uneixen la matriu cel·lular a la membrana basal.

Signup and view all the flashcards

Unions estretes o unions d'oclusió

Unió complexa que bloqueja l'espai entre cèl·lules adjacents.

Signup and view all the flashcards

Unions estretes

Són molt fortes i formen una espècie de cinturó al voltant de les cèl·lules.

Signup and view all the flashcards

Zonulina

Alliberament de zonulina que regula l'obertura de les unions estretes.

Signup and view all the flashcards

Zònula adherent

Bandals a la zona d'oclusió que uneixen filaments d'actina.

Signup and view all the flashcards

Zònula màcula (desmosomes)

Ubicades a la regió lateral, permeten el contacte directe cèl·lula-cèl·lula amb filaments intermedis.

Signup and view all the flashcards

Unions comunicants (d'escletxa o nexes)

Acumulació de conductes transmembrana que permeten l'intercanvi.

Signup and view all the flashcards

Hemidesmosomes

Proporcionen adhesió a la làmina basal en epitelis subjectes a l'abrasió.

Signup and view all the flashcards

Contactes focals

Estructures que connecten l'interior de la cèl·lula amb la matriu mitjançant integrines.

Signup and view all the flashcards

Pénfigo

Malaltia autoimmune que ataca les cèl·lules de l'epidermis.

Signup and view all the flashcards

Clostridium perfringens

L'enterotoxina forma porus a la membrana, causant la disfunció i ruptura de la unió.

Signup and view all the flashcards

Polaritat morfològica i funcional

Modificacions estructurals especials a la superfície apical de les cèl·lules.

Signup and view all the flashcards

Microvellositats

Evaginacions citoplasmàtiques digitiformes a la superfície apical.

Signup and view all the flashcards

Esterociis

Tipus de cilis immòbils que es troben només a l'epidídim i a les cèl·lules sensorials de l'oïda interna.

Signup and view all the flashcards

Cilis

Modificacions comunes amb microtúbuls que es troben en gairebé totes les cèl·lules de l'organisme.

Signup and view all the flashcards

Cilis móties

5-10µm de longitud, transportant secrecions, proteïnes, cossos estranys o cèl·lules sobre la superficie.

Signup and view all the flashcards

Cilis primaris

En casi totes les cèl·lules del organisme, sense moviment actiu.

Signup and view all the flashcards

Làmina basal (matriu extracel·lular)

La unió estructural de 40-60 nm de gruix entre el teixit epitelial i el teixit conjuntiu, de manera que es podria considerar la matriu extracellular del primer.

Signup and view all the flashcards

Làmina reticular

Sota de la làmina basal hi ha una capa de fibres reticulars que pertany al teixit conjuntiu (collagen tipus III).

Signup and view all the flashcards

Fibril·les d'ancoratge

En general, estan associades estretament amb els hemidesmosomes.

Signup and view all the flashcards

Formació de làmina basal

Les xarxes polimèriques de collagen tipus IV i laminina proporcionen a les membranes basals la seva estructura principal.

Signup and view all the flashcards

Mutacions en el gen collagen VII

Produeixen epidermòlisi ampollar distròfica.

Signup and view all the flashcards

Tipus de teixits epitelials de revestiment

Malaltia que revesteixen les superfícies internes i externes de cos , en quantitat d’extractes.

Signup and view all the flashcards

Segons la quantitat d'extractes

Hi ha teixits simples monocapa, pluriestratificat,…

Signup and view all the flashcards

Segons la forma de cèl·lules

Escamnos no queratinatitzats, cilíndrics,…

Signup and view all the flashcards

Segons el mecanisme de secreció

Canvis en les cèl·lules, secreció per part de les cèl·lules que provoquen el mecanisme de secreció.

Signup and view all the flashcards

Study Notes

Superfícies de revestiment

  • Conforma els límits del cos o òrgans.
  • Això inclou:
    • Superfícies externes (pell).
    • Cavitats tancades (pleura als pulmons).
    • Tubs comunicant amb l'exterior (tub digestiu).
  • Les cèl·lules epitelials són polaritzades, amb un costat apical (superior) que es comunica amb l'interior d'una cavitat o l'exterior d'una estructura
  • Aquest costat apical sol estar exposat a líquid o a aire.
  • El costat basal (inferior) es connecta amb les cèl·lules subjacents.

Funcions dels Teixits Epitelials

  • Secreció: Moltes cèl·lules epitelials secreten macromolècules.
  • Exemple d'epiteli glandular.
  • Les glàndules endocrines secreten hormones que regulen funcions corporals com els nivells de sucre a la sang (insulina), el metabolisme cel·lular (tiroxina) i el cicle cardíac (noradrenalina).
  • Les glàndules exocrines mantenen les superfícies corporals (com la pell) i donen suport a la funció dels òrgans alliberant secrecions com a enzims digestius a l'intestí prim.
  • Absorció:
    • Les cèl·lules absorbeixen nutrients del tracte digestiu
    • Transporten substàncies digerides a la circulació.
  • Transport:
    • Les cèl·lules epitelials transporten substàncies dins i fora de les cèl·lules a través de canals i bombes en les seves superfícies apical i basal.
    • Les cèl·lules cúbiques del tub renal expulsen H⁺ (ió d'hidrogen) del cos cap a l'orina.
    • L'epiteli escamós especialitzat en transport bidireccional es troba en membranes seroses i mucoses, així com en revestiments capil·lars, i el transport sol ocórrer la superfície de l'epiteli.
    • Exemple: Moviments ciliars dels alvèols pulmonars.
  • Protecció:
    • El teixit forma una barrera selectiva contra agressions mecàniques i químiques com infeccions i intoxicacions.
  • Funció receptora:
    • Es pot especialitzar per rebre informació sensorial i traduir-la a senyals neuronals.
    • Exemple: Epiteli cilíndric pseudoestratificat de la mucosa nasal olfactiva. Les cèl·lules receptores tenen cilis apicals que detecten senyals químiques i l'envien al nervi olfactori (NC I), que transmet l'olor al sistema nerviós central.
  • Receptors:
    • Altres epitelis inclouen epitelis cilíndrics estratificats de la retina.
    • Papil·les gustatives.
    • Òrgan espiral (de Corti).
    • Ampolles de l'oïda interna.

Característiques Generals

  • El teixit epitelial forma una barrera que protegeix els òrgans subjacents d'agressions diverses.
  • L'epiteli no està vascularitzat, i l'abrasió podria causar l'esquinçament del vas i hemorràgia.
  • Els epitelis especialitzats en protecció, com l'epiteli escamós estratificat queratinitzat de la pell, tenen múltiples capes i alta taxa de renovació cel·lular.
  • Domini polaritzat: basal (o basolateral) i un altre apical.

Teixit Avascular i Unions Cel·lulars

  • Avascular, però innervat: el nutrients es subministren per difusió des dels vasos sanguinis de la lamina pròpia.
  • Unions Estretes (Oclusives): Bloquegen l'espai intercel·lular entre cèl·lules adjacents.
  • Unions Adherents: Connecten els citoesquelets entre cèl·lules adjacents (zònula adherent i desmosomes).
  • Unions Comunicants: Connecten canals entre cèl·lules, permetent la transferència de molècules petites.
  • Unions Adherents Cèl·lula-Làmina Basal: Uneixen la matriu cel·lular a la membrana basal (hemidesmosomes i adhesions focals).
  • Els epitelis actuen com a barreres selectives a la substància que travessa l'epiteli a través de les cèl·lules impedint el pas de certes molècules petites.

Unions estretes i intolerancia al gluten

  • Les unions estretes formen un cinturó al voltant de les cèl·lules i també delimiten la regió apical de la cèl·lula de la basolateral.
  • Unions estretes ben formades impedeixen el pas de substàncies externes entre les cèl·lules de l'epiteli intestinal (via paracel·lular).
  • L'arribada del gluten a l'intestí interactua amb receptors a la superfície de les cèl·lules epitelials.
  • Després, es porta al alliberament de zonulina i provoca disrupció de les unions estretes que permeten molècules desitjades travessant la barrera intestinal.
  • En un estat de funcionament correcte el gluten seria parcialmet digerit i permetria una petita alliberació de zonulina, així mantenint només el pas de nutrients i evitant el pas a substàncies perjudicals.
  • Les caderines s'uneixen entre si a l'espai intercel·lular i amb els filaments d'actina dins de la cèl·lula, formant una banda contínua similar a un cinturó al voltant de la cèl·lula.
  • Les desmogleïnes i les desmocolines uneixen les membranes plasmàtiques de les cèl·lules contigües.
  • Consten d'una acumulació de conductes transmembranas o porus que permeten l'intercanvi intercel·lular d'ions.
  • Les malalties de la unió incluen a múscul cardíac com epitelis involucrats en el transport de fluids o la cèl·lula contigua ha d'estar coordinada.
  • Grups junts format per dos hemiconductes que fan de pont a l'espai extracel·lular entre cèl·lules adjacents.
  • Cada connexió conté sis proteines integraals de mb simetriques.

Unions adherents celula lamina basal

  • Hemi desmosomes adhesió a la lamina basal on hi ha una unió en epitelis que no està vascularitzada.
  • Estructures que connecten l'interior de la cèl·lula d'actina, uneixen aquestes estructures a la matriu extracellular.

Afactació i perdua d'unions

  • El pénfigo afecta a la pell i mucoses que causa erròniament que el sistema inmunitari ataqui per erròr les cèl·lules a nivells superiors de la capa.
  • Clostridum Perfringens es troba en l'ambient i la intoxicació alimentaia és caracteritzada per dolor, i l'enterotoxina s'obre per les mol.cules de claudia i provoca a la disbiosi.

Polaritat morfològica de cèl·lules epitelials

  • Les cèl·lules tenen modificacions estructurals per a diferents funcions.
  • Microvellositats: Evaginacions citoplasmàtiques digitiformes amb filaments d'actina. També hi ha esterociis que son immobols i nomes es troben a l'epididim
  • Als cilis, hi ha modificacions comunes que hi ha tot gairebé a tot arreu d'organismes, pestanyes que son axonema que formades.

Tipus de cilis

  • Hi ha estructures generals a tots els coss que fan el portat de proteines.
  • Els cilirs primaris tenen un sistema organitzat amb el centre pels organismes per el control celullar.
  • Aquests funcionen com a una atena sensitiva i generant un senyal desde un epxterior.

Superfícies basals

  • El teixit està fet de unió estructural d'epiteli i teixits units
  • També coneguda com a matriu extracel·lular.
  • Composta almenys per 50 proteins.
  • La composció és relacionada a la linea basal estructurada amb la forma i funcions.

Lamina Basal i Union al C. Subjacent

  • Per sota la lamina hi ha la lamina reticular de fibres.
  • La lamina basal pot aguantar fibres de colagen subjacent.

Formació

  • La lamina és associada amb les superficies cel·lulars atravers d'integreacions i recepters.

Studying That Suits You

Use AI to generate personalized quizzes and flashcards to suit your learning preferences.

Quiz Team

Related Documents

More Like This

Use Quizgecko on...
Browser
Browser