Podcast
Questions and Answers
Quin mecanisme molecular explica la impermeabilitat de l'espai intercel·lular en els epitelis, destacant el paper crucial de les proteïnes ocludina i claudina?
Quin mecanisme molecular explica la impermeabilitat de l'espai intercel·lular en els epitelis, destacant el paper crucial de les proteïnes ocludina i claudina?
- La interacció de les cadherines amb els filaments d'actina a la zònula adherent, impedint el pas de molècules per difusió.
- L'establiment d'unions estretes per les proteïnes ocludina i claudina que polimeritzen per ocloure l'espai intercel·lular de forma selectiva. (correct)
- La formació de complexes proteics transmembrana per les integrines que enllacen la cèl·lula amb la làmina basal, formant una barrera física impenetrable.
- L'acció de desmosomes que connecten els filaments intermedis de cèl·lules adjacents, creant una xarxa estructural que bloqueja el trànsit paracel·lular.
En el context de la polaritat cel·lular epitelial, com diferencia la localització i funció de les proteïnes JAM (molècules d'adhesió junció) en comparació amb les proteïnes ZO (proteïnes de zònula occludens)?
En el context de la polaritat cel·lular epitelial, com diferencia la localització i funció de les proteïnes JAM (molècules d'adhesió junció) en comparació amb les proteïnes ZO (proteïnes de zònula occludens)?
- Les proteïnes JAM formen canals intercel·lulars per a la comunicació directa, mentre que les proteïnes ZO bloquegen l'espai intercel·lular.
- Les proteïnes JAM participen en la migració cel·lular i la transducció de senyals, mentre que les proteïnes ZO ancoran les unions estretes al citoesquelet d'actina. (correct)
- Les proteïnes JAM es troben exclusivament a la membrana basal, mentre que les proteïnes ZO es localitzen a la membrana apical.
- Les proteïnes JAM regulen la permeabilitat selectiva per ions, mentre que les proteïnes ZO proporcionen suport estructural al citoesquelet.
Quina és la implicació fisiopatològica de la zonulina en la regulació de la permeabilitat intestinal i quins mecanismes específics utilitza per modular l'obertura de les unions estretes?
Quina és la implicació fisiopatològica de la zonulina en la regulació de la permeabilitat intestinal i quins mecanismes específics utilitza per modular l'obertura de les unions estretes?
- La zonulina modula la fosforilació de les ocludines, alterant la seva interacció amb les claudines i augmentant així la permeabilitat de les unions estretes. (correct)
- La zonulina inhibeix l'expressió de proteïnes JAM, reduint l'adhesió cel·lular i facilitant la infiltració de substàncies nocives a través de la barrera epitelial.
- La zonulina inactiva les cadherines, provocant la separació de les cèl·lules epitelials i l'augment de la permeabilitat paracel·lular.
- La zonulina estimula la transcripció de gens que codifiquen proteïnes del citoesquelet, desorganitzant la xarxa d'actina i comprometent la integritat de les unions.
Com difereix la funció dels hemidesmosomes en comparació amb els contactes focals en la regulació de l'adhesió cel·lular i la transducció de senyals en les cèl·lules epitelials?
Com difereix la funció dels hemidesmosomes en comparació amb els contactes focals en la regulació de l'adhesió cel·lular i la transducció de senyals en les cèl·lules epitelials?
Quins mecanismes moleculars específics regulen la formació i el manteniment de la làmina basal, i com les interaccions entre el col·lagen tipus IV, la laminina i el nidogen contribueixen a l'estabilitat estructural i funcional d'aquesta matriu extracel·lular?
Quins mecanismes moleculars específics regulen la formació i el manteniment de la làmina basal, i com les interaccions entre el col·lagen tipus IV, la laminina i el nidogen contribueixen a l'estabilitat estructural i funcional d'aquesta matriu extracel·lular?
Quins són els mecanismes moleculars subjacents a la patogènesi de l'epidermòlisi ampollar distròfica (EAD) i com les mutacions en el gen que codifica el col·lagen tipus VII afecten l'adhesió de l'epiteli a la làmina basal?
Quins són els mecanismes moleculars subjacents a la patogènesi de l'epidermòlisi ampollar distròfica (EAD) i com les mutacions en el gen que codifica el col·lagen tipus VII afecten l'adhesió de l'epiteli a la làmina basal?
Quins factors específics determinen la transició entre un epiteli simple i un epiteli estratificat durant el desenvolupament embrionari, i com aquestes transicions influeixen en la funció i l'organització dels teixits adults?
Quins factors específics determinen la transició entre un epiteli simple i un epiteli estratificat durant el desenvolupament embrionari, i com aquestes transicions influeixen en la funció i l'organització dels teixits adults?
Com es modula l'expressió gènica en les cèl·lules epitelials en resposta a variacions en el microambient, i quin paper juguen els factors de transcripció induïbles per hipòxia (HIF) en l'adaptació a condicions de baixa tensió d'oxigen?
Com es modula l'expressió gènica en les cèl·lules epitelials en resposta a variacions en el microambient, i quin paper juguen els factors de transcripció induïbles per hipòxia (HIF) en l'adaptació a condicions de baixa tensió d'oxigen?
Com difereix la composició i funció dels cilis mòtils en comparació amb els cilis primaris en les cèl·lules epitelials, i quin paper juguen les proteïnes motores dineïna i quinesina en aquestes estructures?
Com difereix la composició i funció dels cilis mòtils en comparació amb els cilis primaris en les cèl·lules epitelials, i quin paper juguen les proteïnes motores dineïna i quinesina en aquestes estructures?
En el context de la malaltia autoimmune pènfig, quins mecanismes específics permeten als autoanticossos dirigits contra les desmogleïnes alterar l'adhesió cel·lular en l'epiteli escamós estratificat de la pell i potencialment induir la formació de butllofes?
En el context de la malaltia autoimmune pènfig, quins mecanismes específics permeten als autoanticossos dirigits contra les desmogleïnes alterar l'adhesió cel·lular en l'epiteli escamós estratificat de la pell i potencialment induir la formació de butllofes?
Com es regula el tràfic vesicular en les cèl·lules epitelials polaritzades, i quines proteïnes específiques estan implicades en la distribució selectiva de proteïnes i lípids als dominis apical i basolateral de la membrana plasmàtica?
Com es regula el tràfic vesicular en les cèl·lules epitelials polaritzades, i quines proteïnes específiques estan implicades en la distribució selectiva de proteïnes i lípids als dominis apical i basolateral de la membrana plasmàtica?
Quins mecanismes específics contribueixen a la formació i manteniment de la polaritat apical-basal de les cèl·lules epitelials, i com les vies de senyalització Par controlen l'organització del citoesquelet i el tràfic de membrana en aquest procés?
Quins mecanismes específics contribueixen a la formació i manteniment de la polaritat apical-basal de les cèl·lules epitelials, i com les vies de senyalització Par controlen l'organització del citoesquelet i el tràfic de membrana en aquest procés?
Com les variacions en l'expressió i localització de les proteïnes claudines afecten la selectivitat i la permeabilitat paracel·lular en diferents tipus d'epiteli, i quins mecanismes reguladors controlen l'expressió d'aquestes proteïnes?
Com les variacions en l'expressió i localització de les proteïnes claudines afecten la selectivitat i la permeabilitat paracel·lular en diferents tipus d'epiteli, i quins mecanismes reguladors controlen l'expressió d'aquestes proteïnes?
Com es manifesta la polaritat morfològica i funcional de les cèl·lules epitelials en el context de l'epiteli cilíndric simple de l'intestí prim, i quines funcions específiques es localitzen als dominis apical i basolateral d'aquestes cèl·lules per optimitzar l'absorció de nutrients?
Com es manifesta la polaritat morfològica i funcional de les cèl·lules epitelials en el context de l'epiteli cilíndric simple de l'intestí prim, i quines funcions específiques es localitzen als dominis apical i basolateral d'aquestes cèl·lules per optimitzar l'absorció de nutrients?
Com difereixen els mecanismes de secreció merocrina, apocrina i holocrina en les glàndules epitelials, i quins exemples específics il·lustren cadascun d'aquests modes de secreció pel que fa a la composició del secret i la integritat cel·lular?
Com difereixen els mecanismes de secreció merocrina, apocrina i holocrina en les glàndules epitelials, i quins exemples específics il·lustren cadascun d'aquests modes de secreció pel que fa a la composició del secret i la integritat cel·lular?
Quines són les diverses funcions de les cèl·lules caliciformes en epitelis i com la seva capacitat per secretar mucina contribueix a la protecció i homeòstasi de les superfícies epitelials?
Quines són les diverses funcions de les cèl·lules caliciformes en epitelis i com la seva capacitat per secretar mucina contribueix a la protecció i homeòstasi de les superfícies epitelials?
Com es regula la funció de les glàndules endocrines a través de sistemes de retroalimentació (feedback) hormonal, i quins mecanismes moleculars específics estan implicats en la sensació i la resposta a canvis en els nivells d'hormones circulants?
Com es regula la funció de les glàndules endocrines a través de sistemes de retroalimentació (feedback) hormonal, i quins mecanismes moleculars específics estan implicats en la sensació i la resposta a canvis en els nivells d'hormones circulants?
Flashcards
Teixit epitelial de revestiment
Teixit epitelial de revestiment
Revesteix i forma els límits del cos o òrgans.
Costat apical
Costat apical
Comunica amb l'interior d'una cavitat o l'exterior, exposat a líquid o aire.
Costat basal
Costat basal
Superfície que comunica amb les cèl·lules subjacents.
Funció de secreció
Funció de secreció
Signup and view all the flashcards
Procés d'absorció
Procés d'absorció
Signup and view all the flashcards
Funció de transport
Funció de transport
Signup and view all the flashcards
Teixit epitelial: Funció de protecció
Teixit epitelial: Funció de protecció
Signup and view all the flashcards
Funció receptora
Funció receptora
Signup and view all the flashcards
Domini basal o basolateral
Domini basal o basolateral
Signup and view all the flashcards
Domini apical
Domini apical
Signup and view all the flashcards
Teixit epitelial avascular
Teixit epitelial avascular
Signup and view all the flashcards
Unions estretes (oclusives)
Unions estretes (oclusives)
Signup and view all the flashcards
Unions adherents
Unions adherents
Signup and view all the flashcards
Unions comunicants
Unions comunicants
Signup and view all the flashcards
Unions adherents cèl·lula-làmina basal
Unions adherents cèl·lula-làmina basal
Signup and view all the flashcards
Unions estretes o unions d'oclusió
Unions estretes o unions d'oclusió
Signup and view all the flashcards
Unions estretes
Unions estretes
Signup and view all the flashcards
Zonulina
Zonulina
Signup and view all the flashcards
Zònula adherent
Zònula adherent
Signup and view all the flashcards
Zònula màcula (desmosomes)
Zònula màcula (desmosomes)
Signup and view all the flashcards
Unions comunicants (d'escletxa o nexes)
Unions comunicants (d'escletxa o nexes)
Signup and view all the flashcards
Hemidesmosomes
Hemidesmosomes
Signup and view all the flashcards
Contactes focals
Contactes focals
Signup and view all the flashcards
Pénfigo
Pénfigo
Signup and view all the flashcards
Clostridium perfringens
Clostridium perfringens
Signup and view all the flashcards
Polaritat morfològica i funcional
Polaritat morfològica i funcional
Signup and view all the flashcards
Microvellositats
Microvellositats
Signup and view all the flashcards
Esterociis
Esterociis
Signup and view all the flashcards
Cilis
Cilis
Signup and view all the flashcards
Cilis móties
Cilis móties
Signup and view all the flashcards
Cilis primaris
Cilis primaris
Signup and view all the flashcards
Làmina basal (matriu extracel·lular)
Làmina basal (matriu extracel·lular)
Signup and view all the flashcards
Làmina reticular
Làmina reticular
Signup and view all the flashcards
Fibril·les d'ancoratge
Fibril·les d'ancoratge
Signup and view all the flashcards
Formació de làmina basal
Formació de làmina basal
Signup and view all the flashcards
Mutacions en el gen collagen VII
Mutacions en el gen collagen VII
Signup and view all the flashcards
Tipus de teixits epitelials de revestiment
Tipus de teixits epitelials de revestiment
Signup and view all the flashcards
Segons la quantitat d'extractes
Segons la quantitat d'extractes
Signup and view all the flashcards
Segons la forma de cèl·lules
Segons la forma de cèl·lules
Signup and view all the flashcards
Segons el mecanisme de secreció
Segons el mecanisme de secreció
Signup and view all the flashcards
Study Notes
Superfícies de revestiment
- Conforma els límits del cos o òrgans.
- Això inclou:
- Superfícies externes (pell).
- Cavitats tancades (pleura als pulmons).
- Tubs comunicant amb l'exterior (tub digestiu).
- Les cèl·lules epitelials són polaritzades, amb un costat apical (superior) que es comunica amb l'interior d'una cavitat o l'exterior d'una estructura
- Aquest costat apical sol estar exposat a líquid o a aire.
- El costat basal (inferior) es connecta amb les cèl·lules subjacents.
Funcions dels Teixits Epitelials
- Secreció: Moltes cèl·lules epitelials secreten macromolècules.
- Exemple d'epiteli glandular.
- Les glàndules endocrines secreten hormones que regulen funcions corporals com els nivells de sucre a la sang (insulina), el metabolisme cel·lular (tiroxina) i el cicle cardíac (noradrenalina).
- Les glàndules exocrines mantenen les superfícies corporals (com la pell) i donen suport a la funció dels òrgans alliberant secrecions com a enzims digestius a l'intestí prim.
- Absorció:
- Les cèl·lules absorbeixen nutrients del tracte digestiu
- Transporten substàncies digerides a la circulació.
- Transport:
- Les cèl·lules epitelials transporten substàncies dins i fora de les cèl·lules a través de canals i bombes en les seves superfícies apical i basal.
- Les cèl·lules cúbiques del tub renal expulsen H⁺ (ió d'hidrogen) del cos cap a l'orina.
- L'epiteli escamós especialitzat en transport bidireccional es troba en membranes seroses i mucoses, així com en revestiments capil·lars, i el transport sol ocórrer la superfície de l'epiteli.
- Exemple: Moviments ciliars dels alvèols pulmonars.
- Protecció:
- El teixit forma una barrera selectiva contra agressions mecàniques i químiques com infeccions i intoxicacions.
- Funció receptora:
- Es pot especialitzar per rebre informació sensorial i traduir-la a senyals neuronals.
- Exemple: Epiteli cilíndric pseudoestratificat de la mucosa nasal olfactiva. Les cèl·lules receptores tenen cilis apicals que detecten senyals químiques i l'envien al nervi olfactori (NC I), que transmet l'olor al sistema nerviós central.
- Receptors:
- Altres epitelis inclouen epitelis cilíndrics estratificats de la retina.
- Papil·les gustatives.
- Òrgan espiral (de Corti).
- Ampolles de l'oïda interna.
Característiques Generals
- El teixit epitelial forma una barrera que protegeix els òrgans subjacents d'agressions diverses.
- L'epiteli no està vascularitzat, i l'abrasió podria causar l'esquinçament del vas i hemorràgia.
- Els epitelis especialitzats en protecció, com l'epiteli escamós estratificat queratinitzat de la pell, tenen múltiples capes i alta taxa de renovació cel·lular.
- Domini polaritzat: basal (o basolateral) i un altre apical.
Teixit Avascular i Unions Cel·lulars
- Avascular, però innervat: el nutrients es subministren per difusió des dels vasos sanguinis de la lamina pròpia.
- Unions Estretes (Oclusives): Bloquegen l'espai intercel·lular entre cèl·lules adjacents.
- Unions Adherents: Connecten els citoesquelets entre cèl·lules adjacents (zònula adherent i desmosomes).
- Unions Comunicants: Connecten canals entre cèl·lules, permetent la transferència de molècules petites.
- Unions Adherents Cèl·lula-Làmina Basal: Uneixen la matriu cel·lular a la membrana basal (hemidesmosomes i adhesions focals).
- Els epitelis actuen com a barreres selectives a la substància que travessa l'epiteli a través de les cèl·lules impedint el pas de certes molècules petites.
Unions estretes i intolerancia al gluten
- Les unions estretes formen un cinturó al voltant de les cèl·lules i també delimiten la regió apical de la cèl·lula de la basolateral.
- Unions estretes ben formades impedeixen el pas de substàncies externes entre les cèl·lules de l'epiteli intestinal (via paracel·lular).
- L'arribada del gluten a l'intestí interactua amb receptors a la superfície de les cèl·lules epitelials.
- Després, es porta al alliberament de zonulina i provoca disrupció de les unions estretes que permeten molècules desitjades travessant la barrera intestinal.
- En un estat de funcionament correcte el gluten seria parcialmet digerit i permetria una petita alliberació de zonulina, així mantenint només el pas de nutrients i evitant el pas a substàncies perjudicals.
- Les caderines s'uneixen entre si a l'espai intercel·lular i amb els filaments d'actina dins de la cèl·lula, formant una banda contínua similar a un cinturó al voltant de la cèl·lula.
- Les desmogleïnes i les desmocolines uneixen les membranes plasmàtiques de les cèl·lules contigües.
- Consten d'una acumulació de conductes transmembranas o porus que permeten l'intercanvi intercel·lular d'ions.
- Les malalties de la unió incluen a múscul cardíac com epitelis involucrats en el transport de fluids o la cèl·lula contigua ha d'estar coordinada.
- Grups junts format per dos hemiconductes que fan de pont a l'espai extracel·lular entre cèl·lules adjacents.
- Cada connexió conté sis proteines integraals de mb simetriques.
Unions adherents celula lamina basal
- Hemi desmosomes adhesió a la lamina basal on hi ha una unió en epitelis que no està vascularitzada.
- Estructures que connecten l'interior de la cèl·lula d'actina, uneixen aquestes estructures a la matriu extracellular.
Afactació i perdua d'unions
- El pénfigo afecta a la pell i mucoses que causa erròniament que el sistema inmunitari ataqui per erròr les cèl·lules a nivells superiors de la capa.
- Clostridum Perfringens es troba en l'ambient i la intoxicació alimentaia és caracteritzada per dolor, i l'enterotoxina s'obre per les mol.cules de claudia i provoca a la disbiosi.
Polaritat morfològica de cèl·lules epitelials
- Les cèl·lules tenen modificacions estructurals per a diferents funcions.
- Microvellositats: Evaginacions citoplasmàtiques digitiformes amb filaments d'actina. També hi ha esterociis que son immobols i nomes es troben a l'epididim
- Als cilis, hi ha modificacions comunes que hi ha tot gairebé a tot arreu d'organismes, pestanyes que son axonema que formades.
Tipus de cilis
- Hi ha estructures generals a tots els coss que fan el portat de proteines.
- Els cilirs primaris tenen un sistema organitzat amb el centre pels organismes per el control celullar.
- Aquests funcionen com a una atena sensitiva i generant un senyal desde un epxterior.
Superfícies basals
- El teixit està fet de unió estructural d'epiteli i teixits units
- També coneguda com a matriu extracel·lular.
- Composta almenys per 50 proteins.
- La composció és relacionada a la linea basal estructurada amb la forma i funcions.
Lamina Basal i Union al C. Subjacent
- Per sota la lamina hi ha la lamina reticular de fibres.
- La lamina basal pot aguantar fibres de colagen subjacent.
Formació
- La lamina és associada amb les superficies cel·lulars atravers d'integreacions i recepters.
Studying That Suits You
Use AI to generate personalized quizzes and flashcards to suit your learning preferences.