Sistemes de Fitxers i Formatatge

Study Notes

Formatar Unitats

Formatar una unitat és organitzar i estructurar la seva infraestructura per al seu funcionament, similar a una biblioteca amb bibliotecari i prestatgeries.
El sistema de fitxers assigna espai als fitxers, els organitza, permet l'accés i gestiona l'espai lliure de les unitats d'emmagatzematge.

Tipus de Sistemes de Fitxers

No existeix un únic estàndard, cada empresa o desenvolupador té la seva pròpia implementació, influïda per la finalitat de l'emmagatzematge.
Windows utilitza NTFS, FAT32 i xFAT; Linux, la família ext; i Apple, sistemes propis com APFS.

FAT32

Sistema de fitxers antic de Microsoft i Caldera amb limitacions de seguretat, sense permisos ni recuperació de fitxers.
Alta compatibilitat amb la majoria de dispositius i sistemes (Windows, Mac, Linux, consoles i antics).
Límit màxim de volum de 8 TB, però en la pràctica se sol limitar a 2 TB per rendiment i compatibilitat.
No admet fitxers superiors a 4 GB.

NTFS

Desenvolupat per Microsoft, present des de Windows XP.
Admet unitats fins a 16ZB (16 milions de TB), però en la pràctica es limita a 256 TB.
Capacitat màxima per fitxer de 16 TB.
Permet permisos d'accés i xifratge de fitxers.
Disposa de mecanisme de journaling per evitar inconsistències i corrupcions.
Compatibilitat limitada; Mac només lectura i consoles Sony incompatibles.
Linux pot llegir i escriure mitjançant un controlador creat inversament.

xFAT

Introduït a Windows Vista, amb poc canvi tècnic respecte a NTFS, però amb dues grans avantatges per a mitjans extraïbles:
- Funcionalitats addicionals el fan lleuger.
- Alta compatibilitat amb Mac, Linux i consoles modernes.

Ext4

Sistema de fitxers molt usat a Linux (des de 2006).
Millores de rendiment, fiabilitat i capacitat respecte als anteriors.
Mecanisme de journaling similar al d'NTFS.
Capacitat de volum d'1 exabyte (1 milió de TB) i per fitxer, 16 TB.
No pateix fragmentació, utilitzant blocs físics continus.

APFS

Successor de HFS+ (des de 2016), dissenyat per a millorar el rendiment en SSDs.
Sistema de fitxers predeterminat en macOS i dispositius Apple.
Windows només té compatibilitat de lectura, no d'escriptura.

Formatatge de Baix Nivell vs. Formatatge d'Alt Nivell

El formatatge de baix nivell (físic) sobreescriu cada sector de l'emmagatzematge amb ceros o patrons, per evitar la recuperació de dades anteriors.
El formatatge d'alt nivell (lògic) elimina l'estructura del sistema de fitxers, sense sobreescriure les dades.
En la majoria de casos, el formatatge no elimina completament les dades, només les fa invisibles per al sistema operatiu.

Recomanacions per a l'Elecció del Sistema de Fitxers

La unitat principal del SO utilitza el corresponent al SO.
xFAT és la millor opció per a unitats externes, per la seva compatibilitat amb la majoria de dispositius (incloses consoles i antics amb Windows Vista o superior).
FAT32 només per a equips molt antics o consoles que no suportin xFAT.
NTFS és adequat per a unitats externes, però la seva compatibilitat limitada i característiques addicionals el fan menys eficient per a la gestió de fitxers.

Description

Aquesta prova explora el concepte de formatatge d'unitats i els diferents tipus de sistemes de fitxers. Descobreix les característiques dels sistemes com NTFS, FAT32 i ext per a diverses plataformes. Aprèn com aquests sistemes gestionen l'emmagatzematge i l'accés a fitxers.