Sistemes de Fitxers i Formatatge

Formatar Unitats

• Formatar una unitat és organitzar i estructurar la seva infraestructura per al seu funcionament, similar a una biblioteca amb bibliotecari i prestatgeries.
• El sistema de fitxers assigna espai als fitxers, els organitza, permet l'accés i gestiona l'espai lliure de les unitats d'emmagatzematge.

Tipus de Sistemes de Fitxers

• No existeix un únic estàndard, cada empresa o desenvolupador té la seva pròpia implementació, influïda per la finalitat de l'emmagatzematge.
• Windows utilitza NTFS, FAT32 i xFAT; Linux, la família ext; i Apple, sistemes propis com APFS.

FAT32

• Sistema de fitxers antic de Microsoft i Caldera amb limitacions de seguretat, sense permisos ni recuperació de fitxers.
• Alta compatibilitat amb la majoria de dispositius i sistemes (Windows, Mac, Linux, consoles i antics).
• Límit màxim de volum de 8 TB, però en la pràctica se sol limitar a 2 TB per rendiment i compatibilitat.
• No admet fitxers superiors a 4 GB.

NTFS

• Desenvolupat per Microsoft, present des de Windows XP.
• Admet unitats fins a 16ZB (16 milions de TB), però en la pràctica es limita a 256 TB.
• Capacitat màxima per fitxer de 16 TB.
• Permet permisos d'accés i xifratge de fitxers.
• Disposa de mecanisme de journaling per evitar inconsistències i corrupcions.
• Compatibilitat limitada; Mac només lectura i consoles Sony incompatibles.
• Linux pot llegir i escriure mitjançant un controlador creat inversament.

xFAT

• Introduït a Windows Vista, amb poc canvi tècnic respecte a NTFS, però amb dues grans avantatges per a mitjans extraïbles:
  • Funcionalitats addicionals el fan lleuger.
  • Alta compatibilitat amb Mac, Linux i consoles modernes.

Ext4

• Sistema de fitxers molt usat a Linux (des de 2006).
• Millores de rendiment, fiabilitat i capacitat respecte als anteriors.
• Mecanisme de journaling similar al d'NTFS.
• Capacitat de volum d'1 exabyte (1 milió de TB) i per fitxer, 16 TB.
• No pateix fragmentació, utilitzant blocs físics continus.

APFS

• Successor de HFS+ (des de 2016), dissenyat per a millorar el rendiment en SSDs.
• Sistema de fitxers predeterminat en macOS i dispositius Apple.
• Windows només té compatibilitat de lectura, no d'escriptura.

Formatatge de Baix Nivell vs. Formatatge d'Alt Nivell

• El formatatge de baix nivell (físic) sobreescriu cada sector de l'emmagatzematge amb ceros o patrons, per evitar la recuperació de dades anteriors.
• El formatatge d'alt nivell (lògic) elimina l'estructura del sistema de fitxers, sense sobreescriure les dades.
• En la majoria de casos, el formatatge no elimina completament les dades, només les fa invisibles per al sistema operatiu.

Recomanacions per a l'Elecció del Sistema de Fitxers

• La unitat principal del SO utilitza el corresponent al SO.
• xFAT és la millor opció per a unitats externes, per la seva compatibilitat amb la majoria de dispositius (incloses consoles i antics amb Windows Vista o superior).
• FAT32 només per a equips molt antics o consoles que no suportin xFAT.
• NTFS és adequat per a unitats externes, però la seva compatibilitat limitada i característiques addicionals el fan menys eficient per a la gestió de fitxers.

Aquesta prova explora el concepte de formatatge d'unitats i els diferents tipus de sistemes de fitxers. Descobreix les característiques dels sistemes com NTFS, FAT32 i ext per a diverses plataformes. Aprèn com aquests sistemes gestionen l'emmagatzematge i l'accés a fitxers.