Sistema Cardiovascular

Conjunts de cèl·lules especialitzades en generar i conduir l'estímul elèctric del cor.

Estructura de cèl·lules situades a la unió de la vena cava superior amb l'aurícula dreta, responsable de generar l'impuls elèctric inicial del cor.

Estructura de cèl·lules situada a prop de la desembocadura del sinus coronari, que rep i transmet l'estimul elèctric des del node SA fins al feix de His.

Estructura que rep l'impuls elèctric del node AV i el transmet als ventricles, dividint-se en branques dreta i esquerra.

Cèl·lules especialitzades en la transmissió ràpida de l'impuls elèctric al llarg dels ventricles, garantint la contracció coordinada.

Estructures musculars que s'estenen dins dels ventricles per ajudar a la contracció i evitar l'inversio de les àrees.

Sistema de fibres que formen les columnes carnoses dels ventricles, contribuint a la seva contracció coordinada i eficaç.

Teixit muscular cardíac que es divideix en la part d'automatisme (genera l'impuls), i la de conducció (transmet l'impuls) per regular el batec del cor.

Els límits del sinus transvès de Theile són: Paret anterior: cara posterior del peduncle arterial (de l'artèria aorta i pulmonar); Paret posterior: cara anterior i superior de l'auricula esquerra; Paret superior: cara inferior de la branca dreta de l'artèria pulmonar.

Connexions entre el pericardi i altres estructures, com l'esternó, el diafragma o les vèrtebres. Inclou el lligament esternopericàrdic superior, inferior i el pericardiofrènic i vertebropericàrdic.

La musculatura de les aurícules és menys gruixuda que la dels ventricles. Presenta diferents feixos musculars.

Es poden identificar feixos musculars propis de l'auricula dreta, com el haz interauricular anterior, haz auricular vertical, hazes límbics superior e inferior, i haz terminal.

La musculatura dels ventricles és més gruixuda que la de les aurícules. El sistema superficial o fibres de torbellí són un tipus de musculatura ventricular.

La musculatura de treball auricular no és tan gruixuda com la dels ventricles però presenta diferents sistemes de fibres.

Els límits de l'aurícula dreta, com les venes caves i pulmonars, tenen fibres musculars especialitzades. Els maços límbics superior i inferior, juntament amb el haz terminal, són exemples.

Tipus de feixos musculars específics a la paret dels ventricles, sovint implicats en el moviment i la força de bombament.

La paret externa de l'aurícula dreta està formada per crestes pectínees. La sang entra a l'aurícula dreta a través de la vena cava superior, inferior i el sinus coronari. Hi ha una cresta, anomenada crista terminalis, on es troben les venes.

El ventricle dret té forma de con i presenta una base, un vèrtex i tres cares: interna, externa i inferior.

El ventricle dret presenta una cara interna (que toca el sept), una externa (a la dreta del cor) i una inferior (diafragmàtica). El marge extern és el marge agut, anomenat 'margo acutum' i el marge esquerre és més obtús, anomenat 'margo obtusum'.

Músculs prominents dins del ventricle dret, amb 3 tipus. Les de primer ordre (músculs papil·lars) es connecten a les valvules amb cordes tendinoses. Les de segon i tercer ordre tenen estructura diferent.

També coneguda com a vàlvula tricúspide, situada a la unió de l'aurícula i el ventricle dret. Controla el flux de sang entre aquests dos compartiments.

Parets que separa els dos ventricles, és més convex del costat del ventricle dret i més cóncava del costat del ventricle esquerre.

La paret del ventricle dret (VD) és molt més fina que la del ventricle esquerre (VI).

Estructura a la paret posterior de l'aurícula dreta, a prop de la unió amb la vena cava.