Sensibilitats somàtiques: Tacte i posició

• Sensibilitats somàtiques: Sensació tàctil i posicional

Sistema Sensorial

• El sistema sensorial permet mantenir l'homeòstasi i generar respostes respecte al món exterior.
• El cervell detecta, codifica i tradueix informació tant del medi intern com de l'extern.
• Filtra grans quantitats d'informació per evitar una "sobrecàrrega".

Receptors Sensorials

• Els receptors sensorials estan especialitzats.
• La seva activació produeix un canvi del potencial de membrana en el receptor: potencial del receptor (R).
• Quan s'assoleix el llindar, l'estímul es converteix en senyal elèctrica i la informació viatja al SNC.

Tipus de Receptors Sensorials

• Mecanorreceptors: detecten deformació mecànica.
• Termorreceptors: detecten canvis de temperatura.
• Nociceptors: detecten lesions tissulars (físiques, químiques).
• Receptors electromagnètics: detecten estímuls lluminosos (retina).
• Quimioreceptors: detecten estímuls gustatius, olfactoris, quantitat d'O2/CO2 a la sang i l'osmolaritat dels líquids.

Receptors i Tipus d'Estímuls

• Sensibilitat tàctil cutània: Terminacions nervioses lliures, terminacions bulbars (discos de Merkel), terminacions en ramillete (Ruffini), terminacions encapsulades (corpúsculs de Meissner i de Krause), i òrgans terminals dels pèls.
• Sensibilitat a teixits profunds: Terminacions nervioses lliures, terminacions bulbars, terminacions en ramillete (Ruffini), terminacions encapsulades (Pacini) i terminacions musculars (husos musculars i receptors tendinosos de Golgi).
• Oïda: Receptors acústics de la còclea.
• Equilibri: Receptors vestibulars.
• Pressió arterial: Barorreceptors dels sins carotidis i aorta.
• Termoreceptors: Receptors per al fred i la calor.
• Nociceptors: Dolor: terminacions nervioses lliures.
• Receptors electromagnètics: Visió: cons i bastons.
• Quimioreceptors:
  • Gust: Receptors dels botons gustatius.
  • Olfacte: Receptors de l'epiteli olfactori.
  • Oxigen arterial: Receptors dels cossos carotidals i aòrtics.
  • Osmolaritat: Neurones dels nuclis supraòptics.
  • CO2 sanguini: Receptors del bulb i cossos carotidis i aòrtics.
  • Glucosa, aminoàcids i àcids grassos sanguinis: Receptors de l'hipotàlem.

Característiques dels Receptors

• Cada tipus de receptor és molt sensible a la classe d'estímuls per als quals està dissenyat i insensible a la resta.
• Cada sensació que experimentem es denomina varietat o modalitat de la sensibilitat.
• Les fibres nervioses transmeten únicament impulsos.
• Cada via nerviosa acaba en un lloc determinat del SN.
• La sensació que es percep en estimular una fibra nerviosa està determinada pel lloc del SN al qual es dirigeix la fibra.

Transducció de l'Estímul

• L'estímul indueix l'obertura o tancament de canals iònics en el receptor.
• Es genera un potencial del receptor.
• Es crea un senyal elèctrica que viatja al SNC.
• El fet que canvia el potencial de la membrana és un canvi en la permeabilitat de la membrana del receptor, que permet el pas d'ions i canvia el potencial transmembrana.
• Quan el potencial del receptor supera el "llindar", es genera un potencial d'acció a la fibra nerviosa.
• A mesura que el potencial del receptor s'eleva per sobre del llindar, augmenta la freqüència del potencial d'acció.

Adaptació dels Receptors

• Els receptors sensorials s'adapten als estímuls.
• La resposta inicial és d'alta freqüència, seguida d'una freqüència cada vegada menor i finalment cap resposta.
• La capacitat d'adaptació és diferent segons el receptor.

Receptors d'Adaptació Lenta (Tònics)

• Continuen transmetent al SNC mentre l'estímul persisteix.
• Mantenen informat el SNC de manera constant.
• Poden funcionar durant minuts o hores.
• Exemples: Husos musculars, aparell tendinós, aparell vestibular, barorreceptors, receptors del dolor i quimioreceptors.

Receptors d'Adaptació Ràpida (Fàsics)

• Detecten principalment canvis en la intensitat de l'estímul.
• La seva reacció és ràpida i potent.
• Exemples: Receptors del tacte.

Fibres Nervioses

• Algunes senyals necessiten ser transmeses ràpidament cap al SNC (p. ex., la posició de les cames en córrer).
• Altres senyals no requereixen un enviament tan ràpid (p. ex., el dolor).
• Hi ha fibres nervioses de diferents tamanys (0.5-20 µm).
• A major diàmetre, major velocitat
• Fibres A: Mielíniques, de mida mitjana a gran, formen els nervis raquidis i inclouen els tipus α, β, γ i δ.
• Fibres C: No mielíniques, de mida petita, comprenen >50% de les fibres sensitives en la majoria dels nervis perifèrics i totes les fibres autònomes postganglionars.
• Dolor i temperatura: fibres amielíniques o mielíniques fines.
• Tacte, pressió, vibració i posició: fibres mielíniques gruixudes.
• Sensibilitats especials: visió, olfacte i audició.
• Les fibres gruixudes penetren a la medul·la per les arrels posteriors i pugen fins al bulb i ascendeixen formant el lemnisc medial i finalment arriben al nucli ventral posterior del tàl·lam.
• Les fibres fines ascendeixen pel cordó lateral fins al nucli ventral posterolateral i nuclis talàmics medials.

Classificació de les Sensibilitats Somàtiques

• Mecanorreceptores: sensacions tàctils i posicionals.
• Termorreceptores: calor i fred.
• Dolor: dany tissular.

Àrees Corticals

• Hi ha tres àrees corticals principals que processen la sensibilitat:
  • Àrea sensitiva primària (S1).
  • Àrea sensitiva secundària (S2).
  • Lòbul parietal posterior.
• En el cas de la sensibilitat facial, la informació viatja pel nervi trigemin (V pc).

Sistemes de Transmissió de Senyals

• Sistema columna dorsal-lemnisc medial (Fibras gruixudes): Tacte, vibracions, sensacions posicionals de les articulacions i pressió.
• Sistema anterolateral (Fibras fines): Dolor, sensacions tèrmiques, pressió, pessigolles i picor, així com sensacions sexuals.

Sensibilitat Posicional (Propiorreceptora)

• Sensibilitat posicional estàtica.
• Cinestèsia o propiorrecepció dinàmica.
• Receptors sensitivos posicionales: Husos musculares

Camps Segmentaris de la Sensació: Dermatomes

• Zones de la pell associades a un parell específic d'arrels nervioses.
• Les senyals que s'originen en un dermatoma es transmeten a la medul·la seguint un parell específic d'arrels sensitives, amb un encavalcament entre dermatomes adjacents.
• Els dermatomes són útils per identificar el nivell d'una lesió o el nervi raquidi danyat.