Regulació d'incendis forestals a Catalunya

El Pla Especial d'Emergències per a Incendis Forestals de Catalunya (INFOCAT) és un pla de prevenció i actuació en cas d'emergència per a la prevenció i la lluita contra els incendis forestals a Catalunya.

Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) són entitats sense ànim de lucre formades per propietaris forestals per a la prevenció i la lluita contra els incendis forestals.

El Pla Alfa és un sistema d’alerta i actuació en cas d’incendis forestals, que activa mesures preventives i restriccions en funció del risc d’incendi.

La regulació d’infraestructures relacionades amb la prevenció d’incendis forestals busca minimitzar els riscos d’incendi en zones urbanitzades, carreteres, línies elèctriques, aprofitaments forestals, abocadors i àrees recreatives.

La regulació d’activitats amb risc d’incendis forestals inclou l’obtenció d’autoritzacions per a realitzar activitats que poden generar foc, com ara cremar rostolls o fer foc.

Les mesures preventives per a la lluita contra els incendis forestals relatives a l’activitat agrícola inclouen pràctiques agrícoles que minimitzen el risc d’incendi.

La normativa i regulació d’aplicació a Catalunya sobre la protecció i gestió de les forests regula l’ús i la conservació dels boscos.

Les infraccions relacionades amb la protecció dels boscos poden incloure l’incompliment de normatives de prevenció d’incendis o l’explotació il·legal de recursos forestals.

La Constitució és la norma suprema del sistema jurídic espanyol i està per damunt de qualsevol altra llei.

Les lleis han de ser compatibles amb la Constitució.

La Constitució no pot ser canviada o abolida per cap altra llei.

Un tribunal específic, el Tribunal Constitucional, s'encarrega de garantir que les lleis no contradiguin la Constitució.

El preàmbul explica els motius per crear la Constitució i els objectius que es volen aconseguir amb aquesta.

El títol preliminar defineix els principis generals que regulen l'ordenament jurídic espanyol i les institucions de l'Estat.

La Constitució s'estructura en un preàmbul, un títol preliminar, 10 títols numerats i disposicions complementàries.

La part central de la Constitució, dividida en 10 títols, que estableixen els drets i deures dels ciutadans, l'organització de l'Estat, etc.

La declaració de l'estat d'excepció o de setge permet la suspensió dels drets i les llibertats.

El rei d'Espanya és el cap de l'Estat, símbol d'unitat i permanència, que arbitra i modera el funcionament de les institucions.

La successió a la Corona d'Espanya estableix com s'heretà el tron en cas de mort o renúncia del rei.

La regència es produeix quan el rei és menor d'edat o no pot exercir la seva autoritat, i un altre assumeix el seu paper.

Les Corts Generals són l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol, format pel Congrés dels Diputats i el Senat.

El Congrés dels Diputats és una de les cambres de les Corts Generals, formada per diputats elegits per representació proporcional.

El Senat és l'altra cambra de les Corts Generals, que representa les comunitats autònomes d'Espanya.

Els diputats i senadors gaudeixen d'inviolabilitat per les opinions manifestades en l'exercici de les seves funcions.

El Govern respon davant el Congrés dels Diputats per la seva gestió política, la qual cosa garanteix el dret d'informació per part de les Corts Generals.

Les Corts Generals poden demanar informació i assistència del Govern i de les seves institucions.

El Govern ha de respondre les preguntes i interpel·lacions dels membres de les Corts Generals.

El president del Govern pot sotmetre el seu programa de govern o una declaració de política general a la votació de confiança del Congrés.

Si el Congrés no atorga la confiança al Govern, aquest ha de presentar la dimissió i s'inicia un nou procés d'investidura.

El Congrés dels Diputats pot destituir el Govern mitjançant una moció de censura amb el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats.

El Parlament de Catalunya pot iniciar una reforma de l'Estatut amb el suport d'una cinquena part dels seus diputats o amb la proposta del Govern de la Generalitat. Els Ajuntaments poden impulsar-la si almenys el 20% dels plens municipals que representen el 20% de la població ho demanen, o bé els ciutadans amb 300.000 signatures.

La reforma de l'Estatut necessita el suport de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l'aprovació de les Corts Generals mitjançant una llei orgànica i, finalment, un referèndum positiu.

Si les Corts Generals consideren que la reforma els afecta en un termini de 30 dies, es segueix un procediment especial per a la seva aprovació.

Si la reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no es pot tornar a debatre durant un any.

Aquest procediment requereix una majoria de tres cinquenes parts tant al Congrés com al Senat per a la seva aprovació. En cas de no aconseguir-se aquesta majoria, es pot crear una comissió paritària per a presentar un text alternatiu que torni a ser votat per ambdues cambres. Si s'arriba a aquesta majoria, la reforma ha de ser sotmesa a referèndum per a la seva ratificació.

En aquest procediment, la reforma ha de ser aprovada per una majoria de dos terços de les dues cambres, la dissolució immediata de les Corts i la ratificació per majoria de dos terços novament de les dues cambres novament escollides. Finalment, s'ha de sotmetre a referèndum per a la seva ratificació.

El Govern, el Congrés dels Diputats i el Senat tenen la potestat d'iniciar una reforma constitucional.

Es prohibeix iniciar una reforma constitucional durant els períodes de guerra o quan hi ha un estat d'alarma, excepció o setge.

Si un dels dos procediments de reforma constitucional no aconsegueix la majoria necessària per a la aprovació, la reforma no pot ser aprobada.

En aquest cas, la reforma s'aplica a l'àmbit d'aplicació de la Constitució, per exemple, modificant els drets i llibertats, modificant els òrgans de l'Estat o els organismes de govern.

La proposta de reforma ha de ser aprovada per una majoria qualificada (dos terços) perquè la reforma sigui viable, no pot ser aprovada per majoria simple.

El Senat pot tenir un paper decisiu en el procés de reforma constitucional, ja que pot votar en contra d'una reforma i evitar-ne la aprovació.