Psicologia de l'aprenentatge

La capacitat de ser conscient dels propis processos mentals i de regular-los per a obtenir el millor rendiment possible.

Reflexionar sobre els resultats d'una tasca per avaluar l'èxit en el compliment dels objectius.

La capacitat de reconèixer les pròpies dificultats i necessitats d'aprenentatge.

La capacitat de prendre mesures per a corregir les deficiències en l'aprenentatge.

Ajuda a adquirir consciència dels processos mentals i a controlar l'aprenentatge de manera autònoma.

Estratègies generals que impulsen l'autoreflexió i la recerca de solucions.

Estratègies específiques dirigides a tasques concretes.

Sobrestimar el propi coneixement després d'estudiar.

Aquesta fase es centra en proporcionar retroalimentació als estudiants sobre el seu aprenentatge. Els professors ofereixen comentaris, exemples i models de resposta per corregir errors i ajudar els estudiants a comprendre millor el material.

Les teories instruccionals poden ser adaptades a diferents fases del procés d'aprenentatge per ajudar els estudiants a assolir un aprenentatge significatiu.

Aquesta fase té l'objectiu d'activar els coneixements previs dels estudiants i posar-los en context abans d'introduir nou material. Es poden utilitzar organitzadors previs, preguntes inicials o explicitar els objectius d'aprenentatge.

Aquest tipus de coneixement es refereix a tot el que podem expressar verbalment, inclosos fets, idees, conceptes i les seves relacions.

Quan els estudiants connecten els nous coneixements amb els que ja tenen, el coneixement es considera significatiu. Això permet als estudiants retenir la informació i aplicar-la en diverses situacions.

Aquesta integració de coneixements és essencial per a un aprenentatge significatiu. Si no es produeix, el coneixement es converteix en memorització mecànica, sense comprensió profunda ni utilitat pràctica.

Els professors poden utilitzar tècniques instruccionals efectives per a crear un entorn d'aprenentatge que fomenti l'aprenentatge significatiu.

La fase de desenvolupament se centra en la presentació de la nova informació, la seva exploració i l'aplicació pràctica del material après.

La capacitat de transferir el coneixement adquirit a noves situacions, que poden ser similars o molt diferents a les que es van practicar originalment.

La capacitat de transferir el coneixement a situacions similars a les que s'ha après.

La capacitat de transferir el coneixement a situacions molt diferents de les que s'ha après.

Aquest tipus d'avaluaçó no només mira el rendiment immediat, sinó com s'aplica el coneixement en contextos nous.

Un conjunt d'accions específiques que ajuden a assolir una acció final complexa.

El punt de partida en la resolució d’un problema; l’estat actual de la situació.

L’objectiu final que es vol aconseguir en la resolució d’un problema. El resultat desitjat.

Estats intermedis en el procés de resolució d’un problema, que ajuden a dividir el problema en passos més manejables.

Procediments o regles específiques per resoldre problemes ben estructurats, basats en esquemes coneguts.

Un problema on els passos per solucionar-lo estan ben definits i s’apliquen esquemes coneguts.

Un problema on no hi ha una única solució correcta i les accions són flexibles, depenent del context i dels objectius individuals.

Estratègies generals per resoldre problemes, utilitzades quan no hi ha esquemes previs disponibles.

Dividir un problema en sub-problemes més petits per facilitar la resolució.

Un mètode d'ensenyament on els alumnes aprenen de manera autònoma amb mínima intervenció del professor, desenvolupant les seves pròpies estratègies a través de la pràctica.

Un mètode d'ensenyament on els professors presenten problemes resolts i guien els alumnes a través de l'anàlisi i comprensió de les passes que es van seguir per arribar a la solució.

Els exemples resolts han d'incloure explicacions conceptuals detallades per ajudar l'alumne a comprendre la lògica del procediment.

Presentar exemples mal resolts permet a l'alumne identificar errors comuns i evitar-los en el futur.

Un enfocament que es centra massa en memoritzar els passos a seguir en un procediment, sense comprendre la lògica subjacent.

Un procés que involucra explicar els conceptes, presentar exemples resolts, permetre l'auto-explicació, proporcionar un problema similar per resoldre i opcionalment comparar la solució amb exemples mal resolts.

L'alumne explica a si mateix els passos que ha seguit per a resoldre un problema, consolidant el seu aprenentatge.

Comparar la solució amb exemples mal resolts permet identificar i corregir errors, augmentant l'aprenentatge.

Els estàndards de coherència són criteris interns que utilitzem per avaluar si estem comprenent bé un text. Ens ajuden a decidir si continuar llegint o si cal tornar enrere per millorar la comprensió.

Els estàndards de coherència es veuen afectats per factors com la motivació, la fatiga o les condicions físiques. Per exemple, si estem cansats, podem tenir més dificultats per comprendre el text.

Els alumnes amb dificultats de lectura solen tenir problemes amb els processos passius de comprensió, com formar idees, establir inferències i crear macroidees. Per a ells, cal ensenyar i fomentar estratègies conscients.

Per combatre l’oblit, cal comprendre profunda­ment un text i després intentar recuperar la informació sense tenir-lo davant. Això permet identificar quina part del coneixement s’ha consolidat i quina cal reforçar.

La descontextualització és la capacitat d’utilitzar el coneixement après en un context específic en situacions diferents. Per exemple, aplicar el coneixement de memòria d'una assignatura a un documental.

Per a alumnes amb més dificultats, una estratègia efectiva és treballar de manera guiada en cicles de comprensió i recuperació. Es llegeix el text, se'ls retira i han d'escriure el que recorden, repetint el cicle fins a la consolidació.

Els coneixements previs poden ser un obstacle si inclouen idees errònies. Cal activar la idea incorrecta, activar la correcta i comparar-les per corregir-la.

Els estàndards de coherència ens permeten determinar si estem comprenent adequadament un text. Aquests criteris ens guien per a decidir si continuar llegint o si cal tornar enrere per millorar la comprensió.