Protocol HTTP i Navegadors Web

HTTP (HyperText Transfer Protocol)

• HTTP significa Protocol de Transferència d'HiperText.
• La funció principal del protocol HTTP és transferir arxius de text o de qualsevol tipus, codificats en HTML,des d'un servidor a un client.

RFC i versions del protocol HTTP

• La darrera versió 1.1 del protocol HTTP està definida a la RFC 2616 (1999).
• La versió segura del protocol HTTP es diu HTTPS.
• HTTPS utilitza diversos mètodes/algorismes de xifrat per enviar arxius entre el servidor i el client.
• El protocol més utilitzat d'Internet és HTTP.

Història i concepte de la WWW i l'hipertext

• Al Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN) al 1990, es va desenvolupar un sistema de relació documental basat en un format de text ric amb una sintaxi específica que permetia que alguns caràcters del text apuntessin a altres arxius de text amb informació més detallada.
• L'hipertext és un format de text ric que permet que alguns caràcters del text apuntin a altres arxius de text amb informació més detallada.

Exemples de programes clients i servidors HTTP

• Clients HTTP: Mozilla Firefox, Internet Explorer, Opera, Google Chrome.
• Servidors HTTP: Apache (codi lliure), Internet Information Server (IIS de Microsoft), Nginx.

Ports i llenguatge de les pàgines web

• HTTP utilitza el port 80 TCP.
• HTTPS utilitza el port 443/TCP i 443/UDP.
• Les pàgines web estan definides amb el llenguatge HTML (HyperText Tag Markup Language).

Navegadors web i cookies

• Quan el navegador web rep un arxiu que no és un document de text, activa una aplicació externa capaç de gestionar l'arxiu o demanar a l'usuari què vol fer amb l'arxiu (desar-lo o executar-lo amb alguna aplicació).
• Les cookies són fitxers de text que s'intercanvien entre el servidor i el client, on es guarda informació de la connexió.
• Un exemple d’ús de les cookies és recordar la data i l'hora de la darrera connexió al servidor web, o recordar contrasenyes.
• HTTP és un protocol sense estat, és a dir, no recorda cap succés de connexions anteriors a l'actual.

Noves funcionalitats del protocol HTTP

• Accés per contrasenya (protegir determinades carpetes amb contrassenya).
• Caché de documents (per accelerar el servei).
• Suport de programes externs (flash, reproductors de vídeo, ...).
• Transaccions segures (https, ssh).

Característiques de servidors web

• NCSA HTTPd: Un dels primers servidors web i gratuït, no funcionava com a proxy i no permetia transaccions segures.
• Apache: Basat inicialment en el NCSA, facilitat de configuració i corre damunt diversos sistemes, és líder a Internet.
• IIS: Servidor Web de Microsoft inclòs en els seus sistemes servidors i també funciona damunt Win XP Pro.

Protocols suportats pels navegadors web

• A part del HTTP, els navegadors web també suporten FTP.

Webmail

• El Webmail és la integració del programari client de correu electrònic implementat en format web.

Parts d'una URL o URI

• Protocol://<IP o nom de domini (màquina servidor)>://<nom de l'arxiu>
• URL significa Universal Resource Locator.
• URI significa Universal Resource Identifier.

Protocol i port per defecte dels navegadors web

• Els navegadors web assumeixen per defecte el protocol HTTP i el port 80.

Procés de transferència d'una pàgina web

• L'usuari especifica en el client HTTP l'adreça de la màquina que vol carregar.
• El client HTTP decodifica la informació de la URL.
• El client estableix connexió amb el servidor web i sol·licita la pàgina i/o objecte sol·licitats.
• El servidor envia la pàgina i/o objecte sol·licitats, o un codi d'error si no la troba.
• El client inicia la interpretació dels codis HTML.
• Es tanca la connexió.

Connexions HTTP per a pàgines amb imatges

• Si un client HTTP sol·licita una pàgina web que conté 3 imatges, realitza 4 connexions amb el servidor.

Característiques del protocol HTTP

• És un protocol que utilitza l'arquitectura client-servidor que permet l'enviament de tot tipus d'arxius.
• A la versió 1.0 existeixen 3 mètodes bàsics de petició.
• Estableix comunicacions unitàries entre el client i servidor de forma que cada connexió és contestada amb l'objecte sol·licitat o un codi d'error.
• És un protocol sense estat (no recorda cap succés ocorregut en connexions anteriors).
• Cada objecte sol·licitat està definit al final de la URL.

Mètodes de petició (Request) de la versió 1.0 de HTTP

• GET per obtenir qualsevol tipus d'informació del servidor (quan clickam damunt un enllaç s'envia un mètode de petició GET)
• HEAD paregut al GET però sense el camp cos del missatge.
• POST utilitzat per enviar informació des del client al servidor.

Nous mètodes de petició de la versió 1.1 de HTTP

• PUT per enviar el recurs/objecte referenciat per la URL del client cap al servidor.
• DELETE per esborrar un recurs al servidor.
• OPTIONS el client obté informació del servidor i així poder negociar el paràmetres de la connexió.

Identificació dels codis d'estat

• S'identifiquen mitjançant números de 3 xifres i es classifiquen en 5 grups.

Tipus de codis d'estat

• Informatius 1xx.
• Èxit de la sol·licitud 2xx.
• Readreçament de la sol·licitud 3xx.
• Error produït pel client 4xx.
• Error produït pel servidor 5xx.

Respostes típiques d'un servidor web

• Codi 200 per indicar el OK de la petició.
• Codi 404 per indicar que l'objecte sol·licitat no està disponible.

Línies d'encapçalament

• Les línies d'encapçalament permeten enviar informació (per exemple, s'utilitza per l'autenticació d'usuaris).

Sintaxi d'una línia d'encapçalament

• Nom de l'encapçalament seguit del caràcter dos punts i el valor corresponent.
• Exemple: Date: Thu, 10 Feb 2005 10:14:20 GMT (ens dóna la data del servidor).
• Exemple: Server: Apache/1.3.26 (UNIX) ... (ens diu que el servidor web és l'Apache la versió i que corre damunt un sistema Linux i ens diu els mòduls configurats damunt l'Apache).
• Exemple: Content Type: text/html (ens diu que el servidor està enviant un arxiu de text en format html).

Tipus MIME

• Inicialment creats per a extendre les característiques del servei de correu electrònic, però avui dia el seu ús s'ha extès amb el que s'anomena Internet Media Types.
• Es composa d'un tipus i subtipus.
• Un exemple és <text/html> indica que es tracta d'un arxiu de text escrit en HTML
• S'utilitza per informar al client del tipus de dades que està rebent, mitjançant l'encapçalament Content-Type.
• Un client pot manejar les dades rebudes de tres maneres: visualitzar el document, cridar una aplicació externa, o demanar a l'usuari què fer amb un tipus que no entén.

Autoritat certificadores (CA)

• Les autoritats certificadores tenen funció assegurar-se que l'usuari que fa la petició i qui diu ser.
• Aquestes emeten certificats, permet la signatura electrònica i l'intercanvi de claus de xifrat.

Tipus de certificats

• Certificat de correu temporal:
  • Normalment és vàlid durant un mes o un any.
  • L'entitat estableix una correspondència entre el nom i un compte de correu electrònic.
  • Amb aquest certificat l'usuari pot signar i encriptar correu electrònic, però no és vàlid comercialment.
• Certificat personal:
  • Es fa comprovant la identitat de l'usuari mitjançant DNI i té un cost econòmic.
• El certificat més complert:
  • S'ha d'acreditar la identitat mitjançant DNI en persona i s'han de pagar unes taxes.

Autoritats certificadores

• FNMT: Autoritat pública de certificació espanyola utilitzada per a la relació dels usuaris en els seus tràmits amb l'administració pública.
• FESTE: Patronat de la Fundació per a l'Estudi de la Seguretat de les Telecomunicacions que té l'objectiu és garantitzar les comunicacions electròniques.
• IPSCA: Empresa espanyola que comercialitza l'emissió de certificats digitals, com per exemple els certificats de servidor segur per al comerç electrònic.
• VERISIGN: Pionera i líder mundial en serveis de seguretat a Internet que emet certificats digitals.

Aquest qüestionari examina els fonaments del protocol HTTP, les seves funcionalitats i la interacció amb els navegadors web. Inclou preguntes sobre servidors web, protocols de transferència d'arxius, Webmail, URLs i URIs. També cobreix els mètodes de sol·licitud HTTP i la naturalesa sense estat del protocol.