Primers Auxilis: RCP

Primers Auxilis: Ressuscitació Cardiopulmonar

Definició

Procés d’emergència per mantenir la circulació sanguínia i la respiració en persones amb parada cardiorespiratòria.

Protocols bàsics

Verificació de l’escena:
- Assegurar-se que sigui segura per intervenir.
Comprovació de la víctima:
- Comprovar consciència (toqueu l'espatlla i crideu).
- Si no respon, demanar ajuda immediatament.
Posició de la víctima:
- Col·locar la víctima en una superfície dura, boca amunt.

RCP (Reanimació Cardiopulmonar)

Cadena de supervivència:
1. Reconèixer la parada cardiopulmonar.
2. Activar els serveis d'emergència (112).
3. Inici de la RCP.
4. Desfibril·lació immediata si és possible.
Compressió toràcica:
- Col·locar les mans al centre del tòrax.
- Comprimir a una profunditat de 5 a 6 cm.
- Taxa de compressió de 100-120 per minut.
- Deixar que el tòrax es recuperi entre compressions.
Ventilacions de rescat:
- Quan realitzar: després de cada 30 compressions (si es proporciona RCP completa).
- Administrar 2 ventilacions (respiracions boca a boca o amb màscara).
- Assegurar que el tòrax s'eleva amb cada ventilació.

Defibril·lació

Utilitzar un desfibril·ladors extern automàtic (DEA) si està disponible.
Encendre l'aparell i seguir les instruccions.
Assegurar-se que ningú toqui la víctima durant l'esmena.

Consideracions especials

En nens:
- Utilitzar el 50% de la força per compressions.
- Realitzar 5 cicles de 30 compressions i 2 ventilacions abans de trucar als serveis d'emergència si s'està sol.
Dones embarassades:
- Col·locar a l’esquerra per evitar la compressió de la vena cava inferior.

Seguiment

Continuar amb la RCP fins que arribi ajuda professional o la víctima comenci a mostrar signes de vida.
No interrompre a menys que sigui absolutament necessari.

Recursos addicionals

Assistència en cursos de formació sobre primers auxilis i RCP.
Familiaritzar-se amb l'ús de desfibril·ladors.

Primers Auxilis: Ressuscitació Cardiopulmonar

La Ressuscitació Cardiopulmonar (RCP) és un procediment d'emergència per mantenir la circulació sanguínia i la respiració en persones amb parada cardiorespiratòria.

Protocols Bàsics

Abans de començar la RCP, cal assegurar-se que l'escena sigui segura per intervenir.
Comprovar la consciència de la víctima tocant l'espatlla i cridant. Si no respon, demanar ajuda immediatament.
Col·locar la víctima boca amunt en una superfície dura.

RCP (Reanimació Cardiopulmonar)

La cadena de supervivència per a la parada cardiopulmonar inclou: reconèixer la parada, trucar al 112, iniciar la RCP i aplicar la desfibril·lació.

Compressió Toràcica

Col·locar les mans al centre del tòrax de la víctima.
Comprimir a una profunditat de 5 a 6 cm amb una taxa de 100-120 compressions per minut.
Deixar que el tòrax es recuperi entre compressions.

Ventilacions de Rescat

Les ventilacions de rescat s'haurien de realitzar després de 30 compressions toràciques en una RCP completa.
Administrar 2 ventilacions boca a boca o amb màscara, assegurant-se que el tòrax de la víctima s'eleva amb cada ventilació.

Desfibril·lació

Si disponible, utilitzar un Desfibril·lador Extern Automàtic (DEA).
Encendre l'aparell i seguir les instruccions mèdiques.
Assegurar-se que ningú toqui la víctima durant l'aplicació del desfibril·lador.

Consideracions Especials

En nens, utilitzar el 50% de la força que s'aplicaria en adults per compressions.
En nens, realitzar 5 cicles de 30 compressions i 2 ventilacions abans de trucar als serveis d'emergència si s'està sol.
En dones embarassades, col·locar la víctima sobre el seu costat esquerre per evitar la compressió de la vena cava inferior.

Seguiment

Continuar amb la RCP fins que arribi ajuda professional o la víctima comenci a mostrar signes de vida.
No interrompre a menys que sigui absolutament necessari.

Recursos Addicionals

Asistir a cursos de formació en primers auxilis i RCP.
Familiaritzar-se amb l'ús de desfibril·ladors.

Primers Auxilis

Els primers auxilis són cadenes curtes d'àcid nucleic que serveixen com a punt de partida per a la síntesi de DNA durant el procés de reacció en cadena de la polimerasa (PCR).
Hi ha dos tipus de primers:
- Primer directe: S'uneix a la cadena motlle i inicia la síntesi en la direcció 5' a 3'.
- Primer invers: S'uneix a la cadena complementària, permetent la síntesi de la cadena oposada.
Disseny dels primers:
- Longitud: Generalment 18-25 nucleòtids de llargada per a una especificitat d'unió òptima.
- Contingut GC: Idealment entre un 40% i un 60% per garantir una unió estable.
- Temperatura de fusió (Tm): Ha de ser similar per a ambdós primers; generalment entre 50-65°C per garantir l'eficàcia de l'amplificació.
- Especificitat: Ha de coincidir amb la seqüència objectiu sense homologia significativa amb altres seqüències.
Funcions dels primers:
- Proporcionen un punt de partida per a la DNA polimerasa per iniciar la replicació.
- Permeten l'amplificació selectiva de seqüències específiques d'ADN.
Aplicacions:
- S'utilitzen en diverses tècniques de biologia molecular, com ara:
  - PCR per a clonació o anàlisi de seqüències específiques d'ADN.
  - PCR quantitatiu (qPCR) per a l'anàlisi de l'expressió gènica.
  - Seqüenciació d'ADN.
  - Prova genètica i diagnòstica.
Control de qualitat:
- Els primers s'han de comprovar per a estructures secundàries (p.ex., llaços) que poden interferir amb l'amplificació.
- S'han d'evitar les seqüències repetitives que poden provocar una iniciació incorrecta.
Emmagatzematge:
- Generalment se sublima o s'emmagatzema a -20°C en tampó o com a part d'una solució estoc per mantenir l'estabilitat.
Depuració:
- Les bandes no específiques poden derivar de la formació de dímer de primer o de baixa especificitat; optimitzar el disseny del primer i les condicions de PCR pot ajudar a resoldre aquests problemes.