Pedagogia Social i Intervenció Socioeducativa

Segons Aristòtil, són accions orientades a produir alguna cosa tangible, amb un objectiu extern. L'eficàcia es basa en assolir el resultat desitjat, mentre que l'eficiència es centra en utilitzar els recursos necessaris per aconseguir-ho.

Segons Aristòtil, les accions praxis tenen com a objectiu millorar el que es fa, com ara el desenvolupament personal o social, sense estar orientades a un producte extern. Es relacionen amb l'ètica i la política.

Un dels paradigmes de coneixement d'Habermas enfocat en l'eficàcia i l'eficiència. La ciència s'utilitza per trobar solucions a problemes pràctics.

Un dels paradigmes de coneixement d'Habermas que considera el context social i les seves interrelacions. Les ciències socials tenen en compte la complexitat de la vida real.

La dimensió tècnica de la intervenció socioeducativa se centra en l'eficàcia i l'eficiència. Inclou plans d'acció, instruments i tècniques per a la intervenció.

La dimensió humanista (cultural) de la intervenció socioeducativa es centra en la pràctica social. Inclou la creació de punts d'encontre i la construcció del teixit sociocultural.

La dimensió humanista (política) de la intervenció socioeducativa busca l'alliberament i l'emancipació de persones que es troben en situacions de discriminació o explotació.

Les relacions socioeducatives es poden analitzar en tres dimensions: tècnica, cultural i política. Cada dimensió aporta una perspectiva diferent sobre la interacció entre educadors i educands.

Aquest model es centra en la relació entre el professorat i el client, buscant integrar-los per aconseguir objectius educatius

Fa èmfasi en la construcció de la ciutadania mitjançant el diàleg i la participació

Es basa en l'acció i la transformació social, buscant l'emancipació dels individus

La planificació del projecte és responsabilitat dels experts i els tècnics. Aquí, l'enfoque és científic i tecnològic

En la seva estructura, el projecte es crea conjuntament entre els educadors i participants, amb un enfoque interpretatiu de la realitat.

L'enfoque sociocrític es centra en la denúncia de les desigualtats socials i en la recerca de solucions.

Una representació simplificada d'una realitat, com un mapa que mostra un territori, però sempre menys complex que la realitat que vol representar.

Un model que ens ajuda a comprendre com funciona la intervenció socioeducativa per afavorir l'aprenentatge i la comprensió de la realitat.

Es basa en el desenvolupament individual dins de la comunitat, amb un accent en la resocialització i la integració.

Es centra en el tractament individual terapèutic, també per a la resocialització i la integració.

Es basa en la idea que la educació és la clau per a la mobilització i l'emancipació, fusionant la tradició continental americana i la tradició americana.

La distància òptima en les relacions, permetant la connexió però quedant prou lluny per a no sentir-se contaminat per la situació.

La capacitat de reflexionar sobre com ens relacionem amb els altres, entenent fins a on hem d'apropar-nos o mantenir la distància.

La capacitat d'autoanalitzar-se per a trobar la distància òptima en les relacions, permetent la connexió i el creixement personal.

Acció que implica entrar en una realitat social amb l'objectiu de provocar un canvi.

Procés pel qual les persones conscients de la seva situació sociocultural avancen superant limitacions i s'afirmen com a subjectes actius del seu futur.

La intervenció socioeducativa és una acció.

Els béns materials que proporcionen serveis i ajuden a millorar la situació.

Els béns relacionals s'obtenen a través de la comunicació i interacció, utilitzant les capacitats comunicatives pròpies.

El paper que assumeix una persona en un grup, determinat pel comportament i les expectatives del grup.

La posició que un individu ocupa en una organització o societat, conferida per les institucions.

Un espai artificial creat per a la interacció, que potser no hauria sorgit de manera natural.

La unitat mínima de la intervenció pot ser un expert, un equip tècnic amb participants o una combinació d'aquests.

La intervenció socioeducativa pot ser vista com un procés d'acció cultural en el qual s'intenta modificar una realitat social.

La intervenció socioeducativa és una acció que té com a objectiu ajudar les persones a dotar-se de recursos per a millorar la seva situació.

La intervenció socioeducativa busca generar escenaris que permetin a les persones participants aconseguir els recursos necessaris per a la seva millora.

La intervenció socioeducativa busca generar un ambient per a la transformació social.

La perspectiva epistemològica en educació busca crear escenaris que permetin recopilar dades fiables per a la investigació.

L'objectiu de la perspectiva pedagògica és crear escenaris d'aprenentatge que permetin als participants adquirir nous coneixements i desenvolupar les seves capacitats.

La perspectiva pedagògica crítica en educació promou la indagació, l'anàlisi crític i la reflexió sobre la realitat.

La perspectiva pedagògica crítica ajuda a crear escenaris d'aprenentatge que fomenten el desenvolupament de coneixements pràctics i la transferència d'aquests a la vida real.

Un dels resultats desitjables de l'acció educativa és l'obtenció de coneixements científics nous que aporten a la recerca.

L'acció educativa ha de contribuir a l'adquisició de coneixements nous (sentit pedagògic) en els participants.

L'acció educativa ha de generar canvis i millores en persones, grups i comunitats, orientats a la seva autogestió.

L'educació ha de contribuir a l'autogestió, és a dir, a la capacitat de les persones, grups i comunitats de prendre decisions sobre la seva pròpia vida.

Un procés que permet a les persones o comunitats assumir més control sobre les seves vides i decisions, especialment en els casos de marginació o desavantatge. El concepte va sorgir a partir de la reflexió sobre com lluitar contra l'opressió i redistribuir el poder.

L'empoderament està relacionat amb les capacitats de les persones i la possibilitat d'aprendre al llarg de la vida. El concepte considera que les persones tenen recursos i potencial per superar situacions desfavorables.

El concepte d'empoderament es va expandir cap a finals del segle XX, impulsat per la necessitat de lluitar contra la pobresa i la desigualtat. Les organitzacions internacionals, com el Banc Mundial, van adoptar l'empoderament com una eina per al desenvolupament social.

El concepte d'empoderament va ser aplicat amb èmfasi a la perspectiva de gènere, analitzant les desigualtats de poder entre dones i homes. Es va buscar promoure l'autonomia de les dones i el seu control sobre les seves vides.

La OMS va incorporar el concepte d'empoderament en la salut, reconeixent que la salut està lligada a la capacitat de les persones de controlar les seves decisions i accions.