Untitled Quiz

El deure d'actuar en benefici d'un altre, tractant de curar la malaltia, millorar les condicions de vida i augmentar el benestar de les persones.

El deure de no fer mal intencionadament, tant físic com psicològic, mentre es busca el benestar del pacient.

El deure de donar a cada persona el que li correspon i de tractar igualment els casos iguals, repartiment equitatiu dels beneficis i càrregues en la societat.

Ponderació entre els beneficis possibles i els possibles riscos que comporta una acció mèdica.

Imposar la beneficència a una persona, sense que aquesta ho demani.

Els factors que fan que no sigui aconsellable una acció mèdica a causa dels possibles danys.

Com es distribueixen els recursos sanitaris quan no n'hi ha prou per a tothom.

En situacions de recursos limitats, elecció dels pacients que rebran la major atenció.

Drets bàsics de totes les persones, com la dignitat, la llibertat i la igualtat.

Accés a cures mèdiques per a tothom, sense discriminació.

Objectius internacionals per a millorar la societat i el planeta.

Cures que són segures, competenetes, compassives i ètiques.

El dret del pacient a prendre decisions sobre el seu tractament.

Respectar la privacitat de la informació del pacient.

Habilitats i coneixements necessaris per a proporcionar cures adequades.

Ser responsable de les accions i conseqüències en el treball.

Procés on es proporciona al pacient informació sobre la malaltia, el tractament, possibles alternatives i riscos per a prendre una decisió informada.

Eina per a avaluar la comprensió del pacient sobre el trastorn, el tractament i les conseqüències, així com el seu raonament sobre beneficis i riscos.

Situacions on el CI pot no ser necessari degut a riscos per a la salut imminent (p.e., malalties infeccioses greus), situacions urgents, o incompetència del pacient, imperatiu judicial, rebuig del pacient o necessitat terapèutica (privilegi terapèutic).

Procés on una persona especifica les seves preferències mèdiques per al final de la vida en cas d'incapacitat de prendre decisions.

Dret del pacient a prendre decisions respecte a la seva atenció mèdica.

El DVA es pot modificar o anul·lar en qualsevol moment.

Qualsevol persona major d'edat i en plenes facultats mentals pot crear un document de voluntats anticipades.

El millor moment per crear un DVA és abans que la malaltia hagi avançat massa, mentre la persona estigui en plenitud mental.

Els centres mèdics han de separar els dades de identificació personal dels pacients dels seus historial mèdic. Aquest anonimitat es garanteix a menys que el pacient consenti a no separar-los.

Documentar els aspectes rellevants del pacient per a facilitar la seva atenció mèdica.

La informació mèdica pot utilitzar-se legalment per a fins judicials, epidemiològics, de salut pública, d'investigació o de docència.

Els pacients tenen el dret d'accedir a la seva història clínica i demanar una còpia de les dades que s'hi registren.

El dret d'accés del pacient està limitat per a protegir la confidencialitat de terceres persones, inclòs el dret dels professionals a la reserva de les seves anotacions.

La informació mèdica es conserva de manera específica, però només el que és rellevant per a la prevenció i la investigació.

El pacient pot accedir a la seva història clínica directament o mitjançant un representant autoritzat.

Els centres mèdics s'han d'assegurar que es respecta el dret a l'anonimat, la confidencialitat i l'accés del pacient a la seva història clínica.

El dret del metge a actuar sense informar abans al pacient quan el coneixement de la seva situació podria perjudicar greument la seva salut.

Document mèdic que recull tota la informació sobre la salut del pacient.

Dret a preservar la informació mèdica personal i evitar l'accés no autoritzat a aquesta.

Acord del pacient per sotmetre's a un tractament o procediment que implica riscs o inconvenients significatius.

La situació on el metge ha d'actuar professionalment sense informar al pacient perquè el coneixement de la seva situació podria perjudicar greument la seva salut.

El metge ha de registrar les circumstàncies del cas a la història clínica i comunicar la seva decisió a les persones vinculades al pacient.

S'utilitza per a l'assistència mèdica, la investigació, l'epidemiologia, la salut pública, la docència i, en cas necessari, per a judicis.

L'accés a la història clínica està regulat per la legislació de protecció de dades, la sanitat i altres normes d'aplicació.

Aquests delictes es produeixen quan un professional, per imprudència greu, causa lesions a un altre que requereixen més que una primera assistència.

Hi ha tres tipus de lesions: 1. Lesions que requereixen tractament mèdic, 2. Pèrdua d’un òrgan no principal, 3. Pèrdua d’un òrgan principal o malalties greus.

Les penes per aquests delictes varien segons la gravetat de la lesió, amb presó de 3 a 6 mesos per lesions lleus, 6 mesos a 2 anys per lesions greus i 1 a 3 anys per lesions molt greus.

Aquest delicte es comet quan una persona convenç o persuadeix algú a suïcidar-se.

Es produeix quan una persona ajuda o col·labora amb actes necessaris per al suïcidi d’una altra.

L'eutanàsia (directa) es produeix quan es causa o es coopera activament amb la mort d'un altre, fent actes necessaris i directes, amb el consentiment exprés, seri i inequívoc de la víctima que pateix una malaltia greu.

Les penes per eutanàsia són inferiors en 1 o 2 graus a les penes imposades pels delictes d’inducció i cooperació al suïcidi.

L'eutanàsia planteja qüestions ètiques sobre el dret a morir amb dignitat, especialment en casos de patiment insuportable i malaltia terminal.