Orígens del Socialisme a Espanya

Introducció

• A principis del segle XIX, la mà d'obra industrial a Espanya era molt reduïda, amb un 65% dedicada al món agrari i només un 14% en el sector secundari. La majoria d'aquesta mà d'obra treballava en la indústria tèxtil catalana així que els orígens de la classe obrera estaven lligats al procés d'industrialització a Catalunya.
• El proletariat va anar augmentant amb la industrialització en zones com Astúries i el País Basc, tot i que Espanya continuava sent fonamentalment rural. Només el 32% de la població vivia en ciutats grans de més de 10.000 habitants. Malgrat pertànyer a grups diferents els campsins i les obreres de les ciutats compartien una situació precària i els mateixos motius de malestar.
• La major part de la classe obrera va mantenir una actitud passiva durant bona part del segle XIX amb protestes tradicionals com bandolerisme rural (important a Andalusia), motins populars contra els impostos i l'escassetat, i protestes contra col·lectius com propietaris i estrangers. Amb el temps, la classe obrera es va polititzar i va esdevenir una arma en mans dels liberals, demòcrates i republicans.
• Amb l'expansió de la indústria, la classe obrera a Astúries i al País Basc va augmentar. El proletariat va anar assolint consciència de classe, fet que va portar a noves formes de lluita i d'organització, constituint un incipient moviment obrer, reduït però combatiu, circumscrit a les zones industrialitzades.
• Durant l'època del Sexenni, a l'empara dels drets i llibertats, van aparèixer les primeres associacions.
• El desenvolupament del moviment obrer al segle XIX es divideix així:
• Fins al 1868, amb escassa repercussió per la reduïda industrialització.
• El Sexenni Democràtic, quan es va reconéixer la llibertat d'associació.
• El darrer quart del segle XIX.
• En el segle XX, va augmentar la conflictivitat social, les vagues i la participació, i la radicalització.

Condicions Laborals i de Vida de la Classe Obrera

• Al principi, el proletariat estava totalment desprotegit, sense lleis que regularen les relacions laborals i amb l'associacionisme obrer prohibit. Açò porta a l'explotació i a la necessitat d'organitzar-se en consciència de classe, per a combatre la misèria causada per l'explotació capitalista.
• Les regles que regulaven el treball industrial no s'assemblaven a les artesanals. El patró ocupava els obrers a canvi d'un salari, normalment escàs, argumentant que amb les màquines els treballadors no necessitaven coneixements especialitzats i només participaven en una part del procés productiu.
• La jornada laboral no regulada anava fins a l'esgotament físic a les 24 hores, des de les 24 hores (turrullada) en Altos Hornos de Biscaia fins a 12-14 hores diàries durant sis dies a la setmana. La primera reforma legislativa de 1900 va establir la jornada entre 10 i 12 hores. El descans dels diumenges fou reconegut el 1904 i la jornada de 8 hores no seria realitat fins al 1919.
• Les condicions d'higiene i seguretat eren terribles, amb sorolls i fums. Es cobrava per dia treballat o per feina a preu fet i si no es treballava, no es cobrava, fet que va convertir la vida dels obrers en una lluita per la subsistència.
• Per a assegurar la supervivència familiar, les dones i els nens es veien obligats a treballar a les fàbriques i a les mines, amb salaris molt inferiors als dels homes. A Mataró, el 1850, el 58% de la població obrera estava formada per dones i nens. El treball infantil era una font d'ingressos miserable i la baixa esperança de vida.
• A les fàbriques s'imposava una dura disciplina laboral amb càstigs i penalitzacions desmesurades i es veia l'oci com un vici, exalçant la disciplina i el treball.
• L'absència de protecció social en cas d'atur, d'accident o de malaltia, i la inexistència d'assistència mèdica i de jubilació aboava el proletariat a la inseguretat i a la marginació.
• Les cases eren petites i mal ventilades en barris sense asfaltar ni serveis bàsics. L'espai domèstic es compartia totalment. L'amuntegament feia que malalties infeccioses afectaren una població vulnerable pel treball i l'alimentació. L'alcoholisme i la prostitució persistien.
• L'esperança de vida del proletariat de l'època era al voltant dels 30.

El Moviment Obrer Al Segle XIX

• Des del principi, la classe treballadora va lluitar per les seves condicions de treball i de vida. La legislació liberal no regulava les relacions laborals i prohibia l'associació obrera així que les primeres protestes van tenir un caràcter violent, clandestí i espontani per les precàries condicions de vida o contra les polítiques dels governs moderats.

Dels orígens fins el 1868

• Les primeres manifestacions de protesta obrera tingueren un caràcter ludista amb la destrucció de màquines i fàbriques motivat pels pocs llocs de treball disponibles.
• El ludisme era la primera expressió de rebeilia obrera contra la introducció de màquines. El 1821, els treballadors de la indústria artesana de les rodalies d'Alcoi van assaltar la ciutat i van cremar els telers mecànics. El 1835, els obrers destruiren les màquines mogudes per vapor de la fàbrica Bonaplata a Barcelona.
• Avit el proletariat s'adonaria que l'origen dels seus problemes no eren les maquines, sinó les condicions de treball i la protesta va girar a les millores laborals, i la defensa del dret a l'associació. Els primers intents per organitzar un moviment obrer també van començar a Barcelona amb el sindicalisme obrer a Espanya va néixer entre el treballadors de la industria textil catalana
• Des de 1838 comissions d'obrers barcelonins van reclamar que poder associar-se sent resposta. Desde 1839 es permetia asociacions d'ajuda mutualista
• Cap a la dècada de 1840, a Catalunya, la decisió dels fabricants tèxtils d'augmentar la mida de les peces fabricades sense modificar la remuneració dels treballadors va comportar la inici de protestes obreres. Per colidinar las protestas van eligir comissions de protestra, i d'aqui naix a l'any 1840 la Societat de Teixidors i l'Associació Mutua de Teixidors de Barcelona.
• Aquests primers sindicats eren federacions i es creien per d'altres sectors (filadors, impessors...). Els treballadors donaven una quota destinada a la protecció social i caixa de resistència per pagar si hi havia vaga. Entre 1840 y 1868 i es desenrotlla per si mateix el sindicalisme
• La vaga va esdevenir el pricipal instrument que els obrers utilitzaben per forçar el treball. Els patrons no veien el ser bons ulss els associacionismes i pressionaben els governd perquè prohibiren les seves accios, aixi que ho van fer al 1844.
• Les jornades es varen allargar, els salaris es reduiren i s'explotà de més la má d'obra infantil i repressio per part de l'oligarquia.
• A partir d'aquest moment i fins el 1868, l'incipient moviment obrer, que seguí existint de forma clandestina, es va vincular estretament amb els sectors progressistes més radicals i més endavant amb ela demòcrates i republicans. A més les teories de socialise van influir i influir en la difussió de les idees.
• Entre 1854 i 1856, el moviment va coneixer una onada i va haver una vaga catalana.
• La repressio va atemorir les autoritat, els aumentaren els sou.
• Amb l'augment despés d'apuntar una victoria d'un gobern indignant. Aquest prohit els convenis collectius suspesos.
• En aquest 1855 va a la ciutat de Bareclona una vaga general, en la qual els obreres eren excluisoss.

El Sexenni Democràtic 1868-1874

• Amb el reconeixemernt del dre d'associacio i el climat de les lliberades, fa que els forces pugien sortir i agir publicamernt, cosa que va afavorir l'expansió del movimnet. Desde 1864 es crea la societat , es va recomanar als trebalaldors republicans federeals participar politicaments. Inclús u dirigent obrer fou elegit a les eleccions del 1869. A finals es fa un sindicat, Les Tre Classes.
• La manca socials en ele govern fa decepcional amb les classes popularss i s'acostaren a l'internacionalisme..
• AIT (associacio intrenacional de treballadors) al setembre de 1864 era un pltaforma unitaria. Marxistes i anarquistes lluitaben contra les classes oberers, ambde defensaben el a necessita revoluciona .
• Despres d'un congre arribar Giusepe Fanell, i entre en contacte i crear els primers nuclis internacionalistes. En la llutia obrera.
• Desde 1869 es difonien por tot Espabnia les assocacions, i al 1870 aBarecelons es va celbrar fre, es van adoptar acords com el recors a lla vaga de les armes funadmental, l apoliticisme col·lectivisme. Vaquedar ala direecció al Alcoi i Madrid, va ser creada per Catalan i Valencia.
• A 1871 arriba Paul Lafargue, un familiar marxiseta impulsar el grup.
• En le2n congre de FRE van reafiemrar i es va expulssa el gripo madridileyn, creador de la Federación,
• Mentrestan en el congre de la INTERNACIONAL va triumphfar

La Representació anarquisme i Socialisme 1874-1900

. En els inicios es va haver una represso y que tots van passar a la represió, Los trabajadores veian el gobierno con el defensor entre ambos sectores. Radicals y a que se pueda reformista y participador y la violência. Pasá a la tolerância hasta 1888. Organizan los grupos y legaliza en 1887, pero la FTRE que canvio su forma de nombre por la prohibición A los anarquistas fue para Cataluña. A los anarquistas de Cadiz optaron por la violencia y hambre etc.. Los acusaron al mano negra . Pero mas importantes fue por el intento de anarquista. La estrategia directa la violencia va a ganar. 1893 14 atentados y es la persona atentada del gobierno pero solo causara una muerte y ejecutaran. Des del 1900 al 1930 , durant el regima van provocar revoltes anarquistes. Aquets fets a causa de dur repessó a les autotiats per a porttar. Al procces del Montjuic, el terrorisme anarquista atenpta molt contrra Barcelona. Aquets procces de la irregularitats juridiques probovva un duura critica y por part en les intectuals el progres. Malgrat la violencia y la la repreessio desorganitza l'accio . L'acció de l´nerquaisme predomina es va desorganitzar lel moviment totall El que respeectaal socialistes canviar a el partit obrres, va ser a l´obertura progresiva . El socialistanisme Finalment En aquest periodo comene a a crear-se El cercle el Catolic, conb conservadora. Va ser una gran coaboració

Reformiste y questio social.

A las acabale del segle,lel movimnet estava organitzaat. . EL Estat va fer molttes interveccinos en la primera intervcions en la regullacions de traballs perlils de nins.

El Moviment obrer entre 190 | 1930

• Una consecuencia del retertado la febleses del movinet. EL NUM. D´afiliart es la societats. Era una agitacio constante Las précarias conviciones continubane.

• Davante y la barridades la respesta la la detencion dde les llidars obraes per toancar Els periòdics vincular. Se va a acabar las vagues.

• Las ORGANITZASIONES se concierne a la necesitat de la Educacio.

• En aqueets periode revolucions se divide en las etapes de la anY 1977. Abans DAquesta la data tot y los plantejamnete.

• Durante el permer terdel segle 20 l movimnet la continu dividit en dos correntes Las los Sindicals . Anarquisme

• En los principal del SIGLE Los sindacts d'ofici la collaboracio

El los centra recreatius EL 1911 AL paos vas

EL les mases. L Anarqiesma semple

Va matenir . A l inci de l'anarquista. Va continuar guanyant espio aixi barceleones. La federacio va estar en canvi en Barcelona. El sindicalmes mas importants esta a espanya a catula

LA guerra va espanya les productes. EL bla vat pujat

Es va crear un triple crisies

EL CNT la vaga y la exparsiel la direcccio els interviniern. Los membres va anir juTgat.