Origen i Poder Constituent

El poder fonamental i originari d'establir una Constitució. És superior als poders establerts per la Constitució.

Poders creats per la Constitució, i que estan limitats per ella. No poden modificar la Constitució.

El conjunt d'activitats o accions del poder constituent que resulten en una Constitució.

Constitucions que codifiquen les normes i principis de govern per escrit, essencials al funcionament d'un Estat.

Part de la Constitució que estableix com es reparteixen els poders i com funcionen les institucions.

Part de la Constitució que defineix els drets fonamentals, principis i valors d'un Estat.

Diferència entre el poder que crea el Dret i el que el protegeix.

S'especifiquen els diversos òrgans i procediments amb els que s'ha de formar la Constitució o exercitar el poder.

Constitucions que es poden modificar amb el mateix procés que qualsevol altra llei.

Constitucions que requereixen un procediment més complex per a la reforma.

Canvi en la interpretació i pràctica d'una constitució sense modificar el text formal.

Poder dels tribunals per controlar la constitucionalitat de les lleis.

Tots els jutges poden comprovar la constitucionalitat de les lleis en un cas concret.

La comptabilitat amb la Constitució es valora en un cas concret davant d'un tribunal.

Cas que va establir el control judicial de les lleis als Estats Units.

Principi jurídic que obliga als jutges a seguir els precedents.

Una Constitució que guia el procés polític i el poder s'adapta a les seves normes.

Una Constitució jurídicament vàlida, però el procés polític no s'hi adapta i perd la seva realitat pràctica.

La distribució del poder queda congelada per beneficiar els qui ja tenen el poder, i la Constitució no limita el poder sinó que el perpetua.

El poder de reformar la Constitució seguint els procediments establerts a la mateixa.

Les normes de la Constitució s'han de complir obligatòriament i la seva infracció és contrària al dret. La Constitució és aplicable en els tribunals.

La Constitució és la norma jurídica superior de l'ordenament jurídic, i la seva validesa depèn de la Constitució.

La manera en que la Constitució guia la realitat política. Distingit entre normativa, nominal i semàntica.

Una declaració d'inconstitucionalitat només afecta a les persones implicades en un cas concret.

Una declaració d'inconstitucionalitat afecta a tothom i la norma afectada deixa d'estar en vigor.

Un únic òrgan s'encarrega de comprovar si les lleis són constitucionals.

El control es fa en general, no en un cas concret.

La llei es revisa abans d'entrar en vigor.

La llei es revisa després d'entrar en vigor.

Els jutges ordinaris poden consultar al tribunal constitucional en qualsevol moment sobre la constitucionalitat.

Un sistema de control de constitucionalitat on es fa per un òrgan especialitzat, no pels jutges ordinaris.

El concepte de la sobirania del parlament assumeix que el parlament és l'òrgan suprem i no està subjecte a cap control per part d'altres poders.

El control de constitucionalitat garanteix que les lleis aprovades pel parlament no contradiguin la constitució.

Un òrgan independent encarregat de controlar la constitucionalitat de les lleis i resoldre conflictes entre els poders de l'estat.

Un òrgan amb el poder d'invalidar lleis que no compleixin la constitució, però no pot crear lleis noves.

El procés d'interpretar les lleis d'acord amb els principis i normes establerts a la Constitució.

Una sentència del Tribunal Constitucional que declara que una llei no és inconstitucional si s'interpreta d'una manera específica.

Un procediment iniciat per un jutge quan no pot interpretar una llei d'acord amb la Constitució.

Els jutges han d'interpretar les lleis d'acord amb la Constitució i les resolucions del Tribunal Constitucional.