Podcast
Questions and Answers
En la jerarquia de la planificació hidrològica a Espanya, quin criteri defineix la relació entre el Pla Hidrològic Nacional (PHN) i els Plans Hidrològics de Conca (PHC) respecte a la seva elaboració i aprovació?
En la jerarquia de la planificació hidrològica a Espanya, quin criteri defineix la relació entre el Pla Hidrològic Nacional (PHN) i els Plans Hidrològics de Conca (PHC) respecte a la seva elaboració i aprovació?
- El PHN precedeix i guia l'elaboració dels PHC, establint un marc general que assegura la uniformitat i coherència en la gestió dels recursos hídrics a nivell estatal.
- El PHN es desenvolupa de manera concurrent amb els PHC, assegurant una integració immediata de les solucions proposades per cada conca en l'estratègia nacional.
- El PHN i els PHC s'elaboren de manera aïllada, sense cap relació jeràrquica ni cronològica, depenent la seva implementació de les necessitats específiques de cada regió.
- El PHN es concep com una síntesi posterior a l'elaboració individual dels PHC, integrant les solucions i alternatives plantejades a nivell de conca en una visió global. (correct)
Considerant el context de l'escassetat hídrica a Espanya, com s'integra la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) en l'estructura de planificació hidrològica nacional a través del Pla Hidrològic Nacional (PHN)?
Considerant el context de l'escassetat hídrica a Espanya, com s'integra la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) en l'estructura de planificació hidrològica nacional a través del Pla Hidrològic Nacional (PHN)?
- El PHN incorpora la DMA com un marc de referència obligatori, definint objectius i estratègies per assolir el bon estat ecològic de les masses d'aigua en coordinació amb els Plans Hidrològics de Conca. (correct)
- La DMA s'implementa directament a través de regulacions nacionals, sense necessitat d'integració específica en el PHN, ja que aquest se centra exclusivament en la distribució de recursos.
- El PHN prioritza les necessitats nacionals sobre els objectius de la DMA, permetent excepcions en casos d'escassetat extrema per garantir el subministrament a sectors essencials.
- La DMA només influeix en aspectes ambientals dels projectes hidrològics, sense afectar la planificació estratègica del PHN, que es basa principalment en criteris econòmics i socials.
En quin marc conceptual s'emmarca la superació dels 'antics plantejaments de la màxima utilització del recurs' en la gestió de l'aigua, segons l'article 40 del Text Refós de la Llei d'Aigües?
En quin marc conceptual s'emmarca la superació dels 'antics plantejaments de la màxima utilització del recurs' en la gestió de l'aigua, segons l'article 40 del Text Refós de la Llei d'Aigües?
- Un enfocament que privilegia la satisfacció de les demandes econòmiques i el desenvolupament industrial, garantint el màxim aprofitament dels recursos hídrics.
- Una visió que integra la protecció i millora de l'estat ecològic del domini públic hidràulic amb la satisfacció de les demandes d'aigua i l'ús racional dels recursos. (correct)
- Una política basada en la maximització de l'eficiència tècnica en la distribució de l'aigua, sense considerar els impactes ecològics ni les necessitats de desenvolupament regional.
- Un paradigma centrat exclusivament en la conservació del medi ambient, limitant l'ús dels recursos hídrics per a activitats econòmiques i socials.
Com s'articula la participació ciutadana en el procés de planificació hidrològica a Espanya, tenint en compte l'accessibilitat al contingut dels Plans Hidrològics de Conca i del Pla Hidrològic Nacional?
Com s'articula la participació ciutadana en el procés de planificació hidrològica a Espanya, tenint en compte l'accessibilitat al contingut dels Plans Hidrològics de Conca i del Pla Hidrològic Nacional?
En el context de la gestió de recursos hídrics, com influeix la 'irregular distribució' de l'aigua en l'establiment de prioritats i actuacions definides en el Pla Hidrològic Nacional (PHN) per a un país com Espanya?
En el context de la gestió de recursos hídrics, com influeix la 'irregular distribució' de l'aigua en l'establiment de prioritats i actuacions definides en el Pla Hidrològic Nacional (PHN) per a un país com Espanya?
En l'estructura jeràrquica de la planificació hidrològica a Catalunya, quin instrument s'encarrega de detallar i individualitzar aspectes específics de la gestió de l'aigua que no es contemplen directament en el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC), abarcant sectors econòmics, tipologies d'aigües o problemàtiques concretes?
En l'estructura jeràrquica de la planificació hidrològica a Catalunya, quin instrument s'encarrega de detallar i individualitzar aspectes específics de la gestió de l'aigua que no es contemplen directament en el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC), abarcant sectors econòmics, tipologies d'aigües o problemàtiques concretes?
Considerant la interdependència entre la planificació hidrològica i la gestió integral dels recursos hídrics, com s'integra el Pla Especial d'Actuació en Situació d'Alerta i d'Eventual Sequera dins del marc general de planificació a Catalunya, i quina és la seva contribució essencial?
Considerant la interdependència entre la planificació hidrològica i la gestió integral dels recursos hídrics, com s'integra el Pla Especial d'Actuació en Situació d'Alerta i d'Eventual Sequera dins del marc general de planificació a Catalunya, i quina és la seva contribució essencial?
En el context de la planificació hidrològica a Catalunya, quina és la relació jeràrquica i funcional entre el Pla Hidrològic Nacional (PHN) i els Plans Hidrològics de Conca (PHC), i com garanteixen la coordinació i coherència en la consecució dels objectius ambientals a nivell estatal i de districte fluvial?
En el context de la planificació hidrològica a Catalunya, quina és la relació jeràrquica i funcional entre el Pla Hidrològic Nacional (PHN) i els Plans Hidrològics de Conca (PHC), i com garanteixen la coordinació i coherència en la consecució dels objectius ambientals a nivell estatal i de districte fluvial?
Considerant l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) com a entitat responsable de la planificació i gestió dels recursos hídrics a Catalunya, quin és el seu paper precís en l'elaboració, implementació i seguiment del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC), i quina autonomia tècnica i administrativa ostenta en aquest procés?
Considerant l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) com a entitat responsable de la planificació i gestió dels recursos hídrics a Catalunya, quin és el seu paper precís en l'elaboració, implementació i seguiment del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC), i quina autonomia tècnica i administrativa ostenta en aquest procés?
Analitzant la importància dels cabals ecològics o de manteniment en la planificació hidrològica, com es determina la seva magnitud i règim de variació en el Pla sectorial de cabals de manteniment a les conques internes de Catalunya, i quins factors ambientals i socioeconòmics es tenen en compte per garantir la sostenibilitat dels ecosistemes aquàtics i els usos de l'aigua?
Analitzant la importància dels cabals ecològics o de manteniment en la planificació hidrològica, com es determina la seva magnitud i règim de variació en el Pla sectorial de cabals de manteniment a les conques internes de Catalunya, i quins factors ambientals i socioeconòmics es tenen en compte per garantir la sostenibilitat dels ecosistemes aquàtics i els usos de l'aigua?
En el context de la gestió hídrica a Catalunya, quina és la implicació més profunda del Reial Decret 450/2017 pel que fa als cabals ecològics i la seva relació amb el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya?
En el context de la gestió hídrica a Catalunya, quina és la implicació més profunda del Reial Decret 450/2017 pel que fa als cabals ecològics i la seva relació amb el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya?
Considerant les competències de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en la gestió dels cabals de manteniment, quin seria l'escenari més complex que requeriria una coordinació interadministrativa a nivell estatal en la planificació hidrològica?
Considerant les competències de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en la gestió dels cabals de manteniment, quin seria l'escenari més complex que requeriria una coordinació interadministrativa a nivell estatal en la planificació hidrològica?
En un context de canvi climàtic i alteració dels règims hidrològics naturals, com s'hauria d'adaptar metodològicament el càlcul dels cabals ecològics per garantir la preservació dels ecosistemes fluvials a llarg termini?
En un context de canvi climàtic i alteració dels règims hidrològics naturals, com s'hauria d'adaptar metodològicament el càlcul dels cabals ecològics per garantir la preservació dels ecosistemes fluvials a llarg termini?
Considerant un tram de riu amb espècies endèmiques altament sensibles a les variacions de cabal, i amb pressió antròpica significativa, quina estratègia de gestió integraria aspectes ecològics i socioeconòmics per a la determinació dels cabals ecològics?
Considerant un tram de riu amb espècies endèmiques altament sensibles a les variacions de cabal, i amb pressió antròpica significativa, quina estratègia de gestió integraria aspectes ecològics i socioeconòmics per a la determinació dels cabals ecològics?
En un context de planificació hidrològica a Catalunya, quin element diferenciador defineix l'estratègia de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) respecte a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre en la determinació i implementació dels cabals de manteniment?
En un context de planificació hidrològica a Catalunya, quin element diferenciador defineix l'estratègia de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) respecte a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre en la determinació i implementació dels cabals de manteniment?
En el context de la planificació hidrològica a Catalunya, quina és la implicació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en relació amb els Plans Hidrològics de Conca (PHC) i com difereix aquesta de la funció de les Confederacions Hidrogràfiques en altres regions d'Espanya?
En el context de la planificació hidrològica a Catalunya, quina és la implicació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en relació amb els Plans Hidrològics de Conca (PHC) i com difereix aquesta de la funció de les Confederacions Hidrogràfiques en altres regions d'Espanya?
Considerant la interdependència entre el Pla Hidrològic Nacional (PHN) i els Plans Hidrològics de Conca (PHC), com s'assegura la coherència i l'alineació de les polítiques hidrològiques a escala estatal i de conca, i quins mecanismes garanteixen que les decisions preses a nivell de conca no comprometin els objectius generals del PHN?
Considerant la interdependència entre el Pla Hidrològic Nacional (PHN) i els Plans Hidrològics de Conca (PHC), com s'assegura la coherència i l'alineació de les polítiques hidrològiques a escala estatal i de conca, i quins mecanismes garanteixen que les decisions preses a nivell de conca no comprometin els objectius generals del PHN?
En quina mesura la Directiva Europea 2000/60/CE, coneguda com a Directiva Marc de l'Aigua, influeix en la definició dels cabals ecològics en els Plans Hidrològics de Conca (PHC), i quins criteris s'utilitzen per a determinar aquests cabals assegurant el bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics sense comprometre les demandes socioeconòmiques?
En quina mesura la Directiva Europea 2000/60/CE, coneguda com a Directiva Marc de l'Aigua, influeix en la definició dels cabals ecològics en els Plans Hidrològics de Conca (PHC), i quins criteris s'utilitzen per a determinar aquests cabals assegurant el bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics sense comprometre les demandes socioeconòmiques?
Com s’integren les estratègies de reutilització d'aigües regenerades en el Pla Hidrològic Nacional (PHN) i en els Plans Hidrològics de Conca (PHC) per abordar l'escassetat hídrica, i quins mecanismes garanteixen la seguretat sanitària i ambiental en l'aplicació d'aquestes estratègies, especialment en contextos de sequera prolongada?
Com s’integren les estratègies de reutilització d'aigües regenerades en el Pla Hidrològic Nacional (PHN) i en els Plans Hidrològics de Conca (PHC) per abordar l'escassetat hídrica, i quins mecanismes garanteixen la seguretat sanitària i ambiental en l'aplicació d'aquestes estratègies, especialment en contextos de sequera prolongada?
En el marc de la planificació hidrològica, quin paper juguen les transferències d'aigua entre conques com a solució per pal·liar la sequera i l'escassetat hídrica, i quins criteris socials, econòmics i ambientals han de prevaldre per justificar aquestes transferències, considerant els potencials impactes sobre les conques receptores i cedents?
En el marc de la planificació hidrològica, quin paper juguen les transferències d'aigua entre conques com a solució per pal·liar la sequera i l'escassetat hídrica, i quins criteris socials, econòmics i ambientals han de prevaldre per justificar aquestes transferències, considerant els potencials impactes sobre les conques receptores i cedents?
Flashcards
Planificació hidrològica
Planificació hidrològica
Instrument global per racionalitzar i garantir la disponibilitat de l'aigua i un bon estat ecològic.
Pla Hidrològic Nacional (PHN)
Pla Hidrològic Nacional (PHN)
Instrument de planificació estatal per coordinar els plans de conca i donar solucions generals.
Objectius del PHN
Objectius del PHN
Assolir el bon estat de l'aigua, gestionar l'oferta i demandes, optimitzar els recursos hídrics.
Plans Hidrològics de Conca (PHC)
Plans Hidrològics de Conca (PHC)
Signup and view all the flashcards
Cabals ecològics
Cabals ecològics
Signup and view all the flashcards
Objectius Generals de la Llei d'Aigües
Objectius Generals de la Llei d'Aigües
Signup and view all the flashcards
Programes i Plans de Gestió Específics
Programes i Plans de Gestió Específics
Signup and view all the flashcards
Objectius de la Planificació Hidrològica
Objectius de la Planificació Hidrològica
Signup and view all the flashcards
Cabals ecològics o de manteniment
Cabals ecològics o de manteniment
Signup and view all the flashcards
Objectiu principal dels cabals ecològics
Objectiu principal dels cabals ecològics
Signup and view all the flashcards
Límit d'explotació en trams de riu amb cabal continu
Límit d'explotació en trams de riu amb cabal continu
Signup and view all the flashcards
Entitat competent a les conques internes de Catalunya (CIC)
Entitat competent a les conques internes de Catalunya (CIC)
Signup and view all the flashcards
Rol de l'ACA a les conques de l'Ebre i Garona
Rol de l'ACA a les conques de l'Ebre i Garona
Signup and view all the flashcards
Study Notes
Planificació Hidrològica
- Comprèn el Pla Hidrològic Nacional, Plans Hidrològics de Conca, cabals ecològics/manteniment i la planificació de les obres hidràuliques a Catalunya.
- Inclou el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, el Programa de Mesures, els Programes de Control i els programes i plans de Gestió Específics.
Planificació hidrològica
- És un instrument per a la racionalització i garantia de la disponibilitat d'aigua, així com un bon estat ecològic de les aigües.
- Les actuacions futures es defineixen a través dels Plans Hidrològics de Conca i del Pla Hidrològic Nacional, basats en la Directiva Europea 2000/60/CE.
Pla Hidrològic Nacional (PHN)
- És l'instrument de planificació hidrològica estatal per coordinar els plans de conca
- Dona solucions a alternatives i problemes que no es puguin resoldre en una sola conca
- Té els objectius de:
- Aconseguir "bon estat" del domini públic hidràulic
- Gestionar l'oferta per satisfer les demanades amb un aprofitament racional, sostenible i equilibrat
- Optimitzar la gestió dels recursos hídrics, prioritzant els territoris amb escassetat
Accions considerades en el PHN com a obres d'interès general
- Millores a les plantes potabilitzadores
- Incorporació de cabals de plantes de dessalinització
- Millora de les instal·lacions de la xarxa d'abastament
- Recuperació d'aqüífers
- Delimitació de zones de protecció especial de rius
- Reutilització d'aigües regenerades
- S'estan considerant les transferències com a solució final.
Plans Hidrològics de Conca (PHC)
- Són el nucli bàsic de l'organització segons la Llei d'Aigües
- Defineixen els aspectes de la planificació hidrològica que poden ser abordats i resolts dins del seu àmbit territorial
- Són elaborats i revisats pels Organismes de Conca corresponents (Confederacions Hidrogràfiques) o per l'administració hidràulica competent (Agència Catalana de l'Aigua - ACA, en el cas català).
- Són aprovats pel govern, que comprova el seu ajust als continguts mínims legals, que no afectin els recursos d'altres conques i que s'acomodin a les determinacions del PHM
Cabals ecològics
- Són el volum d'aigua que es deixa constantment en el riu per garantir el funcionament dels ecosistemes vinculats al medi hídric.
- Aquest cabal ha de ser compatible amb les demandes de les administracions ordinàries dels rius, com ara l'ús domèstic, industrial i agrícola.
- Els Plans Hidrològics de Conca han d'establir els cabals ecològics pertinents.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)
- És l'administració hidràulica de la Generalitat en les conques internes de Catalunya
- Elabora i revisa plans, programes i projectes hidrològics
- N'assegura el seguiment
- Administra i controla els aprofitaments hidràulics i aspectes qualitatius i quantitatius de les aigües i del domini públic hidràulic
- La Generalitat té la competència de la promoció, construcció, explotació i manteniment de les obres hidràuliques.
Planificació hidrològica a Catalunya
- Es divideix entre:
- Conques hidrogràfiques compreses íntegrament en el seu territori (Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya), competència exclusiva de la Generalitat. Gestionat per l'ACA.
- Les conques hidrogràfiques intercomunitàries, integrades per la part catalana de les conques dels rius Ebre, Xúquer i Garona, la planificació dels quals és competència de la Confederació Hidrològica del Ebre i del Xúquer
La planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya està integrada per:
- El Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya: determina les accions necessàries per a assolir els objectius de la planificació (actualment en el segon període 2016-2021).
- El programa de mesures: preveient actuacions i obres hidràuliques estructurals i de gestió de l'ACA (o de les Entitats Locals de l'Aigua).
- Els programes de control i seguiment: per oferir una visió general i completa de l'estat de les aigües.
- Els plans i programes específics, per a problemes individualitzats que poden afectar a conques, sectors econòmics, ecosistemes o unitats hidrològiques.
Objectius Generals del PHN (Pla Hidrològic Nacional) inclouen:
- Aconseguir el bon estat del domini públic hidràulic, especialment les masses d'aigua.
- Gestionar l'oferta d'aigua per satisfer les demandes presents i futures d'una manera racional, sostenible, equilibrada i equitativa.
- Assegurar la suficiència i la qualitat del recurs per a cada ús, garantint la protecció a llarg termini dels recursos disponibles.
Coordinació pel PHN
- Aconseguir l'equilibri i l'harmonització del desenvolupament regional i sectorial per vertebrar el territori nacional. Optimitzar la gestió dels recursos hídrics, prioritzant les àrees amb escassetat, protegint la seva qualitat i economitzant els seus usos.
El PHN regula:
- Mesures per coordinar els diferents PHC (Plans Hidrològics de Conca).
- Les possibles alternatives que aquests ofereixen.
- Preveu i estableix les condicions per a les transferències de recursos hidràulics entre àmbits territorials dels diferents PHC.
- Les modificacions en la planificació de l'ús del recurs que afectin aprofitaments existents per al proveïment de poblacions i regadius.
Transferències de recursos hídrics
- Són l'única alternativa prevista pels PHC el PHN executa.
- Han de basar-se en garantir les demandes actuals i futures de la conca cedent, i tenir en compte els principis de solidaritat, sostenibilitat, principis de racionalitat econòmica i vertebració el territori.
- Només es plantejaran quan s'hagin optimitzat els recursos hídrics de cada conca, sent compatible amb el manteniment dels cabals que garanteixin la qualitat ecològica de les aigües.
Obtenció de recursos alternatius
- El Pla Nacional fomenta l'obtenció de recursos alternatius, com la dessalació d'aigües del mar.
- També promou la reutilització i depuració d'aigües residuals.
- Planteja la canalització i escorrentiu d'aigua de pluja, i la reposició artificial d'aigües subterrànies.
Objectius d'inversió prioritaris del PHN (Pla Hidrològic Nacional)
- Sistemes d'explotació identificats com a problemàtics per la disponibilitat de recursos
- aquells que no requereixen de transferències externes.
Actuacions del Pla Hidrològic Nacional a Catalunya
- Millorar la garantia de l'abastament i la qualitat de l'aigua.
- Inversió de 1.333,14 milions d'euros.
- Fons de cohesió de la Unió Europea finançaran 678 M€ i el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient finançarà amb 237 M€.
- Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre
Actuacions específiques a Catalunya abasten:
- Millora de la potabilització i la incorporació de cabals de plantes de dessalinització.
- Millora de les instal·lacions d'abastament
- Recuperació d'aqüífers
- Delimitació de zones de protecció especial de rius
- Reutilització d'aigües regenerades.
Infraestructures específiques
- Permetran disposar d'aigua potable de millor qualitat
- Augmentarà la garantia de continuïtat del servei, especialment en l'àmbit de la xarxa Ter-Llobregat, on viu prop del 70% de la població.
Plans Hidrològics de Conca definiran reserves d'aigua
- Podran establir protecció especial per a determinades zones, conques o aqüífers per les seves característiques naturals i interès ecològic.
- Les reserves de recursos s’aplicaran per a la destinació concreta i en el termini màxim fixat.
- Aprovació de plans: Els plans especials derivats seran sotmesos a estudi ambiental i escolliran les alternatives més adients en funció de criteris tècnics, econòmics, ambientals, jurídics i socials.
- La Generalitat els avalarà prèvia anàlisi de viabilitat tècnica, econòmica i ambiental.
Plans aprovats i modificacions
- En el seu estudi es podrà identificar recursos i demandes d'aigua (reals, previstes i llur evolució).
- Durant el procés hi poden haver suggeriments d'estalvi per part de la ciutadania
- Ús coordinat d'aigües superficials i subterrànies
- Depuració, potabilització i reutilització de l'aigua
- Nous embassaments i canvis en l'explotació d'aigua
Elaboració i revisió dels plans
- Són realitzades per Confederacions Hidrogràfiques
- L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) elabora i proposa els Plans en el cas català.
- Es garanteix la coherència amb els continguts mínims legals i les disposicions del Pla Hidrològic Nacional (PHN).
- El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient realitza un informe de seguiment dels PHC i del PHN cada quatre anys.
- Les Comunitats Autònomes aporten els informes de conques intracomunitàries.
Cabals ecològics o de manteniment
- Volum d'aigua que es manté constant en els rius per garantir el funcionament dels ecosistemes.
- Han de ser compatibles amb els usos domèstics, industrials i agrícoles.
A Catalunya, la determinació i implantació dels cabals es fa:
- Les Conques Internes de Catalunya (CIC)
- L'Agència Catalana de l'Aigua té plenes competències
- La part catalana de les conques de l'Ebre i Garona , que estan en contínua avaluació
Actual Pla sectorial de cabals de manteniment
- Assigna un règim de cabals de manteniment mensuals a 320 punts (uns 2.000 km de riu) a la xarxa fluvial
- L'organisme de conca haurà de concretar-los a través d'estudis específics.
- No obligarà a garantir cap cabal, sent solament una recomanació d'extracció segura.
Situació actual del cabal a Catalunya
- La majoria d'usuaris poden derivar aigua dels rius sense respectar el cabal de manteniment.
- El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC) espera implantar el cabal ecològic en el 98% dels cursos fluvials catalans entre 2018-20.
- L'Agència Catalan de l'Aigua (ACA) ha de facilitar informació i gestió.
Planificació a Catalunya
- Catalunya participa en la planificació de les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer, a més de les conques íntegrament en el seu territori.
- Els principis del Decret Legislatiu 3/2003 són la base de l'actuació en l'àmbit de l'aigua
Agència Catalana de l'Aigua (ACA)
- Elabora i revisa els plans, programes i projectes hidrològics
- Administra i controla els aprofitaments hidràulics
- Promou, construeix, explota i manté obres hidràuliques.
Planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, estructurada amb les següents eines:
- Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC)
- Programes de mesures
- Programes de control i seguiment
- Plans i programes específics.
Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
- L'eina per determinar les accions per desenvolupar els objectius de la planificació hidrològica
- S'ha de revisar cada 6 anys
- Ha de descriure els recursos hídrics en l'àmbit territorial, resumir les pressions de les activitats humanes, directrius per a la protecció d'aqüífers, mesures d'informació pública
- Implica actors previs a l'elaboració, 3 mesos d'informació pública i revisió cada 6 anys.
Programa de Mesures
- El programa de mesures forma part del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya
- Conté les inversions en infraestructures
- Segueix una sèrie de procediments:
- Elaboració
- Informe
- Aportacions
- Informació pública i modificació cada 6 anys
Objectiu dels Programes de Control
- Oferir una visió completa de l'estat de les aigües i han d'incloure medicions exhaustives
Programa i plans de gestió específics com
- El Pla especial d'actuació en eventual situació de sequera (PES).
- PES permet una gestió eficient davant episodis de sequera.
- L'ACA elaborarà programes per sectors d'economia o ecosistemes cada 6 anys i es posarà a disposició pública prèviament.
Studying That Suits You
Use AI to generate personalized quizzes and flashcards to suit your learning preferences.
