Nutrients i Funcions en l'Organisme Humà

Elements o compostos químics dels aliments necessaris per a les funcions vitals d'un ésser viu.

Els nutrients es classifiquen en hidrats de carboni, lípids, proteïnes, a més d'altres elements vitals (minerals, vitamines).

Nutrients que proporcionen energia per a les funcions corporals i l'activitat física.

Nutrients que aporten energia, protegeixen i formen part de les membranes cel·lulars.

Nutrients que formen estructures corporals, ajuden al transport i participen en funcions immunitàries.

Procés metabòlic per a la construcció de noves molècules.

Procés metabòlic que degrada molècules per a obtenir energia.

Aminoàcids que el cos no pot produir i s'han d'obtenir de la dieta.

Procés que impulsa el menjar cap endavant, en forma de massa líquida i espessa, a través de les contraccions musculars del tracte intestinal.

Procés que descompon els hidrats de carboni, greixos i proteïnes en molècules més petites, mitjançant la hidròlisi.

Elements que contenen aigua, electròlits, enzims i moc, i són responsables de la digestió química.

Molècules de proteïnes especialitzades que acceleren les reaccions bioquímiques de la digestió sense alterar-se.

Cada enzim actua sobre un tipus de nutrient específic.

Enzims que actuen sobre els hidrats de carboni.

Enzims que actuen sobre les proteïnes.

Enzims que actuen sobre els greixos.

Enzim que actua sobre la lactosa de la llet.

Molècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen (en una proporció específica). Són la principal font d'energia per als organismes.

Un compost que es transforma en acetil-CoA, un producte essencial per a la degradació de combustibles metabòlics.

Els hidrats de carboni més senzills, formats per una sola molècula.Són la base per a carbohidrats més grans.

Un producte intermediari en la degradació dels nutrients, específicament la glucosa, que entra en el cicle de Krebs.

Via metabòlica que es produeix a diferents cèl·lules, com el fetge, les glàndules mamàries i els eritròcits, per generar NADPH i ribosa-5-fosfat.

Hidrats de carboni formats per la unió de dos a deu monosacàrids.

Molècules grans formades per la unió de moltes unitats de monosacàrids (més de 10).

Un coenzim que intervé en la síntesi de lípids i àcids nucleics com a agent reductor.

Els carbohidrats es classifiquen principalment segons la seva mida molecular (nombre de unitats de monosacàrids).

Ruta metabòlica que completa la degradació de l'acetil-CoA a diòxid de carboni, produint energia i precursors per a altres processos.

Tipus de monosacàrid on el grup carbonil és un aldehid.

Un altre nom per al cicle de Krebs, que comença amb la incorporació d'acetil-CoA a l'oxalacetat.

Orgànuls cel·lulars on es produeix el cicle de Krebs.

Tipus de monosacàrid on el grup carbonil és una cetona.

Una molècula precursora dels nucleòtids en la ruta de les pentoses fosfat.

La fórmula general d'un monosacàrid és (CH₂O)n, on n és un nombre enter igual o superior a 3.

Una manca d'hidrats de carboni en la dieta pot causar símptomes d'inanició com deshidratació, fatiga i pèrdua de proteïnes.

És un procés metabòlic que es produeix quan el cos degrada els lípids per obtenir energia.

Molècules orgàniques hidrofòbiques, insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics. Són importants per a la reserva energètica, estructura i funció reguladora.

Cadenes hidrocarbonades que formen part dels lípids simples.

Èsters de glicerol amb àcids grassos, són una forma important de lípids simples.

Èsters d'alcohols monohidroxilats i àcids grassos, una categoria de lípids simples.

Èsters que contenen àcid fosfòric en lloc d'un àcid gras, juntament amb una base de nitrogen.

Composició de carbohidrats, àcids grassos i esfingosi-na, també anomenats cerebròsids.

Composició de lípids i proteïnes.

Lípids que solament contenen carboni, hidrogen i oxigen en la seva estructura.

Lípids simples combinats amb molècules no-lipídiques.

Àcids grassos que l'organisme no pot produir i ha de consumir a través de la dieta.

Un àcid gras essencial, important per a la salut humana.

Un altre àcid gras essencial important per a la salut humana.

Un àcid gras essencial, important per a la síntesi d'altres molècules.

Diferencies en la configuració geomètrica del doble enllaç dels àcids grassos insaturats.

Àcids grassos formats a partir de la hidrogenació industrial d'olis vegetals.

Procés que satura àcids grassos insaturats amb hidrogen creant àcids grassos trans.

Èsters d'àcids grassos amb glicerol.