Neurociència: Memòria i Mòrfoanàlisi

El grau d'atròfia d'una estructura cerebral es refereix a la quantitat de pèrdua de teixit neuronal en una regió determinada del cervell. Per exemple, l'atròfia del lòbul temporal medial en pacients amb Alzheimer és un indicador de la degeneració neuronal en aquesta regió.

Les tècniques qualitatives són mètodes que permeten observar qualitativament els canvis o anomalies en una estructura, com ara l'atròfia. No ofereixen un valor numèric, sinó una descripció de la seva presència i gravetat.

Les tècniques quantitatives són mètodes que permeten mesurar, amb precisió, aspectes concrets d'una estructura cerebral, com ara el volum, l'àrea o la densitat. Aquestes tècniques proporcionen un valor numèric que permet quantificar els canvis.

L'estereologia és un camp que s'encarrega de l'anàlisi quantitativa d'objectes tridimensionals. A partir de les seccions bidimensionals d'un objecte (com les imatges de ressonància magnètica), es calcula el seu volum, la superfície, la longitud, etc.

La morfometria basada en vòxels és un mètode d'anàlisi quantitativa que s'utilitza per calcular el volum d'una regió d'interès en un cervell 3D. Es divideix el cervell en petits cubs (vòxels) i se suma el volum de cada vòxel que forma part de la regió d'interès.

Un vòxel (volum element) és la unitat mínima que es pot observar en una imatge en tres dimensions, equivalent a un píxel en una imatge en 2D.

Una regió d'interès (ROI) és una zona específica del cervell que s'analitza en un estudi. Les ROI poden ser estructures cerebrals completes o parts d'elles, i es seleccionen segons el seu significat per al tema de la investigació.

La ressonància magnètica és una tècnica d'imatge mèdica que permet obtenir imatges detallades del cervell, incloent la seva estructura i activitat. Aquestes imatges són usades en estudis de la memòria per analitzar l'atròfia cerebral o per veure com diferents zones del cervell s'activen durant la memòria.

L'anàlisi de morfometria basada en vòxels és una tècnica que permet estudiar la forma i el volum d'estructures cerebrals. Implica dividir el cervell en petits cubs virtuals (vòxels) i comparar la seva mida i forma entre diferents grups o moments del temps.

La memòria declarativa és la capacitat de recordar conscientemente informació sobre el món i les nostres experiències. Aquesta memòria implica la capacitat de recuperar conscientemente informació sobre fets, conceptes, esdeveniments i procediments.

L'aprenentatge relacional es basa en la capacitat de relacionar diferents informacions, com ara esdeveniments, conceptes o fets, per a poder comprendre-les i recordar-les de manera més efectiva.

L'aprenentatge perceptiu és el primer pas en el procés d'aprenentatge. Consisteix en la capacitat de reconèixer un estímul que ja hem experimentat anteriorment, classificant-lo com a familiar, i no com a nou.

La memòria a curt termini, també coneguda com a memòria de treball o operativa, manté durant un temps curt la informació recentment percebuda. És essencial per realitzar tasques cognitives complexes com ara la resolució de problemes o la presa de decisions.

La consolidació de la memòria és el procés pel qual les memòries a curt termini es converteixen en memòries a llarg termini. Aquest procés implica la formació de connexions neuronals fortes i estables que representen els records

L'aprenentatge implica la modificació dels circuits neuronals del nostre cervell a través de l'experiència. Aquest procés ens permet adquirir nova informació, habilitats i coneixements.

Quan diverses neurones s'activen alhora i de manera repetida, es connecten formant una xarxa.

Un mateix grup de neurones pot participar en diverses xarxes neuronals diferents, permetent canviar ràpidament d'un record a un altre.

El lòbul temporal medial s'encarrega de transferir la informació cap a la memòria a llarg termini.

L'hipocamp és la part del cervell més relacionada amb l'aprenentatge i la memòria explícita.

L'hipocamp és una part important en la consolidació de memòria a llarg termini.

L'hipocamp és una estructura complexa que inclou diverses regions, com la circumvolució dentada i els camps CA1, CA2, CA3 i CA4.

La formació de l'hipocamp té un paper essencial en la formació de memòries declaratives, com la memòria episòdica i la memòria semàntica.

La memòria no declarativa inclou tipus d'aprenentatges que no requerim consciència, com ara els reflexos o els patrons motors.

L'hipocamp és una estructura situada al lòbul temporal medial del cervell, situada a la part inferior del cervell, a sota dels lòbuls temporals.

L'hipocamp rep informació de l'escorça entorrinal, que la rep de diverses regions del cervell, incloent l'amígdala, que dóna importància emocional als records.

L'hipocamp envia informació a l'escorça entorrinal, que la transmet a altres regions del cervell, inclòs l'escorça frontal responsable del control de la informació i l'escorça prefrontal responsable del manteniment dels records al llarg del temps.

La memòria no declarativa procedimental es basa en l'aprenentatge d'habilitats motores, com ara conduir una bicicleta o tocar un instrument musical, i està relacionada amb estructures com el putamen, el caudat i l'hipocamp.

L'hipocamp és una estructura complexa que participa en moltes funcions cerebrals, especialment en la memòria i l'aprenentatge.

Les aferències a l'hipocamp són les connexions que rep, i les eferències són les connexions que envia.

L'escorça entorrinal és la major font d'informació sensorial i cognitiva que entra a l'hipocamp.

El fòrnix és una connexió que s'estén des de l'hipocamp fins a altres zones del cervell, permetent compartir informació entre elles.

La memòria implícita o procedimental és la capacitat de recordar com fer alguna cosa sense consciència del procés, com ara atar-se els cordons de les sabates o conduir un cotxe.

La memòria explícita o declarativa és la capacitat de recordar fets i experiències de manera conscient. Permet recordar el que vas fer ahir, el teu aniversari o el nom del teu primer gos.

Els ganglis basals estan implicats en l'aprenentatge i la memòria motriu, especialment la memòria implícita. Són importants per aprendre a realitzar tasques que requereixen moviment corporal o habilitats.

L'hipocamp és essencial per formar nous records explícits o declaratius. Però no està involucrat en l'emmagatzematge d'aquests records, que es traslladen a altres parts del cervell amb el temps.

La memòria procedimental (o implícita) es conserva malgrat la dany a l'hipocamp. Això vol dir que els pacients amb lesions a l'hipocamp poden aprendre noves habilitats, però no poden recordar quan o on van aprendre aquestes habilitats.

Els pacients amb amnesia solen tenir afectacions en la seva memòria explícita, però la memòria implícita pot romandre intacta. Això significa que poden aprendre noves habilitats, però no poden recordar la informació relacionada amb aquestes habilitats.

Els pacients amb amnesia tenen dificultats per recordar el que va passar al seu passat (memòria episòdica) i també poden tenir problemes per recordar la informació sobre el món (memòria semàntica).

Les tècniques d'anàlisi d'imatge de ressonància magnètica manuals són una opció efectiva per a estudis de la memòria, però solen ser laborioses i lentes. No són la primera opció per a estudis amb població sense patologies.