Nacionalismes perifèrics a Catalunya

Un tipus de sindicalisme que pretén la revolució per a aconseguir la igualtat social, utilitzant la força i violència per a acabar amb el sistema laboral actual i el poder dels patrons.

Un moviment que busca canvis socials radicals a través d'accions directes individuals i violentes, com ara atemptats, per a debilitar el sistema liberal.

Un esdeveniment que va marcar l'inici d'un període de crisi política i social a Espanya, causat per la inestabilitat econòmica, la insatisfacció social i la pressió dels moviments nacionalistes.

La vaga general, a més de ser un instrument per a lluitar per millores laborals, es va convertir en un símbol de protesta contra el sistema liberal i en un reflex de l'impacte de la revolució russa.

Un moviment que busca aconseguir la independència de Catalunya per a crear una nació pròpia i autogovernada.

Un període d'inestabilitat política, social i econòmica a Espanya, marcat per divisions polítiques, mobilitzacions obreres i un augment de la pressió per a un canvi de sistema.

Un esdeveniment que demostra la manca de control del govern liberal sobre les regions, posant de manifest els límits del seu poder i la força dels sentiments nacionalistes.

La creixent pressió dels moviments regionals i l'esclat de conflictes socials va provocar l'augment del suport a formes de govern autoritàries, amb Alfons XIII com a figura principal.

El Partit Socialista va experimentar un creixement, però la revolució russa va generar divisions internes i l'aparició de noves ideologies dins del moviment.

La primera Guerra Mundial va tenir un impacte significatiu a Espanya, ja que el país va mantenir la neutralitat i va viure un creixement econòmic, però no es va traduir en millores per a la classe obrera.

Un moviment cultural que va sorgir a la segona meitat del segle XIX a Catalunya, amb l'objectiu de revifar la llengua i la cultura catalanes.

Un període de govern a Espanya que va succeir a la Primera República, on la burgesia catalana va buscar l'autonomia dins del sistema polític espanyol.

Un projecte federalista català d'esquerres que buscava la independència de Catalunya.

Un corrent del nacionalisme català que defensava l'autonomia dins d'Espanya, amb un enfocament conservador i corporatiu.

Un conjunt de principis per reivindicar l'autonomia de Catalunya, elaborats per Prat de la Riba i Josep Torres i Bages.

Un partit polític català que buscava l'autonomia de Catalunya per a la seva regeneració política i modernització econòmica.

Un període de tensions entre Catalunya i l'exèrcit espanyol, on es va aplicar una llei que protegia els militars, vista per molts catalans com un atac.

El president espanyol durant un període d'intents de modernització i democratització, que va obre el camí a un diàleg amb els nacionalistes catalans.

Un període de protesta social a Catalunya, amb vagues i revoltes, en resposta a la mobilització de reservistes per a la Guerra del Marroc.

Un president espanyol que va impulsar reformes per a la regeneració política i la democratització social, amb una visió liberal i progressista.

Un partit polític que buscava la república a Espanya a través de la via electoral i parlamentària, sense recurrir a la violència.

Un corrent republicà més radical, amb una presència notable a Catalunya, que buscava la república a través de la revolució i la lluita obrera.

Un moviment nacionalista basc que va sorgir a la segona meitat del segle XIX, amb una ideologia que celebrava la cultura i la llengua basques.

Un polític conservador i romàntic que va fundar el Partit Nacionalista Basc (PNB), amb un discurs inicial que celebrava la raça basca, però que va moderar per a tenir més suport.

Un partit polític que va sorgir a Espanya amb l'objectiu de representar els treballadors i impulsar el socialisme.

Un corrent anarquista que utilitzava el sindicat com a eina central per a la lluita obrera.

Un corrent anarquista que creia en l'acció directa i la violència com a mètodes per a generar tensions i impulsar la revolució.

Durant la Primera Guerra Mundial, Espanya es va convertir en un proveïdor important de roba per als països en guerra.

La indústria siderúrgica a Espanya es concentrava a Biscaia i estava controlada per un petit grup de persones.

La mineria a Espanya va experimentar un declivi a causa de la substitució del carbó per l'electricitat, l'esgotament dels jaciments i el baix cost del carbó importat.

L' indústria elèctrica a Espanya va créixer molt en les primeres dècades del segle XX, impulsada per capital nacional i estranger.

L'industria metalmecànica a Espanya va tenir un boom degut a la demanda de la Primera Guerra Mundial.

L'industria automobilística a Espanya es va endarrerir en comparació amb Europa, amb poca competitivitat en el mercat internacional. Estava orientada cap al consum intern i s'afavorida per mesures proteccionistes.

Les zones més concentrades d'indústria es caracteritzaven per colors vermells o marrons en els mapes demogràfics.

Les zones costaneres tenien una producció industrial més alta, ja que permetien l'exportació per mar.

A partir de l'any 1900, la mortalitat a Espanya va disminuir gràcies a les milloressanitàries i higièniques, incrementant el creixement demogràfic.

Els moviments migratoris a Espanya al segle XX es van dirigir cap a Amèrica Llatina, el nord d'Àfrica i cap a les ciutats industrials.

El Partit Comunista Espanyol (PCE), un partit polític d'esquerres, va ser un dels actors principals durant la Segona República Espanyola. El PCE es va posicionar en favor de la classe obrera i es va manifestar contra el capitalisme.

El Partit Republicà, liderat per Alejandro Lerroux, va ser un dels partits polítics que van lluitar per la creació de la Segona República Espanyola. La seva importància es va centrar en la promoció de la República com a forma de govern.

El catalanisme es va dividir en 1922, creant dues corrents principals. La Lliga, un partit polític catalanista que buscava l'autonomia per a Catalunya a través de la negociació, es va dividir en Acció Catalana (més radical) i Unió Rabassaire (més moderada).

Lluís Companys va ser el líder de la Unió Rabassaire, un partit polític catalanista que va buscar l'autonomia per a Catalunya a través de la negociació.

L'Estat Català va ser un partit polític catalanista fundat per Francesc Macià, que defensava la independència de Catalunya. El projecte català va tenir un paper important en la història política de Catalunya durant la Segona República.

La batalla d'Annual (1921) va ser una derrota humiliant per a l'exèrcit espanyol durant la Guerra del Rif al Marroc. El general Silvestre desobeí les ordres del general Berenguer, avançant a l'interior del Rif, i provocant una derrota amb moltes morts.

L'Expedient Picasso (1922) va ser un informe comissionat pel govern espanyol per investigar la derrota d'Annual. Aquest informe va revelar la implicació de figures polítiques i del rei Alfons XIII en el fracàs militar.

El cop d'Estat de Primo de Rivera (1923) va posar fi al govern interí de Garcia Prieto i va començar la dictadura militar a Espanya. Primo de Rivera va aprofitar el malestar de l'exèrcit i la creixent acceptació de la monarquia per prendre el poder.

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va suposar una etapa d'autoritarisme a Espanya, amb la supressió de les llibertats civils, censura de la premsa i persecució de l'oposició. Inicialment, la dictadura va tenir un suport públic, però la repressió i la falta de llibertats van provocar que la gent comencés a rebel·lar-se.

El Congrés de Sants (1918) va ser un esdeveniment important per a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Durant el congrés, la CNT va adoptar un model d'organització unitària i apolitic, centrant-se en l'anarquisme i la lluita contra el capitalisme.

El moviment anarquista espanyol es divideix en dos corrents durant la dècada del 1920, amb ideologies i pràctiques diferenciades.

Salvador Seguí, un líder destacat anarquista, representava els anarcosindicalistes que donaven importància a la força dels treballadors qualificats.

El corrent dels anarcoboltxevics van optar per una estratègia més violenta i radical per a aconseguir els seus objectius revolucionaris.

El grup anarquista 'Los Solidarios' representava la violència revolucionària i era conegut per la seva clandestinitat, exili i l'ús del treball manual per finançar la seva lluita.

L'Estat i la patronal van respondre a la pressió sindical creant sindicats contraris a la CNT i organitzacions per a protegir-se dels moviments obrers.

La lluita contra el sistema latifundista a Andalusia va produir moviments socials com el Trienni Bolxevic.

La Vaga de la Canadenca, un conflicte sindical a Barcelona, va mostrar la força del moviment obrer i va acabar amb la jornada laboral de 8 hores.

El pistolerisme a Barcelona, una forma de violència extrema entre l'anarquisme i la patronal, va resultar en molts morts i va acabar amb el cop d'Estat de Primo de Rivera.

La Llei de Fugues, creada per la dictadura de Primo de Rivera, va permetre que la policia eliminés sospitosos amb l'excusa de que fugien d'una detenció.

Organitzacions ciutadanes que pretenien col·laborar amb l'estat per defensar l'ordre i la unitat d'Espanya durant la dècada dels anys 20 del segle XX.

Organització ciutadana fundada a Espanya el 1919 amb l'objectiu de combatre el separatisme català.

Moviment polític que es va difondre per Europa durant la dècada dels anys 20 i 30 del segle XX, caracteritzat per l'autoritarisme, el nacionalisme i la violència.

Organització política espanyola fundada el 1931 per Ramiro Ledesma, amb ideologia nacional-sindicalista, revolucionària, antiizquierdista, antidemocràtica i anticonservadora.

Organització política espanyola fundada per José Antonio Primo de Rivera el 1933, que va integrar petits grups feixistes i partidaris d'un model nacional-revolucionari.

Fusión de la JONS i la Falange Espanyola el 1934, esdevenint el principal partit feixista a Espanya. Va intentar connectar amb la classe obrera mitjançant discursos contra el conservadorisme i referències a la CNT.

Un sistema de propietat de la terra on les terres són dividides en parcel·les petites, normalment per una sola família, per la qual cosa els camperols tenen prou terra per a sobreviure.

Un sistema de propietat de la terra on les terres són molt grans i gestionades per jornalers que treballen per un sou, sense ser propietaris.

Sector industrial que va tenir un desenvolupament important a Catalunya durant la primera meitat del segle XX, però que va experimentar un període d'estancament després de la pèrdua de Cuba el 1898.

Procés històric que va començar a Espanya a principis del segle XX, caracteritzat per canvis en la forma de propietat de la terra, com a un mercat de compra i venda.