Músculs: Estadis de la vida i desenvolupament

Músculs en els diferents estadis de la vida

• Els músculs i els seus annexos es formen a partir del mesoderm.
• El mesoderm paraxial es divideix en somites que donen lloc a dermàtom, miòtom i escleròtom.
• Del mesoderm paraxial deriven els miòtoms precordals, que formen la musculatura ocular.
• Els miòtoms paracordals formen musculatura de la llengua (occipitals) i musculatura del raquis (espinals).
• La musculatura del raquis es subdivideix en epiaxial (múscul del raquis) i hipoaxial (flexors anteriors del raquis, coll, tòrax, abdomen i diafragma).
• El dermàtom dona lloc a músculs cutanis i dermis.
• El mesoderm intermedi forma la musculatura llisa dels conductes urogenitals.
• El mesoderm lateral es diferencia en mesoderm branquial, somàtic i esplàcnic.
• El mesoderm branquial dona lloc a músculs masticadors, de la cara, del paladar, de la faringe, de la laringe, esternoclidomastoideu i trapezi.
• El mesoderm somàtic o parietal origina els músculs de les extremitats (ventral-flexor, dorsal-extensor), el diafragma toràcic i els esfínters anal i urogenital.
• El mesoderm esplàcnic o visceral dona origen als músculs de l'aparell digestiu, l'aparell respiratori, el cor, els vasos, la bufeta i la uretra.

Concepte de Miogènesi, Diferenciació cel·lular. Cèl·lules satèl·lit

• La miogènesi és el procés de determinació i formació del teixit muscular.
• El procés de miogènesi inclou determinació, diferenciació i maduració.
• La determinació està associada als factors MyoD, Myf5 i MRF4.
• Durant la diferenciació, mioblasts embrionaris es transformen en miotubs primaris i secundaris.
• La maduració implica la formació de fibres musculars amb especialització metabòlica i contràctil, formació de les unitats motrius, i adquisició de plasticitat.
• Les etapes de la miogènesi inclouen la inducció de cèl·lules del dermàtom, la proliferació i migració dels mioblasts, l'agregació i diferenciació a miòcits, i la determinació del tipus de miòcit.
• Factors com Wnt1, gen Myf5 (Pax 3), Wnt7a, BMP4 i Noggin influeixen en la diferenciació dels mioblasts epiaxials e hipoaxials.
• Les factors MEC com el còlagen VI, V, laminina, fibronectina i integrina participen en el control de la migració, proliferació, fusió i diferenciació durant miogènesi
• Factors de creixement com FGF, IL-GF, PDGF i TGF-beta també tenen importància reguladora en la miogènesi.
• Les cèl·lules satèl·lits es troben entre la làmina externa i la membrana plasmàtica de la fibra muscular i tenen un paper important en la reparació i regeneració muscular.
• Les fibres musculars tenen un potencial de reparació i hipertròfia gràcies als mionuclis.
• Els músculs metabolitzen glucosa, lípids i proteïnes durant l'exercici.
• La ingestió d'aliments afavoreix la reparació i regeneració, especialment HC (hidrat de carbono) i proteïnes
• Un sistema hormonal amb adrenalina i testosterona (IGF-1) contribueix a la síntesi muscular.

Lesió muscular, regeneració i reparació muscular.

• La lesió muscular per contracció concèntrica o excèntrica pot causar trencament de sarcòmers i membranes, resultant en inflamació i mialgia.
• La lesió muscular pot ser un estímul per al creixement del múscul
• Després de la lesió es produeix una resposta immunitària amb augment del flux sanguini, tumefacció, oxigen i nutrients, i eliminació de rebuig.
• La regeneració muscular implica l'activació de cèl·lules satèl·lit i la formació de noves fibres musculars (línia miocítica).
• La reparació muscular implica la intervenció de fibroblasts i la formació de teixit cicatricial (línia fibroblàstica).
• L'estimulació dels mionuclis resulta en síntesi proteica, augmentant la mida i capacitat del múscul.

Lesió de l'axó, mecanismes i canvis proximals - distals després de la lesió.

Mecanismes de lesió, conseqüències morfològiques i funcionals.

• En les primeres 24-48 hores després de la lesió muscular, té lloc un reacció inflamatòria intensa i balonització de mitocondries i sistema sarcotubular.
• Cèl·lules satèl·lit s'activen i mioblástes proliferen i fibroblastes inicien activitat
• Al dia 3, la reacció inflamatòria disminueix, mentre que la quantitat de mioblasts i miotubs incrementa i l'activitat dels fibroblastes augmenta encara més.
• Cap al dia 4, encara hi ha reacció inflamatòria, i els mioblasts, miotubs i col·lagen I i II continuen incrementant.
• Al dia 5, els miotubs desenvolupen sarcòmers i continuen acumulant col·lagen.
• Entre els dies 6 i 7, els miòcits joves s'ensamblen i el col·lagen continua acumulant-se.
• Cap al dia 10, els miòcits maduren completament i els nivells de col·lagen disminueixen.
• Després de la lesió, les fibres musculars poden experimentar retracció a prop de la lesió i formar cons de creixement (sprouts).
• Fins al 80% de les fibres lesionades tenen sinapsis amb sprouts al dia 3.
• Després la lesió en l'àrea sinàptica pot portar a sinaptogènesi al dia 5.
• La preservació de la làmina basal, irrigació, citoarquitectura, l'extensió de l'àrea de lesió i el tipus de lesió són factors que influeixen en la regeneració.