Models Sanitaris i Sistemes de Salut

Models Sanitaris i Sistemes de Salut

• Un model sanitari és la base ideològica i política per la qual els estats aborden la satisfacció del dret a l'atenció sanitària.

Components d'un Model Sanitari

• Cobertura és un component important.
• Finançament és un component important.
• No tots els països disposen d'aquests.

Tipus de Models Sanitaris

• Model Liberal: es basa en el lliure mercat. Un exemple són els Estats Units.
• Model Socialista: on l'estat planifica, finança, gestiona i proveeix. L'estat s'encarrega de tot.
• Model Mixt: on el finançament i la provisió són separats. Aquests models són comuns a la Unió Europea, amb cobertura universal per a tothom de forma pública.

Subtipus de Model Mixt

• Model de Seguretat Social (Model Bismarck): destinat a treballadors, empresaris i les seves famílies.
• Model Nacional de Salut (Model Beveridge): com a Espanya, ciutadans i residents del país, finançat a través d'impostos.

Model Sanitari de la UE

• Dret d'universalitat en la protecció de la salut i l'atenció sanitària.
• Equitat en l'accés als serveis.
• Cartera de serveis i catàleg de prestacions definits.
• Finançament majoritari per impostos generals, cotitzacions i copagament.
• Coexistència d'un sistema públic i un sistema de finançament i provisió privats.

Característiques del Model Sanitari Espanyol

• El model Sanitari Espanyol és el Sistema Nacional de Salut.
• Model Nacional de Salut-Beveridge
• Cobertura universal i igualitària, tothom té dret a la sanitat.
• Finançament públic.

Sistema Sanitari a Espanya

• Coexisteix amb un Sistema Sanitari de Finançament Privat.
• No exclou la cobertura pública.
• Es fonamenta a la Constitució (art. 43 i 49) i la Llei General de Sanitat (Llei 14/1986).
• L'organització i gestió descentralitzada a les Comunitats Autònomes respon al Títol VIII de la Constitució.
• La seva organització dona resposta a necessitats sanitàries.
• Desenvolupen polítiques establertes sobre la base del model.
• És un conjunt complex d'elements interrelacionats contribuint a la salut.
• Defineix planificació, finançament, compra (de serveis), producció o provisió, i regulació.
• Té en compte demografia, economia, educació i cultura.
• L'Estat regula el sistema sanitari.

Sistema de Salut de Catalunya

Història del Model Català (Transferències, 1981-1983)

• L'any 1981, la Generalitat va rebre les transferències en matèria sanitària, transferint l'estat a Catalunya, la responsabilitat de la gestió de l'assistència sanitària.
• Va incloure centres i serveis sanitaris (Insalud) i socials (Inserso).
• Hi havian 30% dels llits que podien oferir eren de la Seguretat Social, 70 % d'altres.
• Es va desenvolupar un mapa sanitari de Catalunya.
• Es va acreditar els centres i Primera ordre de concerts.

Bases del Model Català (1983-1989)

• Creació de l'Institut Català de la Salut (ICS).
• Es l'entitat gestora de les prestacions i els serveis sanitaris de la Seguretat Social (públic).
• Es va crear la xarxa hospitalària d'utilització pública (XHUP).
• Es va iniciar la reforma de l'atenció primària (RAP), i es va fer un pla de reordenació hospitalària.
• També descentralización i control de la gestió.

Llei LOSC i CatSalut (1990)

• L'any 1990 es crea la llei LOSC, configurant el model sanitari català i ajudant a crear CatSalut.
• Separación de la funció de finançament i compra de serveis de la provisió. Ho fa el Cat Salut.

Diversificació de Proveidors per CatSalut

• Catsalut compra els propis serveis.
• Proveïdors del Sistema Públic de Salut.
• Inclouen Societat Civil (Institucions religioses, Mutualitats, Fundacions, Municipals (Ajuntaments)..)

Altres detalls de CatSalut

• Mercat mixt de competència planificada i regulada.
• Diversitat de fórmules de gestió.
• Desconcentració de l'organització: regions sanitàries i sectors sanitaris.
• Participació comunitària: Consells de direcció, consells de salut i participació òrgans de govern de les Institucions Sanitàries.
• Al gener de 1991 es crea el Servei Català de la Salut – CatSalut a partir de la llei LOSC ( CatSalut compra els serveis i finançia).
• Comença el camí per transformar-se en una asseguradora pública.
• Separació de funcions entre el finançament i la provisió (Llei General de Sanitat 1986).
• 2007: L'ICS es transforma en empresa pública.

Nou Mapa i Plans Directors (2008)

• Nou Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública.
• Plans directors de malalties com malalties circulatori, codi infart, codi ictus, oncologia, sociosanitari, salut mental i addiccions, immigració.
• 2009: S'obra una Central de Resultats.
• LGS: Model català,Tothom té dret a la sanitat.

Característiques d'un resum:

• Nomes es un resum: LGS: Model catala- Tothom té dret a la sanitat.
• Cataleg de prestacions: no tot entra per exemple les protesis dentals no entran en el cataleg de les prestacions.
• El model es gratuit.
• Coexistencia significa que coexietix amb les persones que tenen cobertura privada per no substiteix la publica segeixen tenin dret a la publica.
• Propi de catalunya: provisio mixta.

Pla de Salut de Catalunya

• El marc de referència de totes les actuacions públiques (no privades) en matèria de salut, en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya.
• Una estratègia de transformació que pretén donar resposta als reptes de salut de la societat.
• El resultat de la implicació (col·laboració) de nombrosos professionals que, a través de la seva experiència i coneixement, volen portar més enllà els principis del nostre model de salut.

Principis del Pla de Salut de Catalunya

• Centrar l'atenció en les persones i assegurar-ne el contínuum assistencial.
• Garantir l'equitat en l'accés a les prestacions i els resultats de salut.
• Establir les causes socials com a factors principals determinants de les desigualtats en la salut.
• Complementar l'abordatge individual amb la perspectiva poblacional.
• Realitzar activitats assistencials amb un alt nivell de qualitat i seguretat.
• Vetllar per a la qualitat de les actuacions poblacionals.
• Anticipar les noves necessitats de la població.
• Planificar amb perspectiva territorial i facilitar la descentralització de la gestió.
• Reconèixer la tasca dels professionals del sistema sanitari.
• Fomentar la recerca en salut.
• Formular un Pla de salut orientat a l'acció per promoure els canvis necessaris per assolir objectius de salut i qualitat de vida.

Eixos de l'Estructura del Pla de Salut:

• Bon govern
• Compromís i participació,
• Atenció de qualitat
• Sistema centrat en la persona (Salut a totes les polítiques).

Projectes del Pla de Salut (línies)

• 1. Persones, la seva salut i el sistema sanitari: Projecte d'autoresponsabilització, autocura i foment de l'autonomia.
• 2. Implicació dels professionals: Projecte per a l'elaboració i implantació del Pla de desenvolupament professional continuat.
• 3. Salut pública: Projecte sobre alcohol i drogues, reforçant l'atenció primària.
• 4. Accés i resolució: Projecte per a un nou model d'atenció primària i comunitària.
• 5. Política farmacèutica i del medicament: Projecte comprant i finanant medicaments.
• 6. Atenció integrada i cronicitat: Projecte per a l'atenció integrada al pacient crònic complex de salut mental.
• 7. Recerca en salut: Projecte desplegant el Pla estratègic de recerca i innovació en salut 2016-2020.
• 8. Excel·lència i seguretat: Projecte per a que sigui atenció sanitària segura.
• 9. Avaluació i transparència: Projecte per a que s'avaluin resultats del procés assistencial.
• 10. Salut digital: projecte pel pla de sistemes.
• 11. Integració territorial: projecte pel traball col·laboratiu i gestión compartida entre proveïdors i professionals.
• 12. Polítiques interdepartamentals i intersectorials: Projecte que aborda la violència masclista, infantil i a la gent gran.

Gestió Clínica

• És un procés de re-disseny organitzatiu, que incorpora als professionals de la salut.
• A la gestió dels recursos utilitzats en la seva pròpia pràctica clínica per obtenir bons resultats assistencials.
• Suposa atorgar responsabilitat sanitària i social als professionals, juntament amb el pacient.
• Millora la qualitat assistencial i l'eficiència.
• La gestió clínica basa part del seu èxit en la participació activa dels pacients en la seva assistència.

Objectius de la Gestió Clínica

• Oferir als pacients els millors resultats possibles en la pràctica assistencial (efectivitat).
• Aplicar procediments diagnòstics o terapèutics que han demostrat la capacitat de canviar favorablement el curs clínic de la malaltia i la qualitat de vida (eficàcia).
• Considerar els menors inconvenients i costos tant per a la persona com per al conjunt social (eficiència).
• Desenvolupar l'organització més adequada.
• Utilitzar Evidencia científica: Permet identificar pautes diagnòstiques i terapèutiques eficaces.

Objectius de la Gestió Clínica Mitjançant:

• Pràctica clínica de qualitat.
• Corresponsabilitat en la gestió de recursos diagnòstics i terapèutics.
• La presa de decisions en la pràctica clínica basant-se en la informació disponible, suposa la gestió dels recursos en aconseguir el màxim benefici pel pacient.
• Participació dels pacients en la presa de decisions.
• Continuïtat (integració) assistencial: basada en la qualitat assistencial.
• Establiment i seguiment de criteris de coordinació i cooperació efectius amb la resta de nivells assistencials.
• Millora la atenció als pacients i satisfacció dels usuaris.
• Millora continua de la qualitat, usant mecanismes d'avaluació i control i detecció d'àrees de millora.
• Establiment de mesures correctores.

Instruments de Gestió Clínica:

• Protocols.
• Guies Clíniques.
• Vies Clíniques
• Serveixen per millorar la qualitat, disminuint la variabilitat de la pràctica assistencial i minimizar la variabilitat de la pràtica assistencial.

Protocols

• Conjunt de recomanacions sobre els procediments utilitzats davant el quadre clínic.
• Activitat terapèutica més adequada diagnosticar o problema.
• Estandardització de determinades tècniques.
• Deixen poc marge per a decisions individuals.
• Exemple: La gestió del dolor postquirurgic.

Guies de Pràctica Clínica

• Conjunt de recomanacions per a ajudar a professionals o pacients en la selecció de opcions diagnòstiques i terapèutiques davant d'una condició específica.
• Ajuden a la pressa decisions en certs problemes de salut.

Vies Clíniques

• Són plans assistencials donats a pacients amb patologia i pacient previsible.

Objectius Principals de les Vies Clíniques

• Defnir la seqüència d'actuacions pertinents o no.
• Millorar la coordinació de l'equip responsable.
• Proporcionar al pacient o familiar la informació durant l'estada.
• Definir els passos en la millor evidència disponible.
• Proporcionar una visió global del pla d'atenció i cures.
• Verificar els resultats amb estàndards establerts prèviament.

Objectius Secundaris de les Vies Clíniques

• Sistematitzar la recollida d'informació mitjançant fulls de verificació.
• Igualar les condicions d'atenció sanitària.
• Reduir l'estada, instrumentació i durada de l'assistència sanitària.
• Reduir els costos associats a l'hospitalització o utilització de recursos diagnòstics o terapèutics.

Resultats de la utilització de vies clíniques

• Reducció d'estades hospitalàries.
• Reducció de costos i complicacions.
• Augment de la satisfacció del malalt i reducció de reingressos.
• Reducció de proves diagnòstiques i la variabilitat.
• Augment de la satisfacció professional.

Avantatges dels Instruments de Gestió Clínica

• Reduir la incertesa i accelerar la presa de decisions.
• Dissenyar el model assistencial segons els recursos disponibles.
• Dotar els professionals d'una normalització escollida.
• Afavorir la corresponsabilització en l'aplicació del consens.

Conceptes Generals Sobre la Qualitat Assistencial

• Donabedian (1980) defineix la qualitat assistencial com el model d'assistència esperat per maximitzar el benestar del pacient.

Definició Sobre Qualitat:

• Ministerio de Sanidad (Reino Unido) (1997): Fer les coses adequades a les persones adequades en el moment precís i ben fet.
• El Instituto de Medicina) (IOM) (2001) defineix la qualitat assistencial com el grau pel qual els serveis assistencials augmenten la possibilitat de desitjats per a individus i poblacions.
• OMS (2000) defineix la qualitat com el nivell de realització de objectius per millorar la salut.
• Consejo de Europa (1998) defineix la qualitat assistencial com el grau que el tractament dispensat augmenta les possibilitats augmenta les possibilitades del pacient assolir els resultats desitjats.

Conceptes bàsics

• L'atenció de qualitat maximitza el benestar del pacient després de tenir en compte les pèrdues i guanys.
• La qualitat empresarial compleix els objectius creats.

Fer les coses adequades

• Obtenir bons resultats.
• La satisfacció per a pacients.
• Un sòlid rendiment econòmic.
• Millora contínua de qualsevol procés.
• La gestió de la qualitat aplica la política en la direcció estratègica de l'organització.

Aplicació de la Qualitat-Gestió a la Empresa

• Definició de Missió, Visió i Valors
• Establint la política de qualitat dins del marc del pla estratègic.
• Desenvolupament del pla de qualitat.

Diferències entre Qualitat, Gestió i Investigació

• En gestió s'han definit objectius.
• En la qualitat es fan programes i tests.
• En investigació utilitzen hipòtesis.

Dimensions de la Qualitat

• Eficàcia, Eficiència, Efectivitat, Equitat, Adequació, Accessibilitat, Puntualitat, Satisfacció, Seguretat, Respecte.

Motivacions per la Millora de la Qualitat

• Ètiques
• Legislació
• Motius socials i econòmics.

Planificació de la Qualitat (3 Maneres)

• Trilogia de Juran
• Cicle PDCA
• Llogica Reder

Al pla de Planificació de la Qualitat:

• Definir la qualitat de interès.
• Dissenyar els serveis adequats als clients.
• Destinar i organitzar els recursos.
• Dissenyar els processos.
• Dissenyar el sistema de mesura i millora.

Mesura i Millora de la Qualitat

• Establir la pràctica correcta, comparar-la i aplicar canvis necessaris.

2. Cicle PDCA

• Planificació, realització, avaluació i accions de millora.

Models de Qualitat-Empresa

• Mode Taylor
• Model Contingent

Model Taylor

• Jerarquia i Homo economicus

Model Contingent

• Treball multidisciplinar i descentralitzada.

Qualitat Total

• Gestió de la qualitat, millora contínua i estratègica

Sistemes internacionals de Qualitat

• Certificació/ Normes ISO:
• Model de Acreditació Joint Commision Internacional
• Premi excelencia EFQM (FUNDACIÓ EUROPEA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT)

Sistemes Internacionals de la qualitat

• EFQM identifica el millor, per sobre de tot.
• ISO Normalitza els procediment.
• L'acreditató és global.

Model EFQM.

• Format per 5 claus: Cultura, Lideratge, Trasfarmició, Flexibilitat, El futur.

Origen i Impacte del Model d'Acreditació a Catalunya

• Impulsa professionals per millorar la qualitat.
• No un mètode que puntuii l'actuació dels professional i el que se decide sobre els recurs.
• Objetius: es salvaguarda com un garantia de l'assistència, i impulsar la el funcionament institucional.

Aquest procés d'acreditació es fa en 3 parts:

• Autoevaluacion.
• Audioria externa.
• Comité.
• Acredtiacio.

Model acreditacio de Catalunya:

• Centrat en el procés.
• Orientat als resultats.
• Satisfaccio del ciutadants i professionals.
• Impacta positivament en la societat.

El Model EFQM es compon per 9 criteris.

• Nomes saber els nom i l'ordre.

Ètica personal del professional

• El professional etica obligat al pacient que pateixi dany.
• Mantenint una qualitat cientifico-tecnic

De que estem seguretat

• L'abscensia, prevenció i millora dels resultas adversais originats com a consequencia de l'atenció sanitària.

De la seguretat:

• Professional: Bones practiques.
• Institucional: Centres segurs.
• Polític: Estratègia a canvis socials y el SNS. Errors de transfusió, cirurgia en un illloc no corrector i infeccions hospitalari, Caigudes, Mort conufiós en historia, Error de medicació.

Causes de l'augment del risc

• 1. Centres sanitaris complejos
• Fragmentació de l'atenció
• 3. Condicions del sistema 4 Conceptes de seguretat del pacient

Error

És el fer de no port al terme i segons el que volie y pot ser: Per omisio. Per comisio, per proceés Per capacitacio.

4 Tipus:

• Esdeveniment
• Circustancia no notificalbes.
• Quan inicies

Esdeveniment advers

• Lesió donat que l'assaistencia per l malaltia de l'usuari.
• CAs setinella Tot esdeveeint al que more e pacient o no ha cap capaciatada.

La seguretat a tres objetius

• Infeccions i es dguinosis sogin Segurs
• Assegurar que no els aquilen necesara.
• Realitzar els correcto i sense eto.

Per un país amb EAU.

• Aixónomes La punt de la insensibles enHC, nomes es a mb dany grey. Els EA hospitalaris presentauna taxa ento en un 3 y un 17 poriento i 1/10. La medicadcio, infeccions nocoso.m i ptoblemes tecs.cosels.

EAE occsiono major:

• Incidencia EAs

Ordeno d’imortants

• Medicació.
• Cures. Diagnostic
• 70% son considerats evitables.

Model centrat:

_Person ha de millorar a través de la variabilitat

• Avesgonyi Com a tema mooral, asumir i dolentes es pasen a les persones.

Model de Sistem

• Els eorrs esperabls Com a resposta es trata cambiar humano sino cmabiad eondions on treballat. La revisió sistema i dels i erors es transbessea els defenses
• Està comprovat els millor es al que li agata els enregeix vitalitza amant o oretfa

Tendeicia actual

• Aprendra erors Meiller sistea para disminuir i en per Aperndrer errors Tranfusio modervants ram Pneumonia zero Bacteremia.Zero Esquema amb sequqncia e intisdeit Mètodes Per desriue i roper senrqaiment esquema caus

4. Liderlatge infoerier

• Defiicicó : El terme líder utilita en any trel mille 1300. _esforcan sobre la oersjanes que la qu la persna que la oersoa capacita atenció en _sotaucios el idrelatga.

caracteristaidel lidel

• Busquella consaenat
• Comaunicccio eficiencvsaier esotats cridb.illuatocrtric El estil e la que hiagi quie entre estils la hora trebas .

Lideratafe autoritzaai

• Es u el menys ressona. Destrucxi la motivaccio i poco temps

Lidrelatsae devocrsuc

liderattgae afiliatu

• Es treia i el tinen proer lles.

5 . lideratage coschindg

• Es un ilde que utilita ablitats tenis de coschidn gpera milloequip El uerd-erquio satua equipea l eona la rpesnensatgq en qu la proeip equpo I els individous es quaositiqmn i la seeva formafunciona poteicnan. l a metral consntan

6 d lideratage isioi narai

• Definti com e que es me rssoant aques tlidro A vesio not iqusdprador i au comproem.

7 . leidetate postu

Les d u o lde rillqsiir i moviltzer imperdisbciinde pararilla dierccio donar empeita iu

• liucq

Com ha dctuasr ua lide postiu.

• Moitvadeso

- Lidereate neaivtu

• Oues iil ser interessos patuculas del i del seo grs Oles comutua de limrerss..
• canvis dumort massa intromissi bullyintentsr sert ami.

- Fusinos del lideratgfer indterme

la inteprtauqciqu sate icanviat i de le la que imorantsa al paper que en l el el proucs Aun la del i o de la influenci i enq ue usuarios i sistema S en bafiacien mutuament per

###- factros iabits dol deswnbcupameent del lidrealatgo f

• Gestiol Asseitedciatl ivnstidaus doct

Campana nurse i

• mes inverteixes en ediaiccio Mes participació

Mes iderfermera e el polidutca de salidut g

jefae vs libvdel

Segons JM Burnes el liderataga dels mqs ams si no de o al al al i

• El lideatqe es la en lo al I en que que en el al con De oen la

-Jefade teautoritat lieder:Te caeisnma busca ogaitzar

com dssnevuoplar la capavcits em motviacios

• Enel stals

• Lidetatzega dieupp

com idneifc ua lider

Puc la oersina ea en uqts Estaa comuprersao

Ell libeys del c 12

Hobilatats direcvtives

• Es si comiptecsites. Habilatata s e

En r i la seavdimesio real quandr per rque de les iles les hso e hobilataia comutuascia

El ahibitats:

El de er A que es rrsal .

Saber conflicts i ptotbelms Saber l acitvitas eitcias Es la r els ldes hipr en ha a eixits a es d d de d Es isios r eixits .de

Aplicacao les competències disreictuvas a la infmermiab y

Tots el at e. de

• Es esalvautada o e comn o al d al a l o

Les trius caisus princupal a la colmnio e la oetania sio

Pode mafeaigir u o que la mnaoc de los r que

Comunciaico terapeitca

Es en i al o eersja o en e al A la i en e is

Bareees a coituaio

Es in e el e d s

Es .i j e del il Per o ha o es e l al e

Es i co e les e la .

TIPUS DE COMUNICACIÓ

• 1-COMUNICACIO ASCENDENT, de treballadors a jefes, normalment és per informar, suggerir, aclarir...
• 2-COMUNICACIÓ DESCENDENT, de jefes a treballadors normalment per donar ordres, informar, dirigir...
• 3-COMUNICACIÓ HORITZONTAL, entre persones del mateix nivell, normalment és per unificar, coordinar, informar...
• 4-COMUNICACIÓ GENERAL, normalment és de nivell estratègic cap a l'exterior i per a tots els interessats.