Marcadors Genètics i les seves Característiques

Un tipus d'arròs considerat "temperat" per les seves característiques de cultiu.

Un gen que influeix en la tolerància a la salinitat a les plantes d'arròs.

Un procés que involucra la transferència d'un gen des d'una espècie a una altra a través de l'encreuament.

Una tècnica que utilitza marcadors genètics per identificar i seguir gens específics durant el procés d'encreuament.

La capacitat d'una planta per sobreviure i créixer en condicions de salinitat elevada.

Són repeticions curtes de seqüències de nucleòtids, que es troben en el genoma. La seva longitud i posició són variables entre individus. S'utilitzen com a marcadors genètics.

El mètode de detecció de SSR per seqüenciació permet determinar amb exactitud el nombre de repeticions en una regió específica.

La fluorescència permet identificar la mida dels fragments amplificats amb un marcador fluorescent, com el FAM, en un seqüenciador.

Una versió més econòmica de la detecció de SSR on la marca es fa sobre un encebador universal, en comptes de l'específic.

Aquest mètode permet amplificar una regió específica de DNA utilitzant un esquema de reaccions encadenades, permetent la detecció de SSR de manera eficient.

Són seqüències d'ADN que tenen un número variable de repeticions en tandem d'un petit motiu, com AG o GA.

Els microsatèl·lits són una eina comuna per estudiar la variabilitat genètica en poblacions o espècies, i s'utilitzen en diversos camps com la genètica, la biodiversitat, i l'agronomia.

La tècnica de PCR s'utilitza per amplificar la regió de l'ADN que conté el microsatèl·lit, permetent la detecció i l'estudi de les variacions en el seu nombre de repeticions.

Una mutació pot provocar una pèrdua o un guany d'una repetició, la qual cosa resulta en una variació en la longitud del microsatèl·lit.

La natura codominant dels microsatèl·lits permet identificar els dos al·lels presents en un individu heterozigot, és a dir, si els dos al·lels són diferents.

Els microsatèl·lits tenen la capacitat de tenir diverses formes o variants en una població, cosa que els fa una eina poderosa per estudiar la variació genètica.

Els marcadors moleculars ajuden a identificar segments específics del genoma d'un organisme, per exemple, un gen associat a la resistència a la salinitat, que pot utilitzar-se per a millorar les plantes.

Un mètode d'encreuament per a transferir un gen de resistència a la salinitat d'una planta donant a una varietat d'arròs cultivable.

El percentatge del genoma de la línia èlit que s'ha recuperat en la generació de retrocreuament, excloent la regió del gen que ens interessa. Serveix per quantificar la similitud amb la varietat parental.

Un enfocament que s'utilitza per a seleccionar plantes amb el gen de resistència a la salinitat durant la introgresió.

Un enfocament que s'utilitza per a seleccionar plantes amb un genoma similar a la varietat parental durant la introgresió.

Procés que s'utilitza per a augmentar el nivell d'homozigosis d'un gen especific a les plantes, assegurant que totes les còpies del gen siguin idèntiques.

Un estudi que va mostrar la utilització de la introgresió assistida per marcadors per a desenvolupar varietats d'arròs resistents a la salinitat.

El procés de transferir un gen d'una varietat d'arròs donant a una varietat d'arròs cultivable, amb l'objectiu de millorar la tolerància a la salinitat.

L'al·lel 'R' confereix resistència a una malaltia determinada, mentre que l'al·lel 'r' fa que l'individu sigui susceptible a la malaltia.

La mida del fragment amplificat per PCR depèn de la presència de l'al·lel 'R' o 'r'.

Un individu amb un genotip homozigot 'RR' o 'rr' només té un tipus d'al·lel, mentre que un individu amb un genotip heterozigot 'Rr' té dos al·lels diferents.

Un individu amb l'al·lel 'R' en tots tres marcadors (Sw-5, Ty-3, Tm-2a) té la resistència fixada genèticament. La seva descendència també serà resistent.

L'individu 15 presenta un genotip susceptible a la malaltia en tots tres marcadors (Sw-5, Ty-3, Tm-2a).

Els individus sense cap resistència genètica són útils per a un programa de millora ja que poden combinar-se amb individus amb resistència. Això pot ajudar a crear variabilitat genètica en la descendència.

Els marcadors usats són marcadors moleculars basats en l'ADN. Per a la seva anàlisi, s'utilitza una combinació d'amplificació per PCR i digestió amb enzims de restricció (HaeIII).

Els marcadors moleculars s'utilitzen per identificar les variants genètiques en els individus, permetent determinar el genotip i la presència o absència de la resistència a la malaltia.

Marcadors genètics són fragments d'ADN, com a la genètica d'aquests, que s'utilitzen per identificar i rastrejar trets específics en organismes. Són els punts de referència a l'ADN o el cromosoma

Els marcadors genètics s'utilitzen principalment en genètica per a la selecció assistida per marcadors (MAS). Aquest mètode utilitza marcadors genètics per identificar individus amb gens desitjables per a la millora de cultius i races d'animals

Tots els marcadors genètics no tenen com a objectiu trobar un gen en concret, uns són més generals i s'utilitzen per a la construcció de mapes genètics. La construcció de mapes genètics utilitza la probabilitat o la freqüència amb la qual dos marcadors es troben junts al mateix cromosoma.

El MABC (Marker-Assisted Backcrossing) és un mètode d'encreuaments dirigits que permet introduir gens de resistència a malalties o plagues des d'un genotipe donant a un genotipe receptor

Els marcadors genètics ajuden al MABC a identificar i seguir els al·lels desitjables al llarg del procés de cria

En els marcadors moleculars, com ara MABC, s'utilitzen marcadors KASP (Kompetitive Allele Specific PCR). Aquest mètode permet determinar genotips, és a dir, identificar els al·lels presents en un individu

En el cas pràctic d'arròs, s'utilitza el MABC per a inserir el gen Saltol QTL en un genotipe d'arròs, contribuint a la seva tolerància a la salinitat. La selecció dels individus amb el Saltol QTL s'efectua mitjançant marcadors genètics KASP

El MABC s'utilitza per a transferir el gen d'un tomàquet resistent a malalties a un tomàquet tradicional. En el cas dels tomàquets, s'investiga la resistència a virosis (TMV, TYLCV, TSWV), bactèries (P.syringae) i fongs (F)