Llenguatge, Llengua i Variació Lingüística

Llenguatge i Llengua

• El llenguatge és la capacitat humana de comunicar pensaments i sentiments a través d'un codi de signes interpretable
• Implica un aspecte individual i un aspecte social
• Es manifesta en parlar, escriure, signes i gestos
• La llengua és el conjunt de signes i regles específiques que una comunitat de parlants utilitza per comunicar-se
• Exemples: català, anglès i xinès

La Variació Lingüística

• Es refereix a les diferències en una mateixa llengua
• Pot ser de diversos tipus:
  • Diacròniques: variacions al llarg del temps
  • Diatòpiques: variacions geogràfiques o dialectals
  • Diastràtiques: variacions socials segons edat, sexe, nivell educatiu, etc
  • Diafàsiques: variacions segons el context comunicatiu, formal o informal

Variació Geogràfica

• En català es divideix en dos blocs dialectals principals:
  • Oriental: català septentrional o rossellonès, català central, balear i alguerès
  • Occidental: català nord-occidental i valencià
• Aquesta divisió dialectal va ser establerta per Manuel Milà i Fontanals el 1861
• Existeixen dialectes constitutius i consecutius

Variació Històrica del Català

• Cinc etapes principals:
  • Català preliterari
  • Català medieval
  • Català de la Decadència
  • Català de la Renaixença
  • Català actual

La Llengua Estàndard

• Juga un paper essencial
• Es defineix com a caràcter supradialectal, per neutralitzar les diferències entre parlants
• A més proporciona models adequats per a comunicacions formals
• És important en educació, mitjans de comunicació i administració pública

Proposta d'Estàndard de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)

• L'IEC és l'ens de referència normativa per a la llengua catalana
• Fundat per Enric Prat de la Riba el 1907
• Elabora normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per al català estàndard
• Va impulsar la promulgació de les Normes ortogràfiques
• Va elaborar la Gramática de la lengua catalana (1918) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932)
• Base en el model del català central, considerat una varietat supradialectal capaç d'acollir elements d'altres modalitats geogràfiques

Proposta per a un Estàndard Oral

• Inclou un model supradialectal per adaptar el català als mitjans audiovisuals i a les noves tecnologies
• Clau per reforçar l'ús social i la normalització lingüística, sobretot en la comunicació parlada
• L'IEC estableix criteris d'adaptació per als mitjans de les Illes Balears
• Permet utilitzar una llengua oral propera al públic local dins de l'estàndard supradialectal

Les Modalitats de les Illes Balears i l'Estàndard

• El mallorquí, el manerquí, l'eivissenc i el formenterenc tenen vitalitat i aporten trets fonètics, lèxics i morfosintàctics
• Preserva les modalitats pròpies de les Illes Balears amb un equilibri entre unitat i diversitat
• La proposta de l'IEC té com a objectiu consolidar un model formal que respecti la diversitat territorial
• Es posa èmfasi especial en les modalitats parlades a les Illes Balears, reconeixent la seva riquesa lingüística com una part fonamental del conjunt de la llengua catalana

Reconeixement de les Varietats Dialectals

• És un dels aspectes centrals de la proposta
• Es destaca la necessitat d'incorporar formes lingüístiques genuïnes de les Illes Balears en contextos formals si la comprensió global entre els parlants no es dificulta
• Exemples: Formes verbals: cant, cantes, o canta formes lèxiques: capell, buc o xerrar

Pronoms Febles

• S'accepten les formes de pronoms febles pròpies del territori (me, te, se)
• Aquests poden conviure amb les variants generals (em, et, es) segons el registre o la situació comunicativa

Article Salat

• Un element molt distintiu de les Illes Balears
• Tot i que no es promou com a norma general escrita, se'n reconeix la seva validesa en contextos específics

Particularitats Fonètiques i Morfològiques

• La proposta també considera elements propis del català balear
• Com ara l'absència de diftong creixent en algunes paraules
• Fer una crida afavoreix la presència de les varietats balears en l'àmbit cultural

Els Llenguatges d'Especialitat

• També anomenats tecnolectes
• Són les varietats estilístiques que s'empren en àmbits professionals, científics i tècnics per garantir la precisió i l'eficàcia en la comunicació
• Caracteritzats per: formalitat i funcionalitat
• Destaca l'especialització terminològica
• Presenten un alt grau de cohesió i coherència
• Funció referencial predominant
• La comunicació és més precisa
• Es facilita la divulgació científica i tècnica
• Es contribueix a la normalització terminològica

Llenguatges Científics

• S'apliquen en disciplines com la física, la química o la biologia
• Rigorositat terminològica i estructural
• Claredat en l'exposició, expressió clara i completa amb precisió del vocabulari
• Les formes cultes del llenguatge i neologismes i símbols propis són necessaris

Lenguatge Objectiu i d'Especialitat

• Prevalen els mots monosèmics
• El llenguatge científic és un registre culte i formal
• S'aparella amb la varietat estàndard de cada llengua
• El llenguatge científic cerca la claredat i la precisió
• Usa un to objectiu i impersonal per la preferència per les expressions impersonals

El Llenguatge Tècnic

• Inclou tots els camps de coneixement que giren al voltant d'una indústria, d'un ofici o d'una professió determinada
• Vocabulari especialitzat
• Demana precisió semàntica

Altres Tipus de Llenguatge

• Jurídics i administratius
• Periodístic i publicitari
• Ámbits humanístics
• Literari

Relació amb la Llengua General i amb l'Estàndard

• La relació entre els llenguatges d'especialitat i la llengua general és de complementarietat (relació d'inclusió)
• Ambdós comparteixen la base gramatical i lèxica de la llengua estàndard, que actua com a model normatiu i de referència
• En definitiva, els llenguatges d'especialitat són eines essencials per al desenvolupament del coneixement i la comunicació professional

El Català Tecnicocientífic com a Llenguatge d'Especialitat

• Contribueix al procés d'intel·lectualització de la llengua estàndard
• Capacitat d'una llengua per expressar qualsevol tipus de coneixement especialitzat
• Formalitat assegura la claredat, la impersonalitat i la neutralitat en la transmissió del coneixement
• La seva funcionalitat permet per adaptar-se als requeriments comunicatius dels diferents camps del saber
• La comunicació tecnicocientífica requereix expressar conceptes complexos de manera clara i sintètica
• Aquesta característica es manifesta en la tria acurada del vocabulari i de les estructures lingüístiques per assegurar que el missatge sigui comprensible i precís
• Entitats com TERMCAT tenen un paper fonamental
• La seva formalitat, funcionalitat, concisió i selecció terminològica

Lexicologia i Terminologia: Funcions i Necessitats de la Terminologia

• La terminologia és una branca especialitzada que se centra en l'estudi i la creació dels termes propis
• La terminologia és fonamental per garantir la precisió i la claredat en la comunicació especialitzada
• Funció de la terminologia: establir un sistema coherent i normatiu de termes
• Divulgativa: permet adaptar el coneixement especialitzat a diferents nivells de públic
• També és imprescindible la uniformitat terminològica

Resum del Text

• La terminologia compleix dues funcions principals: representació i transferència del coneixement especialitzat
• Hi ha dues aproximacions principals a la terminologia: - Treball descriptiu: Es centra en recopilar i analitzar els termes utilitzats en el discurs especialitzat - Treball prescriptiu: Busca establir termes unívocs per garantir una comunicació precisa, especialment en contextos internacionals

Tipus de Termes

• Els termes són unitats lèxiques que designen conceptes específics i unívocs
• Els termes són paraules especialitzades i tenen un component formal (denominació) i un component conceptual (nocion o concepte)
• Característiques: - univocitat - Condicionament per l'àmbit d'ús

Termes Formes de la Denominació

• Ha de ser clara, precisa, simple, fàcil de retenir i de pronunciar
  • Termes simples (substantius, verbs o adjectius)
  • Termes compostos
  • Termes sintagmàtics
  • Abreviatura, sigles, símbols o fórmules

Grau d'Especialització

• Termes ultratecnificats
• Termes semi-especialitzats
• Termes divulgatius

Relació amb la Llengua General

• Termes creats ex novo
• Termes d'especialització restringida
• Manlleus i neologismes

Diferències entre el Lèxic Comú i els Termes

• Funció comunicativa vs. funció especialitzada
  • El lèxic comú serveix per a la comunicació quotidiana, mentre que els termes s'utilitzen en contextos especialitzats
• Polisèmia vs. univocitat
  • Les paraules del lèxic general poden tenir múltiples significats, mentre que els termes tendeixen a ser precisos dins del seu àmbit

Els Recursos per a la Formació de Termes

• Derivació: formació de termes a partir d'arrels existents mitjançant sufixos i prefixos
• Composició: creació de termes mitjançant la combinació de dues o més unitats lèxiques
• Sintonmació: formació de termes mitjançant grups de mots que actuen com a unitat
• Manlleus i adaptacions: incorporació de termes d'altres llengües quan no hi ha alternativa clara

Criteris Internacionals de Formació de Termes

• Univocitat: cada terme ha de designar un sol concepte dins d'un camp especialitzat
• Transparència: la forma del terme ha de suggerir el seu significat
• Sistematicitat: ha de seguir patrons de formació coherents dins del camp científic

Formants Grecollatins

• A l'hora de crear termes comprensibles i compatibles amb altres llengües científiques, assegurant-ne la coherència i la internacionalització, s'ha de fer ús de: - Prefixos grecs - Sufixos grecs - Prefixos llatins - Sufixos llatins

Estructura de les Paraules en Català

    - Arrel o lexema radical: Unitat mínima de significat
    - Prefix: Element que s'adjunta al davant d'una arrel
    - Sufix: Element que s'adjunta després d'una arrel
    - Composició pròpia: Consisteix a formar una paraula a partir de dues o més paraules que ja existeixen
    - Radicals clàssics grecs o llatins: Consisteix a formar una paraula a partir de dues unitats provinents de les llengües clàssiques

La Pràctica Terminològica: La Terminografia

• La terminografia és l'activitat pràctica derivada de la terminologia s'encarrega de la recopilació
• L'elaboració de lèxics o diccionaris recau a la lexicografia
• La lexicologia és la part de la gramàtica que estudia les paraules i l'estructura de relacions semàntiques que s'estableixen
• Obres lexicogràfiques i terminogràfiques són recursos fonamentals per al treball terminològic, i es poden classificar en diccionaris generals (normatius i descriptius) i diccionaris especialitzats

Macroestructura i Microestructura de les Obres Terminologiques

• La macroestructura d'una obra terminològica fa referència a l'organització global del seu contingut - Alfabètica: els termes es presenten ordenats segons l'alfabet - Temàtica: els termes s'agrupen per àrees de coneixement
• La microestructura, en canvi, es refereix als elements que conformen cada entrada terminològica Sol incloure: - Termes preferents i sinònims - Definició - Equivalents en altres llengües - Notes d'ús

Representació de Conceptes

• La definició és un element essencial i pot ser: - intensional - extensional - funcional

Etapes

• Recerca de termes
• Creació de fitxes terminològiques
• Ordenació alfabètica

La Neologia

• És l'estudi dels processos de formació de noves unitats lèxiques en una llengua per designar conceptes, objectes o fenòmens nous
• Un neologisme és qualsevol paraula nova pel que fa a la forma o al significat que s'incorpora a una llengua
• Etapes: detecció, creació, difusió i seguiment

Neologismes de Forma

• creats a partir de mecanismes morfològics propis de la llengua - Derivació: afegiment d'afixos - Composició: unió de dues o més paraules Neologismes de funció: paraules preexistents que adquireixen un nou ús dins d'un determinat àmbit especialitzat
• Neologismes semàntics: consisteixen en la incorporació d'un nou significat a una paraula ja existent en la llengua

Els Manlleus i els Calcs Lingüístics

• . Quan una llengua no té una paraula pròpia per designar un concepte nou, pot recórrer a préstecs d'altres llengües - Manlleus: Són mots adoptats directament d'una altra llengua sense canvis significatius en la seva forma - Calcs lingüístics: Són traduccions literals o adaptacions de termes estrangers

Barbarisme

• El barbarisme és un element lingüístic d'origen estranger que no es considera assimilat a la llengua pròpia
• És un manlleu (o préstec) innecessari (la llengua té elements genuïns més adequats) i, doncs, incorrecte

La Pràctica Terminològica i Neològica en Català

• La gestió terminològica és fonamental per garantir el desenvolupament i la normalització del català
• El TERMCAT és l'organisme de referència per a la normalització terminològica en català
• Les seves principals funcions són: - Elaboració i normalització terminològica - Assessorament lingüístic i terminològic - publicació de diccionaris i repertoris terminològics - foment de la recerca i la innovació en terminologia
• El Gabinet de Terminologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) és un servei dedicat a la investigació, elaboració i difusió de terminologia especialitzada en català - Aquest gabinet s'encarrega de: - Elaborar glossaris i recursos terminològics - Assessorar investigadors i docents Conclusió
• La terminologia i la neologia són àmbits essencials per al desenvolupament de la llengua catalana

La Redacció i la Preparació de Textos Científics Orals i Escritos

• La redacció de textos científics requereix planificació i documents
• Tipus de textos científics - Articles científics - Tesis i treballs de recerca - Llibres especialitzats i manuals - Conferències i comunicacions científiques - Informes tècnics - Divulgació científica
• L'elaboració d'un text científic requereix una fase prèvia planificació i documentació

Criteris de Redacció

• Els textos científics han de complir certs criteris lingüístics i estilístics per assegurar-ne la qualitat comunicativa - Objectivitat i precisió - Claredat i concisió - Coherència i cohesió - Correcció gramatical i ortogràfica

El Procés de Producció d'un Text Científic Enclou

• Planificació
• Redacció del primer esborrany
• Revisió i edició
• Publicació o presentació

L'Exposició oral (parlar en públic)

• La comunicació oral ha de ser clara, ben estructurada i adequada al públic destinatari
  • Planificació del discurs
  • Ús d'un llenguatge precís i formal
  • Control del temps
  • Expressió oral i gestual

Bons I Mals Usos De Les Tecnologies De La Informació I La Comunicació

Bons usos: - Accés a bases de dades científiques fiables - Ús de programari especialitzat Mals usos: - Dependència d'informació no contrastada - Abús de diapositives sobrecarregades de text

• Conclusió - La redacció i preparació de textos requeriex una metodologia rigorosa

La Correcció Lingüística és bàsica

• Ortogràfica
• morfològica
• sintàctica
• lèxica
• ortològica
• tipogràfica
• estilística
• La correcció en aquests textos no només implica aspectes lingüístics i tipogràfics
• Para una alta qualitat: - manuals d'estil - diccionaris normatius - bases de dades terminològiques

Nivells

    - Ortogràfica
    - Morfològica
    - Sintàctica
    - Lèxica

Correcció Ortològica

• Es refereix a la pronunciació adequada de les paraules, especialment en textos que han de ser llegits en veu alta, com discursos, presentacions orals i enregistraments audiovisuals.

Correcció Lipogràfica

• Els errors tipogràfics afecten la llegibilitat i la credibilitat - Espais i alineació - Errors mecanogràfics - Coherència en l'ús de mayúscules i minúscules

La Correcció Estilística

• Millora la claredat i la coherència
• Tipus de lletra
• Abreviacions
• Majúscules i minúscules
• Citacions bibliogràfiques
• Conclusió
• Els texts correctes amb rigor contribueix la credibilitat