Literatura Religiosa i Moralitzant Medieval

Literatura Religiosa i Moralitzant

• A finals dels segles XII i XIII, l'Església consolida el seu poder polític, derivant en una degeneració del missatge cristià original.
• Aquesta situació va provocar reaccions contra la degradació espiritual del clergat, manifestades en heretgies i l'aparició de nous ordes religiosos.
• Hi ha separacions de l'Església, com els càtars.
• Alguns dels nous ordes religiosos inclouen: franciscans (Sant Francesc d'Assís), dominics (Sant Domènec de Guzmán) i mercedaris (Sant Pere Nolasc), que alliberaven presoners en territoris musulmans.
• La vida monacal entra en crisi, i canvia l'ideal religiós per predicar a les ciutats per combatre heretgies, convertir infidels i donar exemple de pobresa.
• Durant la segona meitat del segle XIII, les ciutats, la burgesia i les universitats van experimentar un desenvolupament, resultant en una ampliació del públic lector d'obres científiques, filosòfiques, morals i teològiques, impulsant així la divulgació de la cultura clerical.
• Autors importants del gènere són Llull, Eiximenis i Sant Vicenç Ferrer.
• Hi ha una necessitat d'elaborar obres que estableixin, divulguin i infonguin la doctrina cristiana i la seva pràctica moral.
• Hi ha una necessitat de demostrar la superioritat de la religió cristiana respecte a l'islàmica i jueva.

Francesc Eiximenis

• Francesc Eiximenis va viure des del 1330 (Girona) fins al 1409 (Elna, Rosselló).
• Eiximenis va néixer en una família de comerciants.
• Va ingressar a l'orde dels franciscans.
• Va estudiar a les universitats més prestigioses de París, Colònia, Oxford i Tolosa, obtenint el títol en teologia.
• Va estar al servei de Pere III el Cerimoniós.
• Va ser conseller dels jurats que governaven la ciutat de València entre 1383 i 1408.
• Va ser bisbe d'Elna al 1408.
• L'objectiu de les obres d'Eiximenis era divulgar la fe i la doctrina cristiana.
• La finalitat de les seyes obres era establir normes de conducta social derivades de la doctrina cristiana.
• Els seus destinataris eren els laics i els grups socials que dirigien la vida a les ciutats, com juristes, mercaders i artesans.
• Era entusiasta de la vida urbana i odiava els pagesos i els seus costums.
• Tenia una mentalitat típica medieval.
• Era seguidor de Llull, però sense misticisme.
• És autor de Llibre dels àngels, que és l'obra més llegida de l'autor, tracta l'angeologia i pretén estendre el culte als àngels. Va ser escrit en 1392.
• És autor de Llibre de les dones, amb funció moralitzadora, no corrent misògin, escrit en 1396.
• Autor de Regiment de la vida ideal per a les diverses condicions d'una dona, ja sigui infanta, donzella, casada, vídua o religiosa.
• També és un catecisme especialment dedicat al públic femení
• És autor de Lo Crestià, obra enciclopèdica en llengua vulgar, escrita l'any 1381.
• Lo Crestià és una instrucció religiosa per a la gent del carrer en perill de desviar-se de les pautes d'una societat establerta, posant en perill el dogma.
• El Primer és la introducció a l'obra amb els fonaments del cristianisme
• El Segon tracta les temptacions i com vèncer-les.
• El Terç tracta els pecats capitals i els seus remeis, volent posar ordre en els costums públics i privats del seu temps.
• El Dotzè tracta la política i el govern.

Sant Vicenç Ferrer

• Sant Vicenç Ferrer va viure des del 1350 (València) fins al 1419 (Vannes, Bretanya).
• Va ingressar a l'orde dels dominics i va estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa.
• Entre 1378 i 1395, va residir a València com a mestre de la càtedra de Teologia de la catedral.
• El 1380, va escriure De moderno Eclesiae schismate en defensa del papa d'Avinyó, Climent VIII, i la va dedicar a Pere III el Cerimoniós.
• L'any 1389, fou predicador general de l'orde dels dominics.
• Entre 1395 i 1399, el papa Benet XIII el va cridar a Avinyó i el va nomenar confessor i capellà domèstic seu.
• Des de 1399 fins a 1412, es va dedicar a predicar per Europa.
• El 1412 es va traslladar a Casp per participar en el Compromís de Casp, donant suport als Trastàmara.
• Des de 1412 fins a 1416, es va dedicar especialment a la conversió de jueus i sarraïns, que estaven obligats a assistir als seus sermons.
• Va morir a Vannes, Bretanya, l'any 1419.
• L'obra de Sant Vicenç Ferrer no es considera literària perquè no té consciència d'escriptor.
• El seu objectiu ideològic era adoctrinar, convertir infidels i evitar heretgies.
• Els seus sermons eren una font rica de l'oratòria popular de l'època.
• Els sermons de Sant Vicenç Ferrer eren espectacles de masses.
• Entrava a les ciutats seguit d'un grup de gent, entre 200 i 500 persones, incloent-hi flagel·lants i penitents.
• Les concentracions de persones eren grans.
• El moment culminant era el sermó.
• Durant el sermó, feia una introducció anunciant el tema amb un versicle, saludava amb la fórmula "Bona gent" i explicava el versicle que havia llegit.
• Els sermons eren molt didàctics i improvisats.
• Els escrives i notaris (reportadors) que l'acompanyaven recopilaven taquigràficament els fragments més persuasius.
• Ens han arribat nombrosos sermons seus, no íntegres i alguns traduïts al llatí.
• Les característiques dels seus sermons eren: registre popular, to directe i eficaç, simplicitat dels exemples (eiximplis) i dramatització de les situacions (gestualitat, onomatopeies).