Literatura Catalana: Homo Viator

Un concepte o tema recurrent en la literatura, que s'expressa a través d'una frase cèlebre i s'evoca en obres posteriors.

Un tòpic literari que expressa la idea que l'amor persisteix més enllà de la mort.

Un tòpic literari que lloa la mediocritat, l'equilibri i la tranquil·litat.

Un tòpic literari que celebra els petits detalls de la vida i l'experiència individual.

Un tòpic literari que expressa la idea que no cal destacar per ser vàlid.

Un tòpic literari que afirma que la veritable importància resideix en la trascendència de l'obra, independentment del reconeixement.

Lloc idealitzat, tranquil i bonic. En la literatura, sovint es descriu com un paradís terrenal, un espai de pau i harmonia.

Un concepte literari que es basa en el trajecte de la vida com un viatge, amb totes les seves etapes i canvis.

Designa una descripció idealitzada, sovint exagerada i plena de detalls positius, que busca exaltar la bellesa, la noblesa o la perfecció d'alguna persona o objecte.

En un context literari, fa referència a la bellesa natural d'una persona, que es descriu amb molta cura i detall, destacant trets com el cabell, els ulls, la pell o la postura.

La descripció física, com la que es troba en el text de Tirant lo Blanc, es basa en l'ideal de bellesa de l'època. Aquesta descripció s'enfoca en trets com el color del cabell, els ulls, la pell i la figura, exaltant la perfecció i proporció natural.

Exposa la idea que la creació artística pot aconseguir la immortalitat, superant fins i tot la mort de l'autor.

Reflecteix una actitud de satisfacció i acceptació davant la mort, reconeixent que la bellesa del moment present és innegable, fins i tot en la consciència de la fi.

Assenyala una presumpta superioritat literària i afirma la seva pròpia importància com a escriptor.

Expressa un rebuig al luxe i la vanitat materials. La pobresa s'associa a la llibertat i la pau interior.

Presenta una idea de passió i obsessió per la poesia i la versificació, expressada a través d'un llenguatge emocional i directe.

L'escriptor confessa la seva desil·lusió amb la vida terrenal i busca la salvació en la fe.

Representa el desig d'exaltara la bellesa femenina a través de la descripció.

Una expressió que significa "recorda que has de morir". Fa referència a la mort com a inevitable i present en la vida.

Un tòpic literari que compara morir amb dormir, suggerint que la mort és un descans tranquil.

Tòpic literari que compara la vida amb un espectacle, un teatre. Suggereix que la vida és un escenari amb personatges i una història.

Estereotipatge de la dona perfecta, física i espiritualment, basada en l'harmonia i la proporció. La bellesa física es considera un símbol de la seva bellesa interior.

La mare representa la natura; els fills representen la joventut i la vida. S'usen metàfores relacionades amb la natura per a expressar aquest significat.

La negra barca, és un símbol de la mort que ve a buscar a l'home (el jo poètic).

Un mar simbòlic que representa la immortalitat i la trascendència.

El son com a símbol de la mort, un estat de pau i serenitat. El mar calmat com a metàfora de la tranquil·litat.

Una dona idealitzada, presentada com a pura, honesta, gentil i bella. Aquesta figura es caracteritza per la seva discreció, cabells rossos i pell clara, i desperta una admiració profunda en qui la contempla.

La idea que la mort iguala a totes les persones, independentment de la seva posició social. Tothom, ric o pobre, mor i acaba igual.

Un tòpic literari que argumenta que la mort és un procés gradual, que s'inicia amb el naixement i es manifesta lentament al llarg de la vida. Amb el pas del temps, ens acostem inevitablement a la fi.

És una expressió llatina que significa "vanitat de vanitats", i ens recorda que els plaers i els aspectes materials de la vida són transitoris i no tenen un valor real.

Un tòpic literari que compara l'amor amb una caça, on un caçador busca conquistar la seva presa.

Una metàfora que compara la vida amb un riu, en contínua fluixesa cap a la seva desembocadura: la mort.

És un tòpic literari que expressa la fugacitat dels plaers i els amors.

És una expressió metafòrica que ens recorda que la vida comença amb una "merda" i finalitza amb una altra.

Una expressió metafòrica per descriure els sentiments d'amor com foc o cremor.

Una expressió que compara les parts del cos d'una persona estimada a una fletxa, o una sageta. simbolitzant l'impacte que provoquen les emocions.

Una expressió que compara l'amor amb una joc de seducció que provoca una sensació de fragilitat i un sentiment de ser enganyat o manipulat.